Preparant novetats: "La maleta de l'avi" de Juan Hernaz i Fátima Fernández

"La maleta de l'avi" és el títol de l'àlbum guanyador del III Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló. Els asturians Juan Hernaz i Fátima Fernández ens porten la història de Marianna, una xiqueta que veu com l'avi ha canviat molt, atès que la seua memòria és un canvi de mar, una onada, un vaixell que no sap on va. "La maleta de l'avi" és un relat punyent, tendre i carregat de fantasia que aborda un situació ben present en les famílies: les malalties com l'Alzheimer que afecten els majors. El conte esclata en colors amb unes evocadores i impressionants il·lustracions d'Hernaz, farcides de metàfores marineres. L'obra compta amb una doble versió: valencià/anglès i castellà/anglès ("La maleta del abuelo").

Juan Hernaz (Gijón, 1975)és il·lustrador i dissenyador gràfic, col·labora amb clients nacionals i internacionals creant imatges per a l’àmbit editorial, publicitari i teatral. La seua tasca ha estat reconeguda amb diversos premis dins i fora del país. Imparteix cursos, xarrades i tallers, i és professor universitari de dibuix artístic a ESNE Asturias.

Fátima Fernández (Puerto de Vega, 1972) és llicenciada en Belles Arts a la Universidad de Castilla-La Mancha i és professora d’Educació Secundària i Batxillerat. Especialitzada en literatura infantil, ha participat en més d’una vintena d’antologies i ha rebut nombrosos premis i reconeixements nacionals i internacionals. La seua obra ha estat traduïda a deu idiomes.

Manuel Roig i Llorenç Delgado guanyen el Certamen Literari Vila d'Almassora

 

Després de la pausa que va aturar el Vila d'Almassora des de fa cinc anys, la represa del certamen literari organitzat per la regidoria de Normalització Linguística del municipi de la Plana Alta ja compta amb guanyadors: Manuel Roig en Poesia i Llorenç Delgado en Narrativa.

Amb "Meduses", Manuel Roig Abad (Vall d'Uixò, 1976) ha obtingut el XII Premi de Poesia Antoni Matutano, tal com ha decidit el jurat que integraven l'escriptor Pasqual Mas i Usó, la filòloga Carmina Ribes i el professor Vicent Salvador Liern. 

Per la seua banda, Llorenç Delgado i Santos ha guanyat el XII Premi de Narrativa Vila d'Almassora amb l'obra "Paral·leles". En aquest cas, formaven el jurat els escriptors Pere Duch i Albert Garcia Pasqual i el professor Joan Carles Simó. 

Finalment, el Premi Miquel Egual d'Investigació Local ha estat declarat desert, segona la unànime decisió del jurat de la categoria que composaven l'arqueòleg Gerard Clausell i els investigadors Josep Maria Pons i Javier Vellón.

L'acte de lliurament dels Premis Literaris Vila d'Almassora es durà a terme en un esdeveniment institucional que se celebrarà l'any vinent.

Imatge: Ajuntament d'Almassora

El poemari "Úter" es presenta a l'Alcúdia de Crespins

Aquest divendres 4 de novembre, Josep Maria Balbastre presenta "Úter", llibre guanyador del Premi de Poesia Vila de Puçol, a l'Alcúdia de Crespins, en un acte organitzat per l'Associació Cultural La Garrofera. Serà a la Sala Generalitat (junt la Biblioteca Municipal) a partir de les 19.30 hores.

Com el mateix autor comenta, “'Úter' no és de cap manera un poemari sobre la maternitat. És un poemari sobre la vida. I és també un poemari sobre la mort. O sobre la destrucció, la pèrdua, la desaparició de tot allò que en algun moment és. Com la natura que mor i renaix, els humans la superem amb la desfeta amb dues ferramentes potents: l’amor i la paraula”.

"Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla" es presenta a València

El pròxim dissabte 5 de novembre, els nous poemes de Josepa Montagut i Mariner apleguen a la Llibreria La Rossa de Benimaclet. L'autora de Montcada presenta "Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla", versos combatius per consciènciar del feminisme i la igualtat de gèneres tant al Tercer Món com a la societat occidental. Serà a partir de les 19 hores, i comptarà amb la participació del filòsof i prologuista del llibre Josep Vicent Sanxis i Lerma.

Cazarabet entrevista Francisco Mezquita, autor de "Orígens i formació de l'Institut Elemental de Benicarló"

A banda de llibreria Cazarabet també és un mitjà d'informació que entrevista a nombrosos autors i autores, com és el cas de Francisco Mezquita, historiador i autor del llibre "Orígens i formació de l'Institut Elemental de Benicarló", un recorregut per aquest centre educatiu de la localitat maestratenca durant la Segona República, i que ha tret a la llum arran de la documentació trobada en l'Institut Ribalta de Castelló.

En la conversa, Mezquita explica que aquest va ser "un centre públic i laic, això ja és significatiu enmig de preponderància de l'ensenyament en centres religiosos tant presents en la comarca i en la província", creat per la República a finals de 1933. Fins a 239 alumnes van passar per les seues aules fins el tancament al 1938, quan les tropes franquistes entren a Benicarló, tot i la pressió de les noves autoritats locals per mantindre'l obert. 

Provenen de la ciutat, però també de tota la contornada, i d'indrets més llunyans quan va esclatar la guerra. Allà aprenien amb una metodologia moderna: "Les assignatures de l'institut eren les del pla d'estudis vigent que arreplegava un cert equilibri entre les científiques i les de lletres. Però s'ha de fer constar que en algun testimoni dels alumnes que hem arreplegat, entre ells el conegut metge i científic Alfred Giner Sorolla, es celebraven moltes activitats pràctiques com eixides al camp per recollir plantes o minerals, excursions a visitar industries o monuments artistics, la qual cosa era una novetat respecte als instituts de principis del segle XX. En això també la II República va ser innovadora, seguint les directrius pedagògiques de la Institució Lliure d'Ensenyament", assenyala Mezquita.

La investigació ha estat possible per la documentació bàsica existent a l'arxiu de l'IES Ribalta de Castelló, on van anar a parar llibres de comptes, actes de claustre, sol·licituds de matrícula, llistat d'alumnes, etc amb l'entrada de l'exèrcit rebel a Benicarló a l'abril de 1938. Agrair en aquest sentit la deferència i l'actitud de l'editorial Onada de Benicarló que ha fet possible la publicació d'aquests materials que crec que seran d'interès per la història de l'educació de Benicarló i els pobles del voltant.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

"Les muixerangues valencianes" es presenta a Vinaròs el divendres 4 de novembre

Joan Bofarull presenta "Les muixerangues valencianes" a Vinaròs. Serà el pròxim divendres 4 de novembre a partir de les 19 hores, a la Biblioteca Municipal de la ciutat. L'acte està organitzat per l'Associació Cultural Jaume I amb la col·laboració de l'Ajuntament de Vinaròs, la Muixeranga de Vinaròs i Onada.

Joan Francesc Peris va presentar "Amors de tardor" a la Font d'en Carròs

La Biblioteca Municipal de la Font d'en Carròs es va omplir de gom a gom per a la vetllada poèticomusical que havia preparat Joan Francesc Peris passat dissabte amb motiu de la presentació del seu llibre, "Amors de tardor". Acompanyat del professor Joan F. Marí, el gandià va fer cinc cèntims del procés de creació del seu debut en la literatura i va recitar, amb el fons del violí de Serhii Balaban, alguns dels versos inclosos en "Amors de tardor", que canten a la joia de viure i aprofitar el temps i les persones.

Imatge: Ajuntament de la Font d'en Carròs

"'Quan xiula l'avi', un any després", article de Clara Berenguer a Llibreria Il·lustrada

Mentre esperem a l'arribada de "La maleta de l'avi", obra guanyadora del III Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló, Clara Berenguer aprofita l'efemèride del primer aniversari de la publicació de "Quan xiula l'avi", el títol guardonat al 2015, per evocar la creació d'aquesta obra il·lustrada per César Barceló, en un article aparegut al seu blog Llibreria Il·lustrada.

Berenguer, jurat d'enguany, rememora un migdia de la passada tardor quan va veure primer cop la seua obra impresa, després de setmanes des que Mercè Climent, Miquel Àngel Giner i Ignasi Blanch li havien comunicat que "Quan xiula l'avi" havia estat escollit com el millor àlbum infantil il·lustrat. Assenyala que es va donar la coincidència que eixe mateix dia, però de dos anys enrere, moria el seu avi, i de la tristesa de la pèrdua va sorgir la història: "va ser dies després de morir l’avi quan, una nit llarga i de tristesa, no sé ben bé com, vaig començar a pensar en aquesta història i, així, pensant en ella, per fi, em vaig poder adormir. Sortosament, l’endemà, en despertar-me, la idea romania intacta en el meu cap, vaig encendre l’ordinador i vaig començar a escriure compulsivament, de fet com escric sempre que em ve una idea al cap." 

El tendre i alhora punyent relat de Clara Berenguer van trobar l'acompanyant perfecte en les il·lustracions de César Barceló, "unes imatges amb una llum potent i expressiva que condueixen la lectura pels diferents estats d’ànims que es relaten en la història".

Finalment, l'autora apunta que a diferència de bona part dels contes infantils, darrere de "Quan xiula l'avi" no hi ha una intenció didàctica orientada, en aquest cas, a la superació de la pèrdua d'un ésser estimat, sinó que simplement és la voluntat de narrar un relat lligat a una experiència personal i que deixa la porta oberta per a que el públic faça la seua pròpia lectura. "A mi m’agrada dir que hi ha dues classes de llibres: els que s’escriuen per ensenyar alguna cosa i els que s’escriuen per contar una història i, en el meu cas, preferisc quedar-me amb aquest últim pensament".

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Autors i autores d'Onada hi prenen part de la Plaça del Llibre

El nou format de la Plaça del Llibre va ser tot un éxit, i al llarg de quatre dies, la literatura valenciana i en valencià van omplir la Plaça de l'Ajuntament del Cap-i-casal, amb una notable presència de públic de totes les edats que es van acostar per fullejar i comprar obres de tots els gèneres, d'autors novells i de consagrats, de novetats i de clàssics, però sempre en la llengua pròpia. L'esdeveniment, a banda, va vindre acompanyat d'un nodrit programa d'activitats, les quals van comptar amb la participació de quatre escriptors i escriptores d'Onada.

D'aquesta manera, divendres 21, Jesús Giron presentava el poemari "Inventari de fragilitats", darrer títol guanyador del Ciutat de Sagunt. El de Calles va acudir de la mà de l'escriptor, crític i director de la col·lecció Poesia d'Onada, Enric Sanç. Mentre, el diumenge 23, Clara Gil portava el seu "Sobreviurem" a la Plaça. L'autora vila-realenca va presentar aquest volum de superació davant la violència de gènere acompanyada de l'escriptor Miquel Salvo.

 

 

 

Quant a les signatures, també el diumenge al migdia van coincidir dos autors de l'Horta Nord. Josepa Montagut i Mariner duia una novetat recent eixida del forn: "Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla", poesia militant i combativa en qüestions de gènere des d'una posició internacionalista. Per la seua banda, Vicent Penya hi acudia amb "Insòlita memòria", el volum de relats que li van atorgar el premi Vila de Puçol.

Imatges: La Plaça del Llibre

"Carles Santos, pirómano de pianos". La revista Doce Notas ressenya la biografia del compositor

A banda de la música, l'art de Carles Santos també és reconegut per unes escenografies provocadores i iconoclastes, en les quals elements com el piano, l'instrument amb el qual apareix més lligada la seua carrera, pot ser representat de la manera més atrevida i sorprenent, com en aquella ocasió en què va muntar una falla de dotze pianos, amb cremà inclosa. Aquesta anècdota, una de les tantes que recull la biografia "Carles Santos i Ventura" d'Alícia Coscollano, serveix de títol per a la ressenya que Iván Sánchez-Moreno publica a la revista especialitzada Doce Notas.

"Carles Santos, pirómano de pianos" repassa el contingut del llibre, una conversa entre la periodista i el compositor sobre la obra i la seua vida. Avantguardia de difícil etiqueta, Santos és proper a les influències de John Cage, el grup Fluxus, i a les figures de l'escena barcelonina com Joan Brossa i Pere Portabella. Quant a la seua biografia, l'article recorda la precocitat del vinarossenc, quan interpretava Beethoven amb quatre anys, per a inquietud de la seua família. "Éste es un ejemplo de la neurótica obsesión musicofílica que ha sentenciado en buena medida la trayectoria vital de Carles Santos. Prueba de ello es la intensísima relación de amor-odio que siempre manifestó con respecto al piano. De hecho, la sola mención de su nombre basta para que muchas casas de pianos rehúsen alquilar uno de sus instrumentos", assenyala Sánchez-Moreno.

Anécdotas como ésta son las que ha compilado Alícia Coscollano en este breve ensayo biográfico. No obstante, y dada la formación periodística de la autora, nos encontramos ante todo con una revisión de fugaces instantáneas del pasado y curiosidades de todo tipo sin un hilo cronológico definido. Carles Santos i Ventura: Resum biogràfic es, como apunta el subtítulo, una rápida introducción a una de las personalidades más fascinantes y perturbadoras de nuestro suelo patrio. La mitad del libro lo integra un texto escrito en valenciano que serpentea entre los recuerdos que el propio Santos va desbrozando a lo largo de una serie de entrevistas. El resto de páginas que cierra el libro reúne algunas fotografías del álbum familiar de Santos, como también de su catálogo artístico.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

"Les muixerangues valencianes" es va presentar al Museu Valencià d'Etnologia

El passat dijous 20 d'octubre, Joan Bofarull va presentar el llibre "Les muixerangues valencianes" a la ciutat de València. Va ser a la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia, dins del cicle En Veu Alta. Bofarull va fer cinc cèntims de l'origen de les torres humanes valencianes i la seua relació amb els castellers catalans. També va exposar les muixerangues tradicionals i les noves colles que estan sorgint arreu del país, a més a més del que s'anomena "pals de pollastre", les torres improvisades que també formen part de les festivitats de molts pobles valencians.

Imatge: Museu Valencià d'Etnologia

El 3x4.info s'hi fixa en "Orígens i formació de l'Institut Elemental de Benicarló" de Francisco Mezquita

El crític literari Josep San Abdón ha publicat una ressenya a 3x4.info del nou llibre de l'historiador Francisco Mezquita: "Orígens i formació de l'Institut Elemental de Benicarló", un estudi que recupera la memòria del centre d'ensenyament que va tindre la localitat durant la Segona República.

Com explica, la gènesi del llibre la trobem en la recerca que Mezquita va fer a l'Institut Francesc Ribalta de Castelló, on s'hi va trobar documentació referent a aquest col·legi que va romandre obert entre 1933 i 1938, al Passeig Marítim de Benicarló. "El llibre ens informa, a partir dels llibres d’actes de l’institut, dels professors que van formar el claustre, del equip directiu i de les diverses vicissituds que va anar passant al llarg dels seus cinc anys d’existència", assenyala San Abdón.

Amb l'esclat de la guerra, l'institut que fins ara havia rebut alumnat de la contornada (entre ells el científic Alfred Giner Sorolla) va acollir a nombrosos xiquets i xiquetes desplaçats pel conflicte bèl·lic. Al remat, les autoritats franquistes van clausurar-lo. "D’aquesta manera es va perdre una gran oportunitat per a la formació dels joves de la comarca", conclou el crític.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"Amors de tardor" es presenta dissabte a la Font d'en Carròs

Joan Francesc Peris presenta els poemes de "Amors de tardor" aquest dissabte 22 d'octubre a la Font d'En Carròs. Serà a partir de les 19.30 hores a la Biblioteca Municipal d'aquesta vila saforenca, hi comptarà amb la participació del professor Joan F. Marí i l'acompanyament musical del violinista Serhii Balaban.

Josepa Montagut va presentar el seu nou poemari a la Universitat de València

 

El Saló de Graus de la Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació de la Universitat de València va ser l'auditori escollit, passat dimarts, per a l'estrena del nou poemari de Josepa Montagut i Mariner. Amb "Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla", l'autora de Montcada ens obre a versos combatius i militants amb el feminisme i la igualtat de gènere, que pretenen conscienciar al voltant d'aquesta problemàtica. Montagut parteix el llibre en dos capítols, un versat sobre la situació de la dona al Sud, als països en vies de desenvolupament, i l'altre, el Nord, que gira en la societat occidental. L'acte va comptar amb la participació del filòsof Josep Vicent Sanxis i Lerma.

La mostra fotogràfica de Joan Sorlí es va presentar a Ulldecona

Passat dissabte 15 d'octubre, el fotògraf Joan Sorlí va ser el protagonista a Ulldecona. L'espai cultural del Molí d'oli de Cèsar Martinell va acollir el treball amb dues iniciatives conjuntes impulsades per l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. D'una banda, l'exposició de retrats anònims, i d'altra, la presentació del llibre "Joan Sorlí, la força de l'espontaneïtat", el nou volum de la col·lecció Finestres al passat en el qual s'han seleccionat quaranta de les imatges més representatives del fotògraf d'Ulldecona. Són imatges del dia a dia de la gent del seu poble i de la contornada ebrenca: Tortosa, Freginals…, preses en la dècada dels 50, abans d'emigrar a Anglaterra.

En el següent vídeo podeu veure un reportatge de l'acte cultural amb la intervenció d'Albert Curto, director de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre i coautor del llibre amb Laura Tienda.

"Les muixerangues valencianes" vistes per Salvador Vendrell al Levante-EMV

L'escriptor Salvador Vendrell publica al diari Levante una columna dedicada a la muixeranga, arran de l'edició del llibre "Les muixerangues valencianes", l'obra de Joan Bofarull que recull els orígens de les torres humanes nostrades i l'eclosió de noves colles renovadores d'aquesta tradició. 

Exposa Vendrell que gràcies al "bon catàleg d’aquestes manifestacions folklòriques que tenen el curiós costum d’alçar torres humanes" que ha construït Joan Bofarull "descobrisc que la música dels tabalets i de les dolçaines és la que s’adapta al ritme en què es basteix cada torre humana", i recuperant la cita d'Oreto Trescolí al pròleg, apunta que "la muixeranga, la melodia, cada cop s’entén més com la icona de la identitat del país, de la terra i de la llengua".

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

BiblioVeus de la UPV recomana "Les muixerangues valencianes"

El canal de Youtube de la Biblioteca de la Universitat Politècnica de València té una sèrie de vídeos, denominats BiblioVeus, en les quals el personal del centre realitza un parell de recomanacions literàries. En un d'aquests programes, la bibliotecària Àngels Belloch ha escollit "Les muixerangues valencianes" de Joan Bofarull com una de les obres aconsellades per a la lectura. Podeu veure el vídeo a continuació.

Preparant novetats: "El Cagatió de Muniatto" de les Germanes Besolí

Aquest Nadal tornen les aventures de Muniatto! Les Germanes Besolí publiquen un nou conte d'aquest simpàtic personatge basat en el conegut pallasso ebrenc homònim, el qual ja es pot trobar a les llibreries. En "El Cagatió de Muniatto", el nostre amic celebrarà les festes nadalenques amb la seua família, els seus amics i un convidat molt especial: el Cagatió.

Com en les anteriors Contalles, "El Cagatió de Muniatto" es presenta en una versió bilingüe català-anglés.

"Una visió artesanal de la vida, la cultura i la literatura". La revista Serra d'Or parla de "Xarxa prima" d'Amàlia Roig

"Lluny dels grans nuclis urbans, l’obra proposa una visió artesanal de la vida, la cultura i la literatura. Es tracta de posar en relleu els múltiples oficis i dedicacions de les persones. Amb això, Amàlia Roig tracta un tema tan interessant com el del plaer ètic de fer bé el propi ofici i compartir-lo amb els altres. D’aquesta manera, per les seves pàgines desfilen «una apicultora, una vinatera, un poeta, una grangera, un pescador, la mateixa escriptora...».

Així veu "Xarxa prima" el crític Vicenç Llorca, qui ha dedicat una ressenya a la novel·la d'Amàlia Roig publicada a la revista Serra d'Or. Centrada en les trobades entre la protagonista, l'escriptora i periodista Anna Miralles, i un conjunt de productors i artesans del territori de cruïlla entre València, Catalunya i Aragó, el llibre de l'escriptora vinarossenca destaca per l'original estructura narrativa que alterna la ficció literària amb la crònica. "La frase clara, juntament amb la cura en la reproducció de trets de la parla de la zona, converteix en una delícia la lectura d’aquest llibre positiu, optimista, honest amb ell mateix i en què els artesans, les persones de carn i ossos que li donen sentit, apareixen com els grans resistents en una època abocada a la confusió i al caos consumista", hi assenyala Llorca.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant sobre la imatge. 

Preparant novetats: "Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla"

Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla tracta de mostrar el món patriarcal en què vivim, des del sud fins al nord; i ho fa mostrant tota la brutalitat vers la dona que es practica en l’hemisferi sud, amb temes tan injuriats com l’ablació, les noces de xiquetes amb homes grans, la lapidació, però també hi ha poemes on s’increpa la dona perquè es rebel·le, s’enfortisca i no es mostre submisa, com ho fan els poemes “Africanes”, “Malala”, els dedicats a les dones de Ciudad Juárez, a la traginera del Marroc, etc. Un món cruel on la dona és una simple supervivent.

Però, i el nord? El nord no és menys patriarcal, com mostra el poemari, però és subtil, té maneres sibil·lines d’actuar contra la dona pel patriarcat, i en trobem massa mostres al nostre entorn: els assassinats, el prototipus de dona, l’assetjament, els models establerts, l’amor egoista, la família segons el model patriarcal, etc. Moltes llàgrimes parlen per les dones al món, i aquest poemari vol ser un revulsiu, un espill que ens mostre els problemes del món patriarcal i la seua superació mitjançant l’amor a les persones i al món, tant a l’hemisferi sud com al nord.

Josepa Montagut i Mariner (Montcada, l’Horta, 1955). Va estudiar Filologia Catalana a la Universitat de València. Treballa com a administrativa a la Facultat de Filosofia i Ciències de l’Educació, com a cap d’Unitat de Gestió a la Secretaria del Centre. Pertany al Col·lectiu de Dones Feministes de Montcada de l’Horta. Ha publicat el poemari Papallones silenciades sobre una mar de gel (Onada, 2015) i ha estat inclosa en l’antologia Màtria. Noves veus poètiques dels Països catalans. L’any 2016 ha rebut el Premi Fideu de la Unió Musical de Montcada i l’Ajuntament de Montcada l’ha nomenat, entre altres, Dona Destacada del Poble.

"Joan Sorlí, la força de l'espontaneïtat" es presenta aquest dissabte a Ulldecona

El pròxim dissabte 15 d'octubre, a partir de les 12 hores, l'espai cultural del Molí d'oli de Cèsar Martinell, a Ulldecona (Montsià), acollirà l'estrena del nou volum de la col·lecció Finestres al passat: "Joan Sorlí, la força de l'espontaneïtat", una selecció de quaranta imatges d'aquest fotògraf ulldeconenc que va captar l'expressiva quotidianitat dels veïnats de la seua vila i les de la contornada, entre 1945 i la dècada dels 60, quan emigra a Anglaterra. De nou, des de l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre, el director Albert Curto i la tècnica Laura Tienda s'han encarregat d'escollir les fotografies més representatives i contextualitzar-les, així com investigar en la biografia de Joan Sorlí.

La presentació s'emmarca en l'arribada a Ulldecona de l'exposició "Anònims", retrats del mateix Joan Sorlí.

Una visió actual de les muixerangues valencianes. Josep Bargalló parla de "Les muixerangues valencianes"

L'escriptor, professor i polític Josep Bargalló ha publicat una ressenya al Diari Casteller de Delcamp.cat al voltant de "Les muixerangues valencianes", el nou llibre de Joan Bofarull. Ho ha fet des de l'òptica més comuna a Catalunya, aquella que, com enceta l'article, diu que "des de casa nostra, les muixerangues valencianes se solen reduir a la d'Algemesí", que són conegudes pel Camp de Tarragona, l'epicentre casteller.

D'aquesta manera, Bargalló destaca que Bofarull obre les finestres i mostra que les torres humanes d'Algemesí no són un fenomen aïllat. "Realitzat amb la cura que ens té acostumats Onada i profusament il·lustrat, el llibre de Bofarull —ell mateix casteller de Reus i muixeranguer de Vinaròs— és un repàs prou exhaustiu de l'extensa varietat contemporània del costum d'aixecar construccions humanes arreu del País Valencià", hi apunta l'exconseller.

Bofarull s'entreté prou estona, evidentment, en les d'Algemesí i en les seves figures, però també traça aquesta visió panoràmica que ens permet de conèixer en la seva globalitat una realitat en moltes coses propera als nostres castells —més enllà de possibles lligams ancestrals— i en d'altres prou singular i distinta. Singular, clar, des de la nostra perspectiva.

"Les muixerangues valencianes", conclou, és una bona eina per a que les tradicions de torres de banda i banda del Sénia es puguen conèixer. Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

El Levante de Castelló entrevista Joan Bofarull, autor de "Les muixerangues valencianes"

Tot aprofitant la passada presentació de Joan Bofarull a Castelló, el periodista Xavi Prats, de l'edició de Levante a la capital de la Plana l'ha entrevistat amb motiu de la publicació de "Les muixerangues valencianes", l'obra que tracta de la tradició festiva de les torres humanes arreu del país, tant les antigues i consolidades com aquelles que han començat a brollar.

Bofarull, expert en castells, va aplegar a les muixerangues a partir de la recerca en l'origen d'aquest tret cultural català. "Me di cuenta de que no eran muy conocidas y que son sorprendentes y muy interesantes por su actividad y por su diversidad. Entonces decidí hacer esta investigación porque me parecía que había interés y porque la gente está descubriendo las «muixerangues» valencianas", apunta l'autor reusenc.

Apunta que dins de les seues diferències, les torres humanes més tradicionals hi compten amb unes característiques comunes: a part de la torre en si mateixa, hi ha dansa, hi ha una celebració religiosa i una part de burla. Mentre, les noves muixerangues han començat a destacar "como movimiento asociativo y social. En todos los procesos de recuperar la tradición se hace primero una búsqueda y a partir de lo que conocemos se hace una reconstrucción".

Bofarull també hi posa sobre la taula les semblances i diferències entre muixerangues i castells: "Aquí en las «muixerangas» es diferente; tal vez en Algemesí que hay dos collas sí que hay más rivalidad, pero en las otras todas hacen piña unas con las otras, hay un ambiente más festivo, que yo digo que es más valenciano, más barroco, con colores, música y de manera más improvisada. En los «castellers» hay más disciplina deportiva, de mentalidad, objetivos, resultados... prácticamente una visión empresarial y tal vez se han perdido un poco los valores de hermandad, de integración y demás. "

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Preparant novetats: "Joan Sorlí, la força de l'espontaneïtat" d'Albert Curto i Laura Tienda

La col·lecció "Finestres al passat" està dedicada a posar en valor el patrimoni fotogràfic que atresora l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre de la mà d'Albert Curto, director i Laura Tienda, director i tècnica de l'ACBE.

Aquest mes d'octubre aplega el quart volum, protagonitzat pel fotògraf d'Ulldecona Joan Sorlí (1927-2013), amb una selecció de quaranta imatges datades entre l'any 1945, quan inicia la seua carrera, i l'any 1960, quan marxa a Anglaterra. Com exposa el títol de l'obra, les fotografies de Sorlí capten l'espectacularitat dels fets més quotidians i de les persones anònimes del seu poble, de Freginals, de Tortosa i altres espais de la contornada: "Més enllà de les sèries que tenen un alt valor pel seu conjunt, com puga ser la dels personatges, la dels àpats familiars o la de les famílies i grups passejant, l’interès de les fotografies de Joan Sorlí recau en les activitats senzilles i gens espectaculars de les festes populars. Des del punt de vista del testimoniatge històric, aquest tipus de fotografies no tenien a priori atractiu, però precisament a ulls actuals ens aporten l’essència viva de la població amb un alt valor etnològic i de cultura immaterial", apunten els autors del llibre.

Vicent Torres i Jeroni Muñoz Soler guanyen els Premis Literaris Vila de Puçol

Els Vila de Puçol 2016 ja tenen guanyadors. El passat divendres 7 d'octubre, el Síndicat Agrícola de la localitat de l'Horta Nord va acollir l'acte de lliurament dels guardons d'aquesta edició, els quals han recaigut en Vicent Torres i en Jeroni Muñoz Soler.

D'aquesta manera, el XXXII Premi de Narrativa Vila de Puçol va recaure en l'escriptor català Jeroni Muñoz Soler per "El Torb sobre la mar". Nascut a Manresa l'any 1973, ha debutat enguany en la novel·la amb "Un vestit curt, del color de la sorra d’una platja vorejada de pins".

Mentre, el XX Certamen de Poesia Josep Maria Ribelles ha estat per a Vicent Torres Aguado per "Les hores ermes". El poeta picassentí, autor de quatre poemaris, suma aquest reconeixement a altres premis de la literatura valenciana com el Marc Granell-Vila d'Almussafes i el Jaume Bru i Vidal-Ciutat de Sagunt per "Celebració".  

Onada Edicions publicarà tant "El Torb sobre la mar" com "Les hores ermes", les quals formaran part de les novetats literàries per a la pròxima primavera.

Imatges: Ajuntament de Puçol

Les novetats de tardor d'Onada, a Arts

Arts, el suplement cultural en valencià de El Mundo, s'ha fixat en el seu darrer número en les novetats literàries que proposen les editorials valencians en el que es coneix com la rentrée, quan passat l'estiu, el món del llibre s'hi torna a posar en marxa.

En l'article, signat per Bel Carrasco, es destaquen fins a tres novetats d'Onada. Dues d'elles hi són a punt d'arribar a les llibreries. Es tracta dels dos assajos guanyadors dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló: "Sobre l'alquímia de la vida" de Joan Borja i Sanz, premi de Divulgació Científica, i "L'única passió noble" de Joan Garí, premi de Narrativa Memorialística. Ambdòs es presentaran el pròxim 4 de novembre en la gala dels lliurament dels guardons benicarlandos.

La novetat que ja s'està presentant en aquestes setmanes és "Les muixerangues valencianes" de Joan Bofarull. Com expressa l'article, l'obra "fa un recorregut per totes les muixerangues, tota la informació recollida en més de quaranta entrevistes personals, més de cinquanta llibres i articles, i en més de cent quaranta fotografies". Amb tot, tres llibres de qualitat, rigorosos, entretinguts i arrelats al territori per animar al públic a tornar a les llibreries en aquest darrer tram de l'any.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Aplega "Per Carnaval, farina i cóc amb sal!", el conte de Bàrbara i Jaume dedicat a la vila de Godall

El sisè volum de la col·lecció El Montsià de Bàrbara i Jaume es va estrenar a Godall el passat dissabte 1 d'octubre. Amb el títol de "Per Carnaval, farina i cóc amb sal!", està dedicat a la tradició carnavalera de la vila godallenca, una de les festivitats més originals i particulars de la comarca del Montsià, i que, per mitjà dels joves Jaume i Bàrbara, els lectors més menuts puguen descobrir-la, conèixer-la i preservar-la.

L'esdeveniment va omplir de grans i xiquets el Centre d'Interpretació de la Serra de Godall, i va comptar amb la participació de l'autora, Núria Ibáñez, del fotògraf Alfred Blanch i de la il·lustradora Míriam Cid (hi va mancar Marina Rascón, responsable del tractament d'imatge), tot acompanyant l'alcaldessa Tere Esmel.

La publicació de "Per Carnaval, farina i cóc amb sal" suposa aplegar a l'equador del projecte de El Montsià de Bàrbara i Jaume: la meitat dels municipis de la comarca ja disposen del seu conte, d'ençà la posada en marxa ara fa dos anys amb el volum dedicat a Ulldecona. Posteriorment van aplegar els de la Ràpita, Alcanar, Santa Bàrbara i Sant Jaume d'Enveja, als quals ara s'hi suma Godall.

Jesús M Tibau presenta a Amposta "No és la derrota, sinó el vent"

Aquest divendres 7 d'octubre, a partir de les 19.30 hores, la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d'Amposta acull la presentació del nou llibre de Jesús M. Tibau, "No és la derrota, sinó el vent", un recull de contes (tendres, irònics, emotius…) articulats al voltant d'un senzill mitjó. L'acte comptarà amb la participació de l'escriptor Emigdi Subirats.

"La pastisseria i la cuina de la garrofa" compta amb una segona edició

Una de les novetats d'Onada en aquesta tardor serà la recuperació d'un clàssic del catàleg de l'editorial: "La pastisseria i la cuina de la garrofa", qui estrena nova edició. El receptari de la Fundació Alícia i un conjunt de restauradors, cuiners i pastissers catalans ha estat un dels volums més reeixits de la col·lecció gastronòmica La Teca, i ha contribuït a la reivindicació de la garrofa com un ingredient de qualitat i ben nostre, amb l'ànim de superar l'etiqueta de succedani en temps de carestia.

La nova edició de "La pastisseria i la cuina de la garrofa" manté les originals i variades propostes culinàries, que sorprendran als amants de la bona cuina, i són una excusa perfecta per introduir un ingredient tan saludable i gustós com és la farina de garrofa. S'ha adaptat a la nova mida de La Teca, més còmoda per a la seua lectura, i incorpora a la coberta el segell del Premi Gourmand que va aconseguir al seu moment, com el millor llibre de postres d'Espanya-Catalunya.

La música de les "Papallones silenciades sobre una mar de gel"

El compositor valencià Daniel Blanco Albert s'ha inspirat en el poemari "Papallones silenciades sobre una mar de gel" de Josepa Montagut i Mariner per crear la peça musical "Papallona de la terra", que podeu escoltar en el seu canal Soundcloud.

"Les muixerangues valencianes" es presenta a Castelló

"Les muixerangues valencianes" es presenta a Castelló, aquest dijous 6 d'octubre, a partir de les 19 hores a la Llibreria Babel. L'acte comptarà amb l'autor, Joan Bofarull, i amb Enric Sorribes, membre de la Conlloga-Muixeranga de Castelló, una de les noves colles que hi figuren en aquest volum imprescindible per conèixer les torres humanes valencianes.

"A la meua parla es lliguen sentiments, emocions, alegries i penes". Cazarabet entrevista la filòloga Berta Sans

Cazarabet és més que una llibreria. Des de la vila aragonesa del Mas de les Mates, esdevé un potent altaveu cultural centrat en la història, la memòria i el patrimoni, a través de ressenyes i d'entrevistes a autors i autores. I entre els darrers noms que han passat per l'espai virtual "Cazarabet conversa con..." hi ha la Berta Sans, qui aquest estiu ha publicat "El parlar de Càlig", assaig filològic i divulgatiu sobre el lèxic, la fonètica, la morfologia i la sintaxi més genuïna d'aquesta vila del Maestrat.

Tal com exposa Sans, "El parlar de Càlig" va ser un projecte que li ve d'antic, des dels seus estudis universitaris en Filologia Catalana, disciplina que va escollir "perquè volia dedicar-me a ensenyar la meua llengua, i literatura, i la dels meus avantpassats, a les pròximes generacions de jóvens". A partir d'ací va escollir vuit informants, els quals per mitjà d'extenses entrevistes, van mostrar els aspectes més propis de la parla local, aquells que la fan particular entre el subdialecte tortosí.

Tots els parlars tenen el seu punt atractiu. No podria ser mai objectiva responent a aquesta pregunta, ja que el parlar de Càlig és el meu, el dels meus pares, iaios, besiaios... A la meua parla es lliguen sentiments, emocions, alegries i penes. Tots els parlars que es troben inclosos dins del tortosí presenten unes característiques molt particulars i fan que cadascun desperte un interés dins el món de la dialectologia. 

Per a l'autora de "El parlar de Càlig", la llengua és el "signe d'identitat més preuat que tenim", d'ací la necessitat de mantindre'l viu i trametre'l de generació en generació. A la vegada, reivindica que es tracta d'una obra "informativa, divulgativa o, fins i tot, curiosa".

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

"Estellés, de mà en mà" va retornar a Benicarló com a preludi dels Premis Literaris

Més enllà d'un fet puntual, els Premis Literaris Ciutat de Benicarló tenen vocació de mantindre una agenda cultural al llarg de l'any. Per aquest motiu, ja coneguts els guanyadors de l'edició del 2016 i a l'espera de la Setmana Cultural de principis de novembre, el passat divendres Borja Penalba i Francesc Anyó van fer el preludi amb l'espectacle poètico-musical "Estellés, de mà en mà", l'antologia ben personal sobre els versos de Vicent Andrés Estellés. L'esdeveniment va congregar desenes de persones a la plaça de l'Ajuntament de la localitat per gaudir de la música i de la paraula.

El mitjà comarcal La Calamanda ha publicat un vídeo amb un fragment de l'actuació, el qual podeu veure a continuació.

Relats quotidians amb realisme màgic i situacions kafkianes. El diari Levante parla de "Insòlita memòria"

L'escriptora Àngels Moreno ha dedicat una ressenya a "Insòlita memòria", el recull de narracions amb les quals Vicent Penya va obtindre el darrer Premi Vila de Puçol, la qual ha aparegut publicada al diari Levante-EMV.

En l'article, Moreno apunta que l'autor de Rafelbunyol "ofereix un acurat treball prosaic que ens endinsa en un espai narratiu on la quotidianitat fa simbiosi amb pinzellades de realisme màgic i situacions kafkianes", i destaca com els relats que conformen el llibre "estan bastits sobre una estructura narrativa sòlida i treballada, no exemptes de preciosisme, van cisellant, en paraules de l'autor, un realisme oníric humà i ben nostrat".

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant sobre la imatge.

El més consultat a Onadaedicions.com durant setembre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de setembre.

FICCIÓ

1. Cafè Berlevag. La col·lecció Maremàgnum s'ha enriquit amb la incorporació del nou llibre de Mònica Batet. Les tres protagonistes, la Sarah, l'Alice i la Jane, no es coneixen entre sí, i cadascuna viu la seua pròpia història, però els uneix l'experiència d'un amor perdut i de com d'imprevista pot ser la vida. Literatura de qualitat d'una de les escriptores catalanes amb major projecció.

2. Cita a la Paret de Gel. Camí d'esdevindre un clàssic de les lectures prescrites a les aules, la novel·la juvenil de Margarida Aritzeta s'ha vist reivindicada amb la incorporació, aquest curs, al programa "Gust per la Lectura" de la Generalitat de Catalunya. A tot això, l'autora de Valls ha creat una trama plena d'intriga i aventures, que enganxa al lector des del moment en què la tempesta de neu deixa caure les primeres volves.

3. Després del silenci. Aquest llibre sempre serà el que va obrir la reeixida col·lecció Maremàgnum, posant-hi alt el nivell de literatura nostrada i de qualitat a l'abast del públic adult i del que l'ha de llegir a classe. Premi Ciutat de Sagunt i amb una primera edició en Narratives, Enric Lluch ha confeccionat una de les millors novel·les valencianes dels darrers anys, com fa palesa el constant interès del públic des de la seua estrena a l'any 2010.

4. El mar de les ombres. Després d'una merescuda pausa estival, Joan Pinyol va tornar a salpar aquest setembre amb noves presentacions a la Setmana del Llibre en Català, Ciutadella de Menorca i Igualada. En la línia de les històries d'aventures per a joves i grans que ja vam veure a l'anterior "Ningú no mor", aquest llibre ens trasllada fins principis del segle XX, quan un vaixell que fa la ruta entre Barcelona i Amèrica es converteix en una perillosa gàbia per al protagonista.

5. L'Estirp de la Sang Reial. Si hi ha una novel·la juvenil de referència al Maestrat és, sens dubte, la que va escriure Pep Castellano fa sis anys, publicada primer sota el segell La Feram i després en una nova edició de Maremàgnum. El comissari Arrufat i la jove Marta Ferreres hauran de traure l'entrellat amb el misteriós crim d'un monjo que els durà amunt i avall pel nord valencià.

NO FICCIÓ

1. Les muixerangues valencianes. La novetat d'aquesta tardor és el nou llibre de Joan Bofarull, expert en la cultura popular de les torres humanes, qui arreplega en un sol volum la presència d'aquesta tradició al llarg del País Valencià, més enllà de la coneguda muixeranga d'Algemesí. Una obra imprescindible per conèixer aquest element festiu que està cada cop més viu i estés. El llibre es presentarà a València el pròxim 20 d'octubre, a la Biblioteca del Museu Valencià d'Etnologia.

2. La cuina de Traiguera. Amb aquest volum, la vila de Traiguera ha fet perdurar la seua tradició gastronòmica. De la mà de dos traiguerins, l'escriptor Vicent Sanz i el cuiner Rafael Gauxachs, de la Casa dels Capellans, a l'estiu del 2013 es va promoure un receptari que pretén anar més lluny del simple fet culinari i aprofundeix en la història, les tradicions i les costums d'aquest poble maestratenc.

3. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Gairebé cinc anys després de la reeixida estrena, aquest mes de setembre ha arribat a les llibreries la segona edició, la qual s'ajusta a les noves mides de la col·lecció La Teca i llueix a la coberta el premi Gourmand que va rebre en el seu moment. La Fundació Alícia i un conjunt de pastissers, cuiners i restauradors catalans han fet possible aquesta referència de la cuina amb un ingredient ben nostrat, la garrofa, com a indiscutible protagonista.

4. Alrededor del mar. Hi ha llibres que mai no envelleixen, com aquest viatge en el temps i en l'espai que ens proposta el benicarlando Agustín Fábrega. Expert en la mar pel que sap i pel que ha conegut, Fábrega ens convida a descobrir la costa del Maestrat i de les Columbretes, a parlar dels mariners, pescadors, faroners i tonellers del port i a veure la Mediterrània més pròxima com no l'hem vista fins ara.

5. El parlar de Càlig. Una de les novetats que ens va deixar aquest estiu és aquest estudi de la filòloga Berta Sans sobre com és el valencià al seu poble, la vila de Càlig, al Maestrat. A mig camí entre la divulgació popular i el rigorós estudi acadèmic, Sans estableix com és la sintaxi, la fonètica i la morfologia genuïnes, a més de treballar un nombrós lèxic que es presenta com un diccionari temàtic.