Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres
més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el
passat mes de gener.
FICCIÓ
1.
Viatge al país de Tombatossals. La força de Tombatossals torna a situar-se al capdavant de l'escalafó dels llibres de ficció. Aquesta adaptació lliure i il·lustrada que
Vicent Pitarch i Joan Montañés, Xipell,
ens han portat del clàssic Tombatossals de Josep Pascual Tirado continua despertant l'interés dels lectors i lectores, més enllà del seu àmbit natural (que seria la ciutat de Castelló). Fins i tot, ha aparegut recentment davant les càmeres de Ràdio Televisió Valenciana, dins del programa "Encontres". I és que més enllà d'un conte infantil, el Viatge de Tombatossals és una introducció a un dels grans relats de la literatura valenciana i una de les escasses epopeies mitològiques urbanes amb les que comptem per les nostres contrades.
2.
Els somriures de la pena. Just aquesta vesprada
, Manel Alonso presenta aquest recull de contes a Meliana, un senyal que fa palesa de la vigència d'aquesta obra del puçolenc, publicada ara fa cosa de dos anys. Un llibre "agredolç", com s'ha assenyalat en diverses ocasions, que compta les vivències, potser autobiogràfiques, en un indret com Pouet, un poble valencià qualsevol. Ha estat una de les obres narratives valencianes més ressenyades dels darrers temps. L'última aportació, fa unes setmanes, d'Antonio Rovira.
3.
Vitis vinifera cataloniae. L'obra del castellonenc
Vicent Palatsí
també està gaudint d'ampli recorregut, que el durà, el proper 14 de febrer, fins a la ciutat de Benicàssim, a la Plana Alta. No és per a menys. El llibre reuneix tres elements que de seguida capten l'atenció dels lectors i lectores: l'erotisme, l'enologia i el territori, uns elements als quals Palatsí en treu tot el partit per confeccionar un seguit de contes breus que, en més d'un cas, sorprendran al públic.
4.
L'Alba té…. Les Contalles d'Alba són una col·lecció de contes curts, ideats per a xiquets i xiquetes d'entre 3 i 5 anys, que mostren les aventures de l'Alba, una xiqueta molt alegre i imaginativa, que hi viu amb les seues dues mares, son germà, el seu gat i una munió d'amics i amigues.
Mara Cebrián i Katy Pallás han treballat en aquestos contes de temàtica homoparental, que ja compta amb quatre títols, dels quals aquest en va ser el primer, allà pel 2010.
5.
L'estirp de la sang reial. Un llibre juvenil per a concloure l'apartat d'obres de ficció. Cap el 2009, en
Pep Castellano, un autor del Maestrat, ens portava les aventures del comissari Arrufat i de Marta Ferreres per amunt i avall de les comarques del nord valencianes, amb l'objectiu de descobrir un misteriós crim. Una curiositat, tot arrenca al Carnaval de Vinaròs… que tot just comença avui.
NO FICCIÓ
1.
La cuina del Delta de l'Ebre. Canvi el més alt de la llista de no-ficció, encara que tot queda a casa, a la col·lecció gastronòmica La Teca. La garrofa ha estat substituida per les propostes de que les membres de l'
Associació Local de la Dona de la Cava han fet per mostrar al món com es menja al Delta. Un llibre que s'ha vist impulsat i reconegut amb el Premi Gourmand a la Millor Obra de Cuina Mediterrània d'Espanya-Catalunya, el qual l'ha redescobert per al públic.
2.
La cuina de la carxofa de Benicarló. És la primera novetat del 2013, i tot i que es va presentar el passat divendres 25, de seguida ja ha assolit els primers llocs de l'interés dels lectors i lectores, com també vam poder veure a les presentacions del cap de setmana a Benicarló. Un grapat de receptes amb la carxofa benicarlanda, Denominació d'Origen, com a autèntica protagonista, fetes per l'
Agrupació de Restaurants de la localitat. Una obra per traure-li tot el suc a aquest saludable ingredient mediterrani.
3.
La pastisseria i la cuina de la garrofa. El que va ser el gran triomfador de l'any passat ha vist com altres novetats de la col·lecció gastronòmica l'han passat per davant en aquest 2013. El receptari de la
Fundació Alícia, però, no ha perdut tampoc l'interés del públic, menys encara després d'estar reconegut, a les acaballes de l'any passat, amb un altre Premi Gourmand, en aquest cas al millor llibre de postres, també a l'àmbit d'Espanya i Catalunya.
4.
Salvador Fontcuberta.
Va ser l'última gran novetat del ja finit 2012 i continua en la llista en l'any nouvingut. Una obra de caire local que ha suposat un autèntic esdeveniment a una ciutat com Benicarló, on durant dècades i dècades, els tallers de l'industrial Fontcuberta van ser un dels seus símbols d'identitat.
Ángel Rodríguez de Mier
ens porta aquesta completa biografia que arreplega tant la vida de Salvador Fontcuberta com la de la seua fàbrica.
5.
La cocina de la alcachofa de Benicarló. Tanca la llista de ficció un altre llibre de caire gastronòmic, en aquest cas, l'obra germana del subcampió d'aquest mes. És la traducció al castellà, i tal com la versió valenciana, es va presentar el passat divendres 25 de gener al Magatzem de la Mar de Benicarló. Una bona manera d'exportar un producte de qualitat per altres terres, que compta amb la garantia del bon fer de l'
Agrupació de Restaurants de Benicarló.
Actualment, a onadaedicions.com tenim implantades unes tarifes d'enviament de les comandes fetes mitjançant la nostra pàgina web, pensades per tal de facilitar la compra als lectors i lectores, i poder adquirir les obres d'Onada Edicions des de qualsevol punt de les nostres comarques en qualsevol moment..JPG)
L'autor de sa Pobla ha estat entrevistat al darrer número de la revista El Mirall, corresponent al seu número 230, de gener-febrer d'enguany. El prolífic escriptor, qui va publicar l'any passat "Les vertaderes memòries de Salvador Orlan" amb Onada Edicions, ha comentat tant temes de l'actualitat cultural mallorquina, com dels seus inicis en el món literari o del seu parer al voltant dels premis literaris en català. L'entrevista sencera de la revista d'Obra Cultura Balear també es pot llegir al bloc de Miquel López Crespí, tot clicant ací.
Durant gairebé dues dècades, en Jaume Vidal Alcover i na Maria Aurèlia Capmany van revitalitzar la vida cultura de Tarragona. La literària parella va aplegar al Camp a principis dels 70, quan l'escriptor manacorí va entrar a la Delegació de la Universitat de Barcelona, que posteriorment esdevíndria l'actual Rovira i Virgili. Vidal Alcover, a més a més, va ser un dels principals impulsors del Departament de Filologia Catalana. 
El nou llibre de Jesús Maestro, "Quebradero, una balada grunge", és un dels protagonistes que conformen el número de febrer de La Filoxera, el magazine cooltural benicarlando dedicat a tota mena de noves tendències. Ja a la mateixa portada de la revista podem veure a la model Mar Ta Q llegint les investigacions de Flavio Boidman en el bar Clarksdale al voltant de l'assassinat de Jeff Levee, un music tan genial com autodestructiu.
Una cosa es que escribas cobre cosas que a ti te gusten, otra cosa es que los personajes sean como tú; hay una parte que, aunque no quieras, está. Hay una partida de billar, las motos, las guitarras, todo forma parte de un mundillo. Probablemente si escribo otro libro, no tendrá nada que ver. La gracia está en crear mundos que tengan contextos y paisajes que tengan su sentido unitario. Una imagen que tenía muy constante, por ejemplo, era la del bar donde ocurre todo, es la del cuadro de Nighthawks: un bar alargado, todo con vidrio, hace esquina y es de noche. He pensado cosas así, de cosas que me gustan. El libro habla básicamente de bailarinas de stripteases, motos y un tío que es un policía atípico. Hablaba con alguien de la posibilidad de adaptarla al cine y le dije “esto es entre Cabeza Borradora de David Lynch y Canción Triste de Hill Street”.
És diürètica, digestiva i molt baixa en calories. Qui no ha sentit a
parlar de la dieta de la carxofa? Ajuda a mantenir les funcions del
fetge. Conté cinarina, segurament heu vist una ampolla amb una etiqueta
vermella i una carxofa dibuixada amb el nom de Cynar, un
aperitiu-digestiu Italià que pren el nom d'aquesta substància, la
cinarina. La carxofa incrementa la secreció biliar i rebaixa el
colesterol. Rica en minerals, vitamines i fibra.
L'escriptor senienc Joan Todó ha ressenyat el poemari d'Ivan Brull al seu bloc Fàstic. L'autor de "A butxacades" hi dedica un extens article, amb el titol "Eixarms i pèrdua", en el qual hi desgrana el primer llibre de l'autor de Silla, "Cantaments", amb el qual hi va guanyar el Premi Bru i Vidal Ciutat de Sagunt de Poesia a l'any 2010, tot sent publicat per Onada.
Talment la realitat cubana actual, marcada a foc i ferro per les urpes del període dit especial, l’amor entre Joan i Graciela també havia nascut en circumstàncies excepcionals. A ell, que travessava el moment més baix de la seua existència, el movia una necessitat imperiosa d’afecte i de sexe. Ella, abandonada traïdorament per Felipe, era així mateix víctima, sense saber-ho, de la desmoralització col.lectiva del seu poble, sumit en la misèria, l’exili desesperat, el jineterisme i la picaresca. Joan va ser un miratge en la seua vida. Representava la riquesa, el redreçament econòmic del país, la vitamina C per a la joventut. Aleshores, disciplinada fins a la medul·la, va acatar la triple missió, transcendentalíssima per al futur de Cuba, que li encarregà el Líder Màxim.
Maleïda primera frase! Qui m’ho havia de dir! Amb trenta llibres publicats i dos o tres d’inèdits, fa més d’un mes que els nervis em devoren perquè no se m’ocorre la frase per trencar el gel i començar amb bon peu aquest original. Si açò ho llegeix un escriptor –coses més rares passen-, sabrà de seguida a què em referisc. La resta de mortals també deu haver sentit parlar del tema: la primera frase, el primer paràgraf, el to que agafa l’obra des del començament i que t’empeny a tirar-la endavant d’una manera i no d’una altra.
aquests ulls teus que em miren amb desig
Així doncs, en l'extensa ressenya de la filòloga tarragonina, hi ha un passeig per les cinc parts esmentades. De la primera, "La catalanofonia. Una comunitat a la "recerca de la normalitat lingüística", hi recomana la seua lectura a les aules d'estudiants, atès "la capacitat per sintetitzar informacions complexes, transmetre-les amb claredat i, alhora, analitzar-les amb profunditat."
Divendres 8 al centre cultural Octubre es féu la presentació del llibre en qüestió, aquesta presentació fou donada per tres dels escriptors de l'obra, i després tingué lloc en la mateixa sala un xicotet concert dels col·laboradors del disc de l'obra , Ximo Caffarena i Quim Sanç. 
El professor, crític, escriptor i blocaire Carles Lluch s'ha fixat en una de les paraules que podríem considerar pròpies del parlar del Maestrat i de les Terres de l'Ebre: "gonia", un mot que, com apunta, no hi apareix ni al DCVB d'Alcover-Moll. Però sí ho fa en el "Vocabulari de cruïlla", la gran obra de Joan-S. Beltran i Cavaller que recull bona cosa dels vocables que emprem per aquestes terres a mig camí entre el nord i el sud de la llengua, i que ha esdevingut una peça indispensable per a conèixer el com parlem a l'àrea del dialecte tortosí.
En els darrers temps, les oliveres, monumentals i mil·lenàries, han esdevingut un veritable símbol del que s'ha vingut a denominar Territori del Sénia, les terres de cruïlla entre València, Catalunya i Aragó. Com exposa Josep M San Abdón en el seu article Les oliveres mil·lenàries, patrimoni natural del territori Sénia, la seua bellesa va propiciar que es començaren a pagar grans sumes per tal d'utilitzar-les com a decoració, una pràctica que avui en dia està prohibida.
En l'article a la revista Saó, San Abdón es fa ressò de les dues obres que Onada va publicar l'any passat referides a aquest patrimoni natural: una és "Olea europaea 'Farga'" és un recull d'imatges "de bellesa extraordinària" preses pels fotògrafs txecs Tomas Micek i Milada Micek, experts de prestigi internacional en fotografia natural, i que compta amb un pròleg de Federico Mayor Zaragoza "en què destaca que nombroses generacions han contemplat aquests arbres com a símbol de pau".
La pàgina web d'El Pont Cooperativa de Lletres ha penjat la presentació que hi va fer Josep Tur per l'acte que va dur, passat dia 25 de gener, a "Un pont sobre el meridià" al Palau de Vivel de la Vall d'Uixò. 
El manacorí Jaume Vidal Alcover, autor d'una extensa obra poètica, narrativa i assatgística, va arribar a la ciutat de Tarragona al 1972. Ho va fer en qualitat de professor per a la Delegació de Tarragona de la Universitat de Barcelona, llavor de l'actual Universitat Rovira i Virgili. Vidal Alcover es va integrar de seguida a la nova destinació, i va ser un dels principals impulsors del Departament de Filologia Catalana, i junt la seua parella, Maria Aurèlia Capmany, notable dramaturga, novel·lista i assatgista barcelonina, van sacsejar la vida cultural del Camp de Tarragona.
Ja farà prop de tres anys, a l'abril del 2010, a Onada publicàvem la tercera edició de la novel·la de Xesco Guillem i Manel Joan Arinyó "Cubaneta meua", una història d'amor i desamor, d'alegria i tristesa entre el valencià Joan Oroval i la cubana Graciela. I ara, per fer una mica de curiositat en aquells lectors i lectores que encara no conèixen l'obra, Arinyó ha penjat al seu bloc, les "Homílies d'Arinyó", el capítol 28 d'aquest títol:
2. Els somriures de la pena. Just aquesta vesprada, Manel Alonso presenta aquest recull de contes a Meliana, un senyal que fa palesa de la vigència d'aquesta obra del puçolenc, publicada ara fa cosa de dos anys. Un llibre "agredolç", com s'ha assenyalat en diverses ocasions, que compta les vivències, potser autobiogràfiques, en un indret com Pouet, un poble valencià qualsevol. Ha estat una de les obres narratives valencianes més ressenyades dels darrers temps. L'última aportació, fa unes setmanes, d'Antonio Rovira.
3. Vitis vinifera cataloniae. L'obra del castellonenc Vicent Palatsí
també està gaudint d'ampli recorregut, que el durà, el proper 14 de febrer, fins a la ciutat de Benicàssim, a la Plana Alta. No és per a menys. El llibre reuneix tres elements que de seguida capten l'atenció dels lectors i lectores: l'erotisme, l'enologia i el territori, uns elements als quals Palatsí en treu tot el partit per confeccionar un seguit de contes breus que, en més d'un cas, sorprendran al públic.
1. La cuina del Delta de l'Ebre. Canvi el més alt de la llista de no-ficció, encara que tot queda a casa, a la col·lecció gastronòmica La Teca. La garrofa ha estat substituida per les propostes de que les membres de l'Associació Local de la Dona de la Cava han fet per mostrar al món com es menja al Delta. Un llibre que s'ha vist impulsat i reconegut amb el Premi Gourmand a la Millor Obra de Cuina Mediterrània d'Espanya-Catalunya, el qual l'ha redescobert per al públic.
3. La pastisseria i la cuina de la garrofa. El que va ser el gran triomfador de l'any passat ha vist com altres novetats de la col·lecció gastronòmica l'han passat per davant en aquest 2013. El receptari de la Fundació Alícia, però, no ha perdut tampoc l'interés del públic, menys encara després d'estar reconegut, a les acaballes de l'any passat, amb un altre Premi Gourmand, en aquest cas al millor llibre de postres, també a l'àmbit d'Espanya i Catalunya.
