Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres
més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el
passat mes de juny.
FICCIÓ
1.
Cita a la Paret de Gel. Una mica de frescoreta ara que ha vingut l'estiu. L'arribada d'una interminable tempesta de neu afectarà greument la vida quotidiana d'un poble qualsevol, el qual queda aïllat enmig d'un desert blanc.
Margarida Aritzeta relata aquesta novel·la juvenil que ha estat un dels títols escollits al programa del Gust per la Lectura de la Generalitat.
2.
Escriure el país.
El passat 9 de juny, la seu de l'Intersindical va acollir la presentació d'aquest volum a la ciutat de València, on s'hi van donar cita alguns dels trenta-sis autors i autores que han participat en aquest mural literari del País Valencià, una aproximació a les nostres comarques des de la ficció literària, que aplega fins a tres generacions d'escriptors valencians, coordinats pel
Departament de Filologia de la Universitat d'Alacant, creadora de la iniciativa homònima, fortament consolidada després d'una dècada de recorregut.
3.
Insòlita memòria. El llibre de
Vicent Penya ha estat un dels títols més actius en aquest mes, amb sengles presentacions a Rafelbunyol i a València i amb diverses ressenyes i articles que han aparegut publicats a diversos mitjans i blogs. I és que aquest darrer Premi de Narrativa Vila de Puçol es destaca com un intens recull de narracions on el drama i la ironia s'hi donen la mà, ambientat en un poble mediterrani valencià que podria ben bé ser qualsevol.
4.
Després del silenci. Siguem sincers. En els mesos d'examens, les consultes al voltant dels llibres prescriptius augmenten de forma notable. I tot i que la novel·la d
'Enric Lluch és una lectura que agradarà al públic adult, també ha tingut una bona acollida en les aules, sobretot en el segon cicle d'ESO i Batxillerat. Amb sis anys des de que guanyara el Ciutat de Sagunt, la novel·la de l'autor d'Algemesí ha esdevingut un nou clàssic de les lletres valencianes.
5.
La lluna de Praga. A l'igual que Enric Lluch,
Jordi Santasusagna va
escriure una novel·la que qualla tant entre el públic adult com en el gènere juvenil més avançat. Un thriller amb un protagonisme dual entre una alumna que ha desaparegut a Praga i el professor que hi estava al seu compte, el qual, des de Manresa estant, haurà de resoldre no pocs misteris farcits d'aventures, intrigues i traïcions.
NO FICCIÓ
1.
El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre.
Ja podeu trobar a les llibreries una de les novetats més potents d'Onada per aquest estiu. L'historiador
Josep Sancho ha escrit una més que completa biografia del mestre i polític republicà Marcel·lí Domingo, un personatge que va marcar la vida social de les Terres de l'Ebre durant la dècada dels 20 i dels 30 del segle passat. Una edició que aprofundeix en l'estudi rigorós, i també amè i divulgatiu, de la història i les personalitats de les nostres comarques.
2.
La pastisseria i la cuina de la garrofa. No hi ha dubte del gran treball que van dur a terme la
Fundació Alícia i el seguit de cuiners, restauradors i pastissers que hi van deixar la seua empremta en un llibre que ha esdevingut la referència a l'hora de cuinar amb garrofa, ingredient tant nostrat com històricament menystingut per la seua condició de succedani. Així, davant de tot, aquest receptari és una reivindicació d'un dels nostres productes més saludables.
3.
La cuina de Traiguera.
Avui en dia està més que constatat el poder identitari de la gastronomia. Els indrets, des d'un poble a un país, es poden conèixer i descriure a través de les seues pràctiques culinàries. I aquest és un dels objectius de la col·lecció La Teca, centrada en les comarques de cruïlla. Mostra d'aquest propòsit és aquest llibre dedicat a la vila de Traiguera, al Baix Maestrat, on de la mà de dos traiguerins, l'escriptor
Vicent Sanz i el cuiner
Rafael Gauxachs, podrem tastar la història, la societat i la cultura des de les olles i els ingredients.
4.
La cuina del Delta de l'Ebre.
A principis de l'any 2012 es va llençar aquest receptari dede l'
Associació Local de la Dona de la Cava que des de seguida va ser tot un èxit, tant per la rebuda del públic com de la crítica, avalada per ser finalista als Premis Gourmand. Amb una edició exhaurida, aquesta primavera l'hem rellançat per tal que la cuina d'aquest espai natural i humà d'indubtable valor puga continuar ser coneguda arreu del territori.
5.
Salir del silencio. Denostada durant molt de temps, la memòria oral, aquella disciplina de la Història que recull els fets de la veu directa dels i les protagonistes, s'ha reivindicat com una valuosa font patrimonial que ajuda a entendre certs moments històrics. La nord-americana
Martha Heard va enregistrar, ara fa més de dues dècades, un conjunt del veïnat de la vila de Càlig, al Maestrat, per a que narraren les seues vivències durant la II República i la Guerra Civil. D'aquells enregistraments ha sorgit aquest llibre que més enllà del fet local, mostra la importància de preservar aquests registres per a la posteritat.
