Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de febrer.
FICCIÓ
1. Vitis vinifera cataloniae. De nou, els contes del castellonenc Vicent Palatsí encapçalen la llista de la ficció, tal i com va succeir el mes passat. Els diversos relats eno-eròtics han continuat d'actualitat en les darreres setmanes, com la presentació del llibre a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València el primer divendres de febrer.
2. Els cossos oblidats. Arran del tràgic succés de setembre de l'any passat, la figura i l'obra de Salvador Iborra han corregut per la xarxa, i moltes persones han pogut conèixer els versos combatius del que era una ferma promesa de la literatura en valencià, tapat encara per militar en un gènere sovint poc mediàtic com és la poesia. Aquest poemari, publicat al 2009, va guanyar el Bru i Vidal de Sagunt.
3. Tres estrelles Michelin. Un altre poemari hi apareix al rànquing, en aquest cas, la darrera novetat de la col·lecció fins el moment. Amb aquestos versos, el blanenc Joan Adell reflexiona sobre la nostàlgia i el pas del temps, un abordament de temes universals que el van atorgar el Ciutat de Sagunt del 2011. Durant aquesta primavera hi ha previstes diverses presentacions per conèixer de primera mà l'obra i el poeta.
4. L'atzucac del perdedor. Si hi ha un autor en el panorama literari valencià que mereix l'etiqueta de peculiar, aquest és, sens dubte, en Manel Joan i Arinyó. Amb llibres com aquest ha desenvolupat un estil prou característic, carregat d'imaginació, ironia i humor. La continuació de Fem un trio va endur-se el Diputació d'Alacant 2010.
5. Després del silenci. Des de setembre del 2010, les vivències de la família de Joan Queralt han marxat a pas consistent, guanyant-se el favor del públic i de la crítica sense pressa però sense pausa, per acabar esdevenint una de les novel·les valencianes més celebrades dels darrers temps. El bon fer d'Enric Lluch en la literatura infantil i juvenil s'ha mantingut en el pas als llibres adults, reconegut pel Ciutat de Sagunt.
NO FICCIÓ
1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. A l'igual que ocòrre en l'apartat de ficció, es repeteix el més consultat del mes de gener. Aquest original receptari de la Fundació Alícia i altri ha estat un dels llibres del febrer que acaba de finir, amb un ample ressó mediàtic en mitjans de comunicació i entre els amants de la bona cuina del territori. A més a més, divendres passat es va presentar en societat al Palau Bofarull de Reus, que va comptar amb els impulsors d'aquest projecte per recuperar un producte ben nostrat.
2. Els annals del monestir i convent de Benifassà, por Joaquín Chavalera. Una altra obra que ha arribat enguany a les prestatgeries, i que també ha estat presentada fa tot just una setmana a Benicarló, junt la resta de la col·lecció Biblioteca Taula del Sénia. Els Annals trauen a la llum una part molt important de la història de les nostres terres, entorn a un centre religiós, polític i cultural que durant segles va ser un actor protagonista, el convent i monestir de Benifassà.
3. La vida tortosina. Volum I. Dos mesos després de la seua exitosa presentació a Tortosa, el llibre de Quimo Panisello continua sent dels més sol·licitats i buscats. Els treballs del dissenyador tortosí han donat fruit en un complet i ben gràfic recorregut per la capital de l'Ebre per meitat del segle XX, carregat de records quotidians. La segona part arribarà en breu a les llibreries, per a principis del mes d'abril
4. Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló. La figura de Vicent Andrés Estellés gairebé sempre hi és d'actualitat, ben vigent si seguim les paraules de Joan Garí en la darrera ressenya publicada d'aquest llibre a les pàgines d'El Temps. Per aquest motiu no sobta que una de les darreres monografies sobre el poeta de Burjassot continua captant l'interés del públic. Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll, junt al treball de Ximo Caffarena en el disc que acompanya l'obra han dut a terme aquesta original versió estellesiana, adreçada sobretot als estudiants.
5. El Poble Nou. La darrera colonització del delta de l'Ebre. Tanca l'escalafó aquesta obra publicada al desembre de 2008, dins de l'ambiciós projecte "La transformació del territori" destinada a aprofundir en com aquestes comarques van tirar endavant gràcies a grans iniciatives, entre d'elles, la creació d'aquest poblat al Delta. El llibre d'Antoni López i Emeteri Fabregat és un recorregut històric per aquesta localitat creada per l'administració fa poc més de mig segle.
FICCIÓ
1. Vitis vinifera cataloniae. De nou, els contes del castellonenc Vicent Palatsí encapçalen la llista de la ficció, tal i com va succeir el mes passat. Els diversos relats eno-eròtics han continuat d'actualitat en les darreres setmanes, com la presentació del llibre a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València el primer divendres de febrer.
2. Els cossos oblidats. Arran del tràgic succés de setembre de l'any passat, la figura i l'obra de Salvador Iborra han corregut per la xarxa, i moltes persones han pogut conèixer els versos combatius del que era una ferma promesa de la literatura en valencià, tapat encara per militar en un gènere sovint poc mediàtic com és la poesia. Aquest poemari, publicat al 2009, va guanyar el Bru i Vidal de Sagunt.
3. Tres estrelles Michelin. Un altre poemari hi apareix al rànquing, en aquest cas, la darrera novetat de la col·lecció fins el moment. Amb aquestos versos, el blanenc Joan Adell reflexiona sobre la nostàlgia i el pas del temps, un abordament de temes universals que el van atorgar el Ciutat de Sagunt del 2011. Durant aquesta primavera hi ha previstes diverses presentacions per conèixer de primera mà l'obra i el poeta.
4. L'atzucac del perdedor. Si hi ha un autor en el panorama literari valencià que mereix l'etiqueta de peculiar, aquest és, sens dubte, en Manel Joan i Arinyó. Amb llibres com aquest ha desenvolupat un estil prou característic, carregat d'imaginació, ironia i humor. La continuació de Fem un trio va endur-se el Diputació d'Alacant 2010.
5. Després del silenci. Des de setembre del 2010, les vivències de la família de Joan Queralt han marxat a pas consistent, guanyant-se el favor del públic i de la crítica sense pressa però sense pausa, per acabar esdevenint una de les novel·les valencianes més celebrades dels darrers temps. El bon fer d'Enric Lluch en la literatura infantil i juvenil s'ha mantingut en el pas als llibres adults, reconegut pel Ciutat de Sagunt.NO FICCIÓ
1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. A l'igual que ocòrre en l'apartat de ficció, es repeteix el més consultat del mes de gener. Aquest original receptari de la Fundació Alícia i altri ha estat un dels llibres del febrer que acaba de finir, amb un ample ressó mediàtic en mitjans de comunicació i entre els amants de la bona cuina del territori. A més a més, divendres passat es va presentar en societat al Palau Bofarull de Reus, que va comptar amb els impulsors d'aquest projecte per recuperar un producte ben nostrat.
2. Els annals del monestir i convent de Benifassà, por Joaquín Chavalera. Una altra obra que ha arribat enguany a les prestatgeries, i que també ha estat presentada fa tot just una setmana a Benicarló, junt la resta de la col·lecció Biblioteca Taula del Sénia. Els Annals trauen a la llum una part molt important de la història de les nostres terres, entorn a un centre religiós, polític i cultural que durant segles va ser un actor protagonista, el convent i monestir de Benifassà.
3. La vida tortosina. Volum I. Dos mesos després de la seua exitosa presentació a Tortosa, el llibre de Quimo Panisello continua sent dels més sol·licitats i buscats. Els treballs del dissenyador tortosí han donat fruit en un complet i ben gràfic recorregut per la capital de l'Ebre per meitat del segle XX, carregat de records quotidians. La segona part arribarà en breu a les llibreries, per a principis del mes d'abril
4. Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló. La figura de Vicent Andrés Estellés gairebé sempre hi és d'actualitat, ben vigent si seguim les paraules de Joan Garí en la darrera ressenya publicada d'aquest llibre a les pàgines d'El Temps. Per aquest motiu no sobta que una de les darreres monografies sobre el poeta de Burjassot continua captant l'interés del públic. Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll, junt al treball de Ximo Caffarena en el disc que acompanya l'obra han dut a terme aquesta original versió estellesiana, adreçada sobretot als estudiants.
5. El Poble Nou. La darrera colonització del delta de l'Ebre. Tanca l'escalafó aquesta obra publicada al desembre de 2008, dins de l'ambiciós projecte "La transformació del territori" destinada a aprofundir en com aquestes comarques van tirar endavant gràcies a grans iniciatives, entre d'elles, la creació d'aquest poblat al Delta. El llibre d'Antoni López i Emeteri Fabregat és un recorregut històric per aquesta localitat creada per l'administració fa poc més de mig segle.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada