L'autor de "La font de la salut" hi va dedicar passat mes de gener un article al receptari "Els dolços i els salats als forns de Vinaròs" al seu bloc Triticària. Per a Vicent Sanz, aquest llibre, com els altres de la col·lecció gastronòmica La Teca, "són un intent de preservació del receptari tradicional de la cuina del Baix Maestrat". Una cuina senzilla, de subsistència, i basada en els productes a l'abast de la mà, de l'horta i de la mar, i que a poc a poc cau en perill d'extinció.
El de Traiguera destaca la divisió de l'obra per motius estacionals: tardor-hivern i primavera-estiu, a causa de l'origen de la disponibilitat dels fruits segons l'època de l'any, i cita la llista de tipus de dolços i de salats proposats per dos forns vinarossencs, Ca Farga i Ca Massita.
En cada una d’aquestes seccions hi ha cócs salats i dolços, farinades, coques, galetes i pastissets, a més de delícies específiques com els rotllets d’aiguardents, els carquinyols, els crespells, els bunyols de vent, l’ensaïmada d’oli i les rosquilletes. La varietat dels cócs, salats i dolços resulta d’allò més suggeridora. Se’n pot destacar el cóc de tonyina, que és possiblement el que més es comercialitza d’entre els salats, i el de poma de l’agredolç, ambdós habituals en festes i reunions del bon temps. N’hi ha d’altres gastronòmicament prou més forts, característics de la tardor i l’hivern, com el de sardina de casco, o arengada, i el de borrego, que inclou llom fregit o bé frito, altrament dit tupina.
L'article complet de Vicent Sanz es pot llegir tot clicant ací.
El de Traiguera destaca la divisió de l'obra per motius estacionals: tardor-hivern i primavera-estiu, a causa de l'origen de la disponibilitat dels fruits segons l'època de l'any, i cita la llista de tipus de dolços i de salats proposats per dos forns vinarossencs, Ca Farga i Ca Massita.En cada una d’aquestes seccions hi ha cócs salats i dolços, farinades, coques, galetes i pastissets, a més de delícies específiques com els rotllets d’aiguardents, els carquinyols, els crespells, els bunyols de vent, l’ensaïmada d’oli i les rosquilletes. La varietat dels cócs, salats i dolços resulta d’allò més suggeridora. Se’n pot destacar el cóc de tonyina, que és possiblement el que més es comercialitza d’entre els salats, i el de poma de l’agredolç, ambdós habituals en festes i reunions del bon temps. N’hi ha d’altres gastronòmicament prou més forts, característics de la tardor i l’hivern, com el de sardina de casco, o arengada, i el de borrego, que inclou llom fregit o bé frito, altrament dit tupina.
L'article complet de Vicent Sanz es pot llegir tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada