De substitutiu de la xocolata a condiment de primer nivell en les cuines catalanes més reputades. El consum de garrofa, en la seua versió de farina torrada de polpa, ha guanyat rellevància dins els fogons i les llars, encara que ací, a casa nostra, on el garrofer forma part indestriable del paisatge mediterrani, no s'ha acabat de normalitzar el seu ús més enllà de menjar per a bestiar.
Canviar aquesta visió és un dels objectius del llibre "La pastisseria i la cuina de la garrofa", un receptari que busca usos quotidians i sorprenents amb aquesta farina. Hi ha participat la Fundació Alícia i un bon grapat de pastissers, cuiners i restauradors del territori, els quals han aportat des dels primers plats fins les postres.
El portal d'alimentació i productes nostrats Pagès 2.0 s'ha centrat en aquesta proposta en el seu article "Ventafocs d'ahir, princesa d'avui", on s'emmarca la recuperació de la garrofa dins el corrent vanguardista de gastrodiversitat ultralocal, o el que és el mateix, el retorn a l'hort i el prat de darrera de la casa.
Des de la seva seu a Sant Fruitós de Bages, els cuiners d’Alícia han agafat la garrofa, les receptes existents, i n’han explorat totes les possibilitats: en dolç (les versions més conegudes), però també en salat. Pans, pastissos, gelats, textures, guisats, begudes, dolços es descriuen en un llibre de més de 20 receptes i propostes, moltes inèdites i sorprenents.
A Pagès 2.0 també hi indiquen els diversos valors que de la garrofa. El més conegut és com alternativa saludable al cacau. Però també és útil per a que els celíacs tinguen més possibilitats gustatives.
És a dir, la farina de garrofa (obtinguda al moldre la polpa torrada) es converteix en un condiment “especiador” que aporta nous gustos i aromes. Al mateix temps, i això ja fa anys que ho saben i ho destaquen els productors d’aliments “naturals”, el comensal també es beneficia de les seves múltiples i lloades propietats nutricionals.
El complet article sobre la garrofa i el garrofer es pot llegir tot clicant ací.
Canviar aquesta visió és un dels objectius del llibre "La pastisseria i la cuina de la garrofa", un receptari que busca usos quotidians i sorprenents amb aquesta farina. Hi ha participat la Fundació Alícia i un bon grapat de pastissers, cuiners i restauradors del territori, els quals han aportat des dels primers plats fins les postres.El portal d'alimentació i productes nostrats Pagès 2.0 s'ha centrat en aquesta proposta en el seu article "Ventafocs d'ahir, princesa d'avui", on s'emmarca la recuperació de la garrofa dins el corrent vanguardista de gastrodiversitat ultralocal, o el que és el mateix, el retorn a l'hort i el prat de darrera de la casa.
Des de la seva seu a Sant Fruitós de Bages, els cuiners d’Alícia han agafat la garrofa, les receptes existents, i n’han explorat totes les possibilitats: en dolç (les versions més conegudes), però també en salat. Pans, pastissos, gelats, textures, guisats, begudes, dolços es descriuen en un llibre de més de 20 receptes i propostes, moltes inèdites i sorprenents.A Pagès 2.0 també hi indiquen els diversos valors que de la garrofa. El més conegut és com alternativa saludable al cacau. Però també és útil per a que els celíacs tinguen més possibilitats gustatives.
És a dir, la farina de garrofa (obtinguda al moldre la polpa torrada) es converteix en un condiment “especiador” que aporta nous gustos i aromes. Al mateix temps, i això ja fa anys que ho saben i ho destaquen els productors d’aliments “naturals”, el comensal també es beneficia de les seves múltiples i lloades propietats nutricionals.
El complet article sobre la garrofa i el garrofer es pot llegir tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada