Reproduim l'article que ha publicat a La Vanguardia en Jordi Duran, director del Consorci per la Normalització Lingüística a les Terres de l'Ebre, amb motiu de la publicació del llibre "Gerard Vergés i Príncep. Resum biogràfic" d'Emigdi Subirats. Una obra que estava prevista presentar-la al passat mes de novembre, però es va haver d'ajornar a causa dels forts ruixats que van descarregar sobre Tortosa. L'acte serà el proper divendres 21 de desembre, a les 20 hores, al Palau Oliver de Boteller de la capital ebrenca.
Emigdi Subirats acaba de publicar la biografia de l’escriptor Gerard Vergés (Tortosa 1931). És un llibre breu i senzill, escrit amb el cor, farcit d’admiració vers un dels grans de la literatura catalana. En poc més d’un centenar de pàgines, Subirats dissecciona amb mestria la vida, l’obra i la personalitat de l’autor de L’ombra rogenca de la lloba: “Jo sóc aquell que em dic Ròmul, romà/de gest cansat i irònic, pensatiu/de perfil encunyat a les monedes”.
Vergés, primer de tot, és un senyor de Tortosa. I quan dic Tortosa em refereixo a la Tortosa tradicional, tradicionalista; a la Tortosa benpensant, de missa diària, conservadora; a la Tortosa de dretes. Potser per això -o malgrat això-, Gerard Vergés -lliri entre cards- es forja a foc lent un sòlid bagatge cultural de la mà dels grans: Shakespeare, Ausiàs, Eliot, Riba, Vallfogona...
Vergés, humanista, no va tindre pressa per irrompre en el panorama literari. En tenia 50 de fets quan l’any 1981 va guanyar el Premi Carles Riba amb els 351 versos que componen el magnífic poema de L’ombra... I després, pausadament, amb l’elegància i la ironia d’un senyor de Tortosa en la maduresa, va adonar-se’n que dins del cos tenia més records que vísceres i va comprendre que l’home és la memòria. Va viatjar fins a una galàxia perduda l’any 30.000 de l’era de Saturn, va parlar-nos d’un riu mític i remorós, va descobrir que sense versos igual tornen tardors i primaveres...
La biografia s’acaba amb un recull de fotografies exquisit, on podem veure el Vergés pare de família; el farmacèutic, l’empresari, l’intel·lectual; el Vergés compromés amb el seu territori, amb el seu país i amb la seua llengua; el Vergés madur, més lúcid que mai. El Vergés que estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada