dijous, 31 de gener del 2019

La revista Economía3 publica un perfil d'Onada al seu número de gener


Economía3, la revista econòmica valenciana de referència, s'ha fixat en Onada Edicions per dedicar-li un perfil d'empresa, que signa el periodista Ramón Pardo. El reportatge sencer està disponible en la versió en paper de la revista, mentre que a la web s'hi pot accedir a un tast que assenyala de manera succinta l'orígen de l'editorial, fundada en 2003 per Ramon París i Miquel Àngel Pradilla com a continuació de les publicacions de l'Associació Cultural Alambor de Benicarló.

En parla també del seu esperit editorial, vinculat estretament a eixe territori de cruïlla que formen el nord valencià i el sud català. Ho recull de les paraules d'un membre d'Onada: "somos un proyecto cultural enraizado en las comarcas de El Maestrat, Els Ports de Morella y les Terres de l’Ebre, con una cultura y una variante lingüística común, heredera de la antigua Diócesis de Tortosa. Somos la editorial de referencia en este espacio interprovincial".

Aquesta és una de les quatre grans línies editorials d'Onada, juntament a l'edició independent d'obres de ficció i no ficció per al públic adult (novel·la, poesia, assaig...), i als projectes Onada Imagina, dedicat als àlbums infantils il·lustrats, "la apuesta más internacional", i Onada Educació, "lecturas prescriptivas de calidad y atractivas para los jóvenes".

Podeu veure el tast del reportatge d'Economía3 tot clicant ací.

divendres, 25 de gener del 2019

Josepa Montagut va presentar els seus darrers poemaris a la barcelonina Llibreria Tòmiris

La freda vesprada del passat 24 gener no va ser inconvenient per a que la llibreria Tòmiris, a Barcelona, s'omplira per escoltar a la poeta valenciana Josepa Montagut i Mariner, qui presentava a la capital catalana els seus dos darrers llibres. En "Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla" hi posa el seu compromís feminista per denunciar la desigualtat de gènere al món, mentre que en "Els records vénen del vent", hi narra la seua pròpia biografia en vers, en la que es reivindica com a dona lliure després de tota una vida en que ha conegut l'opressió masclista.

 


Fotografia: Llibreria Tòmiris

dilluns, 21 de gener del 2019

Fede Cortés presentarà la novel·la "Tant de bo fóssiu aquí!" a Falset

 

Aquest pròxim divendres 25 de gener, a partir de les 19.30 hores, Fede Cortés presenta el seu nou llibre a la Biblioteca Salvador Estrem i Fa, a la població de Falset (el Priorat). Amb "Tant de bo fóssiu aquí!", Cortés va guanyar el Premi de Narrativa Breu Ciutat d'Amposta. Ambientada entre finals dels anys 70 i principis dels 80, narra les vivències d'un grup de joves mentre descobreixen tota mena d'experiències vitals.

Junt l'autor hi intervindran l'editor Miquel Àngel Pradilla i l'il·lustrador Àngel Teixidó. Presentarà l'acte Miquel Esteve.

"La paciència del minotaure" d'Ivan Carbonell protagonitza la secció Amb firma del programa Plaerdemavida


Plaerdemavida, el programa literari d'À Punt, ha dedicat la secció Amb firma del seu darrer capítol a l'escriptor Ivan Carbonell, qui ha fet cinc cèntims de "La paciència del minotaure" des d'un lloc emblemàtic de la novel·la, la cerveseria irlandesa de la plaça de la Reina, al centre de la ciutat de València, on s'hi troben els protagonistes d'aquest llibre de viatges.
 
"La paciència del minotaure", guanyadora del Premi de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim, conta les vivències d'Evian, un jove valencià que busca el seu lloc mentre la vida universitària queda enrere. Hi aparèixen personatges en la seua vida com l'amic Ramon, que li descobreix el ball, una estudiant alemanya d'intercanvi, Andrea, o la Kristal, una xica mig eslovena. Comença així un viatge per tota Europa buscant les peces d'un immens trencaclosques. 

Podeu veure el programa de Plaerdemavida a la carta tot clicant ací.

Josepa Montagut presenta la seua obra poètica a Barcelona


Sempre és una bona notícia que els escriptors i escriptores valencianes presenten les seues obres a Barcelona, i aquest serà el cas de Josepa Montagut i Mariner, qui portarà els versos dels seus dos darrers poemaris a la Llibreria Tòmiris de la capital catalana. Serà el dijous 24 de gener, a partir de les 19 hores.

Montagut, poeta compromesa amb el feminisme i la igualtat de gènere, va escriure sobre els problemes que viuen les dones arreu del món a "Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla". Posteriorment, ha girat la seua visió poètica cap l'autobiografia en "Els records vénen del vent", una reafirmació com a dona lliure en la que es reivindica després de tota una vida patint els obstacles de gènere.

divendres, 18 de gener del 2019

Entrevista a Josep San Abdón pel dietari "Els dies gloriosos"














"Els dies gloriosos" és el nou llibre de Josep San Abdón, un dietari que recupera la premsa setmanal de l’actualitat cultural des de finals de març del 2001 fins al 31 de desembre del 2016.
Josep San Abdón, nascut a Benicarló, és llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat de València i ha estat professor de Llengua i Literatura a l’ensenyament secundari. Mai no ha parat d’escriure i reflexionar sobre la cultura dels nostres dies i així ho demostra la seva obra literària.



A qui s’adreça el llibre?

El llibre no s’adreça a cap tipus de lector en especial. Ara bé, parla sobretot de cine, de música i de llibres. També hi ha altres reflexions sobre diversos temes, política, educació, exposicions... Per tant interessarà sobretot a qui estiga interessat per aquestes qüestions.



Quins criteris has seguit a l’hora de seleccionar els articles per al dietari?

El llibre és una selecció del que he anat publicant en el setmanari La Veu de Benicarló des de l’any 2001. El criteri, a l’hora de fer la selecció, ha estat triar aquells articles que amb el pas dels anys he pensat que encara podien tenir un valor per als lectors. He deixat de banda aquells que corresponien a temes molts relacionats amb l’actualitat del moment, però de poc interés una vegada passat el temps.



El llibre aborda diferents disciplines de gran interés cultural. Sempre t’has sentit atret per la cultura en totes les seues formes?

Sí, sempre m’he sentit atret per la cultura, sobretot per la literatura. M’agrada molt llegir i poder difondre les meues opinions sobre els llibres. Això fa més de quaranta anys que ho faig. També m’agrada molt escriure, encara que per qüestions laborals no li he dedicat, fins ara, el temps que era volgut. El cine i el teatre són les altres dues passions culturals. També m’interessen molt la música i la pintura, però per a mi són dues arts més complexes on de vegades em costa més entrar.



Si hagueres d’elegir un article entre tots els que conté el dietari, quin elegiries?

Em resulta difícil contestar aquesta pregunta, però una cosa que et podria dir és que m’ha agradat escriure sobre moltes pel·lícules antigues. Dissortadament moltes només les he pogut vore per televisió o en vídeo, crec que el lloc per a vore cine, són les sales de cinema. I així com en tots els pobles hi acostuma a haver una biblioteca més o menys ben assortida, vore pel·lícules antigues en un cinema només es pot fer en ciutats com Barcelona, Madrid o València a través de la Filmoteca. És una desgràcia que això no arribe als pobles.

Però si m’obligues a elegir un article, triaria el del 3 de gener de 2003, on ja advertia de l’aparició dels anomenats partits populistes.



El llibre recull l’actualitat cultural al llarg de quinze anys. Ha canviat molt la manera de produir i difondre cultura?

El canvi més important ha estat la generalització de l’ús d’Internet i la cultura de que tot ha de ser gratuït. Això ha afectat sobretot la premsa, que encara està buscant ressituar-se davant la nova situació, i el món de la música, on els músics deixen de guanyar molts diners a causa de la pirateria. D’altra banda, les grans plataformes televisives tipus Netflix estan allunyant la gent de les sales de cine, tot i que per als professionals els deu d’anar bé perquè contínuament estan fent-se noves sèries i pel·lícules, encara que correm el perill que aquestes grans corporacions tinguen el monopoli de la producció cultural. Tot i que sempre hi haurà gent que anirà produint productes culturals de tot tipus al marge del sistema.

dijous, 17 de gener del 2019

L'associació Ciencia Viva parla de "Cuando llega la hora", el nou llibre de Miguel Ángel Sabadell

L'associació per la divulgació científica Ciencia Viva s'ha fet ressò del nou llibre de Miguel Ángel Sabadell, "Cuando llega la hora", un assaig sobre la ciència i el mite que hi ha al voltant del fenomen de la mort, i amb el qual ha guanyat el darrer Premi Ciutat de Benicarló en la modalitat de Divulgació de la ciència.

En la breu ressenya, el membre de Ciencia Viva, Miguel A. Carreras, fa un esment de la formació i la tasca per difondre els coneixements científics i animar els joves a seguir el camí de la investigació que ha dut a terme Sabadell, qui és doctor en Ciències Físiques i editor científic de la revista Muy Interesante.

Pel que fa a "Cuando llega la hora", hi ha una menció als continguts de l'índex i la recomanació de la seua lectura a "los que quieran enterarse de asuntos relativos al tránsito de la vida a la muerte o viceversa, jalonado por el desenmascaramiento de no pocas supercherías históricas y recientes sobre este tema, por cierto no muy abordado con rigor en nuestro país".

Está escrito con la amenidad e ironía que caracterizan al autor y encontrarán también los lectores abundantes citas, entradillas y notas a pie de página, escogidas con acierto. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

diumenge, 13 de gener del 2019

Vídeo de la presentació de "Tropecientas trompas" de Sergi Cambrils a Benicarló

El passat divendres 11 de gener, Sergi Cambrils va presentar el seu debut literari, els microrelats de "Tropecientas trompas", al Mucbe de Benicarló. En l'esdeveniment, que podeu veure en el següent vídeo, el peniscolà va exposar les singularitats d'aquest gènere que busca el component més menut de les narrativa i amb el públic va dur a terme un taller de creació literària per aprendre a gaudir dels relats en la seua vessant més micro.

dijous, 10 de gener del 2019

"Saber identificar i comunicar les emocions des de ben petits ens ajuda a conèixer-nos i a ubicar-nos en aquest món". Entrevista a Laia Carrera

El nou llibre de Laia Carrera (Barcelona, 1982), "Quan arriba la por", proposa tractar el sentiment de la por des de ben petits. El llibre ha estat premiat en la tercera edició dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló, amb la categoria d'Àlbum Infantil Il·lustrat.

A continuació, Laia ens parla sobre la literatura infantil, la il·lustració i la importància d'aquestes dues per a contribuir de manera directa en la formació de les noves generacions.


Per què penses que hem de llegir la teva obra?


Considero interessant i, en molts casos necessari, llegir qualsevol obra que ens faciliti i ens ajudi a ser una mica més conscients de qui som i què sentim, un terreny al qual potser no se li dedica gaire atenció actualment. Proporcionar més espai a aquestes qüestions potser ens fa adonar-nos que hi ha, entre nosaltres, moltes més coses que ens uneixen que no pas que ens separen.



Esperaves que tingués tant d’èxit la teva obra i guanyares el Premi Internacional d’Àlbum Il·lustrat?

Sincerament, no. Des d’un principi he sabut que “Quan arriba la por” no era una obra gaire atractiva comercialment parlant. La temàtica de l’àlbum, l’escassetat en la gamma de colors, la tècnica emprada i la senzillesa del text no encaixen en el que molts esperen d’un conte per a infants. No obstant, a mi em resultava molt atractiu i coherent realitzar-lo d’aquesta manera i amb tots aquests elements aparentment dissonants. Ha estat una grata sorpresa que el jurat es decantés per la meva obra i em sento molt agraïda per aquest reconeixement.

El teu llibre parla sobre un sentiment molt comú i necessari com és la por. Creus que és important parlar obertament d’aquest sentiment des de ben petits?


Crec que és important, primer de tot, identificar qualsevol tipus d’emoció. El sol fet de saber-la identificar ja ens permet observar-la d’una forma diferent, més assossegada i més integradora. Saber identificar i comunicar les emocions des de ben petits ens ajuda a conèixer-nos i a ubicar-nos en aquest món. I com que tots i totes estem fets més o menys de la mateixa pasta, ràpidament ens n’adonem que el trajecte i les conseqüències de qualsevol emoció són, generalment, universals i atemporals i tots i totes n’estem exposats. 

D’alguna manera aquest descobriment ens ajuda a transitar les emocions amb molta més acceptació i sense desbordar-nos. Almenys a mi, saber que, en el fons la meva por és també la teva por i viceversa, em fa sentir més acompanyada i protegida, a la vegada que em permet relativitzar i copsar els aprenentatges amb més serenor. De fet, el missatge últim del conte no és un altre que “fixa’t, tots i totes avancem per la vida amb un munt d’emocions i tots i totes les experimentem de la millor forma que sabem. Així que, no estàs sol en aquest viatge!” 

És un llibre guardonat en la categoria d’Àlbum Infantil Il·lustrat. A banda de tractar-se d’un llibre adreçat a un públic infantil, és també un llibre adreçat a un públic adult?


Sí. “Quan arriba la por”, així com totes les meves obres estan adreçades a tots els públics. Sempre he tingut reticències en estipular franges d’edats en l’art i la creativitat i, de fet, em costaria horrors haver de pensar en aquest factor quan creo. Els més menuts comprenen molt més dels que ens pensem i sovint d’una forma molt més orgànica on integren imatge, paraula, colors i detalls que als adults ens passen desapercebuts. I de la mateixa manera, molts adults necessitem retornar al llenguatge visual “infantil” per a reconnectar amb quelcom perdut mentre creixíem. 
En tot cas, “Quan arriba la por” és apte per a tots els públics ja sigui per a la seva lectura textual o per una altra més simbòlica i metafòrica. 

Pel que respecta al món dels adults. Penses que es parla suficient sobre aquests tipus de sentiments que passen un poc desapercebuts en el dia a dia? 


Els adults ens compliquem la vida d’una forma innecessària a conseqüència de tot un seguit de creences que tenim gravades a foc a la nostra pell. I el terreny emocional és un dels que en surt més mal parat. No ens comuniquem , no expressem el que sentim, ens fem els valents, projectem el que ens agradaria ser però que no som i no ens sabem mirar als ulls, reconèixer-nos i acompanyar-nos amb la mà al cor.

Anem per la vida amb presses, viatgem, coneixem món però no ens coneixem a nosaltres mateixos ni a les nostres emocions. Ens avergonyim de sentir por, culpa, ràbia, enuig... i com que no ens mostrem tal i com som ni expressem aquests sentiments, ens sentim uns monstres o uns bitxos “raros” per experimentar-los. Tot és més senzill, simplifiquem: aturem-nos, observem-nos, identifiquem emocions, experimentem-les, expressem-les i ajudem-nos els uns als altres. 

Quina tècnica utilitzes per a elaborar les il·lustracions? 


Les il·lustracions de “Quan arriba la por” estan fetes amb una tècnica que ni jo mateixa coneixia abans de començar el llibre: la transferència. Abans de trobar aquesta tècnica vaig provar-ne moltes d’altres amb les que ja estava acostumada a treballar però no m’encaixaven ja que no m’interessava fer una altre treball des del control i la formalitat. 

Així que vaig començar a experimentar, amb por però des d’una coherència més integral. Vaig començar a provar la transferència, sense saber que tenia aquest nom. No controlava el resultat final, havia de donar un espai a l’atzar i havia d’aprendre a apreciar la “brutícia” màgica que obtenia amb aquesta tècnica i aquest traç tant imprecís que sovint sembla executat per un nen petit. Tots aquests factors que al principi em resultaven tan incòmodes, es van convertir en el llenguatge visual ideal per aquesta obra i puc dir que, superada la por, vaig poder-la gaudir molt. Haig de dir que ni tan sols sé si aquesta tècnica es realitza de la manera que jo l’he aplicat i demano disculpes anticipades a tots aquells il·lustradors que dominin aquesta tècnica ja que, en el meu cas, tot ha sortit fruit de l’experimentació. 

A part de la transferència, també utilitzo collage amb la cinta de pintor i tinta xinesa per a plasmar el monstre de la por. 

Has abastat disciplines molt diverses pel que respecta a la teva formació: art, música i educació. Ha estat decisiu tindre aquesta base cultural per a produir aquest llibre? 


Tinc la gran sort i a la vegada la gran responsabilitat de tenir tres vocacions i d’haver pogut treballar i gaudir de les tres. En el fons, les tres professions tenen en comú el compromís i la creativitat. Els anys que he treballat d’educadora social han configurat el que sóc ara pel que fa als meus principis, els meus valors, la meva implicació social i la meva mirada crítica. 

Per una altra banda, la música m’ha aportat disciplina i rigorositat mentre l’estudiava i molta felicitat i alegria mentre la creava i feia projectes i concerts amb els meus companys. Per mi, el motor que m’empeny a contribuir per a fer del món un lloc millor i més just mitjançant l’educació, el que em mou a composar cançons i el que em permet explicar històries que considero importants mitjançant els contes, és el mateix, simplement que es manifesta de formes diferents. Sóc molt afortunada. La il·lustració és el canal d’expressió amb el qual ara em sento més còmode i feliç per expressar-me. 


Recentment s’han publicat altres llibres infantils que també tracten les emocions per als més petits. Creus que està havent-hi un “boom” o que, al contrari, encara queda molt de treball a fer? 


La meva opinió és que queda molt treball per fer si realment volem abordar aquest tema des de la profunditat i la importància que hauria de tenir. Hauria de ser un treball prioritari i obligatori des de moltes institucions ja que els il·lustradors tan sols configurem una petita part molt sovint ignorada. M’alegra saber que algunes obres fabuloses de companys i companyes de professió que tracten temes relacionats amb les emocions han tingut el reconeixement que es mereixen, però m’alegra molt més saber que aquestes obres estan sent utilitzades per pares i mares, escoles, centres de menors,... i poden contribuir a una millor gestió emocional d’infants i adults. 

També és cert que, com també està passant amb el tema de gènere i feminisme, existeix molt d’oportunisme i qualsevol se suma al carro de fer contes sobre emocions sense tenir un mínim de noció sobre el tema o, si més no sense el compromís necessari, simplement generant productes amb moralines atraients i superficials. Però això no és nou, la societat acostuma a bellugar-se per modes musicals, estètiques, etc i la il·lustració no està exempta d’aquestes modes. Jo confio molt en els lectors i el seu criteri d’elecció. 

Per què escrius literatura infantil? 


Fer contes em permet simplificar la vida i prioritzar allò que considero important. És un exercici brutal d’humilitat, senzillesa i sinceritat. Em connecta directament amb una part molt essencial meva que te moltes coses a dir i moltes ganes de compartir aquestes coses. Ara mateix no trobo una altra manera que em permeti expressar-me millor. La senzillesa de les imatges te un impacte sovint molt més gran que un discurs de 3 hores, per molt ben estructurat i argumentat que estigui. Si aquestes imatges estan acompanyades d’un bon text (al meu parer com més concís millor) i entre aquets dos elements es genera un tercer espai on el lector pot imaginar, crear i ser, esdevé la màgia dels conte! 

Per una altra banda, apostar per la creació de literatura infantil de qualitat (tan editorials com il·lustradors i escriptors) és contribuir de forma directa en la formació de les noves generacions o el “despertar” de la generació adulta. És tan necessari que, personalment, com a artista, no puc ni vull desvincular-me d’aquesta responsabilitat.

Estàs treballant en l'actualitat en altres projectes?


Sí. A banda de treballar en altres projectes editorials on se m'encarreguen les il·lustracions i altres projectes puntuals, estic fent un nou àlbum que espero que pugui veure la llum aviat. Tracta de tot aquest soroll intern que ens corca el cervell i no ens permet escoltar el silenci, un soroll que tots i totes coneixem però que sovint el tenim tan integrat que ni ens n'adonem que ens fa la guitza constantment. Espero que surti un àlbum ben bonic i que pugui remoure una miqueta a les persones.

Ràdio Terra entrevista Josepa Montagut i Mariner

L'any ha començat amb la veu de Josepa Montagut i Mariner a les ones de Ràdio Terra, l'emissora cooperativista i popular ha entrevistat a l'escriptora valenciana en el programa Va de Llibres, conduït per Agnès Toda. La conversa, que podeu escoltar a continuació, ha girat sobre el feminisme i la igualtat, els grans eixos sobre els quals pivota la literatura de l'autora de Montcada en els seus tres poemaris: "Papallones silenciades sobre una mar de gel", "Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla" i el recent "Els records vénen del vent", on gira la mirada de gènere cap la seua pròpia biografia, reivindicant-se com a dona lliure.

divendres, 4 de gener del 2019

"El príncep Serafí" i "Quan arriba la por", àlbums il·lustrats infantils transgressors i rupturistes amb els esquemes tradicionals

Un àlbum infantil il·lustrat és un magnífic opció de regal per als Reis d'Orient que ja tenim a tocar, i per aquest motiu, la periodista Bel Carrasco ha dedicat un article a una sèrie de contes que trenquen amb els estereotips clàssics. Publicat a Arts, el suplement cultural de l'edició valenciana d'El Mundo, la peça titulada "Més enllà d'unicorns i arcs de Sant Martí" comença afirmant que "la literatura infantil és un espill fidel de la societat de cada moment", i per això en l'actualitat sorgeixen propostes amb "una mescla de transgressió i ruptura d'esquemes tradicionals, de clixés i prejudicis sense deixar per això de respectar el políticament correcte, perquè el llenguatge s'estudia amb lupa per a no ferir susceptibilitats, sobretot dels pares".

Un dels títols recomanats per Carrasco és "El príncep Serafí". L'escriptor Raquel Díez i la il·lustradora Mónica Carretero donen vida a un curiós príncep ben vestit i amb una llarga cabellera rossa, preocupat només per trobar una parella amb qui casar-se, però cap candidat o candidata l'engresca, de manera que, ben aconsellat per una pirata, decideix ser feliç i fer el que li agrada.  En paraules de l'autora, recollides a l'article, "intenta seguir la tradició que el món dels contes de fades tradicionals li ha ensenyat, d'ací la seua obsessió amb el matrimoni. Però, a mesura que es desenvolupa la història, va descobrint que la seua felicitat no té per què dependre d'un vincle amorós". El conte trenca amb estereotips de gènere i models de masculinitat, i ho fa des de l'humor i les ocurrències dels personatges amb qui topeta el protagonista en la seua recerca. "L'important és que el públic que llija la història la reba amb naturalitat (…) el tema clau sobre el qual cal reflexionar, és la cerca d'eixa felicitat, que es pot trobar en la llibertat de l'ésser de cadascú, i no en el que li dicta una societat o una cultura", hi rebla Díez.

Posteriorment, l'article també hi fa referència a "Quan arriba la por", un àlbum il·lustrat de Laia Carrera, guanyador del Ciutat de Benicarló, que "broda aconseguir la màxima expressivitat i capacitat de comunicació amb un escarit missatge", en aquest cas, que els menuts (i no tan menuts) comprenguen què és el sentiment de la por i puguen expressar-lo sense vergonya i gestionar-lo. "Espere i desitge que les meues il·lustracions i textos puguen remoure i emocionar, encara que siga només un bocí, tant a menuts com a grans", hi apunta la il·lustradora catalana.

Podeu llegir el reportatge sencer tot clicant ací.

dimecres, 2 de gener del 2019

El més consultat a Onadaedicions.com durant desembre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de desembre.

FICCIÓ

1. Ningú no mor. La novel·la de Joan Pinyol ha esdevingut un títol de referència dins del catàleg de narrativa d'Onada. Publicada per primer cop a l'any 2013, ja compta amb un grapat d'edicions, senyal inequívoc de la grata acollida d'aquesta història que mescla temor i crim. L'escriptor de Capellades ens presenta a dos joves estudiants els quals, mentre busquen informació sobre el seu institut, es troben amb una complexa i misteriosa xarxa que afecta tant els vius com els que ja ni són.

2. Viatge al país de Tombatossals.  Aquest va ser un dels primers títols del segell Imagina, dedicat a l'àlbum infantil il·lustrat. Tombatossals és la llegenda fundacional de la ciutat de Castelló, narrada en la dècada dels 30 per Josep Pasqual Tirado. Tot aprofitant l'efemèride del 80è aniversari de les Normes de Castelló, Vicent Pitarch va adaptar aquest conte per als més menuts, amb il·lustracions de Joan Montañés, Xipell.

3. El príncipe Serafín. Els contes il·lustrats han de transmetre valors, però també, i quasi més important, han de divertir els jovenets lectors i lectores. Això ho aconsegueix amb escreix aquest àlbum de l'autora andalusa Raquel Díez, que ens porta a un príncep que només vol casar-se, té igual amb qui sigui, la qual cosa donarà peu a inversemblants trobades amb tota mena de personatges que el volen desposar, tot ells dibuixats per la reconeguda il·lustradora Mónica Carretero.

4. Estellés, de mà en mà. Fa quasi un lustre, la parella artística composada pel cantant i recitador Francesc Anyó i el músic Borja Penalba van publicar la seua antologia estellesiana, amb la qual ja feia mesos que estaven actuant per escenaris de tot el país amb un notable èxit. En aquest espectacle ara fet llibre, Anyó i Penalba proposen un viatge per les composicions més notables del poeta de Burjassot, separades pels temes universals que hi tractava Estellés: la vida, l'amor, la guerra, la mort, etc.

5. Quan arriba la por. L'última novetat de la col·lecció Imagina d'àlbums infantils il·lustrats és l'obra recent guanyadora del Ciutat de Benicarló. L'òpera prima de la catalana Laia Carrera és un conte que mostra com conviure amb el sentiment de la por, saber controlar-la i evitar que, literalment, se'l menge com ocòrre amb el xiquet protagonista. Un llibre minimalista però carregat de bellesa i poesia.

 NO FICCIÓ

1. Mossèn Joan Abarcat i Bosch. Un tortosí a Castellar del Vallès. L'escriptor Jacint Torrents ha redescobert la figura de mossèn Joan Abarcat amb aquesta biografia que recorre el trajecte vital d'un sacerdot humanista i activista cultural que va viure en el transcurs del segle XIX al XX. Nascut a Tortosa, de jove es va traslladar a Castellar del Vallès, on hi va exercir de mestre capellà. En aquesta població va composar diverses obres artístiques, tot destacant-hi la sarsuela 'Els pastorets cantaires de Betlem', la qual encara es representa.

2. El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera. El llibre culinari que obre la sèrie Maior de la col·lecció La Teca està destinat a posar en valor la cuina de proximitat i els productes de les comarques de Castelló a través de l'ànima gastronòmica d'una estrella Michelin, la de Miquel Barrera i el seu restaurant Cal Paradís, a la Vall d'Alba. Joan Garí ha concebut una obra de qualitat i gamma alta , que li ha valgut un doble premi Gourmand: el de millor llibre de cuina local i millor llibre de cuiner en català-valencià.

3. Històries de cuina. Plats i relats. L'obra guanyadora del III Premi de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló ha estat una de les obres més mediàtiques d'aquest mes que conclou. Just la setmana següent a la gala literària benicarlanda, els autors Òscar Gómez i Lluís Rey van presentar el receptari a Barcelona, amb una càlida acollida per part del públic. Una trentena de propostes culinàries que busquen alternar la innovació amb la cuina mediterrània de sempre.

4. El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard. Aquest ha estat un dels títols més destacats de l'any en clau territorial, una obra magna composada pel filòleg Carles M. Castellà, en la qual exposa i estudia totes les claus que caracteritzen la variant tortosina de la llengua. Compta amb un extens treball de camp per al qual ha comptat amb informadors de totes les poblacions de la comarca del Baix Ebre. El llibre, a més, aconsegueix trobar l'equilibri entre el rigor científic i l'amenitat de l'assaig, fet que explica l'interès del públic.

 5. La cuina de la gent de la mar. La de Juanjo Roda és una obra premiada per triplicat: el Ciutat de Benicarló de Llibre Gastronòmic, el Gourmand i finalment, el Millor Llibre Editat de la Generalitat Valenciana. Sens dubte, és una immillorable carta de presentació per aquest volum que combina equilibradament el receptari gastronòmic i l'estudi etnològic, tot al voltant d'una pràctica en vies d'extinció: la cuina a bord de les barques, els coneguts com 'ranxos'.