divendres, 29 de gener del 2021

Joan Cases, el “retratista” que va captar el pas a la modernitat de Xerta

L’Arxiu Comarcal del Baix Ebre i Onada Edicions publiquen el llibre “Joan Cases, la memòria local”, el vuitè títol de la col·lecció Finestres al passat, dirigida pels arxivers Albert Curto i Laura Tienda. L’obra és una tria d’una quarantena d’imatges curosament seleccionades entre els fons del fotògraf xertolí, les quals recuperen la vida quotidiana de la Xerta dels anys 60 del segle passat.

La sèrie Finestres al passat, impulsada per l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre, creix amb la publicació de “Joan Cases, la memòria local”, el vuitè títol de la col·lecció que publica Onada Edicions. A l’igual que en els anteriors volums, es tracta d’una representativa selecció de fotografies de “retratistes” de referència en la història de la comarca, a través de les quals es dibuixa els modes de vida de la societat baixebrenca i de les seues gents. Els arxivers Albert Curto i Laura Tienda han estat, de nou, els encarregats de triar les imatges, investigar les seues circumstàncies i explicar el context històric i social que rodeja a aquest tros de temps aturat que és cada instantània.

Joan Cases Pegueroles, el protagonista del llibre, va néixer l’any 1913 a Xerta. En aquesta localitat va transcórrer pràcticament tota la seua vida, i és Xerta l'escenari de la majoria de les fotografies recollides en “Joan Cases, la memòria local”. Quant a la cronologia, abasten des de finals dels anys 50 a principis dels 70. És una època de ple canvi entre la tradició i la modernitat, un xoc cultural que va deixar estampes que cada cop se’ns antoixen més allunyades al que coneixem a l’actualitat. Algunes són costumbristes i festives: tots els xiquets i xiquetes del poble posen al costat dels pocs camions que hi havia, la barquera travessa l’Ebre, observem l’interior dels cafès o un pioner partit de bàsquet femení. Altres prenen crònica de fets noticiables, com la riuada de 1961, la nevada de 1963 o la visita de Franco a Tortosa en 1966. En aquest sentit, Cases va fotografiar altres poblacions del Baix Ebre i la Terra Alta, algunes de les quals hi figuren al llibre. 

En la biografia introductòria de Joan Cases, Albert Curto i Laura Tienda exposen que el xertolí és un bon exemple de fotògraf d’àmbit rural. El seu mode de treball es basava en visitar localitats ebrenques per captar, a iniciativa pròpia, els actes festius. A partir d’aquests reportatges, podia establir contacte amb els vilatans per fotografia celebracions privades. Del seu extens fons, amb més de 70.000 fotografies, els investigadors de l’ACBE distingeixen dues sèries d’interès: “per una banda, aquelles fotos que ens marquen una època pretèrita, ja a les acaballes en el moment de la imatge, com pot ser la castanyera o la barquera. Per l’altra, aquelles que ens mostren la dècada del 1960, les quals reflecteixen prou bé l’atmosfera de jovialitat i il·lusió que es respirava.” Així, aquelles imatges espontànies s’han convertit, amb el pas del temps, en un patrimoni històric i cultural de primer ordre que cal divulgar, tot seguint l’esperit de la col·lecció Finestres al passat.

"El riu" d'Ignasi Blanch i Gerard Vergés, nomenat entre els 100 llibres recomanats dels Premis Cuatrogatos 2021

L'àlbum il·lustrat d'Ignasi Blanch "El riu" / "El río" forma part de les 100 lectures recomanades dins del palmarés del Premi de la Fundación Cuatrogatos 2021. La convocatòria, promoguda des del 2014 per posar de relleu les propostes de qualitat dels llibres infantils iberoamericans, ha reconegut l'adaptació de l'il·lustrador de Roquetes sobre l'emblemàtic poema de Gerard Vergés, "Parlo d'un riu mític i remorós", mitjançant el qual esdevé una història carregada de màgia i de tendresa per exposar el riu com a metàfora del pas del temps i de la vida, i de la força i bellesa de la natura.

En concret, "El riu" s'ha inclòs en la categoria "Para los que despegaron como lectores", la qual reuneix a les obres infantils que demanen d'un major esforç de comprensió i habilitat lectora, "que pueden ser disfrutadas por quienes ya leen con soltura y han ganado confianza en sus destrezas", en paraules d'aquesta Fundació ubicada a Miami, als Estats Units.

Avui en dia, el Premi de la Fundación Cuatrogatos és una autèntica referència internacional en el camp de la literatura infantil i juvenil il·lustrada. Es composa d'un jurat integrat per professionals multidisciplinars que abasten la filologia, les belles arts, el periodisme, l'ensenyament o la biblioteconomia, entre altres branques del saber.

dimecres, 27 de gener del 2021

Novetat: "Perfum per a un incendi" d'Alícia Coscollano

 
Ningú no ens ensenya que tenim un temps, que aquest temps és el més valuós amb què comptem, i que el que val, realment, és la quantitat d’experiències viscudes. Espremem la vida embeguts del mirall d’una joventut eterna, en una fugida constant. Jo també fugia fins que no vaig tenir on escapar.

Alícia Coscollano és periodista i escriptora. Màster de Creació Literària (2020), Expressió Audiovisual a la UOC (2020), estudiant un màster de Comunicació i Protocol. Professora de Creació Literària. Creadora del web La Calamanda (2013-2020). Ha dirigit Editorial Antinea (2002-2012) i 7Dies Actualitat de Vinaròs (2005-2012). Corresponsal del diari Mediterráneo (2008-2009) i Levante Castelló, des de 2015 fins al tancament de la corresponsalia. Des de març de 2020 és coeditora i codirectora del web digital www.eldiari.online. És autora dels llibres Cosas rotas (IV Premi d’Autors Benicarlandos 2001), La Polinesia (finalista del II Concurs de Narrativa per a Dones de la G.V.), Cròniques de la innocència (Ed. Antinea, 2010), Carles Santos i Ventura (Onada Edicions, 2015), Carmen Segura i Martí, una mestra avançada al seu temps (Onada Edicions, 2017), i coautora d’Hèctor Molina, la veu de la terra del segle XXI (Onada Edicions, 2018).

dijous, 21 de gener del 2021

Novetat: "Joan Cases, la memòria local" d'Albert Curto i Laura Tienda

 
La col·lecció Finestres al passat, fidel al seu volum anual, creix amb "Joan Cases, la memòria local", el vuitè llibre de la sèrie impulsada per l'Arxiu Comarcal del Baix Ebre. De nou, hi ha una acurada selecció de quaranta fotografies d'aquest retratista de Xerta, on es recullen instantànies de les gents, espais i esdeveniments del seu poble natal i d'altres de la contornada, entre finals dels anys 50 i inicis dels 70, un moment de cruïlla entre la vella tradició i la nova modernitat, plasmada en la imminent aparició de la societat del benestar i de la societat del consum.

Albert Curto Homedes (Barcelona, 1960) és historiador, llicenciat en Geografia i Història -especialitat d’Història medieval- i director de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre des de l’any 1992. Entre altres obres, és autor de "La intervenció municipal en l’abastament de blat d’una ciutat catalana: Tortosa segle XIV" (1988), "Tortosa: imatge d’un espai, d’un temps, d’una gent" (2000) "L’Abans: Recull gràfic de Tortosa (1875-1975)" (2013) i coautor de "Tortosa. El patrimoni" (2008).

Laura Tienda Martínez és tècnica de l’Arxiu Comarcal del Baix Ebre. Llicenciada en Història i Màster Universitari en Arxivística i Gestió de Documents a la Universitat Autònoma de Barcelona. És coautora de Francesc Bas Espuny i el cartellisme de postguerra a Tortosa (2014), El vapor Anita. La història d’un mite (2015). Ha estat comissaria de varies exposicions fotogràfiques i documentals. Autora de diferents treballs sobre didàctica i arxius.

dilluns, 11 de gener del 2021

Novetat: "Confi(n)ada" de Mònica Sales de la Cruz

 
La vida entre quatre parets fa córrer lent el rellotge. Lent. Molt lent. I la vida a l’inici d’una desconeguda pandèmia mundial s’atura de cop un 17 de març en rebre una telefonada que diu “considerada infectada de covid-19”. Un enfilall de textos, fins a 31 per tancar un cicle d’un mes, comencen a brollar de manera diària per compartir des de l’aïllament forçat sentiments, cabòries, records, emocions…

Confi(n)ada és un crit d’esperança en un moment difícil ple de temors i dubtes i una cerca de companyia en un període de màxima solitud. És una barreja de confinament i confiança que s’aglutina en aquest títol que juga amb les paraules, com hi juguen tots els textos que formen part d’aquesta obra. Cada dia un títol suggeridor que és eix del contingut que s’hi explica, que dona pistes del viatge interior i exterior que l’autora fa entre les línies que configuren tots els relats, amb la tipografia com a eina per precisar, per matisar, per llegir.

Mònica Sales de la Cruz (Jesús, 1983) és doctora en Filologia Catalana amb menció europea (2012), màster en Estudis Superiors de Llengua, Literatura i Cultura Catalanes (2008) i llicenciada en Filologia Catalana (2007). Des del 2007 treballa al Departament de Filologia Catalana de la Universitat Rovira i Virgili (URV). Imparteix assignatures de llengua i literatura catalanes al Campus Terres de l’Ebre de Tortosa.

La seua recerca ha girat sempre al voltant de l’etnopoètica i el folklore narratiu. Apassionada de la seua terra i de la seua cultura, li agrada treballar al servei de la gent i, actualment, combina la tasca professional i familiar (és mare d’un xiquet de gairebé 8 anys) amb la política. És portaveu de govern i regidora d’Educació i Cultura al seu poble i diputada al Parlament de Catalunya amb Junts per Catalunya.