Aquesta primavera, la col·lecció gastronòmica La Teca va sumar un nou volum de gastronomia arrelada al territori, un patrimoni culinari que ens duia fins la Tinença de Benifassà, a l'extrem nord valencià. Luisa Viñas, a partir dels testimonis de persones de la comarca, ha donat forma a "La cuina de la Tinença de Benifassà", un receptari que recupera la gastronomia tradicional dels diversos pobles d'aquest indret.
D’on prové la idea de crear un receptari de la Tinença de Benifassà?
La cuina ha tingut per a mi un gran interes des de sempre, sobre tot els dolços. Degut a la meua ascendència he procurat aprendre i mantindre els plats que he après de la meua mare i al mateix temps els que m'ha ensenyat ma sogra, també una gran cuinera. Sempre m'havia anat pel cap fer un muntatge en totes les receptes que tinc guardades però ho posposava per falta de temps. Malauradament estic a l'atur i això fa que sempre en porte alguna de cap.
El meu fill Joel i la seva parella, porten actualment l'alberg del Boixar i tres cases rurals i comentant-ho amb ell li vaig proposar fer un recull de les receptes de La Tinença, ja que s'ha escrit molt sobre aquest paratge, però no hi havia res que parlés dels menjars de la zona, tot i que devien ser senzills. Li va semblar una bona idea i em vaig posar mans a l'obra.
Com heu dut a terme la compilació de les diverses receptes? Ha estat difícil trobar-ne fonts d’informació i testimonis?
En un bon començament quasi bé vaig desistir de la feina perque no trobava ningú que me pugues explicar les receptes que es feien servir, ja que cada vegada hi ha menys gent gran que ha viscut a La Tinença. Però a poc a poc els uns em van adreçar als altres i finalment he aconseguit un gran nombre de receptes, les quals ha segut impossible publicar-les totes. El que sí que puc dir és que a tothom que li deia la meua idea li semblava genial, pel fet de deixar per escrit una part de cultura que d'altra forma i a poc a poc anirem perdent.
A grans trets, quines característiques en particular té la cuina de la Tinença? Hi ha diferències notables entre els diversos pobles?
La cuina de La Tinença no es diferencia massa de la resta de pobles que l'envolten, hem de tindre en compte que tot i semblar que eren pobles aïllats, hi havia comunicació a la seva manera (carros, burros) entre tot ells. La Tinença tenia una producció de cereals i de ramats important, però al mateix temps una manca de un altre tipus d'aliment, la qual cosa feia que es canviessin uns productes per altres i tot i que hi ha diferencies de un poble al altre he trobat receptes que en petites variant coincideixen tots el pobles.
Si haguéreu de recomanar un plat, quin seria?
Per a mi el plat estrela d'aquesta edició es l'arròs de pastor, el mateix que es troba a la portada del llibre. Amb una mescla d'ingredients que normalment tenim a l'abast, s'aconsegueix un plat de una qualitat excepcional.
Què pot aportar un projecte d’aquest tipus a un territori com la Tinença?
El llibre l'he fet en la il·lusió que es difongue el màxim possible, hem implicat els restaurants de la zona, que són els que ha elaborat els plats, per fer al mateix temps una publicitat del que ens pot aportar la visita a La Tinença. La part introductòria del llibre esta molt ben treballada gràcies a la col·laboració que hem tingut, en ella podem veure una mica la zona poble a poble, i la vida i les costums de una època a més a més de la part culinària.
El llibre ja s’ha presentat en diversos indrets. Com valoreu la rebuda per part del públic?
Bé, el llibre ha tingut una acollida excepcional per part del públic que ha vingut a les presentacions que s'han fet, i a més a més també hi ha una gran expectació per la resta de pobles a on s'ha de fer. He rebut mostres de afecte sobretot de la gent gran que tot i saber el que conte el llibre l'han comprat per a regalar als seus fills i nebots que desconeixen la zona.
Teniu cap altre projecte a la vista?
Com he dit al començament la cuina es una part molt importat de la meua vida, i no descarto la possibilitat de fer un altre llibre, de fet ja tinc dos idees al cap que possiblement puguin veure la llum.
Per a completar l'entrevista he de dir que aquest llibre ha segut possible gracies a l'editorial Onada, ells que tenen un gran compromís per mantindre les receptes dels pobles que ens envolten, i que van creure en la meua proposta.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada