Apunta't al Club Lector

dimarts, 9 de setembre de 2014

Estanislau Ulldemolins: el metge canareu que també va ser poeta

La medicina i la poesia van ser les dues grans passions vitals d'Estanislau Ulldemolins, i si bé la seua professió mèdica era ben coneguda i respectada pels seus veïns d'Alcanar, la vessant literària va romandre gairebé amagada fins fa uns anys, quan la seua filla Anna Maria va decidir-se a endreçar, classificar i polir els vells fulls manuscrits. Per a la comesa, va sol·licitar el suport del docent Joan-Josep Sancho i, en adonar-se aquest del valor literari d'aquells originals, tot seguit es van adreçar a Agustí Bel, que col·labora des de fa molts anys en publicacions locals. De tot allò ha sorgit "Estanislau Ulldemolins. Metge i poeta", una obra en dos volums, el primer dedicat a la seua biografia veurà la llum aquest mes de setembre, mentre que el segon se centra en l'obra poètica, inèdita.

Una vida de lluita
La trajectòria vital d'Estanislau Ulldemolins és la història de Catalunya i dels catalans i les catalanes del segle XX. I la poesia el va acompanyar en la major part d'aquest viatge. Nascut l'any 1899 al si d'una família d'arrels carlines, al 1915 es daten els seus primers poemes. Això va ser abans que marxara a Barcelona a estudiar Medicina, una etapa universitària que es va pausar durant l'any que va ser allistat com a reservista per a la Guerra del Rif. Ja llicenciat, gaudeix d'una beca a París per continuar la seua formació, i de nou a Catalunya, serveix com a metge a diverses poblacions del Camp de Tarragona. Llavors esclata la Guerra Civil i decideix tornar al seu poble. Hi roman prop de dos anys fins que poc abans de l'entrada dels franquistes marxa d'Alcanar juntament dos dels seus germans, Andreu i Benvingut.

El camí de l'exili el porta per Badalona, Figueres, on sobreviu a una sèrie de brutals bombardejos de les aviacions alemanya i italiana, i finalment, a un camp de refugiats al Rosselló. Immers ja a la Segona Guerra Mundial, Ulldemolins va ser un dels treballadors forçats assignat tan si vols com si no vols a l'organització Todt, un consorci d'enginyeria i construcció alemanya. Com a metge, allí va fer el possible per millorar les condicions dels altres forçats, fins al punt de jugar-s'hi la vida.

Estanislau Ulldemolins tornà a la seua ciutat una dècada després, l'any 1948, i acompanyat de la seua muller, Dolors Soldevila. En aquell Alcanar sota la dictadura franquista, va presentar un reguitzell d'instàncies i recursos per obtindre la merescuda plaça de metge, a la contra de les dificultats i els entrebancs dels arribistes que s'aprofitaven de l'ànim de revenja del sistema cap els que van perdre la guerra. Més de vint anys després, aconseguí finalment normalitzar la seua situació professional. El 1972, any de la seua jubilació, també va ser el de la seua darrera composició poètica. Dedicat a la família, Estanislau Ulldemolins va faltar el 1993.


Es presenta el 12 de setembre
La biografia de Bel i Sancho recorre aquesta vida quasi centenària amb un estil amè i directe, que recupera les possible converses que puguera tindre el biografiat gràcies als records d'Anna Maria Ulldemolins, i serveix com a porta d'entrada cap el segon volum, l'obra poètica que condensa la lluita, la perseverança, la cultura i el bagatge dels fets que li va tocar viure. Mentre aplega, la primera part es presenta aquest divendres 12 de setembre a les 20 hores al verger de la Mestra Gual d'Alcanar, amb la participació dels autors, del professor de la URV Miquel Àngel Pradilla i de l'alcalde de la localitat, Alfons Montserrat. L'acte comptarà també amb l'actuació musical d'Olga Culicova i de Jesús Llagostera.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada