L'hora transparent. L'hora lúcida. L'hora perduda. El pas del temps, la tardor de la vida i el que hi queda, bo i roïn, són algunes de les bases del poemari "Tres estrelles Michelin", amb el qual Joan Adell (Blanes, 1938) hi va guanyar el Ciutat de Sagunt de Poesia 2011. Ara, Antoni Ferrer l'ha ressenyat per a Saó, en un article dit "L'hora transparent".
Dir hora transparent és dir lucidesa; és veure, la vellesa, la seua pròpia invisibilitat, la seua quasi expulsió del temps, com la de les "rates disfressades d'homes" (al poema-xifra "Tres estrelles Michelin") que furguen en els contenidors i a les quals només els resten deixalles. Com deixalles són els estralls de la vida ("Carrer avall"), els de la misèria social ("Parc temàtic") o els de les derrotes de la història ("El jersei del mestre").
Ferrer hi destaca, a més a més, "la precisió quirúrgica" dels versos adellians, que donen peu a una obra madura, clàssica i serena. I proposa llegir-lo acompanyat de la música de Bach. La ressenya sencera a Saó es pot llegir tot seguit:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada