
L'autor de Borriana continua aquesta línia i tracta què són els valencians des del debat intel·lectual, a partir d'una suggerent i fictícia conversa amb una vella vinatera, propietària de la torre del creador dels Essais, al Perigord francés. "Que ningú no s’esperi, però, un al·legat polític a favor o en contra de
no-sé-què. No. Estem parlant d’un artefacte molt més sofisticat, d’un
assaig argumentalment juganer que va −que vol anar− d’aquí cap allà i
d’allà cap aquí (en cas contrari no seria un assaig, sinó un tractat)", assenyala Ferran Sáez.
L'article d'El Temps destaca que el treball de Joan Garí contribueix a actualitzar un vell debat que s'allarga des de la irrupció intel·lectual de Fuster i que actualment compta amb nous elements a l'anàlisi: el procés català: "Mai com ara, doncs, la vella contraposició entre comunitat cultural i comunitat política havia estat tan viva".
L’assaig continua sent una formidable maquineta per expressar el que
pensem, per comunicar-ho. El periodisme actual hauria de tenir més
presents Montaigne i Fuster que no pas aquestes ocurrències
telegràfiques que es diuen al Twitter. Garí, bon lector, ho sap
perfectament, i per això escriu assaigs tan suggeridors com aquest.
Podeu llegir la ressenya sencera de Ferran Sáez tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada