Corbera, un poble a les faldes d’una muntanya. Un poble com qualsevol altre, amb veïns i veïnes que tafanegen i jutgen sense pietat. L’Artemi Boix es coneix molt bé aquest xicotet ecosistema: és el bibliotecari de la vila, que veurà com la seua insípida existència es desfà a partir d’un crim del qual n’és l’únic testimoni. I l’únic sospitós.
Aquest és el punt de partida de la darrera novel·la de Màrius Moneo (Berga, 1964), “La mort, a l’ombra del bibliotecari”. Amb aquesta història, l’autor va captivar el jurat dels Premis Ciutat de Sagunt, lliurats passat mes d’abril. En la tradició del gènere negre, Moneo incorpora els ingredients clàssics (la vídua, la mare protectora, l’estada a la garjola...) amb punts d’humor. I és que l’Artemi és més aviat un antiheroi en tota regla, sovint un simple ninot en mà dels que l’envolten.
“La mort, a l’ombra del bibliotecari” agafa un posat que ens recorda a una pel·lícula, amb una lectura àgil i amena que continua en el bon moment pel qual hi passa la novel·la negra en la literatura en català. Set mesos després de rebre el premi a la capital morvedrina, la història arriba a les llibreries de la mà d’Onada, sent una de les apostes de l’editorial benicarlanda de cara al 2012.
El quart premi, el quart llibre
Les peripècies de l’Artemi Boix suposen la quarta publicació de Màrius Moneo, professor de secundària al Berguedà. La seua carrera es va encetar el 2004 amb “L’educació del bon lladre”, obra guanyadora del Premi d’Humor i Sàtira Jaume Maspons. Els seus següents reconeixements arriben des del País Valencià: primer el Ciutat de Gandia de Teatre i després el Carmesina de Narrativa Infantil, tots dos al 2010 i que donarien peu a “El nèguit de Màrsies” i “Un pirata tocat del cacau”. Una ratxa que ha proseguit enguany amb el Ciutat de Sagunt.
Aquest és el punt de partida de la darrera novel·la de Màrius Moneo (Berga, 1964), “La mort, a l’ombra del bibliotecari”. Amb aquesta història, l’autor va captivar el jurat dels Premis Ciutat de Sagunt, lliurats passat mes d’abril. En la tradició del gènere negre, Moneo incorpora els ingredients clàssics (la vídua, la mare protectora, l’estada a la garjola...) amb punts d’humor. I és que l’Artemi és més aviat un antiheroi en tota regla, sovint un simple ninot en mà dels que l’envolten.“La mort, a l’ombra del bibliotecari” agafa un posat que ens recorda a una pel·lícula, amb una lectura àgil i amena que continua en el bon moment pel qual hi passa la novel·la negra en la literatura en català. Set mesos després de rebre el premi a la capital morvedrina, la història arriba a les llibreries de la mà d’Onada, sent una de les apostes de l’editorial benicarlanda de cara al 2012.
El quart premi, el quart llibre
Les peripècies de l’Artemi Boix suposen la quarta publicació de Màrius Moneo, professor de secundària al Berguedà. La seua carrera es va encetar el 2004 amb “L’educació del bon lladre”, obra guanyadora del Premi d’Humor i Sàtira Jaume Maspons. Els seus següents reconeixements arriben des del País Valencià: primer el Ciutat de Gandia de Teatre i després el Carmesina de Narrativa Infantil, tots dos al 2010 i que donarien peu a “El nèguit de Màrsies” i “Un pirata tocat del cacau”. Una ratxa que ha proseguit enguany amb el Ciutat de Sagunt.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada