Un passeig històric per les escoles de Mont-roig

“Aprendre de lletra” és una expressió que s’usava com a sinònim d’anar a escola, i ara, també és un llibre que recull fotografies antigues dels col·legis de la vila de Mont-roig, des de finals del segle XIX fins els passats anys 90. Un recorregut gràfic que ens mostra els rostres d’alumnes i mestres que durant dècades, han donat vida a les aules. El 2 d’agost es presenta a la mont-rogenca Casa de Cultura Agustí Sardà.  

Fa dos anys, concretament un 5 d’agost de 2010, la Casa de Cultura Agustí Sardà, a Mont-roig del Camp, acollia l’exposició “Aprendre de lletra, records d’escola”. Es tractava d’una impressionant recopilació de la història educativa del municipi, en commemoració del centenari de la inauguració de les antigues escoles públiques, un edifici singular pel qual hi van passar, al llarg del segle XX, bona part dels infants mont-rogencs i que avui en dia s’ha reconvertit en aquesta Casa de Cultura que duu el nom del destacat pedagog, mestre, polític, advocat i periodista Agustí Sardà i Llaberia. 

L’exposició va ser el fruit dels treballs del Grup de la Fototeca del Centre d’Estudis Mont-rogencs (CEM), que a les postres van aconseguir reunir fins a 168 fotografies, des de les més antigues, datades el 18 de setembre de 1889, fins a la més recent, que hi correspon al 1990. A la recopilació de material el va seguir una tasca més que complicada: posar nom i cognoms a les desenes d’escolars i mestres retratats. No només de les Escoles Públiques centenàries, sinó també del col·legi de les monges carmelites i de les escoles rurals del Mas d’en Romeu i de les Pobles. 

Al remat, un patrimoni històric i gràfic únic, que recupera un aspecte fonamental del Mont-roig contemporani. Un autèntic homenatge a docents que durant dècades van tindre al seu càrrec a les successives generacions. Noms que desperten la nostàlgia, com els mestres Lluis Roig, Enric Monné, Ferran Rom o Maria Alsina, per citar-ne alguns. També cal recordar Emili Soler, director de l’Escola Pública i, junt a Sardà Llaberia, impulsor de la construcció de l’escola que va funcionar entre 1910 i 1977. 

De l’exposició al llibre 

Ara, dos anys després de l’exposició, tot aquest ingent material formarà part d’un llibre, per tal de que tots els mont-rogencs i mont-rogenques puguen gaudir del recull fotogràfic. Amb el mateix nom que la mostra, “Aprendre de lletra... Records d’escola” arreplega les fotografies i la majoria dels noms dels que hi apareixen en elles. 

La major part de les imatges són de la classe sencera, amb o sense el mestre, disposats davant l’objectiu del fotògraf, o individuals o per parelles, d’aquelles instantànies típiques de les dècades de posguerra amb el pupitre i el mapa al darrere. Les completen fotos d’excursions, de teatre infantil o postals del col·legi. També s’han recuperat documents de principis de segle, com la constitució de la companyia encarregada de la construcció de l’escola (1904) o el programa de les festes escolars de 1922. 

Segon volum de la Biblioteca Mont-rogenca 

L’obra es presenta en societat el proper dijous, 2 d’agost, a les 21 hores, a la Casa de Cultura Agustí Sardà, en un acte que hi condueix Mn. Joan Aragonés, del Centre d’Estudis Mont-rogencs. L’acte també hi compta amb la participació del president de la Diputació, Josep Poblet, de l’alcalde de Mont-roig del Camp, Ferran Pellicer i del director dels Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat, Jordi Agràs. 

“Aprendre de lletra... Records d’escola” és la segona obra de la col·lecció Biblioteca Mont-rogenca, coordinada pel Grup de la Fototeca del CEM i Onada Edicions. El primer volum va ser “Socorreu el que us invoca” (2010), al voltant d’imatges antigues relacionades amb l’ermita de la Mare de Déu de la Roca.

Els "Apunts d'altres mons" de Berna Blanch. Una història simbiòtica

Us imagineu que us podria ocòrrer si un viatger espacial s'introduira dins el vostre cos i s'hi instal·lara en simbiosi? Doncs això és el que li passa a Joan, qui a poc a poc, veuràs desdoblada la seua existència, entre la quotidianeïtat i els desplaçaments fantàstic i intergalàctics al qual es veu abocat per Elmat, el seu simbiont.

Aquesta és la original proposta que ens fa l'escriptor catarrogí Berna Blanch en "Apunts d'altres mons", la seua primera novel·la de ciència-ficció, i amb la qual hi va guanyar el darrer Premi de Narrativa Vila de Puçol. Ara, ens explica una mica més a Escriptors Valencians TV.

Martíllopis musica "La pluja", poema de Manel Alonso

Aquest és el videoclip que s'ha fet de la cançó La pluja, una adaptació musicada del poema homònim de Manel Alonso, publicat al poemari "Si em parles del desig". El tema esta inclòs en el nou disc de Martíllopis (abans Ànima maleïda).

Mossèn Joan Puig, un estudiós de les nostres terres

Aquest mes d'agost, Onada Edicions publica "Vocabulari de Catí", l'obra en la qual Mossèn Joan Puig va deixar per escrit una bona part del patrimoni etnològic i festiu d'aquesta històrica vila ubicada entre els Ports i el Maestrat. Amb una edició a càrrec de Pere-Enric Barreda i Àngela Buj, el llibre suposa la recuperació d'un document que ens retrotrau a la vida catinenca de fa un segle. Ara, per a conèixer una mica més el seu autor i posar-nos en situació, pengem aquesta breu biografia.

Joan Puig i Puig, conegut com Mossèn Puig, va ser un dels noms propis de la cultura del Maestrat durant la primera meitat del segle XX. En eixes èpoques difícils, quan el respecte pel patrimoni històricoartístic i etnològic estava encara en bolquers a les nostres comarques, va dur a terme una copiosa tasca d’estudi de nombrosos aspectes relacionats amb els nostres pobles: els costums, la parla, la historiografia... 

Va nàixer al 1880, al catinenc carrer de Santa Anna. Fill de llauradors, va beure de la cultura rural que l’envoltava i que hi serà present a la seua obra. Als 12 anys ingressa al col·legi de pobres de Sant Ruf, a Tortosa. A finals de 1904 es ordenat sacerdot a la capital dertosina, i no hi transcorria ni un mes quan ja oficiava la seua primera missa, a Catí. Roman prop de tres anys a la seua vila natal, per marxar després per altres indrets de la diòcesi, com la Torre de l’Espanyol o Ascó. Al 1911 retorna al Maestrat al ser nomenat coadjuctor del rector i professor Leandre Colom, a Albocàsser. 

A la capital de l’Alt Maestrat l’enxampa l’esclat de la Guerra Civil. Ha de fugir a Catí, on només hi pot passar uns dies abans de tornar d’amagar-se, ara als masos repartits entre el seu poble i la Serratella. Així hi viu quasi dos anys, fins l’arribada dels franquistes. Immediatament es nomenat rector de Vilafranca. El 1949 es fa càrrec de l’arxiprestat de Sant Mateu, on falta el 25 de setembre de 1955 a causa d’una llarga malaltia. 

Un immens llegat del qual només ens arriba una part 

Com a llegat, mossén Puig deixà una intensa tasca pastoral i social, així com de recuperació cultural i patrimonial, del qual ens arriba només una part, atès que durant la Guerra es van destruir quasi tots els seus llibres i escrits. Era un gran aficionat a la història de les nostres comarques, així com un gran estudiós del documents antics dels nostres pobles. Eixe treball el va posar en contacte amb altres investigadors, como el morellà Manuel Milián i amb la Sociedad Castellonense de Cultura, on a les pàgines del seu Boletín hi publicaria diversos articles, sobret relacionats amb Morella, Ares, Vilafranca, i per sobre de tots, el del seu Catí natal. 

Com apuntava als seus escrits, “el nostre fi no és més que arreplegar algunes paraules per tal com, si l’evolució de l’indústria i la incúria de la gent lletrada, que són causa de caure en desús i perdre’s algunes d’elles, de manera que jamés no ne hi haurà memòria, la col·lecció de les citades en els oficis, càrrecs, em¬pleos, professions, festes, costums, estats, llocs públics, institucions, cançons, refrans, dites lluneres, jocs, plantes i animals puga evitar la pèrdua d’elles i contribuir a la conservació i memòria d’algunes, que si no es col·leccionen estan condenades a desaparèixer”. 

Podeu trobar més informació biogràfica de Mossèn Joan Puig i algunes imatges seues tot clicant ací.

Les Contalles d'Alba vistes per les seues autores

Les dues autores de les Contalles d'Alba, Katy Pallàs i Mara Cebrián, han presentat aquesta col·lecció de contes infantils a Escriptors Valencians.TV. Són, fins ara, quatre contalles on seguim les aventures d'Alba, les seues dues mares, el seu germà i la resta de sa família i els seus amics. Estan destinats a xiquets i xiquetes d'entre 3 i 5 anys, i pretenen mostrar la diversitat familiar als més menuts.

L'autora dels textos, Katy Pallàs, hi ha destacat l'ús de les lletres de pal i de la rima per potenciar la lectura i facilitar l'aprenentatge d'una forma amena i divertida. Mentre, Mara Cebrián, la il·lustradora, apunta que els dibuixos d'Alba i la resta dels personatges es caracteritzen pels colors cridaners, les cares molt expressives i els ulls molt vius.

Tot plegat, a més a més, es poden descarregar recursos didàctics de les Contalles d'Alba a la seua pàgina web.

Berna Blanch parla de la seua literatura a Escriptors Valencians TV

Si no coneixeu a aquest escriptor de Catarroja, podeu fer una ullada a la seua presentació al vídeo que ha penjat Escriptors Valencians TV, la iniciativa que pretén difondre i donar a conèixer els nostres literats contemporanis.

Berna Blanch és sobretot poeta, gènere en el qual va començar de la mà del Grup Poètic Argila de l'Aire. Els buits que camine (1999) va ser la seua primera publicació, a la qual han seguit prop d'una desena més. Amb Apunts d'altres mons (2012) dóna el salt a la novel·la de ciencia-ficció i fantàstica, tot guanyant el Vila de Puçol.

Preparant novetats: "Aprendre de lletra... records d'escola"

El proper dijous, 2 d'agost, es presenta a Mont-roig del Camp (Baix Camp) el llibre "Aprendre de lletra... records d'escola". Es tracta d'una obra que recull les fotografies que es van exposar a la mostra del mateix nom que hi va organitzar el Centre d'Estudis Mont-rogencs (CEM) fa dos anys, i que suposen un viatge en el temps pels escolars i els mestres que han passat per les aules d'aquesta vila d'entre 1889 i 1990, en gairebé 160 imatges que ha compilat el Grup de Treball de la Fototeca del CEM, i que després d'una intensa tasca documental, ha pogut posar nom i cognoms als centenars de rostres que hi posen davant l'objectiu.

Amb tot, "Aprendre de lletra... records d'escola" és una obra bàsica per a la història recent de Mont-roig del Camp i un vertader homenatge als docents que durant dècades van ensenyar als infants de la vila.

"De llibres com aquest ens en farien falta una pila" Serra d'Or parla de "Josep Anton Baixeras, literatura i acció cívica"

La revista s'ha fet ressò d'aquesta obra, que va aparèixer a les llibreries el passat mes de novembre, i que recull un seguit d'aportacions de diferents estudiosos al voltant de l'obra de l'intel·lectual tarragoní Josep Anton Baixeras. L'article, publicat en la secció de Lectures, exposa hi va ser "un escriptor que al seu moment -especialment en el tombant entre els anys cinquanta i seixanta- va tenir un relleu notable, però que després ha quedat diluït en l'oblit". Caldria recordar els llibres de contes Perquè sí (1957) i Perquè no (1960, Premi Víctor Català), així com la novel·la L'anell al dit (1963, finalista al Sant Jordi).

Per superar aquest oblit, "Josep Anton Baixeras, literatura i acció cívica" pretén redescobrir la llarga trajectòria cultural d'aquest autor, en les seues múltiples facetes: "la tasca intel·lectual i cívica, el periodisme, la narrativa, el teatre i la traducció". Els articles estan signats per Montserrat Palau, Lurdes Malgrat, Francesc Domènech, Agnès Toda, Jordi Jané, Josep A. Codina, Neus Penalba i Núria Santamaria, així com per Magí Sunyer, qui exerceix de coordinador editorial.

És llàstima que el volum hagi passat pràcticament desapercebut, tant a les llibreries com a les pàgines de la crítica especialitzada. I és que de llibres com aquest ens en farien falta una pila.

La ressenya sencera es pot llegir a la pàgina 108 del número de juliol-agost de Serra d'Or.

Katy Pallàs parla de la seua obra, les Contalles d'Alba

La co-autora de les Contalles d'Alba ha estat entrevistada per l'Associació d'Editors del País Valencià, dins la sèrie de micro-peces que serveixen per presentar i difondre les obres i els autors i autores valencianes. Katy Pallàs ens fa cinc cèntims de la seua visió del llibre infantil, que es reflecteix en les seues obres, dutes a terme junt a Mara Cebrián: uns contes destinats a educar amb valors en un tema d'actualitat com és la diversitat familiar, i que sorgeix, com explica l'autora, a partir de la seua experiència com a mare.

Nascuda a Manuel (la Ribera Alta), Pallàs és llicenciada en filologia anglesa i compta amb una ampla experiència com a docent a secundària. Mare lesbiana, és activista i presideix la Xarxa europea d'associacions de famílies de gais i lesbianes.

Vídeo de la presentació de "Diàlegs de Dalt i de Baix" a Petrer.tv

Orland Verdú va presentar, a finals de maig, la seua obra "Diàlegs de Dalt i de Baix", a Petrer, el seu poble natal. Allà hi va fer cinc cèntims del seu llibre, una dramatúrgia dividida en quatre parts, que mitjançant el diàleg entre dues persones, aborda temes universals com són la guerra, l'amor, la felicitat i el destí.

Ara, Petrer.tv ha penjat a la Xarxa un fragment de l'acte, que hi va tindre lloc al Centre Cultural d'aquesta població del Vinalopó Mitjà.

Preparant novetats: El riu Sénia

El riu Sénia. Activitats humanes i transformació del paisatge serà la propera novetat de la col·lecció Biblioteca Taula del Sénia, que es dedica a explorar el nostre territori més immediat: les terres del Sénia.

En aquest cas, l'obra se centra en el Sénia, punt d'unió entre València i Catalunya. Des del seu naixement a la Tinença de Benifassà fins la seua desembocadura a Sòl de Riu, les seues aigües banyen els termes de la Pobla, Rossell, La Sénia, Canet lo Roig, Traiguera, Sant Rafael del Riu, Sant Jordi, Ulldecona, Alcanar i Vinaròs. Un total de 66 quilòmetres esquitxats de mostres d'activitat humana: molins, elèctriques, conduccions i sèquies, etc. Aprofitaments domèstics i industrials que han transformat el paisatge que envolta aquest entorn.

És una obra que ha comptat amb les aportacions de diversos autors i autores, coordinats per Victòria Almuni Balada i Ferran Grau Verge.

"Aprendre de lletra... records d'escola" es presentarà el proper 2 d'agost a Mont-roig del Camp

El Centre d'Estudis Mont-rogencs, us convida a l'acte de presentació del llibre "Aprendre de lletra... records d'escola", un recorregut gràfic i històric per l'escola de Mont-roig del Camp, en motiu del passat centenari de la Casa de Cultura Agustí Sardà.

La presentació serà a càrrec de Mn. Joan Aragonès vicepresident del Centre d'Estudis Mont-rogencs. Tindrà lloc el dijous dia 2 d'agost a les nou del vespre a la Casa de Cultura Agustí Sardà.

L'acte el presidiran el Il·lm. Sr. Ferran Pellicer Roca, alcalde de Mont-roig del Camp, Il·lm. Sr. Josep Poblet Tous, president de la Diputació de Tarragona, Il·lm. Sr. Jordi Agràs Estalella, director dels SSTT de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

La col·lecció Teatre fàcil arriba a poc a poc a les aules

L'Escola de Sant Jordi, a Lleida, s'ha fixat en les obres de la col·lecció Teatre fàcil. Tal i com expliquen al seu bloc, en una entrada on apunten novetats de cara al proper curs escolar,  com ara "Benvinguda la tardor" i "Àngel, l'amic imaginari" de Joaquina Barba, Irene Verdú i Noèlia Conca; i apuntent que "han escrit uns petits llibres que tenen la missió de fer fàcil el teatre".

"Són dues obretes senzilles que ens poden inspirar a la gent d'educación infantil i del cicle inicial". Precisament aquest és l'objectiu amb el qual va nàixer la col·lecció Teatre fàcil, destinats emplenar un buit com són les dramatúrgies adaptades als escolars, per a que puguen apreciar des de menuts el gust pel teatre i la interpretació.

Un tastet del llibre del poble de Jesús

Us oferim un tastet de la darrera novetat, publicada fa dues setmanes. "Jesús" és un recorregut a tots els nivells per aquest poble ebrenc, on podrem conèixer el seu medi natural, la seua història, la seua gent o la seua cultura, entre d'altres. Una obra confeccionada a partir de les aportacions de nombrosos jesusencs i jesusenques, coordinats per Mònica Montserrat i Vicent Pellicer.

Open publication - Free publishing - More ebre

Emigdi Subirats parla d'una propera novetat: Gerard Vergés, l'home, el poeta, l'obra

L'escriptor, crític literari i activista cultural de Camp-redó ha parlat al seu bloc, Lletres Ebrenques, d'un dels seus propers projectes: la biografia del poeta i assatgista tortosí Gerard Vergés, un dels grans de la literatura ebrenca (i catalana) del segle XX, que va formar part de la revista Geminis i ha publicat obres guardonades com L'ombra rogenca de la lloba. Aquesta novetat formarà part de la col·lecció Gent Nostra, encetada l'any passat amb la biografia d'un altre gran intel·lectual tortosí, en Manuel Pérez Bonfill, a càrrec de Xavier Garcia Pujades.

 Gerard Vergés als estudis d'Antena Caro. Imatge del bloc 'Lletres ebrenques'

Continuarem llegint-lo i difonent-lo. Tenim a casa nostra un dels grans de la nostra poètica, que ha publicat sempre amb excel·lència i que ens ha dedicat brillants delicatessen com les Tretze biografies imperfectes o l'Alfabet per a adults. En un dels programes  deLletres Ebrenques, a Antena Caro Roquetes, en què vaig convidar-lo, va donar-nos tota una lliçó de literatura. Vàrem parlar dels seus mites literaris habituals: Shakespeare,  Rector de Vallfogona, T. S. Eliot, Kavafis, etc. De tot plegat, em quedo amb la resposta sobre el gran poeta nostrat, Ausiàs March, cavaller medieval i fill de Gandia (la Safor): Això és cosa gran. L’obra de Gerard Vergés la resumim de la mateixa manera: això és cosa gran! 

L'article sencer d'Emigdi Subirats es pot llegir tot clicant ací. 

"Fusta i fulla, tant pel xiprer com pel ganivet". L'Ara es fixa en la coberta de "La mort, a l'ombra del bibliotecari"

Sovint trobem ressenyes que aborden l'aspecte literari de les nostres obres. Tampoc és rar topetar-se amb altres que opten per enfocar-ho des de l'estudi de l'autor o del gènere. Però, el que sí ja no és tan comú és apropar-se a una obra mitjançant una ressenya de la seua coberta, que no deixa de ser una presentació del llibre i un element fonamental per a que el lector/a se senti atret i s'interesse pel de què va.

Això mateix és el que ha dut a terme Àlex Gutiérrez a les pàgines del diari Ara amb la novel·la "La mort, a l'ombra del bibliotecari", de Màrius Moneo. A l'article, titulat Fusta i fulla, tant pel xiprer com pel ganivet, i publicat dissabte en versió Premium, Gutiérrez desxifra els elements que s'amaguen a la coberta del llibre, dissenyada per Paül Peralta.

Intenta transmetre aquest clima minimalista però opressiu (...) finalment es van decidir per l'ermita i els xiprers, l'arbre que evoca la mort per excel·lència. I també per aquest ganivet ensangonat, també amb fusta i fulla, com els arbres que l'acompanyen, però molt més inquietant.

Tot seguit Gutiérrez, qui es va posar en contacte amb Onada Edicions per recabar informació de cara a l'article, apunta que "tot respira ruralitat", tot relacionant-lo amb un dels objectius de l'editorial: aprofundir en el coneixement dels nostres pobles.

Miquelet Setencàrrecs a la revista Tot Parc

Aquest mes, podeu gaudir d'una nova aventura de Miquelet a la revista Tot Parc, o també fer-hi una ullada tot clicant la imatge!

Els jocs de Sant Mateu, al Mercat Medieval

A partir d'avui divendres, i fins diumenge 15 de juliol, Sant Mateu recorda el seu esplendor amb la primera edició d'un Mercat Medieval que omplirà els carrers del casc antic de la capital històrica del Maestrat. Durant tres dies, s'ha programat un complet estol d'activitats que abasten la gastronomia, les exposicions, els jocs infantils, les mostres i els espectacles, així com diverses parades que ens retornaran a com éren els bulliciosos carrers santmatevans de fa segles.

I encara que no arriba a ser medieval, però si recupera una bona part de la història recent de Sant Mateu, en algunes de les parades del Mercat hi podreu trobar "Els jocs i la tradició lúdica de Sant Mateu al segle XX", la darrera obra de Joan Ortí Ferreres. Un llibre que cataloga més cent jocs diferents que al llarg de dècades van manar als carrers i places de la vila. En aquesta novetat editorial d'enguany, Ortí, docent i expert en didàctica, proposa una guia que serveix tant per conèixer una mica més a Sant Mateu i els seus habitants, com per impulsar de nou els jocs infantils de carrer.

El fotògraf de les oliveres mil·lenàries del Sénia

Coneixeu en Tomáš Míček? És un dels fotògrafs de naturalesa més destacats de l'actualitat. Les col·leccions d'aquest txec resident a Àustria abasten la bellesa i la força del medi, des del calor de la lava volcànica al fred polar dels glaciars. Al llarg de la seua dilatada carrera, Míček ha publicat en revistes de primer ordre, com Vogue, Stern, Geo o Observer, entre d'altres i ha editat al voltant de trenta llibres de fotografia, que han estat traduits a més d'onze idiomes.

Fa poc ha estrenat pàgina web. A www.tomasmicek.com hi podreu trobar una bona mostra dels seus treballs: impressionants imatges de cavalls, de flors, de roques... i d'oliveres. I és que el proper projecte de Míček, junt la seua muller Milada, se centra en les oliveres monumentals de les Terres del Sénia, un llibre d'alta qualitat fotogràfica on els nostres arbres mil·lenaris són els protagonistes de l'objectiu del txec, i que, a part de poder gaudir de la seua riquesa paisatgística i plasticitat, permetrena difondre'ls arreu del món. 

Míček ha reconegut que es va quedar impactat de les oliveres del Sénia quan les va presenciar, i d'ací va proposar aquest llibre que s'emmarca en la col·lecció Biblioteca Taula del Sénia. El fotògraf ja havia retratat els camps d'oliveres d'altres zones mediterrànies, tal i com es pot veure al seu portfolio.

Imatge: www.tomasmicek.com

El llibre del poble de Jesús. Parlem amb els impulsors del projecte

Passat dijous 5 de juliol, la Sala Jordi Brull i Martínez de l'EMD de Jesús va acollir la presentació de l'obra "Jesús", un recorregut pel medi natural, la societat, la història, els personatges, etc. que caracteritzen aquest poble ebrenc, al costat de Tortosa.

És un llibre col·lectiu, on s'han conjuntat les aportacions de jesusencs i jesusenques experts en diverses àrees. El treball de coordinació ha estat dut a terme per Mònica Montserrat i Vicent Pellicer, que ens feien cinc cèntims del projecte en el següent vídeo.

Diverses obres d'Onada a "Tens un racó dalt del món"

Al llarg d'aquest cap de setmana, l'escriptor, crític i blocaire Jesús Tibau s'ha fet ressò d'un parell de les darreres novetats d'Onada en la seua pàgina Tens un racó dalt del món. Es tracta dels "Altres encàrrecs de Miquelet" i de "Un pont sobre el meridià", dues obres ben diferents però que convergeixen en centrar-se i explorar el seu territori.

Miquelet (i la granota Teresina) ha esdevingut tot un personatge popular a Amposta. La creació de Jesús Serrano i dibuixat per Jordi Alfonso ha estat un dels llibres més exitosos a la capital del Montsià en els darrers mesos, gràcies a la seua originalitat: contar a grans i menuts algunes de les historietes ampostines conegudes i desconegudes de principis del segle XX.

Per la seua banda, "Un pont sobre el meridià" és el primer recull de relats que ha dut a terme El Pont, la cooperativa d'escriptors i escriptores de les comarques castellonenques, en el qual s'han centrat en l'actualitat d'aquest territori a través d'un seguit de narracions que prenen el pols a la societat en la qual s'hi inscriuen: una autèntica radiografia al que ha estat (i és) el nord valencià mitjançant la literatura.

Reposicions de la 3a temporada de Tens un racó dalt del món

A més a més, la vessant televisiva de Tibau, mitjançant el programa de Canal 21 "Tens un racó dalt del món", ha arribat al final de la seua tercera temporada, en la qual ha entrevistat a més d'una vintena d'autors i autores de les nostres terres.

Durant l'estiu, la cadena ebrenca reposarà alguns dels lliuraments que ens ha deixat el programa en el darrer curs, entre els quals hi ha obres d'Onada. És el cas de la conversa amb les germanes Besolí, autores de les Contalles de Muniatto, que s'emetrà el proper 18 de juliol o amb Xavier Aixendri, qui ens farà cinc cèntims de l'obra del seu besavi Joan Moreira "Del bon humor tortosí" ja al final de l'estiu, el 12 de setembre. Tots dos capítols estan programats a les 21 hores. La llista completa de les reposicions es pot consultar ací.

Orland Verdú va mostrar a Alacant els seus "Diàlegs de Dalt i de Baix"

Passat divendres 29 de juny, Orland Verdú va presentar els seus "Diàlegs de Dalt i de Baix" a l'FNAC d'Alacant. 

Acompanyat de Tomàs Mestre, de l'Aula de Teatre en Valencià de la Universitat d'Alacant, Verdú va fer cinc cèntims de la seua dramatúrgia, una col·lecció de quatre diàlegs que aborden temes universals com l'amor, la guerra, la felicitat o el destí, i que va guanyar el Ciutat de Sagunt de Teatre 2011.

 

Imatges: Facebook de l'FNAC d'Alacant

El poble de Jesús al descobert

Més enllà de la seua imatge de vila ebrenca típica, Jesús amaga una riquesa natural, patrimonial, cultural i social en molts casos desconeguda tant per als mateixos jesusencs com per a la resta dels habitants de les Terres de l’Ebre. Un nou llibre, Jesús, recorre tots aquests elements que el caracteritzen, i ens proposa un complet passeig per aquest poble.

Al marge dret de l’Ebre, a la vista de l’omnipresent capital ebrenca, s’alça el poble de Jesús. Poquíssims quilòmetres separen el nucli urbà del barri de Ferreries, però són suficients per adonar-nos que ens trobem en un indret característic, peculiar, diferenciat. Jesús és una vila que no és municipi, però sí que és poble. Un poble orgullós de les seues pròpies tradicions i festes, del seu territori i de les seues actives entitats. Tot un conjunt que al llarg de la història han fet que la idiosincràsia jesusenca arrelés i cresqués com l’eucaliptus, centenari símbol de la població, que trobem al davant de la seu de l’Entitat Municipal Descentralitzada de Jesús.

Jesús, un llibre col·lectiu, fet per i per a jesusencs i jesusenques, i també per a la resta del territori, ens endinsa en la seua ànima. Ens descobreix els diversos paratges que escarritxen el seu terme: el Terrer Roig, el barranc de la Cervera, la Vall del Marqués, la riba de l’Ebre o el Pinar de Gaia, habitats per nombroses espècies animals (conills, regandaixos, gafarrons, vanessa dels cards, raboses...) i vegetals (llentiscles, “conillets”, heures, arítjols, garrofers i oliveres, salzes i aubes, ruelles...). Ens parla de la seua història, quan al segle XVIII hi van començar a créixer els ravalets ubicats als voltants del convent franciscà de Santa Maria de Jesús, que és l’epicentre del poble, fins al punt que sant Francesc d’Assís és el patró al qual es dediquen les festes majors.

El reflex d’un poble actiu

L’obra no s’atura en la història i el territori, sinó que també exposa el Jesús actual, el que fan possible més d’una vintena d’entitats culturals, esportives, socials, religioses i veïnals, com ara l’Associació de Veïns Jesús Catalònia, l’Associació de la Dona, els Grallers i Tabalers o els 7 Cervells. A més, el llibre dedica espai al cicle festiu, a la gastronomia, a la parla, a l’educació i als serveis, entre altres àmbits.

Tampoc no oblida els jesusencs i jesusenques que han destacat en diversos aspectes: el lingüista Josep Panisello, l’historiador Enric Bayerri, el literat Joan Cid i Mulet o el ceramista Joan Panisello, per dir-ne alguns. I en els esports, Jesús ha estat el bressol de bons ciclistes, com Ramon Serret, Mario Sabaté, Francesc Chavarria o el malaguanyat Guillermo Blasco, i no podem oblidar-nos del gairebé centenari Club de Futbol Jesús Catalònia.

Un bon nombre de col·laboradors

El llibre Jesús ha comptat amb les aportacions de diversos estudiosos locals en diferents àmbits, com ara el periodista Jaume Borja, la professora Clara Curto, la biòloga Laia González, la periodista i gestora cultural Maite Mestre, l’estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració Àitor Pérez, la mestra, activista cultural i regidora Dolors Queralt, mossèn Paco Vives i les filòlogues Mònica Montserrat, Mònica Sales i Laura Roig. A més, s’il·lustra amb les fotografies d’Antonio Melero.

Aquesta faena multidisciplinar ha estat coordinada per Mònica Montserrat Grau i per Vicent Pellicer Ollés. Mònica Montserrat desenvolupa la seua tasca a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la UOC. Per la seua banda, Vicent Pellicer, tècnic en normalització lingüística, té una llarga trajectòria com a fotògraf i escriptor, especialitzat en el patrimoni natural de les Terres de l’Ebre.

El llibre Jesús forma part de la col·lecció Cruïlla, destinada a conèixer els pobles de les comarques de la diòcesi de Tortosa i que ja ha recorregut indrets com Rossell, Amposta, Ulldecona, La Sénia o el Ballestar.

Les fotografies de les oliveres de Tomas Micek arribaran a la tardor

 

La Mancomunitat de la Taula del Sénia s'ha fet ressò, en la seua pàgina web, de les primeres passes d'un nou projecte editorial que es té previst poder presentar cap la tardor d'enguany. Es tracta, en línia d'altres volums de la Biblioteca Taula del Sénia, d'un llibre que pretén difondre els valors patrimonials de les nostres terres, en aquest cas, de les oliveres mil·lenàries que configuren el paisatge riba i riba del riu Sénia.

Són unes fotografies que ha captat un dels objectius més prestigiosos del moment, el del txec Tomas Micek, qui, junt la seua muller Milada, s'ha vist captivat per la bellesa i la plasticitat de les oliveres monumentals dels nostres termes, i les ha volgut plasmar en un volum que ajude a mostrar-les arreu del món. Com ja vam parlar en el seu moment, Micek és tota una autoritat en el camp de la fotografia natural.

El més consultat a Onadaedicions.com durant juny

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de juny.

FICCIÓ

1. Contes d'estiu. Aquest recull de relats de Joan-Baptista Campos va ser el títol que va obrir la col·lecció de Narrativa, allà pel 2004. Guanyador del Premi Alambor, l'autor del Grau de Castelló varia entre diverses modalitats i gèneres de contes, però amb un tema en comú que serveix de fil: la preocupació per l'home i la seua existència. El seu lloc més alt a la llista té a veure amb el Club Lector del Voluntariat pel Valencià: Onada hi ha col·laborat amb aquest llibre amb el programa per difondre i millorar el coneixement de la llengua entre els nouvinguts.

2. Diàlegs de Dalt i de Baix. Aquesta dramatúrgia ha estat la darrera presentació de les obres d'Onada al mes de juny, concretament passat divendres a Alacant. Orland Verdú mostra la complexitat de grans temes universals: la guerra, la felicitat, l'amor i el destí, tot basant-se en quatre peces separades, diàlegs entre dos personatges confrontats.

3. Vitis vinifera cataloniae. Un títol que mes rere mes hi apareix en el llistat del més consultat en el camp de la narrativa. Vicent Palatsí ha sabut conjugar dos dels plaers de la vida: el bon vi i l'erotisme, i les ha donar vida en un seguit de xicotets relats on els personatges gaudeixen (i fan gaudir) de tota mena d'aventures eròtiques regades amb una selecció enològica arrelada a les nostres comarques.

4. La mort a l'ombra del bibliotecari. Una altra obra guanyadora del Ciutat de Sagunt, en aquest cas de Narrativa, és la que ens proposa Màrius Moneo. El berguedà confecciona una història de misteri, amb un improvisat detectiu com és el peculiar bibliotecari Artemi Boix, esquitxada d'humor. El ja passat juny, va ser una de les obres comentades al Club de Lectura de Bagà.

5. Els cossos oblidats. Tanca la llista de ficció una obra de poesia. El valencià Salvador Iborra ens ha deixat aquest punyent poemari, compromès i combatiu, que hi va endur-se, fa tres anys, el Ciutat de Sagunt d'aquesta modalitat. Darrerament, el llibre ha estat revisat per Antoni Riera, qui li ha dedicat una ressenya a la revista Forma, de la Universitat Pompeu Fabra.

NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. El receptari que han dut a terme un seguit de cuiners, restauradors i pastissers, junt a les propostes de la Fundació Alícia continua al més alt de l'escalafó dels títols de no-ficció per sisè mes consecutiu. Un llibre que ha destacat per la seua originalitat al proposar la recuperació d'un ingredient ben nostrat, la garrofa, per a tota mena d'àpats, des del pa fins les postres i que redescobreix les seues propietats saludables i nutritives.

2. La cuina del Delta de l'Ebre. El Delta de l'Ebre, i en concret el poble de la Cava, són els protagonistes de l'altra novetat d'enguany a la col·lecció gastronòmica La teca. Les membres de la cavera Associació de la Dona han recuperat i posat per escrit plats de tota la vida, transmesos de generació en generació i que es basen en els ingredients que hi posa a l'abast aquest zona, que uneix la riquesa marinera amb els productes dels camps i horts que configuren el paisatge deltaic.

3. Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló. La llarga llista d'autors i autores que han fet possible aquesta obra continuen presentant-la pel territori, i de fet, farà cosa de deu dies que aquest estudi sobre Vicent Andrés Estellés aplegava a Monòver, on hi van estar presents Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll, així com Ximo Caffarena, responsable del disc que acompanya el volum. Amb tot, una aproximació original al poeta de Burjassot, destinada sobretot a treballar a l'aula la seua poesia i la seua relació amb la música.

4. La vida tortosina. Volum I. La completa monografia de Quimo Panisello ha esdevingut un vertader clàssic de la literatura ebrenca, amb un èxit quasi sense precedents per al que es refereix a un llibre de temàtica local. L'autor ens proposa un nostàlgic passeig per una Tortosa que a poc a poc s'esvaeix en la modernitat, i ho aconsegueix gràcies a un extens material gràfic i una acurada documentació i exhaustivitat.

5. Del bon humor tortosí. Tampoc hi pot faltar l'altra novetat d'enguany pel que fa a la ciutat de Tortosa. L'inèdit del folklorista Joan Moreira, un dels més venuts al passat Sant Jordi, continua d'actualitat, i en les darreres setmanes hem vist que programes de televisió ebrenca com Tens un racó dalt del món o Dixa'm vore han parlat de les impressions que fa quasi un segle recollia Moreira.