Vigència de Vicent Andrés Estellés. Article de Joan Garí

Estellés continua ben present entre nosaltres. Aquesta és l'opinió que hi manté l'escriptor i crític Joan Garí (Borriana, 1965) en l'article "Vigència de Vicent Andrés Estellés", publicat a la revista El Temps i al seu bloc "Ofici de lector". Per a l'autor d'"Història d'Amèrica", la celebració dels diversos Sopars Estellés arreu del territori i el coneixement dels seus versos són aclaridores mostres d'aquesta vigència, a la qual s'hi suma el llibre "Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló", un estudi sobre l'obra i la figura del de Burjassot a càrrec de Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll, amb la música de Ximo Caffarena a dotze conegudes composicions estellesianes.

Garí compara aquesta perdurabilitat del poeta "contrasta amb el desmenjat oblit amb què s’ha subsumit Joan Fuster", just en un any, el 2012, en el qual els dos homenots hi són protagonistes de celebracions i efemèrides (Estellés, Escriptor de l'Any de l'AVL i Fuster, el cinquantenari de "Nosaltres els valencians" i "El País Valenciano").

"Un conjunt d’autors recorden i celebren, de Benicarló estant, els versos del més poderós dels nostres poetes moderns. Aquell a qui Joan Fuster va proclamar el millor versaire valencià després d’Ausiàs Marc. I era un rètol plenament merescut, no cal dir-ho."

Quant a l'"Ara, Estellés", el de Borriana s'hi fixa en el paper que han jugat diversos col·laboradors, especialment el music Pau Alabajos. Del de Torrent apunta que el seu estil pareix, en primera instància, no convergir amb la imatge més coneguda de l'Estellés popular. "Però és una no correspondència falsa. En realitat, el cantautor de Torrent té qualitats suficients per a enllaçar amb els corrents subterranis estellesians".

L'article sencer de Joan Garí es pot llegir tot clicant ací.