dimarts, 12 de juny de 2012

Les vertaderes memòries de Llorenç Villalonga

Coneixem Llorenç Villalonga per les seues obres literàries, especialment per “Bearn o la sala de les nines” (1956), una novel·la cabdal en les lletres catalanes de mitjans del segle passat. Però, més enllà, què en sabem de la figura de Villalonga? De tarannà falangista i anticatalanista en els temps de la II República i la Guerra Civil, la seua ideologia ha estat suavitzada pels estaments culturals arran del seu èxit editorial, i per ell mateix en l’autobiogràfica “Les falses memòries de Salvador Orlan” (1967). 

Gairebé mig segle després, un altre escriptor mallorquí, en Miquel Lopez Crespí, col·loca l’altra part del mirall a “Les vertaderes memòries de Salvador Orlan” per narrar el que va succeir a l’entorn de Llorenç Villalonga durant els períodes immediates al cop d’estat franquista, que a Mallorca hi va triomfar. Com en una biografia ficcionalitzada, Crespí pren prestat de Villalonga el malnom de Salvador Orlan, i l’ubica al bell mig dels quadres falangistes que dominaven Palma, junt el seu germà Miquel, càrrec de la Comandància Militar de les Balears, Alfonso Zayas, cap de la Falange, el coronell Tamarit o Francesc Barrado, cap de policia que va reprimir els elements d’esquerres a Mallorca. Un Villalonga-Orlan admirador de Primo de Rivera, que compon versos als franquistes i que menystè el català com a llengua literària. 

Tot i això, “Les vertaderes memòries de Salvador Orlan” ens mostren, també, a un Villalonga cansat de Palma, que anhela retirar-se al camp, al seu Bearn, per poder dedicar-se plenament a la literatura, lluny del manicomi on prestava servei i des d’on escoltava les execucions al cementiri palmesà. “M’interessava endinsar-me en el món interior de l’escriptor, en les seves contradiccions literàries i humanes constants, els problemes professionals i amorosos que tengué, el perquè del seu matrimoni amb Teresa Gelabert. Tot m’interessava. I més que res, furgar en els problemes que des de sempre tengué amb la cultura catalana de Mallorca”, assenyala López Crespí, qui qualifica la figura de Villalonga de “cínica i oportunista”. 

El centre d’una trilogia 

“Les vertaderes memòries de Salvador Orlan” és el segon llibre de la trilogia que l’autor de sa Pobla treballa al voltant de la controvertida ombra villalonguiana, que es va encetar amb “Una arcàdia feliç”. Guanyador del darrer Vila d’Almassora de Narrativa, l’obra de López Crespí no només ens despulla a un dels grans de les lletres catalanes, sinó que també ens mostra que hi ocorria als carrers de Palma els mesos posteriors a l’alçament falangista a Mallorca.

Cap comentari:

Publica un comentari