Amor, vida, passió i mort. El pintor Pere Salinas parla de "On la sang" de Ricard Garcia

El passat 26 d'octubre Ricard Garcia va presentar el seu poemari "On la sang" a la Llibreria La Gralla, a Granollers. El poeta, guanyador del Premi Ciutat de Sagunt, va estar acompanyat de Pere Salinas, pintor i il·lustrador de la coberta de l'obra. La seua intervenció en l'acte ha estat recuperada per Ricard Garcia, qui l'ha publicada en el seu blog.

El text és una veritable ressenya feta des del punt de vista d'un "afeccionat i consumidor" a la literatura, com es presenta Salinas, i a l'hora, amb el bagatge de qui ha aprofundit en "On la sang" per materialitzar l'experiència en la il·lustració que presenta el volum. Comença indicant que estem davant un camí que recórre "els pilars de la nostra existència: el trinomi vida-passió-amor que ens condueix inexorablement al seu punt i final: la mort". A partir d'ací, assenyala, hi anirem de la mà "d’un poeta madur les estances reflexives, vivencials, del nostre i no dic seu, trajecte existencial". Hi destaca "l'estructura meditada i assumida", que pot necessitar de més d'una lectura per copsar el significat. Són tres parts diferenciades: "una primera on ens parlarà de l’amor i la passió. Una segona part que anomenaria Frontissa. I una tercera on ens parlarà de la mort".

En el cas d’'On la sang' i dels altres tres poemaris fins ara editats d’en Ricard, voldria remarcar la gran capacitat que l’autor té de donar-nos sensacions que ocupen tots els sentits que posseïm: vista, tacte, gust, olfacte i oïda. No és gens fàcil fer-nos arribar sensacions que facin interactuar altres sentits més enllà de la vista i l’oïda. Tot això es pot comprendre pel compromís que l’autor té amb la terra. La saviesa antiga que es transmet de generació en generació. El respecte al llenguatge del bosc, del conreu, del camp.

Podeu llegir la intervenció sencera de Pere Salinas tot clicant ací.

Presentacions i signatures d'Onada en la Plaça del Llibre de València

En novembre, els llibres en valencià prenen el centre de la ciutat de València. Per cinquè any consecutiu se celebra la Plaça del Llibre, una fira literària ubicada a un espai tan emblemàtic com la Plaça de l'Ajunament del cap-i-casal, en el que el llibre en la llengua pròpia es fa visible, i a la vegada, serveix per mostrar les novetats editorials de l'estiu i la tardor. Enguany hi romandrà oberta cinc dies, entre l'1 i el 5 de novembre, amb un complet programa d'activitats culturals.

A l'igual que anys anteriors, Onada hi participarà amb un aparador on hi haurà les darreres novetats, com ara les obres guanyadores dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló, entre d'altres. També hi haurà una nodrida representació d'autors i autores que acostaran la literatura al públic. L'agenda, doncs, és la següent:

El divendres 3 de novembre, a les 18 hores, Llorenç Delgado signa "Paral·leles", la novel·la guanyadora del Vila d'Almassora, una colpidora història de secrets familiars els anys del franquisme a un poble de l'Horta Nord.

L'endemà, dissabte 4 de novembre, una altra novel·la: "El pensament viatger", premi Ciutat de Sagunt. L'autor Carles Penya-roja signa a partir de les 17 hores aquest encreuament de vivències quotidianes.

El diumenge 5 de novembre és el torn de la poesia, i per partida doble. A les 17 hores, Manuel Roig signa "Meduses", darrer premi de Poesia Vila d'Almassora, i una hora més tard, Josepa Montagut i Mariner presentarà els versos compromesos de "Des del Sud fins al Nord, una llàgrima parla".

Castanyada popular amb l'actuació de Muniatto Xou a Benicarló

Aquest dimarts 31 d'octubre, la vespra de Tots Sants, Onada col·labora en la Castanyada que celebra l'Ateneu Cultural de Benicarló, a partir de les 18 hores al carrer d'Hernan Cortés de la localitat maestratenca. Comptarà amb un participant molt especial: el pallasso Muniatto, qui farà un xou amb el que grans i menuts xalaran d'allò més. En la Castanyada hi podreu trobar, a més a més, les Contalles de Muniatto, tant les de "temporada", com "El Halloween de Muniatto" (amb l'aparició estelar de la Castanyera) o "Muniatto busca bolets", com les dos últims títols, "Muniatto celebra la Diada" i "Muniatto va a les Falles".

De la idea al llibre: Juan Hernaz i Fátima Fernández expliquen el procés de creació d'un àlbum il·lustrat

Amb motiu de la Setmana dels Premis Literaris Internacionals Ciutat de Benicarló, els guanyadors de la modalitat d'àlbum infantil il·lustrat, Juan Hernaz i Fátima Fernández, van aprofitar la seua estada a la ciutat del Maestrat per fer una exposició sobre què és un àlbum il·lustrat.

D'aquesta manera, l'il·lustrador i l'escriptora asturians van prendre d'exemple el seu "Encara que menut, sóc important", i van parlar de com es crea un projecte, com es prepara la història o com es documenten els dibuixos, així de la relació entre els llenguatges visual i escrit o el mateix procés tècnic de donar forma al que serà el llibre.

"Els orígens del Maestrat històric", vist per Xavier Poblet

"Una obra molt recomanable que ens ajuda a entendre, assumir i fer nostra la història de la nostra comarca". Així ha definit Xavier Poblet el llibre "Els orígens del Maestrat històric" en un article publicat al digital Vinaròs News en el que comenta alguns aspectes extrets de la lectura de l'assaig històric de Vicent Royo. D'aquesta manera, hi destaca que tot i ser un títol científic, "està molt treballat en l'aspecte didàctic".

Per a Poblet, d'aquest llibre s'extreuen paral·lelismes entre la política actual i la de l'època, entre els segles XIII i XV, quan l'Orde de Montesa assumeix el senyoriu dels territoris septentrionals del Regne de València, terra de frontera i de repoblació amb noves comunitats i els conflictes que es produiran entre vassalls i senyors. "Em crida l’atenció el fet de que encara que tard, la unió dels pobles, basada en diàleg comú i la recerca d’interessos afins (comandes) farà que s’assoleixi un cert aturador en els abusos —impostos, sentències, lleis injustes que superen la pròpia llei, em sona tot plegat—, i que (cosa complexa) es camini cap a una unió que dignifiqui de manera sòlida la vida quotidiana dels llauradors", apunta la ressenya.

Aquells temps van suposar l’inici de la nostra història, en aspectes que encara avui tenen rellevància, com la llengua que avui sentim parlar als nostres pobles, o el fet de que (encara) puguem parlar d’una comarca eminentment rural.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"Joan Fuster per a joves" es va presentar divendres 27 a Sueca

 

Passat divendres 27 d'octubre, l'Espai Casa Fuster va sonar de nou amb les paraules de l'intel·lectual suecà en la doble presentació d'antologies de textos fusterians, "Fuster per a ociosos" de Xavier Aliaga i "Joan Fuster per a joves" de Salvador Vendrell. Aquesta darrera, publicada a la passada primavera, pretén recuperar la versió més assagística de l'autor de "Combustible per a falles" amb una selecció de textos curts, actuals i punyents, pensats de primeres per a treballar a les aules però oberts a qualsevol lector o lectora encuriosida amb el llegat de Joan Fuster.

Imatge: Espai Casa Fuster

"Redes para no olvidar" supera la campanya de micromecenatge

El projecte d'art solidari per consciènciar i treballar amb afectats d'Alzheimer, "Redes para no olvidar", ha aconseguit superar la campanya de micromecenatge després de gairebé mes i mig. Al remat, han estat un centenar de col·laboradors, qui han donat 3.040 euros per posar en marxa unes metodologies participatives que combinen art, cultura i salut, impulsades per la directora artística Carmen Gallo.

Com es pot apreciar al cartell, una de les recompenses que s'oferia als mecenes era "La maleta del abuelo", el llibre  de Juan Hernaz i Fátima Fernández, en el que empraven el llenguatge de l'àlbum il·lustrat per explicar als més menuts, amb sensibilitat i emoció, què és la malaltia de l'Alzheimer i com afecta als majors. Una obra de qualitat reconeguda amb el III Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat Ciutat de Benicarló.

El 10 de novembre es lliuren els Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2017

El divendres 10 de novembre coneixerem les obres guanyadores de l'edició d'enguany dels Premis Literaris Ciutat de Sagunt. En el que ja és la cita literària de la tardor al Camp de Morvedre, de nou el Centre Cultural Mario Monreal acollirà, a partir de les 19.30 hores, l'acte en que es farà públic el veredicte dels jurats de les tres modalitats de les quals es composa els Ciutat de Sagunt.

Aquest 2017, a més a més, serà una ocasió especial, atès que el més veterà, el Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal, hi suma vint edicions, dues dècades en les quals s'ha consolidat com una de les convocatòries de referència de les lletres valencianes. El Premi de Narrativa Ciutat de Sagunt i el Premi de Teatre Pepe Alba completaran la nòmina d'un esdeveniment que comptarà amb la conducció de la companyia teatral Camí de Nora.

Onada Edicions rep el premi al Mèrit de les Lletres Ebrenques

La Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó va acollir l'acte d'entrega del reconeixement del Mèrit de les Lletres Ebrenques a Onada Edicions en el marc de les Jornades de les Lletres Ebrenques que cada tardor se celebren a Amposta. De la mà de l'alcalde de la capital del Montsià, Adam Tomàs, i de la bibliotecària Joana Serret, Miquel Àngel Pradilla va recollir la figura que fa palesa del treball de l'editorial benicarlanda per la literatura de les Terres de l'Ebre i dels territoris (Maestrat, Ports, Matarranya), amb qui comparteix els trets culturals més íntims i arrelats.

En aquest sentit, la presentació de Serret va fer menció a les desenes de títols publicats per Onada en clau territorial des de la seua posada en marxa l'any 2003, gairebé la meitat d'un catàleg que sobrepassa els 400 volums, tant amb llibres sobre els nostres pobles i comarques, com de llibres creats per autors i autores ebrencs, amb col·leccions específiques com Cruïlla o Gent nostra.

Per la seua banda, Miquel Àngel Pradilla ha explicat que el projecte d'Onada es vehicula per tres eixos: la proximitat, el territori i el patrimoni, tot sempre apostant des de la qualitat d'unes obres que tenen vocació d'obrir el sud català i el nord valencià al món.

Podeu veure l'acte de lliurament en aquest vídeo.

I també en aquesta peça informativa del Canal 21.

Juanjo Roda explica "La cuina de la gent de la mar" a Televisió d'Ulldecona

El receptari guanyador del Premi Internacional de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló és una aposta per la cuina de proximitat, i en consonància, també ha cridat l'atenció dels mitjans de proximitat, com és el cas de Televisió d'Ulldecona, qui ha entrevistat l'autor Juanjo Roda. El cuiner vinarossenc ha exposat com sorgeix el projecte que ha donat lloc a "La cuina de la gent de la mar" i el procés per recuperar la memòria dels 'ranxeros', els cuiners de les barques de mariners, especialment dels ports del Maestrat i l'Ebre.

Canal TE dedica una peça informativa a la presentació del nou llibre d'Inés Solé

El Canal Terres de l'Ebre s'ha fet ressò de l'estrena del nou llibre "Aproximació al marc teòric del Programa d'Intervenció Socioeducativa 6-16" que va tindre lloc el passat divendres 20 d'octubre al Saló de Plens de Tortosa. L'obra és una investigació de l'educadora social Inés Solé, en el que posa en valor el projecte socioeducatiu dirigit als xiquets i adolescents tortosins d'entre els 6 i els 16 anys, amb l'objectiu que l'experiència puga servir d'exemple per altres entorns. L'acte va comptar amb la participació del professor Tiberio Feliz i de l'alcalde de Tortosa Ferran Bel.

"On la sang" es presenta el dijous 26 a Granollers

La gira de presentacions del poemari "On la sang" continua el pròxim dijous 26 d'octubre a Granollers. Els versos de Ricard Garcia hi seran a partir de les 19.30 hores a la Llibreria La Gralla, juntament amb la participació del pintor Pere Salinas, autor de la il·lustració de la coberta d'aquest llibre premiat amb el darrer Ciutat de Sagunt de Poesia, i que ja compta amb una segona edició.

La revista Saó parla de "Les muixerangues valencianes" de Joan Bofarull

Amb el títol "Les muixerangues més enllà d'Algemesí", el crític Josep Manuel San Abdón ha publicat a la revista Saó un article al voltant del llibre de Joan Bofarull, "Les muixerangues valencianes". I de fet, aquest inici fa palesa de l'objectiu de l'obra del reusenc: donar a conèixer una manifestació festiva que s'estén més lluny de les ben conegudes torres humanes d'Algemesí, i que aplega a nombrosos racons de la geografia valenciana: algunes tradicionals, com els Negrets de l'Alcúdia, els Dansants de Peníscola o la Mojiganga de Titaigües, o d'altres nova tradició, com a Castelló o Alacant.

Com assenyala San Abdón, el fet comú de les muixerangues són la combinació de quatre elements: "l’acrobàtic, el coreogràfic, el religiós i el burlesc", i es fa ressò de ser l'origen dels castells catalans: "aquest costum de fer torres humanes, que algunes opinions polítiques interessades volen fer veure que és una influència catalanista, està molt lluny de la realitat. De les muixerangues derivarien els balls de valencians, documentats a Tarragona l’any 1692. I al principi del segle XIX, el ball dels valencians de Valls, evolucionà fins a convertir-se en els castellers", apunta a Saó.

Altres punts que toca "Les muixerangues valencianes" són els pals de pollastre, això és, torres espontànies i improvisades, sense colles darrere, que es fan en alguns pobles amb motiu de les festes. També fa uns apunts als aspectes de la seguretat i la integració social. 

Les muixerangues fomenten valors importants, com la igualtat de drets a l’integrar gent dels dos sexes i de diferents edats i classes socials. També fomenta el treball en equip i la cooperació. Les muixerangues formen part del patrimoni cultural dels valencians i són un motiu de festa i alegria.

Podeu llegir la ressenya sencera clicant sobre la imatge.

"Un periple on la fosca i la llum són les cares d’una idèntica moneda". Núvol parla de "On la sang" de Ricard Garcia

El digital de cultura Núvol ha dedicat una ressenya a "On la sang", el celebrat poemari de Ricard Garcia. El crític Jordi Solà Coll aprofundeix en la càrrega literària i lírica de l'obra guanyadora del Premi Ciutat de Sagunt a partir del mite de Perseu i Medusa, obertura a la vegada del llibre, per reflexionar com el poeta travessa els camins entre la dicotomia del bé i el mal, la bellesa i el dolor. "Perquè, al capdavall, 'On la sang', és un lloc comú on té espai allò factible, en un periple on la fosca i la llum són les cares d’una idèntica moneda", hi apunta Solà.

Un dels punts que hi destaca el crític de Núvol és la disfressa entre el jo poètic i la interpel·lació al lector, "una brillant operació d’emmirallament entre experiència i autoria; tal com si Garcia es desdoblés en un exercici de funambulisme quan es tracta de relatar l’obscuritat que es concreta en el seu imaginari existencial".

Per això mateix, l’art i, en particular la poesia, s’exerciten en la complitud de la natura de les coses. És imperativa l’obligació del creador de “completar” la realitat mitjançant l’experiència estètica; això és, d’exercitar el llenguatge com a facultat que ens permet una veritable hermenèutica de l’ésser: “ha arrelat el mal en els meandres muts del present. / En silenci esperem la visita redemptora de la mort.” Ricard Garcia ens il·lumina el camí: conviuen, víctima i botxí, porta a porta. 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

"Els orígens del Maestrat històric" es va presentar dissabte a La Jana

 

L'historiador Vicent Royo ha pres el repte de dur el seu nou llibre "Els orígens del Maestrat històric" a totes les viles que formen l'antiga orde de Montesa, i aquesta gira de presentacions el va dur, passat dissabte, fins La Jana. A una setmana vista de la celebració de la coneguda Fira janenca (ben relacionada amb el passat montesià), el públic va conèixer de la mà de Royo les vicissituds dels senyors, vassalls i comunitats en els primers segles del que avui és el Maestrat. L'acte va comptar amb la participació del regidor Àlex Vilanova i del professor Miquel Àngel Pradilla.

Imatges: Ajuntament de la Jana

"Joan Fuster per a joves" es presenta el pròxim 27 d'octubre a Sueca

Qui diu que Joan Fuster no és ben viu? El pròxim divendres 27 d'octubre, a les 19 hores, la casa de l'intel·lectual a Sueca, ara recentment condicionat coma Espai Joan Fuster, acull una doble presentació d'obres antològiques sobre el pensament fusterià. Una d'elles és "Joan Fuster per a joves", la proposta de l'escriptor Salvador Vendrell per recuperar la vessant més assagística de l'intel·lectual valencià, a més a més, pensada especialment per a treballar a les aules amb una selecció de textos curts, vigents i punyents, que toquen temes de tota índole. I per això mateix, també atraparà a qualsevol lector encuriosit en l'obra de Fuster.

Aquest dissabte 21 d'octubre, Vicent Royo parlarà del Maestrat històric a La Jana

El Centre dels Jubilats de la Jana acollirà, el pròxim dissabte 21 d'octubre, la conferència "La Jana i la batlia de Cervera en època medieval", a càrrec de l'historiador Vicent Royo, i basada en el seu reeixit llibre "Els orígens del Maestrat històric". L'acte tindrà lloc a partir de les 19 hores i comptarà amb la participació de Miquel Àngel Pradilla, professor de la URV.

Josep Usó va presentar "L'any de l'herba sana" a Mallorca

Sovint tenim la impressió que tan sols les darreres novetats són dignes de ser presentades en públic, quan res no impedeix que d'una obra amb un recorregut a sobre, fins i tot de catàleg de fons, puga donar peu a un esdeveniment cultural amè, entretingut i revelador. És el cas de l'acte que va dur a terme l'escriptor valencià Josep Usó a La Biblioteca de Babel, una llibreria de Palma de Mallorca, el passat 10 d'octubre, on va parlar de "L'any de l'herba sana", la novel·la sobre fets quotidians de la immediata postguerra en un poble de la Plana de Castelló, premiada amb el Vila de Puçol de l'any 2014.

Tal com exposa el mateix Usó en la crònica publicada al seu blo, "Ara, doncs, ja hi ha a Mallorca un grup, encara reduït, de persones que coneixen als personatges d’alguna de les meues novel·les: A Celestino i Virtudes, de «L’any de l’herba sana», a Tereseta de «La senda llarga» o a tots aquells que han patit persecució o exili de «Civils i Incivils» o de «Els retrobats i els Perduts». Cal esperar que, com molt sovint passa amb aquestes coses, aquesta siga la llavor d’un coneixement més extens d’unes obres que jo procure escriure el millor que puc. Per mi, no quedarà".

Podeu llegir la resta de l'article tot clicant ací.

Imatge: Des de la Plana, blog de Josep Usó.

Inés Solé presenta el seu nou llibre a Tortosa aquest divendres 20 d'octubre

El pròxim divendres 20 d'octubre, l'Ajuntament de Tortosa acull la presentació del llibre "Aproximació al marc teòric del Programació d'Intervenció Socioeducativa 6-16", l'estudi d'Inés Solé Vericat sobre l'aplicació d'aquesta iniciativa de caire socioeducatiu en la ciutat de Tortosa. L'acte serà a partir de les 19 hores i comptarà amb la participació del professor de la UNED i director d'UNDIS, el doctor Tiberio Feliz.

Ràdio Benicarló entrevista Onada Edicions

El programa matinal Veus de casa, emés per Ràdio Benicarló, va entrevistar el passat 11 d'octubre a Onada Edicions, amb motiu dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló, després de l'exitosa Setmana dels Premis que es va culminar amb l'acte de lliurament a les obres guanyadores. La conversa també va servir per parlar del projecte d'Onada com a editorial de proximitat arrelada a la nostra comarca, i del paper de la literatura en general.

Podeu escoltar l'entrevista a continuació, o bé clicant en aquest enllaç:

Preparant novetats: "Aproximació al marc teòric del Programa d’Intervenció Socioeducativa 6-16" d'Inés Solé

La present publicació sorgeix arran que l’autora guanyés una beca de recerca, impulsada de forma conjunta per la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED), el Col·legi d’Educadores i Educadors Socials de Catalunya (CEESC) i l’Ajuntament de Tortosa. És el fruit d’un any intens de treball elaborat amb el seguiment d’una comissió interinstitucional (CEESC, UNED, Ajuntament de Tortosa i entitats del tercer sector del municipi de Tortosa). L’objectiu de la recerca és realitzar la fonamentació teòrica del Programa d’Intervenció Socioeducativa per a nens i joves de sis a setze anys i les seves famílies. Es tracta d’un programa que porta funcionant al municipi des de 2012 i que es troba immers dintre del procés comunitari de la ciutat.

Aquest document emmarca aquesta fonamentació teòrica en clau d’Educació Social. Malgrat que existeixen altres disciplines que també fan les seves aportacions, pensem que és la pedagogia social, la que en aquesta recerca se situa com a marc conceptual que actua com a paraigua de les diferents intervencions que es porten a terme en el si del programa. L’autora descriu com s’inicia el programa, com esdevé un projecte de ciutat dins del procés comunitari, on el treball en xarxa esdevé molt important. Aquesta xarxa construeix uns “laboratoris socials” que dissenyen unes activitats per als infants, amb una mirada inclusiva que cal repensar en clau educativa per optimitzar tot aquest complex procés.

Davant d’aquesta realitat, conceptes com ara acompanyament social, treball en xarxa o aprenentatge servei prenen protagonisme per poder traçar una metodologia de la intervenció social d’espectre ampli, que serveixi per poder entendre millor les accions educatives del programa. A més de l’interès d’una experiència d’acció socioeducativa concreta al municipi de Tortosa, aquest treball pot servir d’exemple per a experiències similars en d’altres localitats i com a material d’interès per a estudiants universitaris.

Inés Solé Vericat (1982) és educadora social i psicopedagoga, mediadora familiar en exercici i experta en l’àmbit de la infància. Té postgraus en Adopcions i Acolliments i en Mediació Familiar. Des de l’any 2003 exerceix d’educadora social al Consell Comarcal del Baix Ebre, on ha treballat en el Servei d’Integració en Família Extensa (SIFE) —un dels pioners de Catalunya—, en Atenció Primària i, actualment, forma part de l’Equip d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (EAIA).

La revista Tornaveu es fa ressò de "Els paisatges trobats", de Josep Santesmases

La revista digital de cultura Tornaveu.cat ha dedicat un article a "Els paisatges trobats", l'obra amb la qual Josep Santesmases ha guanyat el II Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló. Signat per la periodista Gemma Aguilera, la peça recull les reflexions de l'autor pel que fa al paisatge, entés com un concepte pròxim a la societat i part del seu patrimoni, el qual no està prou valorat, segons indica el de Vila-rodona. "De vegades ens sembla que el paisatge el trobem en aquell viatge que compres per anar a l'altra punta de món perquè és molt bonic. Però tot el paisatge que realment afecta la nostra vida sovint hi passem molt de llarg i no som prou responsables d'aquest paisatge", hi assenyala.

"Els paisatges trobats" és un dietari, escrit entre el mes de novembre de 2015 i març de 2017, en el que Santesmases exposa la qüestió del paisatge segons els té davant a causa dels seus viatges. Hi apunta el paper rellevant dels conreus com mostra del domini de l'home sobre el paisatge i posa sobre la taula qüestions com la vertebració territorial o el model turístic. "Els paisatges són els paisatges que se m'han anat apareixent durant aquest temps per diverses circumstàncies, tant els paisatges propers del meu entorn, de la vinya i el treball dels pagesos, de com passen els temps estacionals, fins a tots els paisatges que he trobat tombant per Catalunya", comenta a Tornaveu.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Montse Assens i Pau Berenguer guanyen els Premis Literaris Vila de Puçol 2017

El valencià Pau Berenguer i la catalana Montse Assens han estat els guanyadors de l'edició 2017 dels Premis Literaris Vila de Puçol. En un acte públic celebrat amb motiu de la Diada del 9 d'Octubre, els organitzadors van proclamar les obres guardonades en les dues modalitats, narrativa i poesia.

D'aquesta manera, el XXXIII Premi de Narrativa Vila de Puçol, un dels més consolidats i veterans de les lletres valencianes, ha recaigut en "Germània", novel·la de caire històric de Pau Berenguer Soriano. Mentre, el XXI Certamen de Poesia Josep Maria Ribelles ha estat per "Naufragi entre la culpa i l'oblit", de l'escriptora de Maçanet de la Selva Montse Assens i Borda.

Les dues obres arribaran aquesta primavera a les llibreries, editades per Onada.

Es reedita "Sí, podem?" de Marc Pallarès en la Sèrie Roja de Maremàgnum

"Sí, podem?", la guardonada novel·la de Marc Pallarès, estrena nova edició. Després del seu llançament a l'octubre de l'any 2013 dins la col·lecció Narratives, la bona acollida per part del públic ha comportat que s'exhaurira, motiu pel qual s'ha reeditat, però ara en la Sèrie Roja de la col·lecció Maremàgnum, un segell que reuneix narratives actuals d'autors nostrats que interessen el lector o lectora adult, i a la vegada, per la seua qualitat i els seus valors són indicats com a lectura prescriptiva a les aules, en aquest cas, per al cicle superior de Secundària i Batxillerat, i dins del projecte Onada Educació.

Premiada amb el Premi Ciutat de Palma, Pallarès dibuixa un retrat de la societat a partir de tres personatges entrelligats per la sang familiar i també pel mateix esperit de contradicció: volen canviar el món però es veuen incapaços de canviar les seues pròpies vides. Són la Marta, recent separada i amb una filla, prova de refer-se amb un traductor bohemi; Fèlix, diputat al Congrés que acaba de ser marcat per una tragèdia familiar; i l'Aleix, fill de Fèlix i cosí de Marta, un professor que imparteix en un circ ambulant.

Un receptari per homenatjar els ranxeros, els cuiners de les barques

Treballar a la mar ha estat i és fer vida a la mar. També menjar a la mar. Ací sorgeix la figura del cuiner, aquell mariner conegut popularment com el ranxero, que s’encarregava de preparar els àpats per a la tripulació. De la memòria d’aquesta feina, imprescindible i poc reconeguda, naix el nou llibre del cuiner vinarossenc Juanjo Roda, "La cuina de la gent de la mar", guardonat amb II Premi Internacional de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló, i que ara edita Onada Edicions.

En format de receptari, l’obra compta amb una trentena de propostes de l’autor, tot recuperant la saviesa dels ranxeros de diferents generacions. Són plats on els productes de la mar són els protagonistes: lliri amb fideus, escabetxos, polpets solsits, escrita en salsa, gatets en allipebre, etc. També hi figuren plats més coneguts, com la fideuada, l’arròs negre o l’arrossejat, i postres com la coca d’ametlla o el cóc de fruita del temps. Al remat, una representació del que s’hi podia trobar a les velles cuines de carbó i de gas. A més a més, Roda acompanya cada recepta d’una explicació quasi etnològica, carregada de memòries i anècdotes.

La part gastronòmica s’alterna amb una sèrie de capítols que aprofundeixen en com era la vida de la gent de la mar, sobretot dels ports mariners de l’Ebre i el Maestrat, entre l’Ametlla de Mar i Peníscola. Són qüestions com la pesquera lluny de casa, les pesqueres des de terra i des de la barca, les modalitats de pesca, els productes de la barca o el monte mayor, el repartiment dels guanys.

Tal com apunta Juanjo Roda, el llibre “és un reconeixement a la gent de la mar”. Apunta que “el ranxero, el cuiner, era un mariner que no tenia més sou que el de mariner, a diferència del motorista o el llumero, els quals tenien, a part del sou, un quartó o una part que li donava l’armador; i mentre els altres dormien, el cuiner estava preparant el cafè, l’esmorzar o netejant el peix. Probablement per això s’ha pogut perdre la figura del ranxero, s’està deixant de menjar a les barques”, hi afegeix l’autor.

De família unida a la gastronomia de la barca, Juanjo Roda va estudiar hoteleria i turisme a l’Escola Costa Azahar de Castelló de la Plana. Guanya el Premi Auguste Escoffier de Château-Gontiere (França) al millor jove cuiner d’Europa i emprèn viatge per conèixer restaurants i cuiners de reconegut prestigi a escala nacional i internacional. Treballa al Fòrum Gastronòmic com a coordinador d’activitats amb cuiners com Carme Ruscalleda, Joan Roca o Ferran Adrià. Durant catorze anys s’ha encarregat de la tasca d’investigació gastronòmica al restaurant Les Moles d’Ulldecona, premiat amb una estrella Michelin. Des del 2002 és director tècnic del Concurs Nacional de Cuina Aplicada al Llagostí de Vinaròs. En l’àmbit de la docència, imparteix en un institut de formació professional de cuina i gastronomia i en centres com Consells Comarcals, el Campus de l’Alimentació de Torribera de la UB o en Escribà Academy de Barcelona. Col·labora en mitjans de comunicació i ha publicat "Els dolços i els salats als forns de Vinaròs" (2010) i "La cuina del mercat de Vinaròs" (2011).

Josep Santesmases va presentar "Els paisatges trobats" a Vila-rodona

Després de l'acte de lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló que van tindre lloc passat dissabte 30 de setembre, un dels guardonats, l'escriptor Josep Santesmases, ha continuat la gira de presentacions de "Els paisatges trobats", obra guanyadora en Narrativa Memorialística. Ha estat en un espai especial i emblemàtic: el Celler Cooperatiu de Vila-rodona, a l'Alt Camp, localitat de Santesmases i indret ben present en el seu dietari.

L'acte, que es va celebrar diumenge 8 d'octubre al matí, va comptar amb la participació de Magí Sunyer i Miquel Àngel Pradilla, professors de la Universitat Rovira i Virgili. Escrit en forma de dietari entre la tardor de 2015 i la primavera de 2017, "Els paisatges trobats" se centra en la concepció del paisatge com una part del patrimoni humà i cultural. A partir dels seus desplaçaments pel país, Santesmases observa aquests paisatges que s'hi troba, i reflexiona sobre la petjada social i natural.

 

 

"Sobre l'alquímia de la vida", una de les lectures del 9 d'Octubre per a Culturplaza

Amb motiu de la diada del 9 d'Octubre, el digital de cultura Culturplaza ha publicat una selecció de cinc títols literaris d'autors i autores valencianes recents, en el que a més es reivindica el valencià com a llengua capaç de produir obres de qualitat. Entre els volums seleccionats per Eduard Aguilar, autor de l'article, hi ha "Sobre l'alquímia de la vida", de Joan Borja i Sanz.

Amb el I Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló com a aval, l'escriptor d'Altea demostra que es pot escriure sobre ciència també en la llengua pròpia. El llibre és una conversa amb el genetista Xavier Vendrell, un diàleg en el que hi sorgeixen temes com la biologia humana, el genoma, les malalties hereditàries, l'ètica, el paper del científic en la societat… 

"Llegir una conversa és un exercici d’oralitat silenciosa, quasi una intromissió en un territori privat, el de les complicitats i les confidències a poqueta veu. No una entrevista, gènere que compta amb uns altres mecanismes d’investigació i amb una narrativa més estructurada a través de les biografies i les persones. En una conversa les persones que hi diuen la seua tendeixen a escampar llavors, com si l’altre fora una terra encara humida pel tempir, disposada per fer créixer el sement, fins i tot modificant la seua espècie originària", apunta Eduard Aguilar.

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

La poesia de Joan Francesc Peris va omplir el Saló de Plenaris d'Almoines

A punt de complir-se dos anys d'arribar a les llibreries, "Amors de tardor" continua amb la frescor de la novetat gràcies a l'ímpetu del seu autor, el gandià Joan Francesc Peris, qui ha passejat els seus versos per nombroses pobles i ciutats del país. El darrer fou Almoines, a la comarca de la Safor, on el Saló de Plenaris va deixar un costat la política per emplenar-se de poesia, presentada i recitada pel mateix Peris, i per la música de violinista Sergi Balaban.

 

Imatges: Ajuntament d'Almoines

Neus Pons, del Grup la Deriva, entrevistada al programa Tens un racó dalt del món

El programa literari de Canal 21, Tens un racó dalt del món, va entrevistar a una tercera part del Grup la Deriva, el col·lectiu que impulsa el projecte A l'escola, Terres de l'Ebre, amb el qual busquen dotar les aules de materials didàctics relacionats amb la cultura, la societat i el patrimoni propi de les comarques ebrenques, i que ja s'ha materialitzat en una sèrie de llibres infantils. Així, Neus Pons va conversar amb l'escriptor i entrevistador Jesús M. Tibau al voltant de "L'aventura de les lletres ebrenques", un divertit viatge que viu la protagonista, la Martina, al costat de cinc grans figures de la literatura ebrenca, des de Cristòfor Despuig fins Andreu Carranza.

Tres obres d'Onada, presents a les novetats de tardor per a Arts

"Llibres nous, tinta fresca". Així ha titulat la periodista Bel Carrasco el panorama de les novetats literàries valencianes en aquesta tardor, en un reportatge que ha aparegut publicat a Arts, el suplement cultural de l'edició valenciana d'El Mundo. Tracta les principals arribades a les llibreries tant pel que fa a la ficció -sobretot la narrativa-, com la no ficció. I és sota aquesta etiqueta en la que hi sorgeixen les propostes realitzades des d'Onada.

Totes tres compten amb el segell de qualitat del Premi Ciutat de Benicarló. I és que el guardó benicarlando també marca quins seran els títols dels quals es parlarà en els pròxims mesos, tot encarant la tardor. Comença amb "Veus de ciència", el conjunt d'articles de literatura científica de Martí Domínguez, "una invitació a descobrir un univers de lectures suggestives de ciència". I continua amb "Els paisatges trobats", l'obra de Josep Santesmases guanyadora de la modalitat de Narrativa Memorialística. Per últim, l'article de Bel Carrasco hi presenta el nou receptari de Juanjo Roda, "La cuina de la gent de la mar", "una col·lecció de plats bàsicament elaborats tal com es feien anys enrere a la barca".

Podeu llegir el reportatge sencer tot clicant ací.

Vídeo-entrevista a Josep San Abdón, autor de la biografia de Manuel Milián Mestre

Tot aprofitant la participació en la Collita Valenciana, la jornada de les lletres valencianes en la Setmana del Llibre en Català, l'escriptor Josep Manuel San Abdón va ser entrevistat arran del seu darrer llibre, la biografia del comunicador i polític morellà Manuel Milián Mestre. Podeu veure la intervenció de l'autor benicarlando en el següent vídeo.

"Els dos mestres". Joan Daniel Bezsonoff ressenya "L'única passió noble" a El Temps

L'escriptor Joan Daniel Bezsonoff ha ressenyat "L'única passió noble" a les pàgines del setmanari El Temps: "una festa per a la intel·ligència", conclou el de Perpinyà sobre aquesta peça al voltant de l'assaig amb el qual Joan Garí ha estat guardonat per partida doble: Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló i Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

El text s'enceta amb l'escenari que ens descriu Garí tant a la imatge de la coberta com al subtítol del volum: una conversa fictícia nascuda al caliu d'una trobada real amb Cécile Mähler-Besse, la propietària de la torre de Montaigne, a Occitània. Arran d'això, i acompanyat de les figures de Michel de Montaigne i Joan Fuster, el de Borriana es disposa a pensar què són els valencians i quin és el seu país. "Aquest exercici d’estil, mai avorrit, li permet reflexionar també sobre la identitat valenciana. Les identitats valencianes, en plural, correspondrien millor a les seues opinions", hi assenyala Bezsonoff, qui afegeix que Garí adopta una postura de "no nacionalista". 

Amb la seua cultura, el seu estil, Joan Garí ens passeja per les muntanyes de la saviesa. Gràcies a ell, tractem Michel de Montaigne, Joan Fuster, Marcel Proust o el doctor Txèkhov com si ens trobéssim amb ells en un hotel de luxe d’alguna estació balneària.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Joan Garí presenta a Almussafes "L'única passió noble"

La Diada del 9 d'Octubre sempre és una bona excusa per reflexionar al voltant de la condició de valencians, de la nostra història i país. I precisament sobre aquesta qüestió gira el llibre de Joan Garí "L'única passió noble", que es presenta el pròxim divendres 6 d'octubre a Almussafes. L'autor de Borriana parteix d'una conversa fictícia amb la vinatera Madame Mähler-Besse, propietària de la torre de Montaigne, per tractar què significa ser valencià, tot posant un ull en Fuster. Un assaig guardonat amb el Ciutat de Benicarló de Narrativa Memorialística i el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians.

L'esdeveniment tindrà lloc a la Sala de Conferència del Centre Cultural d'Almussafes, a partir de les 20 hores, i comptarà amb la participació del professor i escriptor Isidre Crespo.

"Amors de tardor" es presenta el pròxim divendres a Almoines

El pròxim 6 d'octubre, els versos de "Amors de tardor" apleguen fins la vila d'Almoines, a la Safor. L'autor, Joan Francesc Peris, presentarà el seu reeixit llibre al Saló d'Actes de l'Ajuntament, a partir de les 20 hores. També hi haurà un recital poètic amb l'acompanyament de la música de Sergi Balaban.

El lliurament dels Premis Literaris fan de Benicarló l'epicentre de la cultura

Benicarló es va convertir en el centre cultural valencià el passat dissabte 30 de setembre. L'emblemàtic Parador de Turisme va acollir la gala de lliurament dels II Premis Literaris Ciutat de Benicarló, que van comptar amb l'assistència de nombroses personalitats de l'escriptura, la comunicació, la política o l'empresa tant de la comarca com del territori.

L'acte venia precedit per les presentacions literàries que havien fet els cinc autors i autores guardonats en aquesta ocasió, de manera que el lliurament fou una gala àgil i dinàmica, carregada de reivindicació de la cultura. La música també va estar present de la mà de Francesc Anyó i Borja Penalba, conductors i animadors de l'esdeveniment, tot alternant una breu entrevista als protagonistes amb peces tan celebrades com les interpretacions de l'estellesià "Res no m'agrada tant" o la lectura del tractat medieval "Speculum al foder".

 

El moment àlgid de la vetllada es va viure amb l'entrega de les escultures d'Iñaki Ruiz de Egino que certifiquen els autors i autores reconeguts en aquesta segona edició dels Ciutat de Benicarló. El cuiner vinarossenc Juanjo Roda recollia de la mà del regidor de Cultura Josep Barberà el premi de Llibre Gastronòmic per "La cuina de la gent de la mar", un receptari que homenatja els "ranxeros", els cuiners de les barques de pesca.

L'alcadessa de Benicarló, Xaro Miralles, donava a Josep Santesmases el Premi de Narrativa Memorialística per "Els paisatges trobats", un dietari que reflexiona sobre la concepció del paisatge com una part del patrimoni humà.

Els asturians Juan Hernaz i Fátima Fernández rebien de la mà del president de les Corts, Enric Morera, el Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat per "Por pequeño que parezca", un conte que tracta sobre com sentir-se important o insignificant.

I finalment, Martí Domínguez recollia del president Ximo Puig el Premi Internacional de Divulgació Científica per "Veus de ciència", una sèrie d'articles en que tracta sobre grans científics i llibres que han escrit o que han escrit sobre ells.

Diversos mitjans de comunicació s'han fet ressò de l'esdeveniment, en un dels grans dies de la cultura al nord valencià i sud català. Així, pode llegir cròniques de l'acte a La Calamanda, Diari del Maestrat, Levante-EMV o el Diari La Veu.

Josep Santesmases presenta "Els paisatges trobats" a Vila-rodona

Després de l'exitosa presentació a Benicarló, les obres guardonades amb els Premis Literaris d'aquesta ciutat emprenen el vol. És el cas de "Els paisatges trobats", el dietari de Josep Santesmases, guanyador en la modalitat de Narrativa Memorialística, que es presentarà el pròxim diumenge 8 d'octubre a Vila-rodona, a l'Alt Camp. 

Serà a partir de les 13 hores al Celler Cooperatiu, dins de les Jornades Europees del Patrimoni que organitza el Centre d'Estudis del Gaià i el Celler vila-rodoní. Hi intervindran, juntament amb l'autor, els professors de la Universitat Rovira i Virgili Magí Sunyer i Miquel Àngel Pradilla.

El més consultat a Onadaedicions.com durant setembre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de setembre.

FICCIÓ

1. Quan truquen de matinada. Amb tres edicions a les esquenes, la novel·la de Salvador Vendrell és un nou clàssic de la literatura valenciana actual. Ha captivat tant crítica com públic, i té presència a les aules gràcies a la triple narració que posa en comú tres moments històrics de la recent història valenciana: El present i la Transició de la mà de Pere, un escèptic historiador reciclat a periodista, i els anys 20 i 30 amb l'anarquista Camil Albert.

2. La maleta del abuelo. Amb el seu nou llibre ja tocant a les portes de les llibreries, aquest àlbum il·lustrat, guanyador del Premi Ciutat de Benicarló 2016, conserva l'interès del públic gràcies a la delicadesa, la màgia i l'emoció amb que el text de Fátima Fernández i els dibuixos de Juan Hernaz tracten un tema ben present a la nostra societat: la malaltia de l'Alzheimer. Un conte per a tots els públics que no deixa indiferent.

3. L'Alba té… Un dels valors educatius del conte il·lustrat és que permet explicar com és la societat als més menuts d'una manera que ho entenen a la perfecció. Així, de cara a normalitzar els diferents tipus de famílies que conviuen al nostre país, aquesta col·lecció ens ensenya com una xiqueta, l'Alba, és feliç amb son germà, el seu gat i les seues dues mares. Publicada per primer cop l'any 2010, els quatre volums de Katy Pallàs i Mara Cebrian han comptat amb un bon reconeixement dels lectors i la crítica.

4. Cafè Berlevag. Mònica Batet és un dels nous grans valors literaris catalans, amb una trajectòria cada cop més consolidada i celebrada. L'any passat es va incorporar al projecte Literatura Kilòmetre 0 al Camp de Tarragona amb aquesta novel·la, que sobrepassa l'etiqueta de juvenil i atrapa a tots els lectors i lectores amb les tres històries entrecreuades de la Sarah, l'Alice i la Jane.

5. Carn de ficcions. Una de les novetats d'aquest estiu, presentada per primer cop al Sopar de Lletres d'Onada, és la poesia eròtica d'Anna Chover, obra de début d'aquesta professora valenciana. Versos encesos vistos des del jo pòetic d'una dona i el seu amant, en forma de recull d'escenes quotidianes que incorporen llenguatges de la fotografia i la música, sense perdre el sentit de l'humor.

NO FICCIÓ

1. Joan Fuster per a joves. Un quart de segle després de la marxa de l'intel·lectual de Sueca, el seu pensament se'ns presenta tan vigent i actual com el primer dia. Entre la seua vasta bibliografia, i pensat especialment per a les aules, l'escriptor Salvador Vendrell ha extret un conjunt de textos de Joan Fuster en el que destaca, especialment, la seua vessant més assagística. Al remat, una obra per introduir-se i conèixer l'ampli ventall de temes i l'afilat estil de l'autor d'obres com "Combustible per a Falles".

2. Penyagolosa fascinant, de nom venerable. Vicent Pitarch és un dels filòlegs valencians de referència. Des de la Plana estant, ha dut a terme, durant dècades, una ingent tasca per la reivindicació i posada en valor de la llengua i la cultura pròpies. I aquest xicotet volum té un poc d'això: l'excusa del debat filològic sobre si l'emblemàtic Penyagolosa ha de dur o no l'article ("Penyagolosa" o "el Penyagolosa") serveix per copsar la importància simbòlica que té "el gegant de pedra" per al nord valencià.

3. (Tot) el que encara no saps sobre les marques. Hi són omnipresents, ens condicionen a tot moment, però en poques ocasions ens hi adonem de que hi estan ací. La professora Pilar Alfonso ha pres el fenomen de les marques (les comercials, les institucionals i fins i tot les personals) i ha reflexionat sobre el que transmeten, el que pretenen comunicar al públic, i també, els contra-relats que generen. Un lúcid assaig escrit amb un to ben didàctic.

4. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Passat el calorós estiu, la tardor ens convida a entrar de nou a les cuines. I aquest receptari pot servir d'inspiració per a tastar un sabor ben diferent, i a la vegada, ben nostrat i tradicional: la garrofa. De la mà de la Fundació Alícia i el bon fer de pastissers i restauradors catalans, hi conté propostes de tota mena d'àpats, en el que el fruit que dóna títol hi apareix com una nota que canvia tota la melodia gastronòmica. Un llibre sorprenent que ja va per la segona edició.

5. Jesús Boira Sidro. Poeta silenciat. La memòria històrica és també el rescat de vides anònimes que van sofrir violència sense sentit. És per això que no costa entendre com un escriptor i conegut polític d'esquerra com Carles Mulet ha dedicat una biografia a un sacerdot assassinat a la Guerra Civil. De Cabanes, com l'autor, mossèn Boira va ser un jove mestre rural i poeta en valencià, a qui li van truncar el futur.