dijous, 21 d’agost del 2014

"'La dona sense ulls' és una novel·la sobre el pas del temps i l’efecte que produeix en la vida i la manera de mirar el món". Parlem amb la seua autora, Rosa Font

Des de les comarques gironines ens aplega la novel·la "La dona sense ulls", obra amb la qual Rosa Font va obtindre en Premi Ciutat de Palma. L'autora de Sant Pere Pescador es basa en la vida de la pintora surrealista Ángeles Santos Torroella per crear un relat que reivindica el paper oblidat de les dones artistes.

Com sorgeix la idea de la novel·la La dona sense ulls?
Volia centrar-me en el personatge d’una dona creadora. I vaig pensar, en concret, en una pintora perquè m’apassiona el món de l’art i l’obra pictòrica de dones surrealistes com Remedios Varo o Maruja Mallo. I va ser llavors que un amic em va ensenyar el catàleg de l’exposició de l’obra d’Ángeles Santos, que es va fer a Valladolid el 2004, i vaig quedar encisada davant la força expressiva i imaginativa del quadre Un mundo. Aquesta obra i també d’altres quadres de joventut d’aquesta pintora, com ara La tertulia, van ser el germen de La dona sense ulls, que és, però, una ficció al voltant d’una dona pintora: Eugènia Duran.

Creu que La dona sense ulls pot contribuir a reivindicar la figura d’Ángeles Santos, tot i que siga a partir d’una ficció?
Crec que, sortosament, la figura d’Ángeles Santos és cada vegada més coneguda, sobretot d’ençà que s’exposen dues obres seves (Un mundo i La tertulia) al Museo Reina Sofía de Madrid, però també m’agradaria que la novel·la ajudés a divulgar una mica més la seva obra i despertés en el lector la curiositat de conèixer-la més de prop.

Fins a quin punt hi trobem part de la seua biografia en el relat de l’Eugènia Duran?
La part biogràfica que hi podem trobar és la relació amb Portbou (Àngeles Santos va néixer a Portbou i Eugènia Duran hi passa els estius), l’estada en un sanatori, i el fet que s’hi descriuen alguns quadres d’Ángeles Santos.

Per quina raó vau decidir enfocar l’obra en dos moments històrics, els anys 1929 i 1992?
Perquè volia imaginar què pensa i sent una noia de 17 anys, obsessionada per la pintura, immersa en un món creatiu carregat d’onirisme, i també imaginar què pensa i sent una dona de 80 anys que ja s’ha cansat de mirar. I perquè, de fet, La dona sense ulls també és una novel·la sobre el pas del temps i l’efecte que produeix en la vida i la manera de mirar el món. En el personatge d’Eugènia Duran he intentat incorporar, d’una banda, l’obsessió per la creativitat, la força imaginativa i onírica, la necessitat d’expressió i d’alliberament alhora, i, de l’altra, la vida quotidiana i les experiències pròpies d’una noia en la seva primera joventut i d’una dona en la seva vellesa.

A què respon l’estil de narració en primera persona, des del punt de vista d’Eugènia?
Està escrita en primera persona perquè he tractat de posar-me en la pell d’aquesta dona pintora, preguntar-me què sent, quines vivències la van condicionar en dues etapes ben diferents de la seva vida. I l’estil de la novel·la està en consonància amb la manera de pensar i de mirar de la protagonista: per això s’hi accentuen la presència del somni i de la imaginació, i es plasmen, amb detallisme, les escenes que veu i les que pinta. 

Podríem dir que hi ha una aposta clara a favor del somni i del poder de la mirada en la part central de la novel·la (Volia pintar el món) i també hi ha una aposta per l’oblit i per la necessitat de no mirar en la primera i última parts (Un món d’aigua i Després de totes les coses). Per això la protagonista canalitza a través del somni les angoixes i les visions que seran el punt d’arrencada de la seva pròpia creativitat, i es recrea en l’oblit a la part final de la novel·la perquè és l’oblit el que li permet continuar vivint.

Així com uns versos del poema Alba de Juan Ramón Jiménez van inspirar la presència de les figures angèliques del quadre Un mundo (Ángeles malvas / apagaban las verdes estrellas. / Una cinta tranquila / de suaves violetas / abrazaba amorosa / a la pálida tierra), a la part de la novel·la que correspon a la vellesa de la protagonista hi escaurien, potser, les paraules de Jorge Guillén: “El mundo cabe en un olvido”.

Sense desvetllar la trama, penseu que la novel·la clou amb un punt optimista o bé pessimista?
Es fa difícil de dir: simplement, explica la trajectòria d’un personatge que arriba a l’etapa final de la seva vida però que està convençut que la creació no es perd, sinó que té una continuïtat en l’obra dels qui el seguiran. És a dir, la seva producció artística és una baula més en aquesta cadena evolutiva de la creació.

Com valoreu l’acollida que està tenint el llibre?
No ho podria dir perquè fa relativament poc que ha aparegut la novel·la. En la presentació que en vaig fer a Girona, sembla que va ser ben acollida. Però això s’ha d’anar veient.

Teniu cap altre projecte a la vista?
Estic acabant un llibre de poemes però, per ara, no tinc cap projecte de novel·la. Sempre que escric, em deixo portar per la passió i per l’obsessió: he de trobar algun tema o alguna idea que m’atregui realment i després he de trobar el temps per dedicar-m’hi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada