La recerca de la veritat

A Els papers de can Perla, Manel Alonso ens apropa a la darrera novel·la d'Enric Lluch, Després del silenci.

Presentació del manual d'arquitectura de Peníscola

Aquí en teniu unes imatges.


D'esquerra a dreta: Joan B. Simó (cronista oficial de Peníscola); Romualdo Forner (regidor d'Urbanisme de l'Ajuntament de Peníscola); Andrés Martínez (alcalde de Peníscola); Fran Medina (director territorial de Cultura); i Pepa Balaguer i Luis Vicén (autors del llibre i arquitectes)

Un relat apassionant i divertit

Presentació de L’atzucac del perdedor, de Manel Joan i Arinyó, a càrrec de Josep San Abdon, crític literari.
L’acte tindrà lloc el divendres 26 de novembre de 2010, a les 20 h.
Lloc: al saló d’actes de la Caixa Benicarló, C. Joan Carles I, 18 • Benicarló



Aquest llibre ha estat guardonat amb el Premi Enric Valor de novel·la en valencià 2009. Amb deu llibres editats i guardonat amb un munt de premis literaris, el protagonista de L’atzucac del perdedor s’adonà, el 1988, que era un escriptor invisible. Vint anys més tard, amb una nòmina de trenta títols i més de vint-i-cinc guardons, percep que ha anat arrere com els crancs, compte fet que a hores d’ara és inexistent. Com s’ha arribat a aquesta situació? Aquest llibre és, entre moltes altres coses, l’apassionant i divertit relat, el despullament vital d’un autor sense pèls a la llengua, que no estalvia lloances als escriptors que s’ho mereixen, però que no es priva tampoc de denunciar tota mena de farsants que pul·lulen pel fascinant món de la ploma. Des d’editors mafiosos que manipulen tots els premis en què intervenen, fins a autors encimbellats que produeixen llibres dolentíssims, tothom corre el perill de ser víctima del sarcasme d’Arinyó. En estar amanides les històries amb grans dosis d’humor, la lectura de L’atzucac del perdedor esdevé un bell divertimento.


Si Manel Joan i Arinyó (Cullera, 1956) no existira, caldria inventar-lo. A Fem un trio i Cubaneta meua, inclosos al catàleg d’Onada Edicions, s’hi han d’afegir alguns títols ben espectaculars que engalanen la nostra literatura: Les nits perfumades, Com la flor blanca, Contra sentit, El cas Torreforta, 10.193-Escuma de mar… De 1985 daten Han donat solta als assassins i Stress, llibres que causaren un gran revulsiu i que han acabat convertint-se en obres de culte. Tot i que és mal temps per a la lírica, el gruix de la seua producció poètica ha estat aplegat a Plany de l’home llop.

Un tastet més de sensualitat

Josep Manel Vidal, agitador cultural, poeta, blocaire... de Canals ens aproxima a Si em parles del desig a través de:
Filant Prim
Portal del Llibre
Pica'm
Des de la terra del paper

Presentació de 'L’arquitectura popular de Peníscola'

La publicació de L'arquitectura popular de Peníscola. Manual de
restauració del centre històric, té com a objectiu posar a disposició
del públic un estudi sobre les característiques de l’arquitectura
popular de Peníscola i servir de base per a una eficaç protecció del
nostre patrimoni històric.
Aquesta iniciativa té el seu origen en el Pla Especial de Protecció del
Conjunt Historicoartístic de Peníscola, redactat el 1998 i recentment
aprovat per la Conselleria d’Obres Públiques i Urbanisme.
Aquest manual de restauració té una primera part dedicada a
descriure les característiques de l’arquitectura popular en l’interior
del recinte emmurallat, és per això un document divulgatiu d’interés,
tant per al profà com per a l’especialista en temes de patrimoni
arquitectònic. La segona part explica amb exemples pràctics la
normativa de protecció del Pla Especial i pretén servir de guia per a
les intervencions en l’edificació privada.
També inclou una secció amb recomanacions sobre aspectes que
tenen gran influència en la imatge d’una ciutat històrica objecte de
gran activitat turística, com són la retolació i el mobiliari de serveis
d’hostaleria sobre l’espai públic.

Pepa Balaguer Dezcallar i Luis Vicén Banzo són
arquitectes, autors de plans i projectes en el centre
històric de Peníscola.
Des de 1992 formen l’equip Balaguer I Vicén arquitectos.
La seua activitat professional s’ha centrat fonamentalment
en la restauració i posada en valor del patrimoni
cultural de ciutats històriques abastant: la restauració
urbana i de monuments; la creació d’equipaments
turístics o culturals, i la planificació estratègica.
Han rebut mencions o premis pels seus treballs
de restauració de les fortificacions de Peníscola, pel
projecte del Museu de la Mar de Peníscola i pel Pla
Especial de Protecció del Conjunt Històric Artístic de
Peníscola.