"Insòlita memòria" de Vicent Penya, ressenyada al blog de David Barrachina

David Barrachina, mestre de valencià i llicenciat en Filosofia, ha dedicat una entrada del seu blog a La Veu del País Valencià a la presentació que hi va fer Vicent Penya de "Insòlita memòria" a Rafelbunyol, un acte que va omplir la sala de conferències de la biblioteca municipal de la vila natal de l'escriptor.

Per a Barrachina, "Insòlita memòria", premi Vila de Puçol de Narrativa, és "un llibre de narracions curtes que segueix l'estil de la novel·la curta, que l'autor qualifica de realisme oníric" amb uns relats que "vénen de la infantesa, de l'adolescència o de la joventut i tenen, com a fil conductor, la memòria d'allò viscut o, potser, imaginat perquè, com diu l'autor, la realitat esdevé somni i el somni, una finestra que deixa entreveure certa realitat".

Tot i la marcada empremta personal, l'article fa palesa que Vicent Penya no ha fet un llibre de memòries, sinó d'històries en les quals ha emprat materials de la seua memòria i experiència vital "per a fer literatura. Literatura que ens parla, sobretot, d'un temps, d'un país, d'una gent, de nosaltres".

Vicent Penya és conegut i reconegut com a poeta però, també, és un narrador fi que fa parlar el paisatge, les pedres, els arbres, la mar, les séquies, les cisternes, l'aigua, les bestioles; que reflexiona sobre elles o ens fa escoltar la seua veu i, que ens conta les coses com ho faria un iaio al seu nét o néta quan estan asseguts als seus genolls.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

"Narracions dramàtiques amb molta ironia i comicitat". Entrevista a Vicent Penya, autor de "Insòlita memòria"

Amb "Insòlita memòria", Vicent Penya ha guanyat el darrer Premi de Narrativa Vila de Puçol, una obra que, com assenyala el crític Josep San Abdón, "ens transporta a la memòria de la infantesa i joventut del narrador, amb unes històries on es conjuga el dramatisme amb la ironia i fins i tot l’humor, en un marc sovint fantàstic i oníric", descripció amb la qual obre l'entrevista que ha realitzat a l'autor de Rafelbunyol i que ha sortit publicada al diari digital 3x4.info

Tal com apunta Penya, els relats són ficticis, però hi ha una càrrega dels propis records de la infantesa i joventut de l'autor. De fet, assenyala que "el món de la infantesa i la joventut és un àmbit idíl·lic, màgic, però també té aspectes molt cruels i desgraciats, els quals he volgut reflectir d’una manera exagerada i irreal en el llibre". O el que és mateix, narracions dramàtiques amb molta ironia i comicitat. 

Autor i entrevistador també parlen de les referències literàries amb noms com Quim Monzó, Rodoreda, Baixuli o Kafka, així com els diferents registres entre la novel·la i la narració curta, dos dels gèneres conreats per Vicent Penya.

L’art no ha d’emular ni reproduir la realitat sinó interpretar-la amb els elements estètics de què dispose al seu abast. Però, per altra banda, no m’agrada gens l’art per l’art, que fuig de la realitat i diu molt poca cosa de l’ésser humà. La meua aposta i proposta estètica es basa a crear un univers literari particular i fabulós que ens ajude, en la mesura del possible, a conèixer l’ànima humana, tot partint de la realitat que ens envolta i que coneixem.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

Fes foto i comparteix-la!. El concurs estiuenc d'Onada, participa-hi i guanya premis

En aquests mesos de calor, de sol i de platja, de mar i de vacances, de revetlles i d’escapades, volem compartir i que compartiu les nostres lectures. Per aquest motiu, us animem a participar al nou joc que hem preparat per aquest estiu. Ens hi acompanyeu?

A "Fes foto i comparteix-la" tan sols hi demanem una cosa: tindre un llibre d'Onada a una mà i una càmera a l'altra. Amb un indret fotogènic com a escenari, dispara la foto i comparteix-la amb nosaltres. Volem saber com estiuegen les obres d'Onada!

Per compartir-la hi ha tres possibilitats: etiquetant-nos a Facebook, a Twitter o a Instagram, bé esmentant-nos (@onadaedicions) o pel mitjà del hashtag #onadaedicions. Nosaltres recopilarem les imatges en un àlbum a Facebook.

Hi ha tres torns, entre avui 23 de juny, vespra de Sant Joan i el 23 de juliol; entre el 23 de juliol i el 23 d'agost; i finalment, entre el 23 d'agost i el 23 de setembre. Entre tots i totes les participants a cada torn hi sortejarem un val de 20 euros per a qualsevol llibre del catàleg d'Onada.

T'hi animes? Fes foto i comparteix-la! I és que l'estiu, també és temps de lectura.

Des d'Onada ja hem fet la primera foto, amb Muniatto diposat a saltar de la foguera de Sant Joan directament a l'aigua!

Vicent Penya presenta "Insòlita memòria" aquest dimecres a València

Aquest dimecres 22 de juny, a les 19 hores, Vicent Penya presenta els relats de "Insòlita memòria", premi Vila de Puçol de Narrativa, a la Llibreria 3 i 4 de València, amb la participació de l'escriptora Núria Cadenes.

Salvador Vendrell parla de "Escriure el país" al Levante-EMV

El passat 9 de juny, la seu de la Intersindical va acollir la presentació de "Escriure el país" a la ciutat de València. Aquest obra hi apareix com un veritable mural de la literatura valenciana, a partir de les aportacions de fins a trenta-sis escriptors i escriptores que literaturitzen les comarques del país i que naix arran de la iniciativa homònima del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant. Onada Edicions hi va estar present a l'acte de la mà de Salvador Vendrell, autor de la novel·la "Quan truquen de matinada" i l'adaptació del clàssic "Espill", qui, a més a més, ha dedicat un article de la seua "columna de paper" del Levante-EMV al títol.

Vendrell inicia el seu text fent menció al mandat de Joan Fuster de conrear la narrativa arrelada al territori. Aquell desig, formulat fa més de quatre dècades, ha esdevingut una realitat, atès que "comptem amb una bona nòmina de novel·listes" tal com fa palesa l'antologia de "Escriure el país", on hi trobem "ficció, enyorança, història, memòria, però també actualitat. Les diferents visions dels narradors que conformen aquesta antologia ens porten a viatges al passat, a un present convuls, a experiències individuals i col·lectives, a paisatges d’horta i de secà, a rius, a muntanyes... I parlen de trens, de postguerra, de desenganys en la transició, de la infantesa, de la solitud en la gran ciutat..."

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Preparant novetats: "200 anys de la fi de la guerra del Francès a les Terres de l’Ebre", coordinat per Roc Salvadó i Joan Martínez

La guerra del Francès marca l’inici de l’època contemporània hispànica. Fins a la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) no hi haurà cap esdeveniment històric tan transcendental i alhora tan tràgic, tant pel que fa a les seues característiques com a les seues conseqüències. Les Terres de l’Ebre, precisament per ser les que creua el gran riu, viuran intensament el conflicte, no només a escala militar sinó també política, social i econòmica. Conquerida la capital, Tortosa, el gener de 1811, després d’un llarg bloqueig i un fulgurant setge, es convertiran en la rereguarda francesa durant la subsegüent conquesta de Tarragona i València. El 1812 les Terres de l’Ebre, ocupades fermament per les tropes franceses, comandades pel mariscal Suchet, seran incorporades a França, com la resta de Catalunya. Amb el reflux militar napoleònic, arran del desastre de Rússia, es veuran parcialment lliures de la presència gal·la a la segona meitat de 1813.

En aquelles dates l’exèrcit espanyol iniciarà el bloqueig de la plaça forta de Tortosa, convertida en un dels últims reductes francesos. La seua guarnició no l’abandonarà, gràcies a l’acord Suchet-Wellington, fins al 18 de maig de 1814. Ja abans de retornar al control espanyol s’havien iniciat, tant en l’àmbit local com en l’hispànic, les lluites polítiques que caracteritzaran el regnat de Ferran VII i el principi de la fi de l’Antic Règim.

Coordinadors

Roc Salvadó Poy (Roquetes, 1956). És professor-tutor d’Història i Història de l’Art del Centre Associat a la UNED de Tortosa i catedràtic d’Ensenyament Secundari a l’IES Cristòfol Despuig de la mateixa ciutat. Ha centrat el seu treball en la història de les Terres de l’Ebre en el segle XIX, des de la guerra del Francès fins al Sexenni Revolucionari.

Joan Martínez Tomás (Badalona, 1962). És arqueòleg dels Serveis Territorials de Cultura de les Terres de l’Ebre. Ha dirigit diverses excavacions arqueològiques al territori, especialment a la ciutat de Tortosa., i s’ha encarregat de la direcció de les escoles taller Baluard, que van intervenir en la rehabilitació i l’adequació del conjunt fortificat de les Avançades de Sant Joan.

"Papallones silenciades sobre una mar de gel" es presenta divendres a Bétera

Aquest divendres 17 de juny, Josepa Montagut i Mariner presenta a Bétera el seu poemari "Papallones silenciades sobre una mar de gel", una de les estrenes literàries valencianes més potents de l'any passat. Serà a partir de les 19.30 hores.

Joan Pinyol presenta "El mar de les ombres" al programa Tens un racó dalt del món de Canal 21

Fa unes setmanes, Jesús M. Tibau i Joan Pinyol, autors de novetats dins la col·lecció Maremàgnum, van dur a terme una minigira de presentacions conjunta per les Terres de l'Ebre, que es va tancar amb la conversa que van mantindre els dos escriptors al programa Tens un racó dalt del món, que condueix Tibau a Canal 21 i que es va centrar en la novel·la d'aventures "El mar de les ombres" de Joan Pinyol, un relat en el que l'escriptor capelladí ens porta a un vapor que fa la ruta entre Barcelona i Amèrica de principis del segle XX.

Taller i lectures de "No és la derrota, sinó el vent" a Tortosa i a Jesús

Aquesta setmana, Jesús M. Tibau durà els contes de "No és la derrota, sinó el vent" a dos espais culturals ebrencs. El dia 16 de juny, a partir de les 20.00 hores, hi serà al taller Art Balart, situat en ple nucli antic de Tortosa, al carrer Taules velles, en col·laboració amb l'artista Anna Balart. L'activitat s'anomena Microcontes i Microtaller d'estampació en paper. 

Mentre, l'endemà divendres 17 de juny, a les 18.30 hores, a la Biblioteca de Jesús, l'autor hi realitzarà una lectura de contes, microcontes, i altres brevetats, per a, bàsicament, jugar i intentar emocionar amb les paraules i la creativitat.

Preparant novetats: "El topògraf" de Robert Cavaller i Delsing

L'estiu ens aplegarà amb "El topògraf", el nou llibre de Robert Cavaller i Delsing, obra guanyadora del XI Premi Internacional de Literatura de Viatges "Ciutat de Benicàssim".

En clau de ficció, narra les aventures d'en Roger, un topògraf contractat per Roadpilot Ltd., empresa anglesa dedicada a vendre dispositius electrònics avisadors de radars de velocitat. La seva feina consisteix a recórrer el món occidental actualitzant la base de dades de Roadpilot, in situ. En Roger aprofita l’avinentesa dels seus viatges per visitar museus i antigues biblioteques a la recerca de mapes topogràfics: descobreix tota mena d’històries relacionades amb la professió. Cada cop que torna a Barcelona, però, al Roger l’espera el drama de la seva xicota, la Núria, en coma de fa cinc mesos, i una fillastra de quatre anys, la Dàlia, que ja no parla, emmudida.

En el darrer dels seus viatges, en Roger queda atrapat per la neu i només pot demanar socors a les monges d’un convent tarragoní que l’aixoplugaran durant uns dies. A partir d’aquí, neix una relació mal entesa entre el topògraf i les monges, que acabaran immiscint-se tant en la vida del protagonista que fins i tot perdrà la custòdia de la Dàlia. Aleshores comença una fugida per mig Catalunya per salvar la petita, al marge de la legalitat.

Robert Cavaller i Delsing va néixer a Barcelona el 1973. Als set anys enceta un relat de pirates. Més tard, estudia Història, però acaba perdent interès pel passat, aclaparat pel present. Ha viscut llargues temporades en cinc països diferents, ha pernoctat en més de mil hotels diferents, com un nòmada empedreït. Es considera una mena de rata de biblioteca que escriu allò que vol llegir. Amb orgull, va ser al Tram 305 de la Via Catalana. És un novel·lista en un món en crisi. Actualment, mentre s’obre pas, continua escrivint al mig del desert. Ras i curt. La seva bibliografia comprèn Homenatge a "Josep Primer. La Dàlia l’Onze de Setembre" (1999) i "TT/600: l’origen del Mecanoscrit" (2014).

"Insòlita memòria" es va presentar a Rafelbunyol

Vicent Penya va presentar a Rafelbunyol, el seu poble, el recull de relats "Insòlita memòria", amb el qual hi ha guanyat el darrer Premi de Narrativa Vila de Puçol. L'acte va tindre lloc a la Biblioteca Pública Municipal i va comptar amb la participació de l'escriptora Isabel Garcia Canet i la regidora de Cultura Alícia Piquer. 

L'obra consta d'un conjunt de narracions que des de la mediterraneïtat més aclaparadora, ens transporta en un espai literari sense noms ni dates. Ben bé hi podria ser Rafenbunyol, atès que Penya ha apuntat la inspiració en les seues experiències vitals. A la pàgina de l'Ajuntament hi podeu trobar una crònica de l'acte, tot clicant ací.

 

 

Imatges: Ajuntament de Rafelbunyol

L'emigració valencians a Amèrica del Nord. Cazarabet entrevista Joaquim Espinós, autor de "Material fotogràfic"

"Material fotogràfic" és una novel·la d'emigració, però d'una emigració ben nostra i gairebé desconeguda: la dels valencians de principis del segle XX, que, fugin de la misèria, van creuar l'Atlàntic i van fer cap a Amèrica del Nord. Joaquim Espinós és de Benilloba, al Comtat, una de les comarques on més s'hi va viure aquest esdeveniment històric que ho ha literaturitzat en una narrativa guanyadora del Premi Ciutat de Sagunt. Ara, l'activa Llibreria de Cazarabet l'ha entrevistat per conèixer una mica més aquest episodi.

"Ells venien d’un mon, preindustrial, agrícola, ancorat en les velles tradicions mediterrànies, i arriben a ciutat més moderna del món, Nova York, amb els seus gratacels, la barreja racial, els cotxes, el tràfec de gent. El xoc deguè ser brutal. Ho sabem per les cartes i els testimoniatges que ens han quedat", apunta Espinós. A "Material fotogràfic" hi trobem les peripècies de tres joves que s'hi llancen a aquesta aventura que marcarà la resta de les seues vides, però sempre des del rigor històric, amb motivacions i objectius ben semblants als joves d'aquell temps: "Eixa millora en les seues vides era, en la majoria de casos, la felicitat que buscaven. Va haver alguns, pocs, que es van quedar als Estat Units. En estos casos, les seues vides sí que vam emprendre un rumb radicalment diferent, semblant a la de tants europeus que han format la nació nord-americana", afig Espinós.

Tota emigració s’origina en l’esperança d’aconseguir una vida millor. L’emigració valenciana als Estats Units, com la que es patix a l’Espanya actual, era sobretot cosa de joves, i els joves tenen les reserves d’il·lusió intactes. Fugen, en tots dos casos, d’una situació de necessitat, però la força del seu desig de viure fa que eixa situació inicial quede enrere, i que s’impose la seua fe en el futur. En la meua novel·la he volgut reflectit també eixa il·lusió, eixa alegria juvenil, que els ajuda a superar tots els problemes i a tirar endavant malgrat tot. 

Podeu llegir l'entrevista sencera i veure algunes fotos històriques dels emigrants benillobers tot clicant ací.

A l’escola, contes de temàtica ebrenca!

El Grup la Deriva presenta a Amposta els primers quatre títols del projecte “A l’escola, Terres de l’Ebre!”. Publicats per Onada Edicions, els contes estan pensats per treballar a les aules el patrimoni ebrenc i van adreçats, sobretot, a xiquets d’entre 3 i 8 anys.

Els llibres del projecte “A l’escola, Terres de l’Ebre!” es van presentar al públic ahir dijous a la Biblioteca Comarcal Sebastià Juan Arbó d’Amposta. Després d’una reeixida campanya de micromecenatge, la iniciativa per facilitar relats de temàtica ebrenca als xiquets i xiquetes, i especialment als centres educatius infantils de les comarques del sud català s’ha materialitzat en quatre primers títols: “La Lia entra a la banda”, basat en les bandes de música, i “Amb la panxa ben plena”, que treballa la gastronomia i els productes del camp, formen part de la col·lecció Cultura i Tradicions, per a partir dels 3 anys; mentre que la figura i aventures de “Panxampla, el bandoler de les Terres de l’Ebre” i “Quina temor!”, que recupera part dels personatges fantàstics ebrencs, inicien la sèrie Tradicions Orals i Llegendes, pensat per a infants a partir dels 6 anys. Els contes han estat editats per Onada.

Les impulsores d’aquest propòsit són el Grup la Deriva, integrat per l’educadora infantil Andrea Ferreres, la geògrafa Neus Pons i la periodista Núria Pons. Tal com van exposar, la idea va sorgir al copsar la mancança d’històries que tractessen el patrimoni material i immaterial de les Terres de l’Ebre, sobretot en l’àmbit educatiu, un espai fonamental per a l’aprenentatge dels més menuts, de forma que els contes no només incorporen el relat, sinó que van acompanyats de guies didàctiques de suport al professorat i als pares i mares. En aquest punt, les autores van dur a terme un rigorós treball d’investigació sobre els temes que han tractat en aquests primers passos del projecte. També en la part lingüística, en què s’han prioritzat els trets particulars de la variant nord-occidental del català.

La il·lustració dels llibres ha estat obra de l’alumnat de segon de Gràfica Publicitària de l’Escola d’Art i Disseny d’Amposta (Esardi). De la mà de la professora Sefa Villalbi, que d’una banda, ha il·lustrat “La Lia entra a la banda”, i per l’altra, ha dirigit juntament amb Frederic Solé els i les joves estudiants, els quals van formar grups de treball per preparar l’encàrrec com una veritable tasca professional tant en haver-se de documentar com en ajustar-se a les necessitats del projecte. A la rematada, una experiència ben positiva, com apuntava l’alumne Andreu Castells a una presentació en la qual també hi van intervindre Inés Martí, regidora de Cultura i Ensenyament d’Amposta, que va assenyalar la importància de l’aposta de les institucions per iniciatives culturals com la del Grup la Deriva, i Òscar París, d’Onada Edicions, que va destacar la necessitat de crear literatura infantil de qualitat i arrelada al territori per conèixer i preservar el patrimoni de les Terres de l’Ebre.

"El mar de les ombres" de Joan Pinyol, ressenyat per Llorenç Capdevila

L'escriptor Llorenç Capdevila ha dedicat un article a "El mar de les ombres" de Joan Pinyol, que ha aparegut publicat a la revista El Pou de la Gallina i al seu blog Lletra de Batalla, i en la qual defineix el nou títol de l'autor capelladí com "una novel·la d'aventures de tall clàssic" que s'ubica en el vapor que realitza el trajecte entre Barcelona i Buenos Aires, allà per l'any 1909, els anys de la Guerra del Marroc. "A partir d’aquí, la història es va farcint amb tots els ingredients d’un bon relat d’acció trepidant: misteris que no es desvetllen fins al final, un grapat important de morts, un heroi de cor noble i en perill constant, un dolent molt dolent (la maldat personificada, vaja), una història d’amor inevitable i imprescindible, un viatge ple de contratemps i dificultats...", apunta Capdevila.

La ressenya també hi para compte a la documentació que Joan Pinyol ha fet del context històric i socioeconòmic de l'època per filar una trama que li és propera pel seu passat familiar. "I tot plegat és amanit amb un llenguatge efectiu, que resulta assequible al lector jove, i que, al mateix temps, aporta moments d’una gran efectivitat expressiva".

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

Jesús Giron presenta "Inventari de fragilitats" a la Pobla de Vallbona

Aquest divendres 10 de juny, a partir de les 19 hores, la Casa de la Cultura de la Pobla de Vallbona acull la presentació de "Inventari de fragilitats", el poemari amb el qual Jesús Giron va guanyar el Premi de Poesia Ciutat de Sagunt. L'acte comptarà amb la participació de l'escriptor Alexandre Navarro i hi haurà un recital de poemes seleccionats a càrrec del grup LletrAEdeta.

Canal 21 entrevista Núria Menasanch, autora de "Francesc Mestre i Noè: l'estímul associatiu ebrenc (1886-1936)"

Núria Menasanch i Martí, autora de la biografia "Francesc Mestre i Noè: l'estímul associatiu ebrenc (1886-1936)" va parlar a Canal 21 sobre l'obra i la figura d'aquest historiador i periodista tortosí del canvi de segle. La notícia hi fa especial menció a l'actiu paper de Mestre i Noè en la documentació i acció política reivindicativa arran de la riuada de 1907, on hi ha llegat nombrós material gràfic, tal com es mostra. 

El llibre, avançament d'una biografia més completa que es publicarà en els pròxims mesos, hi fa referència a aquest episodi històric, entre d'altres, com ara el descobriment del Llibre del Pastoret o la tasca de llibreter de Mestre i Noè i la seua dona.

Es presenta a Amposta els contes il·lustrats del projecte A l'escola, Terres de l'Ebre!

Aquest dijous 9 de juny, el Grup la Deriva presenta a Amposta els quatre primers contes de la col·lecció A l'escola, Terres de l'Ebre, obres per promoure als centres educatius el coneixement de les festes, tradicions, gastronomia, personatges, la parla, etc. pròpies de les comarques del sud català. Així, en "La Lia entra a la banda" parlem de les bandes de música, en "Amb la panxa ben plena" dels productes gastronòmics de proximitat, en "Panxampla, el bandoler de les Terres de l'Ebre" fem un recorregut per la vida d'aquest personatge esdevingut llegenda, i a "Quina temor!" coneixem alguns dels éssers fantàstics de les Terres de l'Ebre.

La presentació tindrà lloc a la Sala d'Adults de la Biblioteca Sebastià Juan Arbó d'Amposta, a partir de les 19.30 hores, amb la participació d'Andrea Ferreres i Neus Pons, del Grup la Deriva, la regidora d'Ensenyament i Cultura Inés Martí i els representants d'Esardi Sefa Villalbi i Andreu Castells.

"Un dels llibres col·lectius més complets i diversos dels darrers temps". Xavier Aliaga parla de "Escriure el país"

L'escriptor i periodista Xavier Aliaga és un dels trenta-sis autors i autores valencians que han participat en "Escriure el país", el volum col·lectiu que literaturitza les comarques del País Valencià i que es presenta aquest dijous a la seu de la Intersindical de la capital. Justament coincidint amb aquest acte, Aliaga ha publicat un breu text al seu blog Sota la creueta, on recorda l'orígen del projecte Escriure el país, iniciat fa més d'una dècada pel Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant, en la qual es "convidava a escriptors i escriptores a fer la seua visió a través d’una narració", com ara la seua pròpia, "una immersió en la infantesa, en l’arribada al País Valencià des de Madrid, en els primers anys a Xàtiva".

Mirades sobre el territori basades en records d’infantesa o joventut, literaturitzats o, fins i tot, poetitzats. Que adopten la forma de relats que escarben en els nostres episodis històrics, en el passat àrab, en la conquesta de Jaume I, la Guerra Civil o una transició a la democràcia fallida en molts aspectes. Enfocaments diversos perquè, en acabant, també han estat molts i molt variats els autors i autores que hi van participar.

Podeu llegir la ressenya completa tot clicant ací.

Núria Menasanch, entrevistada a Ràdio Ebre - Cadena SER

Aquesta vesprada, la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa acull la presentació del llibre "Francesc Mestre i Noè: l'estímul associatiu ebrenc (1886-1936)", el tast biogràfic a cura de Núria Menasanch, que es completarà en els pròxims mesos amb un segon volum, amb el qual es pretén reivindicar la figura d'aquest historiador, periodista, llibreter i impulsor econòmic tortosí.

De cara a l'esdeveniment, l'autora ha estat entrevistada als micròfons de Ràdio Ebre - Cadena SER, en la qual Núria Menasanch ha fet cinc cèntims de la vida i l'obra de Francesc Mestre i del procés d'investigació. Una amena conversa al voltant de la història tortosina que podeu escoltar a continuació.

Últims dies per participar als Premis Literaris Ciutat de Benicarló

La primera edició dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló enfronten la recta final. El pròxim 15 de juny es tanca una convocatòria que es resoldrà al mes de juliol i que presentarà els treballs guanyadors en un acte cultural i gastronòmic que tindrà lloc a la ciutat del Baix Maestrat el dia 5 de novembre.

El trajecte final del termini coincideix amb dues novetats referents al guardó. D’una banda, la posada en marxa de la web www.premisliterarisbenicarlo.org, la qual informarà puntualment de les novetats d’aquesta edició i les següents, i d’altra, del nomenament dels dotze membres del jurat, tres per cada modalitat.

Així, el guardó més veterà, el III Premi Internacional d’Àlbum Infantil Il·lustrat comptarà amb el prestigiós artista Manuel Boix, l’il·lustrador César Barceló i l’escriptora Clara Benavent, aquests dos últims els guanyadors de l’any passat amb “Quan xiula l’avi”.

Per al I Premi Internacional de Divulgació Científica es comptarà amb el físic i divulgador Javier Fernández Panadero, l’enginyer Àngel Alberich i l’investigador Vicente Arán.

Mentre, per al I Premi de Llibre Gastronòmic, el jurat estarà integrat per Jaume Biarnés, cap de cuina de la Fundació Alícia, Josep Sucarrats, director de la revista Cuina, i Pep Nogué, cuiner i divulgador gastronòmic. Finalment, els escriptors Josep San Abdón, Francesc Viadel i Vicent Salvador seran els jurats del I Premi de Narrativa Memorialística.

Cal recordar que les bases marquen la possibilitat de participar en originals escrits en valencià, castellà i anglès en les modalitats d’Àlbum Infantil Il·lustrat i Divulgació Científica, i en valencià per a Llibre Gastronòmic i Narrativa Memorialística, i s’han de presentar en format digital, dins d’una memòria USB.

Amb una dotació total de 18.000 euros i uns jurats de reconeguda excel·lència en els seus respectius camps, els Premis Ciutat de Benicarló busquen esdevindre una referència de qualitat i d’aposta per la cultura i la ciència Estan convocats per l’Ajuntament de Benicarló amb col·laboració d’Onada Edicions, IFF, Ashland, Caixa Benicarló, Universitat Jaume I i Acció Cultural del País Valencià.

"Escriure el país" es presenta aquest dijous a València

Aquest dijous 9 de juny, el mural de la literatura valenciana aplega a València. "Escriure el país" es presenta a la Intersindical (c/ Juan de Mena, 18) a partir de les 19 hores, amb la participació d'Isabel Marcillas, professora de la Universitat d'Alacant i coordinadora del volum, i de l'escriptor Salvador Vendrell en representació d'Onada Edicions.

"Escriure el país" és un retrat actual del País Valencià fet des de les comarques, les ciutats, els pobles i els barris. Trenta-sis relats d'autors de referència en les darreres generacions de la literatura valenciana, des de Isabel-Clara Simó i Bernat Capó a Xavi Sarrià i Francesc Gisbert. El recull és la plasmació en paper de la iniciativa del Departament de Filologia Catalana de la seu alacantina que al llarg d'una dècada ha portat els millors escriptors i escriptores del país a confeccionar un escrit inèdit que reflectira la realitat del territori en aquest nou segle.

Una biografia recupera el llegat del periodista i historiador tortosí Francesc Mestre i Noè

 

La figura del tortosí Francesc Mestre i Noè es reivindica en el 150è aniversari del seu naixement amb la publicació del llibre biogràfic que li ha dedicat Núria Menasanch i Martí, i que es presentarà el pròxim dimecres 8 de juny, a les 19.30, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Publicat per Onada, “Francesc Mestre i Noè: l’estímul associatiu ebrenc (1880-1936)” és un primer tast de la biografia completa que està preparant l’autora tortosina i que se centra en les diverses vessants que va abastar la trajectòria vital de Mestre i Noè: periodista, historiador, llibreter, arxiver i representant de les institucions econòmiques i culturals ebrenques. 

D’aquesta manera, l’estudi de Núria Menasanch i Martí explora una monumental tasca que el va convertir en una de les personalitats de referència del moviment de la Renaixença en les comarques del sud català en el pas del segle XIX al XX. En el camp de la producció literària, Francesc Mestre i Noè va publicar diversos llibres, com les “Giripigues tortosines” (1915) o una sèrie de biografies de tortosins il·lustres. 

De tarannà catalanista, va fundar el setmanari La Veu de Tortosa i va col·laborar en la revista La Zuda i al Heraldo de Tortosa. Mentre en la seua faceta d’historiador, va ser arxiver honorari i cronista de la ciutat, per a la qual va recuperar patrimoni històric com el “Llibre del Pastoret”. A més a més, va ser una figura clau en l’auge industrial i comercial ebrenc del primer terç del segle XX, apostant-hi per la reivindicació del Port de Tortosa i la construcció del canal de l’esquerra. 

Al remat, la biografia confeccionada per Núria Menasanch i Martí és un passeig per la capital ebrenca de fa cent anys a partir de la mirada d’aquest intel·lectual tortosí, amb la qual l’autora està emparentada per casament i a la qual ja li va dedicar una primera aproximació fa dos anys amb “La Tortosa antiga a través dels ulls d’infantesa de Francesc Mestre i Noè”. A més a més, Menasanch ha escrit la novel·la històrica “Elles. La resta de la nostra història” i el conte “Contalles i cançons ebrenques de la iaia velleta. Peret i Marieta”, a més de participar en llibres col·lectius i col·laborar amb mitjans de comunicació.

Com viu Sant Jordi Judit Robert

Amb motiu de la Diada de Sant Jordi, Canal Reus va emetre un reportatge en el que entrevistava Judit Robert i en la qual exposava la seua visió de la festa del drac i la rosa. La bibliotecària mont-rogenca és una de les escriptores de contes infantils de referència de les comarques de Tarragona, amb títols com "Un cabdell de fil màgic", "El color dels sentiments", "Obre el teu cor" i "La meva àvia és una princesa". Us deixem amb el vídeo a continuació.

"Xarxa prima", recomanat al Tot Sant Cugat

El diari Tot Sant Cugat recomana el nou llibre d'Amàlia Roig, "Xarxa prima", una crònica-ficció al voltant de la tasca de menestrals i artesans que combinen innovació i tradició a les comarques en que es troben Catalunya, el País Valencià i Aragó.

La biografia de Francesc Mestre i Noè es presenta aquest dimecres a Tortosa

El pròxim dimecres 8 de de juny, a partir de les 19.30 hores, presentem a Tortosa la darrera novetat de literatura ebrenca: la biografia "Francesc Mestre i Noè: l'estímul associatiu ebrenc (1886-1936)" de Núria Menasanch i Martí

Francesc de Paula Mestre i Noè, figura cabdal de la Renaixença ebrenca, és una figura que al llarg del temps ha estat, potser, massa oblidada pels mateixos tortosins als quals tant va defensar. El 150è aniversari del seu naixement és una oportunitat única perquè les institucions, finalment, puguen rescabalar este greuge cap a l’insigne cronista de Tortosa. 

Home extremadament polifacètic, el llibre que us presentem vol abraçar diversos vessants de la seua tasca com a periodista, historiador, llibreter, arxiver, així com la d’un dels representants més importants de les nostres institucions econòmiques i culturals. Mestre i Noè creu que la instrucció és un pilar fonamental per a la cultura i àdhuc per al ressorgiment ebrenc. 

El seu esforç se centra a promulgar l’escola, tant acadèmica com laboral, en totes les etapes de la vida, i a representar i defensar els mestres d’escola. En el mateix sentit crearà les primeres biblioteques arreu del territori. Amb l’absoluta seguretat que amb l’impuls associatiu serà possible una veritable empenta a les nostres terres, no deixa d’involucrar-se en una multitud de temes que requereixen la confluència dels ebrencs de totes les classes socials i de tots els pensaments polítics.

Núria Menasanch i Martí (Tortosa, 1968) Escriptora, psicòloga esportiva i articulista d’opinió. Ha escrit la novel·la històrica Elles. La resta de la nostra història (2009) i el conte Contalles i cançons ebrenques de la iaia velleta. Peret i Marieta (2007). Ha col·laborat en diversos reculls d’autors, com ara Un grapat de records. Els anys setanta. Estius a l’Ebre (2007) o Heroïna a peu canviat. Galeria ebrenca (2009), així com en nombrosos articles d’opinió en la revista Estel amb la columna “Que no mos conten sòries”. Emparentada per casament amb la figura de Francesc Mestre i Noè, s’ha dedicat durant els darrers anys a confeccionar la seua biografia.

La renovació constant de la vida i la natura. Enric Sanç parla de "Úter", de Josep Maria Balbastre

"Úter" és un títol que pot dur a engany. El poemari de Josep Maria Balbastre no es tracta, com hom podria pensar, d'un llibre sobre la maternitat, sinó sobre la vida i mort, "uns poemes per a la temptativa de superar la llangor, eixe tedi del dol; amb tota la bellesa del vers i l’art de la paraula; amb tota la seua plenitud", segons Enric Sanç, autor de la ressenya del llibre guanyador del Vila de Puçol i publicada a la La Veu del País Valencià.

Per a Sanç, els versos de Balbastre tenen reminiscències de poetes francesos com Bonnard, Rimbaud o Mallarmé, "una visita al passat sense tornada, catàrtica, simbolista, utòpica, naturista" que també entronca amb la tradició de l'heroi clàssic, humanitzat. El text de la ressenya també s'hi fixa en l'estructura de quatre parts, amb poemes breus, curts, alguns descriptius i d'altres colpidors.

 

Com que la pàgina web original on es va publicar aquesta ressenya a Nosaltres La Veu ha desaparegut, la reproduïm a continuació: 

 

L’úter és l’òrgan de l’aparell reproductor femení dels mamífers encarregat de mantenir l’embrió en condicions adequades durant el seu desenvolupament. Citem la definició del DIEC perquè no per aquest títol del poemari hem de pensar que s’hi tracta d’un llibre de poesies sobre la maternitat. Car és molt més que això. Són uns versos de la vida, la mort, la destrucció per la pèrdua de l’ésser estimat. Uns poemes per a la temptativa de superar la llangor, eixe tedi del dol; amb tota la bellesa del vers i l’art de la paraula; amb tota la seua plenitud. Una poesia que ens recorda en part, Pierre de Ronsard, poeta francés de la natura del segle XVI i la seua posterior influència en la naturalesa i la malenconia d’alguns poetes francesos de la segona meitat del segle XVIII com: Colardeau, Bonnard, Malfilâtre, Légouvé o Thomas. O més tard Baudelaire, Rimbaud o Mallarmé. 

 

A fi de comptes, l’autor, Josep Maria Balbastre, ens guia així per una visita al passat sense tornada, catàrtica, simbolista, utòpica, naturista. Com l’úter, mantenint l’embrió en les condicions adequades de la vida. Com un heroi ben humà que vol visitar l’Hades; com Eneas, Orfeu o Hèracles. Malgrat que aquesta vegada, amb la impossibilitat de tornar a l’origen, en la foscor del temps les ànimes ja hi són arribades amb la barca de Caront a l’altra vorera del riu Aqueront. Perquè «la història sap on desar la mort / l’úter de Déu / sempre és ara». Tal vegada caldria enterrar, encara, nostres morts amb una moneda sota la llengua o tapant-los els ulls. Caront ha de cobrar el pagament pel viatge. La Parca, la deessa que fila i debana, ha tallat el fil de la vida dels humans, sense retorn. 

 

Un poemari estructurat en quatre parts: Quadern de camp, El lament de la terra, Les fulles mortes i Úter. Seixanta-dos poemes breus i de tendència al vers curt, alguns, però, descriptius i altres més directes, colpidors. Els de la primera part són poemes més narratius que descriuen la natura, els sentiments i el silenci del poeta. Fet i fet, els darrers poemes són mes sintètics i reflecteixen més la cuirassa de l’autor contra les pèrdues més properes. Balbastre, com dèiem, en la part temàtica no se centra en la maternitat o en la seua figura, sinó més bé com a símbol o metàfora de la renovació constant de la vida i la natura. 

 

Un poemari que ha pogut estar escrit durant diversos estats anímics del seu autor. Que cerca renovar la vida de les persones que li envolten, els morts que se’n van, evidentment, per no tornar. Amb un llenguatge acurat i farcit d’imatges emotives i suggeridores. Acompanyen els seus fulls escriptors com: Joan Navarro, Txema Martínez, Giussepe Ungaretti, Joan Margarit, Mercè Rodoreda, José Saramago, Jacques Prévert, Salvador Espriu, Maria-Mercè Marçal, Ramon Llull i una citació bíblica de Rom 8, 22: «Sabem prou bé que fins ara tot l’univers creat gemega / i sofreix dolors de part». 

 

Josep Maria Balbastre (Ròtova, 1964) és llicenciat en Filologia Catalana per la Universitat de València. Ha treballat com a mestre i tècnic de promoció lingüística, i actualment es dedica a la docència en un institut de Secundària. Ha obtingut nombrosos premis literaris i reconeixements, entre d’altres, el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians l’any 2009. Ha publicat diversos llibres de poesia, narrativa breu i ha participat en diferents publicacions col·lectives. Una petita mostra de la seua obra ha estat traduïda al castellà i al portugués. Forma part del col·lectiu Saforíssims i manté el blog de poesia lletrA nuA: josepmariabalbastre.wordpress.com, on també podem trobar-hi part de la seua producció poètica. Amb «Úter» ha guanyat el 19è premi Josep Maria Ribelles Vila de Puçol. El qual ha estat publicat per Onada Edicions en la seua col·lecció, Poesia, 35.

Onada Edicions a "El boom de les petites editorials arriba al País Valencià"

Aquest mapa il·lustra la cartografia de les editorials valencianes que ha dut a terme Jordi Nopca en el reportatge que publica el diari Ara, una anàlisi que busca cercar-ne algunes de les claus que expliquen el notable creixement de les editorials al País Valencià en els darrers temps.

Entre la relació que hi figura, Onada hi apareix al nord del país, tot destacant-se el seu paper d'editorial de "no-ficció arrelada en els territoris més pròxims", com són el nord valencià i les Terres de l'Ebre, amb exitoses col·leccions com La Teca, La Barcella o el Montsià de Bàrbara i Jaume.

El més consultat a Onadaedicions.com durant maig

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de maig.

FICCIÓ

1. Cita a la Paret de Gel. La proposta de novel·la juvenil d'aventures de Margarida Aritzeta ha estat un dels títols més exitosos de la col·lecció Maremàgnum, amb una bona acollida com a lectura prescriptiva per a les aules. L'autora de Valls aconsegueix crear una apassionant trama a partir d'un fet extraordinari: una tempesta de neu que sembla no tindre fi, que deixa aïllats els habitants d'un poble. El llibre forma part del projecte Literatura Km 0 al Camp de Tarragona.

2. El misteri de la capsa magnètica. Aquesta és una obra força semblant a l'anterior: novel·la juvenil d'aventures de la Sèrie Taronja de Maremàgnum d'una autora del Camp. Però en aquest cas, la reusenca Maria Lluïsa Amorós ens convida a viatjar fins a Suïssa, on coneixerem una colla d'amics i amigues que s'han proposat descobrir quin és el misteri que s'amaga darrere la casa més antiga del seu poble i la seua intrigant propietària.

3. Després del silenci. A la tardor de l'any 2010, Enric Lluch, nom propi de la literatura infantil i juvenil valenciana, guanyava el Ciutat de Sagunt amb una història de misteris i secrets que esquitxen una nissaga familiar a través de la relació intergeneracional. La gran acollida va comportar la reedició tres anys després, tot donant-hi el tret de sortida a la col·lecció Maremàgnum, adreçat tant al públic adult com a la lectura prescriptiva dels darrers cursos de l'ensenyament.

4. Insòlita memòria. El darrer Premi de Narrativa Vila de Puçol ha estat per a Vicent Penya per aquest títol, un recull de narracions on el drama i l'humor de tall irònic es donen la mà. L'autor de Rafelbunyol, qui ha conreat sobretot la poesia, s'ha basat en les seues pròpies experiències personals d'infantesa i joventut.

5. Ningú no mor. La gira de presentacions que està portant a terme Joan Pinyol (en breu visitarà Bellprat, Ciutadella i Maó) amb la seua última novel·la ha revifat l'interès pel seu anterior títol. Estrenada a mitjans 2013, les aventures de Mercè i Marc s'han consolidat com una de les propostes narratives més reeixides que han sorgit de les comarques centrals catalanes en els darrers anys, tant pel públic en general com per a lectura a les aules.

NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. A poc a poc, la garrofa s'ha reivindicat com un producte saludable i de casa. A dia d'avui es convoquen Jornades gastronòmiques amb aquest ingredient com a protagonista i s'aprofundeix en la seua comercialització i difusió. Una de les primeres eines que es va emprar en aquest propòsit va ser aquest volum en el qual la Fundació Alícia i nombrosos cuiners i pastissers catalans experimenten i innoven amb la garrofa.

2. El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre. L'última novetat d'Onada, publicada a la segona quinzena de maig, és una obra imprescindible per entendre la història contemporània de les Terres de l'Ebre. A partir de les investigacions de la seua tesi, Josep Sancho ha elaborat un assaig en el que recorre la vida del mestre i polític Marcel·lí Domingo, qui liderà el republicanisme ebrenc durant la primera meitat del segle passat.

3. La cuina de la Sénia. Amb aquest receptari, la col·lecció gastronòmica La Teca ha obtingut el seu tercer premi Gourmand, el segon com a llibre de cuina mediterrània. I és que tot i ser una obra eminentment local, la proposta de Viqui Almuni, Rosa Almuni i Manolo Blesa es un reflex de la riquesa i la universalitat que amaga la cuina dels nostres pobles i comarques, amb productes lligats al territori i que expliquen la història i la societat de la seua gent.

4. De política i planificació lingüística. Dins de la producció científic del sociolingüista Miquel Àngel Pradilla a la col·lecció científica La Nau hi ha aquest recull d'aportacions que ofereix diverses claus per entendre i treballar la disciplina de la política i la planificació lingüística aplicats al cas de la llengua catalana, el qual es va publicar fa poc més de cinc anys.

5. Antologia de Joan Fuster. Si aquest llibre va obrir una nova col·lecció denominada Imprescindibles no va ser sense un bon motiu. Certament, el pas del temps cada cop palesa que ens trobem davant una imprescindible antologia per introduir-se en l'encara més imprescindible llegat intel·lectual de Joan Fuster. L'obra del professor Vicent Terol pren tasts de diverses de les seues èpoques, temàtiques i estils, confeccionant un mostra carregada de vigència.