Reproduim l'article que ha publicat a La Vanguardia en Jordi Duran, director del Consorci per la Normalització Lingüística a les Terres de l'Ebre, amb motiu de la publicació del llibre "Gerard Vergés i Príncep. Resum biogràfic" d'Emigdi Subirats. Una obra que estava prevista presentar-la al passat mes de novembre, però es va haver d'ajornar a causa dels forts ruixats que van descarregar sobre Tortosa. L'acte serà el proper divendres 21 de desembre, a les 20 hores, al Palau Oliver de Boteller de la capital ebrenca.
Vergés, primer de tot, és un senyor de Tortosa. I quan dic Tortosa em refereixo a la Tortosa tradicional, tradicionalista; a la Tortosa benpensant, de missa diària, conservadora; a la Tortosa de dretes. Potser per això -o malgrat això-, Gerard Vergés -lliri entre cards- es forja a foc lent un sòlid bagatge cultural de la mà dels grans: Shakespeare, Ausiàs, Eliot, Riba, Vallfogona...
Vergés, humanista, no va tindre pressa per irrompre en el panorama literari. En tenia 50 de fets quan l’any 1981 va guanyar el Premi Carles Riba amb els 351 versos que componen el magnífic poema de L’ombra... I després, pausadament, amb l’elegància i la ironia d’un senyor de Tortosa en la maduresa, va adonar-se’n que dins del cos tenia més records que vísceres i va comprendre que l’home és la memòria. Va viatjar fins a una galàxia perduda l’any 30.000 de l’era de Saturn, va parlar-nos d’un riu mític i remorós, va descobrir que sense versos igual tornen tardors i primaveres...
La biografia s’acaba amb un recull de fotografies exquisit, on podem veure el Vergés pare de família; el farmacèutic, l’empresari, l’intel·lectual; el Vergés compromés amb el seu territori, amb el seu país i amb la seua llengua; el Vergés madur, més lúcid que mai. El Vergés que estimo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada