A la passada primavera, Manel Alonso va comptar amb Rafa Xambó com a presentador d’un acte de “Els somriures de la pena”, a Sueca. Ara, gairebé un any després, el sociòleg i músic d’Algemesí ha publicat una ressenya sobre els recull de contes agredolços desenvolupats a Pouet, el Puçol literari en el qual Alonso hi ubica els seus personatges.
Xambó hi destaca els recursos que empra l’autor per endinsar-nos en la sofrida quotidianeïtat d’un grup de persones i personatges, típics dels nostres pobles al llarg del segle XX, mitjançant les històries casolanes i les vivències trameses en boca-orella, expressades amb un llenguatge a peu de carrer.
L’autor adopta la forma dietarista, el llibre de records, les històries del poble que es contaven a la vora del foc, per mostrar-nos una època trista, de misèries i falangistes, capellans i vençuts. Al poble de ficció, tan real,viuen com poden homes i dones endurits, cruels, i també somiatruites, tendres.
La ressenya sencera de “Els somriures de la pena” es pot llegir tot clicant ací.
Xambó hi destaca els recursos que empra l’autor per endinsar-nos en la sofrida quotidianeïtat d’un grup de persones i personatges, típics dels nostres pobles al llarg del segle XX, mitjançant les històries casolanes i les vivències trameses en boca-orella, expressades amb un llenguatge a peu de carrer.L’autor adopta la forma dietarista, el llibre de records, les històries del poble que es contaven a la vora del foc, per mostrar-nos una època trista, de misèries i falangistes, capellans i vençuts. Al poble de ficció, tan real,viuen com poden homes i dones endurits, cruels, i també somiatruites, tendres.
La ressenya sencera de “Els somriures de la pena” es pot llegir tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada