dissabte, 30 de juny del 2018

"El relat de l'aventura vital i gastronòmica del xef Miguel Barrera". El Mundo parla de "El rebost perfecte"

El suplement cultural Arts de l'edició valenciana d'El Mundo dedica una ressenya, signada per Jesús Broch, del llibre "El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera" i de la presentació d'aquest volum de Joan Garí que va tindre lloc a l'Espai Menador de Castelló.

Com assenyala l'article, "El rebost perfecte" és "el relat de l'aventura vital i gastronòmica del xef Miguel Barrera basat en les matèries primeres de les comarques del Nord, es conjuga amb la narrativa de l'escriptor borrianenc Joan Garí per plasmar el camí a la cuina d'excel·lència". 

D'aquesta manera, Broch afegeix que el llibre reflexiona sobre com la cuina mediterrània dóna peu a un estil de vida "lligat a costums que, dissortadament, ara es troben en greu perill d'extinció", i situa Barrera en aquesta avantguarda de cuina valenciana arrelada al territori, juntament noms com Ricard Camarena i Quique Dacosta.

Podeu llegir l'article tot clicant ací.

divendres, 29 de juny del 2018

Aquest #EstiuOnada llibres per tot arreu! Participa al concurs estival d'Onada


Ja tenim ací l'estiu, i l'estiu sempre és temps de lectura! A Onada tenim curiositat per conèixer on us acompanyen en aquests mesos les obres del nostre catàleg: a la platja, a la muntanya, a la ciutat, al poble, a un altre país, a un altre continent...?

Us animem a que compartiu aquests grans moments d'esbarjo i de lectura, i podreu participar al nostre concurs estival. Per prendre part, només us heu de fer una foto amb un llibre d'Onada i publicar-la a Twitter, Facebook o Instagram amb l'etiqueta #EstiuOnada.

Entre tothom qui publique una foto etiquetada hi sortejarem 5 vals de 20 euros en llibres del catàleg d'Onada. Hi ha de temps fins el 31 d'agost!

dijous, 28 de juny del 2018

"El rebost perfecte. La cuina de Miquel Barrera" va omplir el Menador en la seua estrena a Castelló


El treball del xef Miquel Barrera, reconegut amb una estrella Michelin en Cal Paradís, el seu restaurant a la Vall d'Alba, i la riquesa dels sabors de les comarques castellonenques, van ser els protagonistes de la presentació del nou llibre "El rebost perfecte" (en castellà, "La despensa perfecta"), que inaugura les sèries maiors de les prestigioses col·leccions gastronòmiques d'Onada. Va tindre lloc passat divendres 20 de juny al Menador Espai Cultural, al centre de Castelló de la Plana, que es va omplir de gom a gom.


Juntament a Barrera, esdevingut representant de la cuina castellonenca arrelada als productes de la terra, hi va intervindre l'autor Joan Garí, encarregat de fer aquest recorregut per la gastronomia de proximitat i per les arrels i l'esperit del cuiner de la Vall d'Alba.

L'acte també va comptar amb una nodrida representació institucional, encapçalada per Francesc Colomer, secretari autonòmic de Turisme, i Javier Moliner, president de la Diputació de Castelló. La regidora castellonenca Patricia Puerta i l'alcalde de Vila-real José Benlloch també van prendre la paraula en aquest acte en que es va celebrar la gastronomia com una mostra del patrimoni cultural i econòmic.

dimecres, 27 de juny del 2018

"El tresor maleït de Castor", una aventura il·lustrada del vell savi Papa Luna

Amb l'arribada de l'estiu, ha vist la llum "El tresor maleït de Castor", un àlbum il·lustrat protagonitzat per "El vell savi Papa Lluna". Es tracta de l'última proposta de l'autor Jesús Maestro, que aporta una visió crítica i reflexiva al voltant de temes com l'ambició humana, el medi ambient i el valor de la saviesa.

El vell savi Papa Luna

El vell savi Papa Luna, com a personatge, suposa una personalíssima interpretació de la figura de Pedro de Luna, Benet XIII, una lectura mitjançant la qual es volen reflectir els valors de saviesa, integritat i tenacitat que s'atribueixen a aquell home tan injustament tractat per la Història. una forma més d'acostar la figura del Papa Luna a l'home contemporani i, en particular, als nens, sense cap pretensió històrica però sí amb tot respecte i admiració pel seu llegat.

Un tresor submergit

En aquest episodi, el vell savi Papa Luna coneix el pirata Castor, el Solitari, que ha arribat a les costes de Peníscola a la recerca d'un tresor submergit. Al llarg del relat, el lector podrà descobrir que les pàgines amaguen una al·legoria molt més contemporània del que es podria esperar: Castor, terratrèmols, pirates, avarícia... són paraules que culminaran en una reflexió al voltant del valor de les riqueses materials.

Un particular món de fantasia

La tècnica utilitzada per a realitzar les il·lustracions sorprendrà al lector, al tractar-se d'una tècnica mixta que inclou el modelatge, la fotografia i el retoc digital, aconseguint uns personatges expressius que evoquen un particular món de fantasia. Aquest llibre és el primer àlbum il·lustrat de l'escriptor Jesús Maestro, que ja ha editat diverses novel·les com "Vozebuth, fragmentos de Lizeth" (Premi Injuve 2007), "Volveremos" (Premi Rei en Jaume, 2007) i "Quebradero, una balada grunge" (Onada, 2012). Editat per Onada Imagina, consta de 16 il·lustracions en 48 pàgines i està disponible en dues versions, en castellà i en valencià, ambdues en tapa dura.

Text i Fotos: A.V. 

diumenge, 24 de juny del 2018

Carme Cruelles parla de "La pols dels dies" al programa Tens un racó dalt del món



L'escriptora rapitenca Carme Cruelles ha passat pel plató de Tens un racó dalt del món, el programa literari de Canal 21 Terres de l'Ebre, per parlar del seu nou llibre, "La pols dels dies", una novel·la juvenil per a tots els públics. En l'entrevista conduïda per Jesús M. Tibau, Cruelles ha exposat com el llibre prové dels relats que publicava en un antic blog, i que ara adopten la forma del dietari-diàleg entre un xiquet de tretze anys i la seua mare, en el que sorgeixen emocions i pensaments humans i universals.

dissabte, 23 de juny del 2018

Carme Cruelles va presentar "La pols dels dies" a Deltebre


La Biblioteca de Deltebre va acollir una nova presentació de "La pols dels dies", l'obra narrativa juvenil de la professora i escriptora Carme Cruelles. L'acte va tindre lloc el passat divendres 22 de juny, en un doble acte literari compartit amb el poeta Manel Mas i presentat per la tinenta d'alcalde Anna Giménez.

Cruelles va exposar que l'obra parteix d'un blog anomenat 'De menta i poliol', que va prendre forma de llibre a partir d'una doble trama: un jove adolescent que mostra un seguit de personatges i situacions curioses en el seu dietari, i els escrits enigmàtics de la seua mare, dotats d'un llenguatge ple de tendresa poètica en la que tracta pensaments i sensacions humanes. 

Fotografia: Biblioteca de Deltebre

dijous, 21 de juny del 2018

"El rebost perfecte" s'estrena aquest divendres 22 de juny a Castelló


El Menador Espai Cultural, a Castelló, acull l'estrena d'un llibre d'Estrella Michelin. Serà aquest divendres 22 de juny, a partir de les 13 hores. Joan Garí publica "El rebost perfecte", el llibre que explora la concepció gastronòmica del xef Miguel Barrera i del seu restaurant, Cal Paradís, ubicat a la Vall d'Alba i que compta amb una de les prestigioses estrelles de la guia francesa, referència per als gormands. A més a més, Garí també realitza una vista per la privilegiada producció agroalimentària de les comarques castellonenques, arrel d'ingredients de gran qualitat, que són bàsics en una cuina de proximitat com és la de Barrera.

El llibre també està disponible en castellà, amb el títol "La despensa perfecta".

"Un llibre per xuplar-se els dits". El Mediterráneo parla de "La cuina de la gent de la mar"

El receptari de Juanjo Roda ha estat ressenyat pel crític Josep Palomero a les planes del Quadern que publica el diari Mediterráneo. L'article es fa ressò de l'obra guardonada amb el II Premi Internacional Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló, i exposa que "és un llibre molt atractiu, perquè respon a la idea que el ranxo dels mariners a bord de la barca és una menja tan senzilla com saborosa i extraordinària". I sobre Roda, afegeix que "és un gran professional que dóna garantia a un llibre per xuplar-se els dits". La crítica de Josep Palomero també para esment a la col·lecció de llibres gastronòmics La Teca: "un treball antropològic i gastronòmic pacient, memorable i admirable".

Podeu llegir l'article sencer clicant sobre la imatge.


Les "Tropecientas trompas" de Sergi Cambrils, vistes per Josep San Abdón

El passat diumenge 10 de juny Sergi Cambrils va presentar a Peníscola el seu debut literari, "Tropecientas trompas", en el qual mostra el seu ofici en el gènere dels microrelats. I precisament aquest ha estat el títol que ha escollit el crític Josep San Abdón per al seu espai al programa Veus de Casa de l'emissora Ràdio Benicarló.

Com apunta San Abdón, Cambrils ha aplegat un centenar de relats brevíssims, de tot just un full si aplega, amb una gran varietat de registres units per ser històries lligades a la quotidianitat, vista amb el filtre de l'humor, l'amor, l'emoció, la tristesa o la ironia.

dimecres, 20 de juny del 2018

Mor el professor i escriptor tortosí Manuel Pérez Bonfill

Ahir dimarts 19 de juny faltava a Tortosa Manuel Pérez Bonfill, escriptor i sobretot professor de diverses generacions d'estudiants de les Terres de l'Ebre. Nascut l'any 1926 a la capital del Baix Ebre, va tindre una joventut marcada per la Guerra Civil, un tema que apareix amb freqüència als seus escrits. Als anys 50 va ser un dels protagonistes de la revifada cultural tortosina, membre d'una generació que va posar en marxa revistes com GEMINIS o La Zuda. L'activitat compromesa amb la democràcia i el catalanisme li va comportar a ser empresonat en la dècada dels 60 per l'activitat política clandestina.

Després de la Transició aplegarien els reconeixements públics i l'impuls de la seua carrera literària, tant en el gènere de la narrativa com en la poesia. I l'any 2010, aquest homenot tortosí i ebrenc rebia la distinció de la Creu de Sant Jordi per tota una vida dedicada a la cultura, l'ensenyament i la lluita per les llibertats.

El següent any, el 2011, l'escriptor Xavier Garcia li dedicava una biografia, la qual va obrir la nova col·lecció Gent nostra. Es tracta d'un retrat en el que a partir d'unes converses entre biografiat i biògraf, es recollia les claus del seu pensament vital i de la seua obra literària.

dimarts, 19 de juny del 2018

"'L'escamot de la nit serrada' és una reivindicació del nostre món i la nostra gent, de la gastronomia, de la música…". Manel Ollé, entrevistat per Josep San Abdón

Una novel·la pacifista que homenatja l'ofici de mestre. Aquest podria ser el resum de "L'escamot de la nit serrada", el nou llibre de l'escriptor d'Ulldecona Manel Ollé, després de llegir l'entrevista que li ha dedicat el crític literari Josep San Abdón. 

En "L'escamot de la nit serrada" és tan important el què es conta com la forma de narrar-lo. La bibliografia d'Ollé es caracteritza per un ús, de forma natural, de la variant més genuïna del tortosí, posant a l'abast del lector el vocabulari d'aquesta zona de cruïlla, sovint oblidat. "¿com era possible, que en una generació, pel camí hàgim pogut oblidar una part tant important de la nostra riquíssima llengua? I a partir d’aquelles paraules jo he anat molt atent a tornar-li al cabal públic de la llengua, la mateixa generositat que a mi m’havia estat donada, i aquesta ha sigut una de les fites que a partir d’aquell moment he procurat tirar endavant", hi apunta.

La novel·la arranca en un poble d'aquestes comarques, en un període de forts aiguats després de la guerra civil, on en el vetllatori d'una dona molt popular s'hi troben dos personatges, l'alcalde Guillem Cadolles i el pastor Lluc de l'Aladrac, que compartiran confidències i revelacions de fets viscuts i amagats. Es parla d'un misteriós grup de soldats, un escamot que vagareja per la serralada, sense cap galó ni identificació. Això no vol dir que siga un llibre bèl·lic, exposa Manel Ollé, ans al contrar, "és un clam contra la guerra, contra totes les guerres, contra totes les violències. El llibre et ve a dir, les persones tenim caps, possibilitats i recursos per a resoldre tots els nostres malentesos sense necessitat de fer ús de la força. I aquí el llibre no expressa ni de quin bàndol són estos soldats. Però pertanyen a una generació que la dallen, a una generació que és perd, a una generació que mort d’una manera que s’era pogut ben bé estalviar".

La vocació dels i de les mestres també és molt present a la novel·la. El mateix Lluc sempre ha tingut el desig de dedicar-se a ensenyar i això marca la psicologia del seu personatges. "Esta voluntat d’honrar, de dignificar la tasca del mestre, estes persones bonhomioses, generoses i esplèndides, que sempre estan a punt per ajudar-te a créixer, per ensenyar-te que hi ha mil camins, tots bons, a seguir. Que si hi ha pujades les aplanen, que si hi ha pedres les aparten... Al llibre hi ha un cant a la professió de mestre des del principi al final".

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

dilluns, 18 de juny del 2018

"M’agrada pensar que el que es respira en acabar el llibre té a veure amb l’emocional i el fràgil". Mediterráneo entrevista Sergi Cambrils

Sergi Cambrils és conegut especialment per la seua faceta d'artista plàstic, amb una dilatada trajectòria materialitzada en un estil personal molt identificable i una munió d'exposicions. Però des de fa tot just cinc anys ha trobat una altra gran passió creativa: la literatura. I fruit d'aquest "canvi de les pinzellades per les paraules" apareix el seu primer llibre, "Tropecientas trompas", presentat a finals de maig. 

Quaderns, el suplement cultural del diari Mediterráneo, publica l'entrevista que el periodista Eric Gras ha realitzat al pintor peniscolà. Cambrils confessa ací que l'escriptura no ha estat un interès de sempre, però que la literatura "l'ha produït un efecte terapèutic i es va sentir millor". En el seu viatge a l'interior de les paraules va descobrir el gènere del microrelat, que el "va il·lusionar com un nen". Precisament, "Tropecientas trompas" es conforma de desenes de petites històries, moltes d'elles d'a penes un full d'extensió.

Al voltant del seu llibre, Sergi Cambrils el descriu com "una panotxa que es desgrana amb facilitat en el marc de la ficció, on el lector pot degustar històries que parlen de la quotidianitat, del que és inversemblant, de la mort, de l’amor, de l’humor, de l’absurd... de qüestions que et fan parpellejar ràpid i et conviden a romandre una estona en silenci". Per aquest motiu recomana evitar una lectura seqüencial i saltar de relat en relat.

Sobretot li demanaria (al lector) que no ho llegeixi com una novel·la a l'ús; full després de full i quantes més millor. Aquest llibre no és d'aquests. Aquest llibre ha de perllongar el màxim possible i és preferible que es consumeixi en petites dosis. Dos o tres i una pausa llarga. El moment per a fer-ho pot ser, per exemple, quan s'aixequi al matí, abans d'anar-se'n a la feina, assegut al tron del bany. Aquest és un dels llocs predilectes del bon lector de microrelats. També pot llegir-los a l'autobús, al tren o el metro dirigint-se al treball. És ideal per a trajectes curts. A l'estiu, pot portar-ho a la platja. 

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

dissabte, 16 de juny del 2018

Onada, protagonista de la columna Notes de lectura de Gustau Muñoz


L'editor, escriptor i assagista Gustau Muñoz disposa d'una columna, Notes de lectura, a l'edició valenciana de eldiario.es, la qual, com indica el seu nom, versa sobre qüestions al voltant de la literatura, especialment la pròpia. Una d'aquestes columnes aborda Onada Edicions, l'editorial de referència al nord valencià i les Terres de l'Ebre, "comarques (que) mostren un alt grau d’unitat. No tan sols lingüística. I potser per això, ves a saber, ha pogut sorgir i reeixir, que és el més difícil, a Benicarló una editorial que reflecteix i alhora estimula, amb naturalitat, aquest sentiment profund d’unitat en el camp de la cultura. I específicament, en l’àmbit del llibre".

A partir d'ací, l'article de Muñoz proporciona algunes dades d'Onada: va ser fundada l'any 2003, i des d'aleshores ha publicat al voltant de 460 títols, de la qual la meitat correspon a no-ficció i una quarta part a infantil i juvenil. I destaca el paper de les publicacions en clau territorial: "publicació d’autors d’aquestes contrades i també llibres sobre viles i ciutats del territori, sobre fets històrics o gastronomia local. Història, societat, natura, temes de llengua, tot allò relacionat amb les comarques que comparteixen tantes coses al nord i al sud de la Sènia hi té cabuda". Això no obstant, "no es pot dir que aquest arrelament faça d’Onada una editorial comarcal, perifèrica o local, i prou. Aquesta visió esbiaixada i limitadora és un dels problemes que arrossega la cultura catalana", hi afig l'articulista.

Finalment, proposa dos títols d'Onada que troba interessants. Un és "Sobre l'alquímia de la vida. Conversa amb Xavier Vendrell", de Joan Borja, i l'altre és "L'única passió noble", de Joan Garí. Precisament van ser les obres guanyadores dels I Premis Literaris Ciutat de Benicarló, en les modalitats de Divulgació Científica i Narrativa Memorialística, respectivament. I apunta tres novetats: "Germània", de Pau Berenguer, "Maquis i masovers", de Raül González, i "Examen oral d'històries", de Joan Montañés Xipell.

Podeu llegir la ressenya tot clicant ací.

dimecres, 13 de juny del 2018

"Antificció segons Sanchis". Jaume Garcia parla al Levante-EMV de "Examen oral d'històries"

Jaume Garcia dedica al Levante-EMV una columna a "Examen oral d'històries", el nou llibre en que Joan Montañés Xipell repassa amb l'il·lustre homenot castellonenc Ferran Sanchis algunes de les anècdotes que ha conegut al llarg de la seua vida referides a la gent de la capital de la Plana, i també del Maestrat i l'Alcalatén. Precisament, com assenyala al títol i ho desenvolupa en el cos, Garcia proposa un canvi per al subtítol: on hi ha l'anecdotari, posa "antificció". La definició ho aclareix: "l'antificció és la literatura de la llibertat, la de dir exactament el que vols dir, de la manera que ho vols dir i sense les servituds que constrenyen els gèneres literaris", hi apunta l'articulista.

I és que "Examen oral d'històries", tot i que Ferran Sanchis (i Xipell ho confirma) certifica la versemblança de totes les tribulacions contingudes al llibre, és també una recreació, segons Garcia,  "una mena d'instal·lació que juga amb la fragmentació i amb el treball de l'escriptura per a copsar la veritat i intentar recuperar la memòria col·lectiva a través de les paraules i la senzillesa del personatge de Ferran, el memorion".

Aquest "Examen oral d'històries" té l'aspecte d´un somni que els nostres autors han fet realitat, d'una cosa en certa mesura arquetípica, que funciona com a metàfora de la relació entre la ciutat i els seus habitants. I és el que tenen les anècdotes, com els contes per als nanos: són fàcils d'entendre i (quasi) sempre tenen un final feliç. «The dark side of the moon» és que les anècdotes, anècdotes són. I ni la carabassa no esdevingué mai una carrossa ni Castelló és la ciutat de les meravelles. 

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

"Si els records no s’escriuen, desapareixen i moren". Salvador Vendrell parla de "Examen oral d'històries"

L'anècdota de les falla valenciana cremada a Amposta l'any 1940 obre la columna que Salvador Vendrell dedica a "Examen oral d'històries", el llibre de Joan Montañés Xipell al voltant de les històries de tota una vida de l'homenot castellonenc Ferran Sanchis, un autèntic homenatge a la memòria oral i les anècdotes populars d'un temps que s'exhaureix.

"Sense l’escriptura d’aquestes històries, d’aquestes anècdotes, primer al diari Levante i, ara, en forma de llibre, potser s’haguera perdut part de la nostra història, de la nostra memòria col·lectiva. Perquè, si els records no s’escriuen, desapareixen i moren", apunta Vendrell, que es fa ressò del compromís de Xipell i Sanchis per narrar només fets que són certs, per molt inversemblants que semblen, i que "potser ajuden a comprendre millor el nostre genius loci, l’esperit de casa nostra".

Podeu llegir la columna de Vendrell tot clicant ací.

dimarts, 12 de juny del 2018

Sergi Cambrils va presentar els microrelats de "Tropecientas trompas" a Peníscola


Xicotets relats, gran presentació. Passat diumenge 10 de juny, el Centre Sociocultural de Peníscola es va omplir per a l'estrena literària de Sergi Cambrils amb "Tropecientas trompas", l'obra amb un centenar de micronarracions que aborda històries quotidianes d'una manera inesperada, tocades des de l'humor, el drama, la ironia, el desencís…

L'acte va comptar amb la participació de Manuel Simó, lector habitual, el periodista Jordi Maura, i l'alcalde de la ciutat Andrés Martínez.

Imatge: J. Esbrí i Oms (Peníscola Photoblog)

Borriana va acollir la nova presentació de "La Germandat", el nou llibre de David Miró

 
 
Es pot ben dir que David Miró va ser profeta en sa terra. El periodista va presentar el que és el seu debut literari, la novel·la "La Germandat. Complot contra les dones", en un saló de plens de l'Ajuntament de Borriana curull de gent. Al seu costat, l'alcaldessa de la ciutat, Maria Josep Safont, i el crític i escriptor Joan Garí.

Miró va fer cinc cèntims del llibre, animant el públic a continuar amb la lectura i descobrir els enigmes que planteja el dietari trobat amb el que s'obre la trama. Es tracta d'una llarga carta que un poderós home deixa al seu fill per explicar-lo com forma part d'una misteriosa organització destinada a evitar que les dones puguen accedir a la igualtat.

Fotos: Pàgina de Facebook de La Germandat (@llibrelagermandat)

dilluns, 11 de juny del 2018

Entrevista a Martí Domínguez: “La ciència és un art perquè fins i tot en la resolució d'una equació hi ha un procés creatiu.”

Per Jesús Maestro 

La forma més esperada per a presentar a un escriptor com Martí Domínguez Romero (Madrid, 1966) seria, sens dubte, resumir una àmplia i premiada trajectòria que inclou obres com "Les confessions del comte de Buffon", "El secret de Goethe", "El retorn de Voltaire", "La sega" o "L'assassí que estimava els llibres". Això no obstant, em permetré l'atreviment de no recrear-me amb tan exitosa biografia: Sé que l'autor no s'ofendrà i a més no és el motiu principal d'aquesta entrevista. Perquè avui tenim l'oportunitat de parlar amb Martí Domínguez sobre la seua obra "Veus de Ciència, incitacions a la lectura científica", guardonada amb l'II Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló i editada per Onada Edicions. "Veus de Ciència" és una interessant selecció d'articles que, com bé resa la coberta de l'obra, ens conviden a descobrir un univers de lectures suggestives de ciència. Llegint “Veus de Ciència” es gaudeix aprenent i pensant. És un llibre que obri múltiples portes i del qual poden derivar-se centenars d'altres lectures. És una lectura que produeix l'interès constant del lector, que fa reflexionar, que provoca el sorgiment espontani d'interrogants. Jo he tingut la fortuna de plantejar a l'autor alguns d'aquests interrogants i ací està el resultat.

Com a selecció d'articles que és, "Veus de Ciència" podria llegir-se a estones, sempre que un siga capaç de frenar l'interès que li impulsa a continuar llegint un capítol més. Un llibre especialment recomanat a aquells als qui no els agrada la ciència, perquè sembla impossible que després de llegir-ho no li interesse a un, encara que siga per la part anecdòtica, potser per la part més reflexiva.

Gràcies! "Veus de ciència" s'inclou en la meua narrativa assagística, junt amb altres títols com "El somni de Lucreci", "Bestiari" o "Peiximinuti". Llibres on reflexione sobre la natura i la naturalesa humana.

Per exemple, vostè recupera el fet que William Harvey, descobridor de la circulació sanguínia, vivia tan compromès amb la seua recerca que va disseccionar al seu pare i a la seua germana. Com a escriptor de textos divulgatius i també de ficció, fins que punt creu que arriba a utilitzar vivències personals pròpies o de persones reunides. Perquè, moltes vegades, l'escriptor traeix el secret de confessionari de la seua pròpia ànima.

Escriure és viure i reviure. Sempre que escric m'agrada posar-me en el lloc de l'altre. A més, sota tota escriptura ha d'haver un interès retòric: la narrativa científica no pot ser una entrada de wikipedia. Cal construir els articles amb aquesta vocació literària.

Un dels articles es titula "Einstein Vs. Picasso" i parla d'un llibre d'Arthur I. Miller que cerca les similituds entre ambdues personalitats. Es desprèn també de l'article que moltes de les figures a les quals denominem "genis" han sigut també, mesurats per la nostra escala de valors, el que es coneix com a "males persones". És l'assoliment intel·lectual un acte tan magnífic com per a redimir a l'home dels seus "pecats"?

Cal separar l'home de l'obra. Einstein no haguera estat millor científic d'haver estat millor persona, i el mateix es podrà dir de Newton. La ciència no atén a les qüestions personals: si el sinistre doctor Mengele haguera fet alguna descoberta important seria recordat, malgrat ser un assassí i haver emprat mètodes espantosos en la seua recerca. Però no se'l podria ignorar.

Un altre article en el qual la ciència i l'art es relacionen inequívocament és "misteriós Fibonacci". Sabem que en l'art hi ha molta de ciència però, com funcionaria una equació al revés? És a dir, en quina mesura podem considerar que la ciència és un art?

La ciència és un art perquè fins i tot en la resolució d'una equació hi ha un procés creatiu. La creativitat no és aliena a la ciència, ans l'inrevés. Els grans científics tenien una intuïció creativa que els acostava als grans creadors artístics.

Un altre dels articles inclosos a “Veus de Ciència” parla de Freud, el creador de la psicoanàlisi, com un frau. Si bé molts lectors ja són conscients de l'obsolet que han quedat el treball de Freud, no en va té més de cent anys, encara és usual fer al·lusions a les seues teories fins i tot en discursos erudits. Ara ens sembla obvi que els casos amb els quals Freud confirmava les seues conclusions eren quasi sempre inventats per ell mateix, ja se sap: no deixes que la realitat et desbarate una bona història. Li ha passat alguna cosa similar en escriure aquests articles? Fins que punt creu que menteixen els científics?

Els científics menteixen poc, entre altres motius perquè la ciència té els seus mecanismes de control, que no tenen altres disciplines. Abans o desprès els fraus s'acaben descobrint (com ara el crani de Piltdown). Aquesta és la grandesa de la ciència: que sempre s'està revisitant, i que tots es controlen els uns als altres.

A propòsit de l'anterior pregunta, quines teories científiques han envellit millor amb el pas dels anys?

Una teoria científica no envelleix. No li passa com a la literatura o a l'art: grans artistes i poetes del segle XIX ara resulten infumables. Una llei científica, siga un teorema o una teoria, no envelleix, i segueix igual d'actual fins algú que diu que era errònia, i ho demostra científicament. Tota la ciència està en un progrés constant.

Quines són les fronteres entre la ciència i la filosofia?

No hi ha cap frontera. Les fronteres les posen els homes però el coneixement és u. Un bon filòsof hauria de saber de ciència, perquè al capdavall el que acaba reflexionant és sobre la naturalesa humana i el nostre lloc en el món.

La història de la ciència s'ha anat construint sobre teories que posteriorment s'han demostrat com a falses. Ja van ser posades en dubte pels seus contemporanis, que les seues crítiques no van resultar efectives per estar construïdes amb arguments equivocats. En una època de tanta informació com l'actual, estic segur que moltes teories actuals són posades en dubte. Quins podrien ser els grans errors de la ciència actual, els que seran mites científics del futur?

Això és impossible de saber. Si ho sapiguera em donarien el Nòbel...

"Veus de Ciència" ha sigut el llibre guanyador de l'II premi internacional de Divulgació científica Ciutat de Benicarló- Com valora vostè haver rebut aquest guardó?

Ha estat una oportunitat de posar ordre a moltes idees i donar-li forma de llibre. Aquests premis són importants per a donar una embranzida als projectes creatius: és una espenteta fonamental. En aquest sentit cal felicitar Onada edicions i també l'Ajuntament de Benicarló per la valentia de posar en marxa aquest projecte.

El llibre ha sigut editat per Onada Edicions amb il·lustracions de Manuel Boix. Quina és la interpretació que aquestes il·lustracions fan del contingut dels seus articles?

Manuel Boix és un grandíssim artista, i un excepcional il·lustrador. Comptar amb la seua interpretació visual de cada text meu ha estat un privilegi. "Veus de ciència" és un llibre molt bonic.

dissabte, 9 de juny del 2018

"Una guerra perduda". El suplement Posdata publica una ressenya de "Germània", la novel·la bèl·lica de Pau Berenguer

El crític literari Manel Alonso ha dedicat una completa ressenya a "Germània", la nova novel·la del valencià Pau Berenguer, guanyador del Premi de Narrativa Vila de Puçol. L'article, que apareix publicat a les pàgines del Posdata, el suplement cultural del Levante-EMV, hi assenyala justament la unanimitat dels responsables de seleccionar l'obra guanyadora del certamen puçolenc, captivats per una proposta ben original pel que fa a les lletres valencianes.

I és que "Germània" tracta de la Segona Guerra Mundial i ho fa des del punt de vista de joves soldats alemanys destinats al front soviètic. Berenguer descriu a una generació que tenien davant una guerra perduda, però no s'hi adonaran fins trobar-se en aquell infern, una situació que al protagonista i els seus companys li fa dubtar de la propaganda nazi. Alonso destaca que l'autor hi fa una aposta arriscada al bandejar els tòpics heretats del cinema bèl·lic. D'aquesta manera,  Berenguer "mostra una certa empatia pels seus personatges protagonistes i els dota d’humanitat. Ha esbossat personalitats diàfanes i diferenciades, ha fet evolucionar els personatges a mesura que avançava el relat, ens informa de les seues contradiccions, de les seues errades, els fa equivocar-se, plorar, acovardir-se, enamorar-se, escapar d’una ratera que els conduïa directament a la mort".

D'un altre costat, la ressenya també hi destaca la capacitat de l'escriptor valencià, professor d'història, per crear ambients i escenaris rigorosament versemblants, així com personatges ben definits i que evolucionen amb la novel·la. "Pau Berenguer demostra que a més de conéixer el temps del qual ens parla, sense aclaparar-nos amb dades ni amb la supèrbia de l’investigador (…) que és un bon creador en primer lloc d’escenaris i d’escenes; en segon lloc d’una àmplia galeria de personatges provinents de diferents estrats de la societat alemanya (…); i en tercer lloc, sap dotar tota la narració d’una atmosfera que embolcalla  com una boira densa uns escenaris, unes escenes i uns personatges que intenten sobreviure a una violència desfermada i de vegades caòtica", hi conclou l'article.

Podeu llegir la ressenya sencera clicant sobre la imatge:


Fotografia: Manel Alonso

dijous, 7 de juny del 2018

Sergi Cambrils presenta "Tropecientas trompas" a Peníscola aquest 10 de juny


Els microrelats de Sergi Cambrils s'estrenaran aquest diumenge 10 de juny. Serà al Centre Sociocultural de Peníscola, la ciutat de l'autor, a partir de les 19.30 hores, amb la participació de Manuel Simó, lector habitual, el periodista Jordi Maura i l'editor Ramon París.

"Tropecientas trompas" és el debut literari de Cambrils, conegut especialment per la seua vessant de pintor. Són un centenar d'històries curtes, basades en la quotidianitat, quasi d'una per full, tocades amb la ironia, l'humor, el drama… de tal manera que el lector simplement s'ha de deixar endur i gaudir.

Vídeo de la presentació de "La pols dels dies" a Sant Carles de la Ràpita

La Regidoria de Cultura de Sant Carles de la Ràpita ha publicat el vídeo de la presentació del nou llibre de la professora i escriptora Carme Cruelles, "La pols dels dies", que va tindre lloc passat 21 d'abril, pels volts de Sant Jordi. En aquesta obra de caire juvenil, Cruelles composa una sèrie de relats carregats de sensacions i pensaments humans, trenats per la història d'un xiquet de tretze anys, el seu dietari i els escrits enigmàtics de la seua mare. En la presentació, l'autora va estar acompanyada dels professors Jordi Marín i Miquel Àngel Pradilla.

dimarts, 5 de juny del 2018

Els autors guanyadors dels Premis Ciutat de Sagunt van presentar les seues obres publicades

 
 
 
La ciutat de Sagunt és enguany la Capital Cultural Valenciana, i els seus consolidats Premis Literaris no hi podien faltar en la programació de l'efemèride. El passat divendres 1 de juny la Via del Pòrtic va acollir l'acte de presentació dels llibres de les obres guanyadores de la passada edició del certamen. Cal recordar que la convocatòria d'enguany romandrà oberta fins el pròxim 20 de juliol.

D'aquesta manera, en una sala plena de gom a gom i amb la participació de l'alcalde Quico Fernández i el regidor de Cultura, José Manuel Tarazona, els tres autors guardonats van fer cinc cèntims dels seus relats abans de signar exemplars.

El valencià Àlan Greus ha guanyat el Ciutat de Sagunt de Narrativa amb "Teoria del càstig", un conjunt de relats curts amb tons d'ironia, d'emoció i d'humor, on el càstig i la penitència s'esllavissen en la vida quotidiana. Per la seua banda, el tarragoní Juan Carlos Elijas ha obtingut el Premi de Poesia Jaume Bru i Vidal amb "Trípics dels déus absents", poemari que celebra l'escriptura de les cultures ancestrals. Per últim, el dramaturg barceloní Joan Ramon Gironès ha tornat ha guanyar el Premi de Teatre Pepe Alba amb "Porta'm al bosc", un colpidor drama al voltant de l'assetjament escolar.

Imatges: Ajuntament de Sagunt

"El vent el fa més reusenc". El recull poètic "Entre marges" vist per Joaquim Mallafrè

El filòleg Joaquim Mallafrè ha publicat una ressenya del nou llibre d'Aureli Trujillo, "Entre marges", a la Revista del Centre de Lectura de Reus, l'emblemàtic espai on es va presentar aquest recull poètic el passat 19 d'abril. Mallafrè, qui destaca la gran acollida d'aquell acte literari, hi destaca d'inici que "admira la dedicació poètica de molts autors" com Trujillo, que tot i "que no figuren, almenys de moment, entre els grans noms de la poesia, (...) tenen una qualitat i una formació, un coneixement de la nostra tradició poètica lluny de la presumpció de qui ho fia tot a la inspiració sense encomanar-se als que l’han precedit". Així, apunta que a l'autor nascut a Còrdova no li cal la rima "per a aconseguir un llenguatge poètic".

Com indica el subtítol, "Entre marges" és un recull de vuit composicions amb les quals l'autor ha estat guardonat en vuit certàmens, la meitat en qualitat individual i l'altra com a col·lectiu, entre mitjans de l'any 2016 i les acaballes del següent. "No és un llibre concebut com un tot (...) Aureli Trujillo els unifica en una continuïtat bàsica d’estil". Entre les marques poètiques dels versos de l'autor, Mallafrè s'hi fixa en la presència de figures marineres i del vent.

El recull transcorre plàcidament, com en el silenci dels darrers fragments, amb aquest espurneig de les cabretes d’escuma al mar, i de tant en tant, un floc més ampli ens fa aturar en el contingut, més enllà de la forma.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

David Miró presenta "La Germandat" aquest divendres a Borriana


David Miró presentarà "La Germandat. Complot contra les dones" a la seua ciutat, Borriana, el pròxim divendres 8 de juny. Serà al Saló de Plenaris de l'Ajuntament, a partir de les 19.30 hores, i comptarà amb la participació de l'alcaldessa Maria Josep Safont i de l'escriptor i crític literari Joan Garí.

"La Germandat" és el debut literari del periodista David Miró, subdirector del diari Ara. Escrit com una carta-dietari que un poderós home llega al seu fill, narra com una misteriosa organització de les altes esferes polítiques i econòmiques ha provat per tots els mitjans de barrar el pas a les dones en llocs dirigents i evitar la igualtat.

[Vídeo] Sergi Cambrils parla del seu nou llibre, "Tropecientas trompas"

Amb "Tropecientas trompas" afrontem un estiu carregat de novetats literàries, llibres frescos per ser llegits i gaudits a la platja o a la muntanya. El debut de Sergi Cambrils és un recull de microrelats, gairebé d'un per full, en el que les situacions més quotidianes prenen un caire divertit, irònic, dramàtic, sensible… Cada relat és una història única i diferent, de manera que el llibre, i l'autor peniscolà, anima a deixar la seqüencialitat a una banda i llegir qualsevol relat en qualsevol ordre, perquè mai no sabràs el que sortirà.

dilluns, 4 de juny del 2018

Vicent Penya va portar els versos de "L'efímer i l'etern" a Rafelbunyol

 

La Biblioteca Municipal de Rafelbunyol va acollir la presentació de "L'efímer i l'etern", el nou poemari de l'escriptor Vicent Penya, veí d'aquesta localitat de l'Horta Nord. Passat divendres 1 de juny, en una sala plena, l'autor va comptar amb l'acompanyament del literat Francesc Mompó i de la regidora de Cultura Alícia Piquer.

"L'efímer i l'etern", premi Vila d'Almassora, és l'obra d'un poeta madur, que es posa a prova amb les mètriques de sonets, haikus i tankes mentre exposa la contradicció vital entre la fugacitat i l'eternitat del medi i de les persones. Com apunta Penya en la nota de premsa, "és un dels llibres que més m´ha costat treballar i publicar, però crec que l´esforç ha valgut la pena. Les mètriques i les rimes requereixen un treball intens, però el resultat final és molt satisfactori i jo pense que el lector ho apreciarà i valorarà".

Imatge: Ajuntament de Rafelbunyol

Noemi Bagés va visitar l'alumnat de Cambrils amb "Que s'acabin les vacances, si us plau!"

La visita de l'escriptora Noemi Bagés a l'institut Vidal i Barraquer de Cambrils ha tingut ressò en la premsa local. La periodista Berta Ruiz dedica un article a l'autora de la novel·la juvenil "Que s'acabin les vacances, si us plau!", el qual ha aparegut publicat a la Revista Cambrils. 

La peça informativa recull alguns dels moments de la xerrada de l'escriptora tarragonina a l'alumnat, en la qual exposava la seua pròpia experiència de com es va iniciar en el món de la lectura. "La literatura sempre va anar amb mi mentre em feia gran. Vaig créixer rodejada de llibres i de persones que m'explicaven històries i vaig començar a imaginar que jo volia escriure un llibre quan fos gran", hi va assenyalar en la conversa informal i oberta amb el jovent.

Posteriorment, Bagés va fer cinc cèntims del seu pas de lectora a escriptora, fet que va ocòrrer l'any 2004, i que des d'aleshores ja no s'ha aturat. I va aprofitar per aconsellar els literats que puguen sortir d'aquestes aules: "el més important és tenir ben clar què vols explicar, com ho vols explicar i, sobretot a qui ho vols explicar". Per aquest motiu, les seues vivències com a professora de Secundària són fonamentals per abordar les seues novel·les juvenils. "Sé que a molta gent li suposa un gran esforç llegir i per això intento que en les meves històries hi hagi algun element que pugui enganxar i fugir dels tòpics", va reblar.

Podeu llegir l'article sencer de la Revista Cambrils tot clicant ací.

La Llibreria Cazarabet entrevista Raül González, autor de "Maquis i masovers"

Cazarabet no és només una llibreria fonamental ubicada a la vila aragonesa del Mas de les Mates, també és un punt d'activisme i de difusió de la memòria històrica i que duu a terme, entre d'altres iniciatives, entrevistes en profunditat a personatges que s'han dedicat a la recerca en aquest camp d'investigació. Així, han conversat amb Raül González, autor de "Maquis i masovers", el llibre que pren les vivències dels guerrillers de l'AGLA des del punt de vista de la relació amb el seu entorn, sobretot els habitants dels masos i llocs disseminats de les serres de Terol, Conca, el nord valencià i el sud català. 

"Vaig decidir enfocar la resistència arnada antifranquista des de l’àmbit territorial on actuà l’AGLA, el component humà dels guerrillers i les relacions entre els maquis i els habitants del territori", explica l'historiador castellonenc, qui afig que els masovers van ser clau en la resistència dels maquis, "representaren el cordó umbilical de la guerrilla", hi assenyala.

D'una altra banda, González parla de la necessitat de normalitzar unes qüestions que han romàs en el silenci durant dècades, tant des de la vessant historiogràfica com de memòria popular. Amb "Maquis i masovers" pretén, doncs, fer llum sobre aquest aspecte de la història dels guerrillers que encara no ha estat desenvolupat.

Era una relació necessària per als guerrillers. Sense l’ajut dels masovers i dels habitants del territori, ni es podien subministrar o avituallar-se, ni rebre informació dels moviments de la Guàrdia Civil o de possibles objectius econòmics, ni descansar o alimentar-se les nits de marxa. Representava un element vital pel projecte (polític) guerriller. Altrament, pels masovers la presència guerrillera podia representar una alteració indesitjada d’una vida quotidiana basada en l’aferrament al treball i al cicle agrari. Ara bé, els lligams de coneixença amb membres de les partides, el veïnatge o experiències compartides (com podia ser l’estada a la presó), les afinitats polítiques, i, fins i tot, el mòbil econòmic que es podia obtindre (amb la compra dels guerrillers de diferents tipus de productes) podien determinar la decisió d’ajut. Per això, la relació va ser complexa, polièdrica i variable.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.



dissabte, 2 de juny del 2018

El més consultat a Onadaedicions.com durant maig

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de maig

FICCIÓ

1. La lluna de Praga. Amb el final del curs escolar les obres de la col·lecció Maremàgnum esdevenen les que desperten un major interès. Són nombrosos els títols que s'hi treballen en les aules de tot el país, entre els quals hi destaca la novel·la d'intriga i aventures que va publicar Jordi Santasusagna fa gairebé cinc anys, en el que un jove professor d'institut es veurà immers en una conxorxa quan li desaparega una alumna en un viatge a Praga.

2. La Germandat. Complot contra les dones. La ciutat de Borriana, poble natal de l'autor, acollirà la pròxima presentació d'aquesta novel·la de plena actualitat. David Miró escriu amb un estil plenament periodístic sobre una trama amagada en les ombres que busca de tota manera evitar la igualtat de gèneres. Un llibre original, captivador, i fins cert punt inquietant, que ha estat una de les sorpreses d'aquesta primavera literària.

3. El príncipe Serafín. Una de les últimes novetats d'àlbum infantil il·lustrat és aquesta divertida i trencadora història, en la qual un príncep molt particular busca per tots els mitjans la seua mitja taronja. L'escriptora Raquel Díez i la il·lustradora Mónica Carretero porten aquest conte ple de valors i que canta a la llibertat de fer allò que més estimem.

4. Quimera. Les terres del Camp de Tarragona són fecundes pel que respecta a grans literats, com és el cas de Margarida Aritzeta, autora d'una llarga i consolidada bibliografia. La de Valls ha treballat en gèneres diversos, entre els quals hi ha la novel·la juvenil, com és aquest cas. Ací beu dels relats d'aventures i de la ciència-ficció per narrar les vivències del Yubley, un xic que es trobarà perdut en un ambient hostil, enmig de bandes juvenils, fins que una trobada ho canvia tot.

5. Coneix la Festa del Mercat! La Bàrbara i el Jaume continuen el seu recorregut per conèixer tots els pobles de la seua comarca, el Montsià. A cada conte, visiten una localitat i parlen amb el veïnat per conèixer i gaudir del patrimoni, la natura, les festes i de la seua gent. En aquest nou lliurament, el que fa vuit, els personatges creats per Núria Ibáñez apleguen a Amposta, la qual està preparada per tornar, un anys més, un segle enrere.

NO FICCIÓ

1. El tortosí del Baix Ebre i l'estàndard. Una de les característiques més definitòries d'un territori és la seua parla: un vocabulari genuí, unes expressions que no s'escolten en cap altre lloc, unes morfologies particulars... Trobar, identificar, analitzar i difondre ha estat el procés que ha dut a terme el filòleg tortosí Carles Castellà amb el català propi de la seua comarca, a partir de les aportacions d'un nombrós grup d'informadors i informadores de tots els pobles de la contornada. Una obra per a que que les velles paraules no desapareguen en la boira del temps.

2. El rebost de la llengua. Aquesta és l'obra més peculiar d'enguany. En Joan-Josep Sancho és un col·leccionista de frases fetes, i per evitar que caiguen en l'oblit, n'ha triat seixanta i ha proposat a seixanta escriptors i escriptores composar un microrrelat amb la frase feta com a protagonista. I per tancar el cercle, el fotògraf Àlex Espuny ha traduït la meitat d'aquestes expressions a imatge, amb uns retrats que no plens d'enginy que no deixen ningú indiferent. 

3. Les arrels històriques de la comarca dels Ports. L'historiador Vicent Royo ens porta segles enrere per explicar-nos com va ser el procés de conquesta de la punta nord del Regne de València, allò que avui en dia és la comarca dels Ports. Així, amb un to didàctic i a l'abast de tots els lectors, Royo repassa la configuració dels nous pobladors, els conflictes entre senyors i vassalls, i les lluites entre la poderosa capital, Morella, i les aldees.

4. Maquis i masovers. Es podria dir que la guerra civil va continuar per les serralades de l'interior castellonenc i de Terol durant la dècada següent, quan l'Agrupació Guerrillera de Llevant i Aragó, els coneguts maquis, van mantindre la lluita armada front el nou règim franquista. Aquest assaig de Raül González, historiador expert en aquest tema, se centra en les complexes relacions que es van establir entre els guerrillers i els habitants dels masos, sovint en foc creuat entre aquells i les noves autoritats.

5. La cuina de la gent de la mar. Que la cuina és patrimoni etnològic de primer ordre ho demostren propostes com aquest llibre del cuiner vinarossenc Juanjo Roda. L'autor ha investigat en com eren els àpats que preparaven els mariners a les barques en les faenes de diversos dies, una gastronomia peculiar, arrelada als productes de proximitat més immediata. I a partir d'ací hi ha composat un receptari que recupera el sabor de la mar. I que també li ha valgut el Premi Internacional de Llibre Gastronòmic Ciutat de Benicarló i el Premi Gourmand.