Apunta't al Club Lector

dissabte, 20 de desembre de 2014

"L'espill d'un poeta amb una veu pròpia". Enric Sanç ressenya "Els cossos oblidats" de Salvador Iborra

El nom de Salvador Iborra comporta el record de l'assassinat que li va segar la vida aquell 29 de setembre de 2011, amb tan sols trenta-tres anys. Però, les tràgiques circumstàncies deuen evitar que s'entele la qualitat literària de la seua obra, plasmada en tres poemaris. Un d'ells, "Els cossos oblidats", ha estat ressenyat pel crític Enric Sanç al seu blog.

Sanç capta les influències dels grans noms de la poesia nostrada i forana que donen joc a "poemes madurs, llargs, narratius i àgils com torrents de cadència" en el que se succeixen grans temes -l'amor, la dona, la mort, l'erotisme- i també d'altres més propers, gairebé d'actualitat, amb València com a centre geogràfic.

Amb un ús d'imatges, adjectius i versos com tirallongues i figures retòriques que provenen de diferents dominis sensorials. Un vers que sap on va, i en canvi ell ens diu amb el seu clàssic joc de paraules i contradiccions «i no deixe de caminar, no deixe de caminar sense una direcció clara». 

Podeu trobar la ressenya d'Enric Sanç sobre "Els cossos oblidats", premi Ciutat de Sagunt 2009, tot clicant ací. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada