dilluns, 24 de setembre de 2018

"El rebost perfecte. El paisatge castellonenc posat a coure". Emili Piera parla del nou llibre de Joan Garí a Posdata

L'escriptor i crític Emili Piera ha publicat a Posdata, el suplement literari del diari Levante-EMV, l'article "El paisatge castellonenc posat a coure", en el que ressenya el nou llibre de Joan Garí, "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera", un abellidor i visual assaig sobre la gastronomia del xef de la Vall d'Alba i del seu restaurant Cal Paradís, honorat amb una Estrella Michelin.

Piera comença la peça avisant que un llibre sobre un cuiner pot caure en la vanitat, però no és el cas, i considera el relat vital de Miquel Barrera com "la més interessant de les fibres o línies narratives" que Joan Garí "trena, amb la seua reconeguda habilitat". "Com un novel·lista" que exposa com el cuiner va pujar en un mas i, d'estudiant, va deixar l'economia per centrar-se en el negoci familiar, el dels fogons, duent l'antic bar a la primera fila de la innovació culinària. 

Aquesta història s'alterna amb el rebost perfecte que dóna nom al llibre, i que consisteix en la riquesa dels productes agroalimentaris de les comarques del nord valencià, que encaixen a la perfecció amb la concepció gastronòmica que es practica a Cal Paradís. "Les asprors castellonenques guarden tresors com els rovellons i la tòfona. Els formatges il·limitats. Les delícies polimorfes de la mar que tempten amb èxit al comensal més virtuós. La tomata de penjar, que és l’aliança del sabor i el temps,i la carxofa que cantaren Rilke i Neruda, una rosa comestible procedent de Benicarló. I els cellers castellonencs que poden dir clar i alt que van amunt, ocupats en créixer que sempre és millor que morir, encara que siga lentament. Tot comptat i debatut, l’arrel de Cal Paradís és la senzilla, rotunda, incitant cuina dels masovers afinada per la imaginació de Barrera".

Posteriorment, Piera apunta el bon moment de la literatura gastronòmica valenciana amb iniciatives com "El rebost perfecte", que es tanca amb un receptari: "un llibre de cuina com cal les ha de tenir, com tenen fórmules, autoanomenades magistrals, els llibres de farmacopea", sentència el crític.

El llibre no està fet, només, a major glòria del cuiner i el seu biògraf, sinó que emmarca una aventura familiar exitosa en un corrent que dignifica i reconeix als collidors del camp i als llauradors de la mar. I en un marc territorial ben precís. I evocat.

Podeu llegir l'article sencer d'Emili Piera clicant sobre la imatge.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada