La Fundació Rei Jaume I i Onada Edicions presenten el llibre "Els Annals del monestir i convent de Benifassà, por Joaquín Chavalera" L'acte serà a l'Edifici Gòtic (antic ajuntament) de Benicarló el dijous 2 de febrer, a les 11 hores.
Hi participaran Marcelino Domingo, alcalde de la ciutat i president de la Fundació, així com representants d'Onada.
Més informació a http://www.tauladelsenia.org/
En el text, publicat al Posdata, el suplement cultural de Levante-EMV, Saragossà retrocedeix fins la Grècia clàssica per parlar-nos de Dionís, el semi-déu inventor del vi, si fem cas dels mites hel·lènics i avança per les successives civilitzacions que van posar el ferment del raïm i el sexe en la mateixa capsa. Posteriorment, s'uneix la tercera pota, amb la plèiade de literats que d'una manera o altra ajuntaran les lletres amb el vi: "Escriptors de l'Olimp literari, com Scott Fitzgerald, Hemingway, Faulkner, Malcolm Lowry, Ezra Pound, Pessoa o Dashiel Hammet, entre d'altres, han transcendit l'èxtasi embriac, ritual, en obres mestres literàries difícilment repetibles."
L'acte consistirà en el passi d'un audiovisual sobre la pedra en sec i la presentació de dos llibres que aborden a fons aquesta temàtica. Un d'ells és "La pedra en sec a les comarques del Baix Ebre i Montsià", un volum conformat per diversos autors on exploren com la construcció sense unió s'extén al llarg i ample del sud català.
"La pastisseria i la cuina de la garrofa"
Hi intervindran:
Jaume Biarnés, investigador de la Fundació Alícia
Toni Massanés, director de la Fundació Alícia
Xavier Cort, Comercial Garrofa SCCL
Juanjo Roda, director de la col·lecció La Teca
Miquel Àngel Pradilla, representant d’Onada Edicions
L’acte tindrà lloc el divendres 27 de gener a les 12 hores a l'Auditori de la Fundació Alícia (Sant Fruitós de Bages)
A l’inici del segle XVII, l’arxiver, i posterior abat, Gisbert va fer la vista enrere i va compilar la història del Convent en un llibre, conegut com els Annals.
Història des de dinsDonada la importància d’aquestos volums, la Fundació Rei Jaume I va promoure la seua publicació i difusió. Sandra Escamilla, llicenciada en Humanitats, va ser l’encarregada de transcriure els originals, corregits per la filòloga Tere Izquierdo. La primera part, els Annals de Gisbert, veien la llum al desembre de 2010. Ara, al gener de 2012, arriba la segona part, els Annals de Chavalera, editats per Onada dins la col•lecció Biblioteca Taula del Sénia.
Un gran coneixedor de l’Arxiu
Joaquín Chavalera (Alcanar, 1757) va ingressar amb 27 anys al Convent de Benifassà, i dos anys després esdevé monjo, mentre era abat el seu familiar Joan Baptista Gil. Nomenat arxiver i bibliotecari, hi dedica grans feines a ordenar i catalogar l’extensa documentació del Monestir. D’aquesta manera hi té coneixement de l’existència dels Annals de Gisbert, que suposen el punt de partida de la seua obra. Al 1815, després de la Guerra del Francés, hi va ser escollit com a nou abat. Serien els darrers anys de monjos cistercencs a Benifassà, que va patir les guerres carlines i la desamortització de Mendizábal.
Dels seus Annals, el llibre arranca amb el capítol XXXI, amb la mort de l’abat Gisbert i la seua successió per Jaume Talarn, tortosí, qui només va estar al capdavant de Benifassà 2 mesos i 8 dies. Chavalera organitza els textos en capítols que abasten períodes de vint anys, adaptant-se a l’elecció quatriennal dels abats.
Els textos estan il•lustrats amb una àmplia varietat de fotografies, antigues i actuals, gravats o pintures relacionades amb el Convent i Monestir de Benifassà. A banda de la tasca d’Escamilla (Thionville, 1980) a la transcripció dels originals (ubicats a l’Archivo Histórico Nacional de Madrid i al Col•legi de Jesuïtes de Sarrià), l’obra ha comptat amb la participació de Josep Manuel Andreu (La Sénia, 1946), estudiós del territori, i d’Arturo Zaragozà (València, 1951), doctor arquitecte i inspector de Patrimoni Artístic de la Generalitat Valenciana.
La malenconia creix amb la tarda,
En l'article, publicat al diari digital Minuto Cero, García Pérez parla del paper del cos com a objecte poètic dins d'un espai de temàtica eròtica: "el poemario evoluciona desde una aprehensión del cuerpo como lugar indómito y virginal hasta la máxima exaltación del deseo cuando el clímax de su encuentro posibilita que el poeta transgreda lo incomunicable y las metáforas ocupen el espacio de las palabras y la fijación de las lascivas miradas", assenyala l'autor.
Quina és la importància -històrica, social, cultural- del Annals?
Hi ha moltes diferències entre ambdòs, quant a estil?
Aquest és el punt de partida de la darrera novel·la de Màrius Moneo (Berga, 1964), “La mort, a l’ombra del bibliotecari”. Amb aquesta història, l’autor va captivar el jurat dels Premis Ciutat de Sagunt, lliurats passat mes d’abril. En la tradició del gènere negre, Moneo incorpora els ingredients clàssics (la vídua, la mare protectora, l’estada a la garjola...) amb punts d’humor. I és que l’Artemi és més aviat un antiheroi en tota regla, sovint un simple ninot en mà dels que l’envolten.
Les peripècies de l’Artemi Boix suposen la quarta publicació de Màrius Moneo, professor de secundària al Berguedà. La seua carrera es va encetar el 2004 amb “L’educació del bon lladre”, obra guanyadora del Premi d’Humor i Sàtira Jaume Maspons. Els seus següents reconeixements arriben des del País Valencià: primer el Ciutat de Gandia de Teatre i després el Carmesina de Narrativa Infantil, tots dos al 2010 i que donarien peu a “El nèguit de Màrsies” i “Un pirata tocat del cacau”. Una ratxa que ha proseguit enguany amb el Ciutat de Sagunt.
De manera mil·limètrica i meticulosa, l'autor alterna els dos plans temporals que es complementen de manera impecable. Com és preceptiu en una novel·la d'aquestes característiques argumentals, el factor sorprenent és essencial. Amb una sàvia dosificació, i també sense escarafalls ni efectes especials, l'obra ens va oferint les peces que conformen el passat de la família Queralt Font, avançant en aquest doble pla temporal.
El receptari de Juanjo Roda i Dani Miralles continua donant que parlar a la Xarxa, un any després de la seua publicació. El darrer bloc en fer referència a "La cuina del mercat de Vinaròs" ha estat El racó del llepafils, on han aprofitat l'avinentesa per a defensar els productes del mercat de poble o de barri, davant de la industrialització.
L'obra és la plena afirmació que no és el mateix una tomata de penjar criada sota llum i condicions ambientals artificials que una altra criada amb amor, mesquita natural i paciència de pagès, que fa créixer les seues plantes com si fossen criatures, encara que després sigue un pessetero i les venge per quatre duros al mercat. És llei de vida.
Orland Verdú (Petrer, 1982) és el darrer guanyador del Ciutat de Sagunt en modalitat de Teatre, un guardó que va rebre passat abril amb "Diàlegs de Dalt i de Baix", publicat al novembre per Onada. Filòleg per la Universitat d'Alacant, hi té una sòl·lida relació amb els escenaris, com a autor i com a director.
A què es refereix quan assenyala que hi ha un Dalt i un Baix?
Personalment crec que els lectors haurien de deixar de llegir best-sellers i aprofitar més el teatre. És un gènere molt agraït de llegir. A mi m’agrada molt per la seua agilitat. Les novel·les em costen d’acabar i perd el fil amb els entrebancs laborals; el teatre (o el conte) són directes i encertats. En teatre un pot “respirar” els personatges, sentir com pensen, senten i es mouen a través de les paraules i les accions. En la novel·la, la recreació del personatge té molt de dependent del narrador. És indirecta.
Amb les coques i la llenya preparada, la Santantonada del 2012 s'encetarà a la mitjanit del divendres, i s'estendrà fins el matí del dilluns, quan la Missa dels difunts pose el punt i final a la festivitat. Pel mig, un intens cap de setmana protagonitzat per personatges i costums provinents de les tradicions profana i sacra: les botargues, el maio, els Sants, l'Esquellot, el Despullat... elements que fan possible que la Santantonà forcallana siga un espectacle únic entre els gairebé tres-cents indrets on s'hi fa festa per Sant Antoni Abat. Una breu i bona descripció dels passos de la Festa es pot llegir en aquest article de Vilaweb, mentre que el programa d'activitats es pot consultar en la pàgina de l'Ajuntament de Forcall.
A més a més del BIC, la Santantonà d'enguany compta amb un altre element que complementa i enriqueix aquesta antiga tradició, els origens de la qual es perden en el temps. Publicat al passat mes d'abril, el llibre "La Santantonada de Forcall. Festa medieval del foc" és un recorregut literari i gràfic per una celebració que Víctor Amela titlla de "ànima de Forcall" al pròleg.
A poc a poc, el llibre de Vicent Palatsí va recorrent la intensa i extensa xarxa de blocs amb temàtica enològica. El darrer cas el trobem a Vi-Franc, l'espai de l'articulista expert en vins Ramon Francàs, qui obri l'any nou amb una valoració del "Vitis vinifera cataloniae". 
L'autor de "La vida tortosina (1939-1979)" ha estat entrevistat pel periodista Oriol Gracià, en una entrevista publicada al conegut portal ebrenc surtdecasa.cat. En la conversa, duta a terme abans de la presentació del llibre que va tindre lloc passat 23 de desembre, en Quimo Panisello en parla del curiós origen del projecte, com a partir d'una enganxina s'ha arribat un complet recorregut per la Tortosa quotidiana dels anys del franquisme.
1. Emergència al país de la màgia. El conte nadalenc de Cinta Arasa i Cristina Girol va encapçalar les visites al portal durant desembre. Tot i ser un títol de 2010, aquesta contalla ha esdevingut de nou un regal ben assenyat per a introduir els més menuts a la lectura, de la mà dels personatges més tradicions d'aquestes festes.
2. Vitis vinifera cataloniae. Els relats eròtics per a amants del vi ideats pel castellonenc Vicent Palatsí (2011) s'han col·locat de nou en els llibres més sol·licitats, en part gràcies a les diverses presentacions que s'han dut a terme al llarg d'aquestes setmanes en diversos indrets de les nostres comarques.
3. El regal en la mirada. Una altra novetat de les darreries del 2011, presentada quan s'encetava desembre. En Joan-Baptista Campos (2011) ens aporta la seua visió del Perú, en una novel·la de viatges que recòrre el país dels Andes durant tres setmanes, en un relat que ens transporta per espais com Lima, el Machu Picchu o l'Amaçones.
4. Tres estrelles Michelin. La poesia continua gaudint d'un public fidel que agrada de fruir del gènere. I la producció literària en llengua pròpia ajuda amb un alt nivell, com ara aquest poemari de Joan Adell (2011), amb el qual va guanyar el Ciutat de Sagunt de l'ara ja any passat. Rimes que parlen de temes universals, com el pas del temps o la nostàlgia.
5. Set narracions curtes per a una setmana llarga. Tanca la llista de ficció un altre recull de contes. Al 2010, en Joan Andrés Sorribes guanyava el Vila d'Almassora amb una curiosa col·lecció d'històries curtes que continuen interessant al públic gairebé dos anys després de la seua publicació.
1. José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano. Les presentacions dels textos del mestre republicà José Vicente Borràs Castell han prosseguit amb gran èxit al llarg del mes de desembre, i han contribuit a donar a conèixer al públic les vivències d'aquest veí de Càlig, en una obra impulsada per Ángel Rodríguez de Mier (2011) i que ens descobreix una de les tantes històries personals que es van viure a les nostres comarques durant els dificils anys de guerra i posguerra.
2. Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló. Un autor universal com Vicent Andrés Estellés i la seua herència cultural en camps com la literatura o la música són una de les bases d'aquest complet llibre-CD que hi posa la cirereta a les Jornades Estellesianes celebrades a Benicarló al 2010. Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll, junt al treball de Ximo Caffarena en el cançoner (2011) són els artífexs d'una de les obres més originals en abordar la vida i l'obra del de Burjassot.
3. La vida tortosina. Volum I. Tot just s'han complert els deu dies des de la seua exitosa presentació a Tortosa i ja ha esdevingut una de les obres més sol·licitades. El public ha reconegut la feinada de Quimo Panisello (2011) a l'hora de recopilar ingent i acurada informació, tant visual com escrita, sobre les empreses, comerços i entitats que van conformar, durant la meitat del segle XX, la Tortosa quotidiana que coneixem avui.
4. Josep Anton Baixeras, literatura i acció cívica. Diversos estudiosos, coordinats per Magí Sunyer (2011) aborden aspectes de la tasca cultural i intel·lectual d'aquest tarragoní, qui va destacat com a escriptor, traductor i activista durant la segona meitat del segle passat.
5. La cuina del mercat de Vinaròs. El cuiner Juanjo Roda (2010) ens porta una selecció de receptes configurades amb ingredients que podem trobar en un mercat tradicional, com en aquest cas, el de Vinaròs. Des dels entrants a les postres, l'autor combina la cuina cassolana amb innovacions a l'abast de tothom. En Dani Miralles posa les imatges que il·lustren el receptari.