Encara resten uns dies per tancar el 2011, però hem avançat el resum de l'activitat que hem dut a terme a Onada Edicions els darrers dotze mesos. En les 32 pàgines d'aquest llibret, repassem els gairebé quaranta títols nous que hem publicat enguany, així com algunes de les Fires, presentacions o tot tipus d'activitats que hem dut a terme per difondre la nostra cultura.
dijous, 22 de desembre del 2011
L'Escola de Flix recomana "A l'altra banda del foc"
Tal volta siga per animar l'alumnat a què, a poc a poc, es va fent el camí per a que arribe Sant Joan, i amb la diada, l'estiu i les ansiades i merescudes vacances. L'Escola Enric Grau Fontseré, a Flix, ha publicat al seu bloc una llista de llibres que hi recomana per a la properes festes nadalenques, entre els quals hi ha "A l'altra banda del foc", el conte ebrenc de l'escriptora flixenca Laura Mur, amb il·lustracions de Rosa Avante.
"A l'altra banda del foc" és un llibre que es va publicar per Sant Joan d'aquest 2011, una data ben simbòlica en el nostre calendari, i a més a més, punt de partida de les aventures del iaio Ramon per trobar el seu nét, perdut després d'acudir a veure les fogueres. Un bonic i entretingut conte que ens recorda les nostres tradicions festives, dedicat especialment per als xiquets i xiquetes d'entre 10 i 12 anys.
dimecres, 21 de desembre del 2011
Aquest divendres, presentem "La vida tortosina", de Quimo Panisello
El primer volum de "La vida tortosina (1939-1979)" es presenta aquest divendres, 23 de desembre, a les 19.30 hores, a la Sala "Valentin Faura" de la Cambra de Comerç de Tortosa, ubicada al carrer de Cervantes, 7, de la capital del Baix Ebre.
Hi participaran Ferran Bel (alcalde de Tortosa), Miquel Àngel Pradilla (representant d'Onada Edicions), Maria Pilar Cid (professora de llatí), Josep Bayerri (periodista) i l'autor del llibre, Quimo Panisello.
Es tancarà l'acte amb la projecció del vídeo d'Oriol Gracià, amb protagonistes del llibre.
Poemar sobre el pas del temps: entrevistem Joan Adell, autor de "Tres estrelles Michelin"
Parlem amb Joan Adell Àlvarez (Blanes, 1938), autor del poemari "Tres estrelles Michelin", amb el qual va guanyar el Ciutat de Sagunt de 2011, publicat passat novembre per Onada. Adell, farmacèutic, compta amb una sòl·lida trajectòria literària especialment en els darrers anys. Tant en el camp de la novel·la com en el de la poesia ha conreat premis com el Sant Joan Despí de Relats Breus, el Narrativa de Silla o el Vent de Port de Contes de Tremp, entre d'altres.
Per què s'hauria de llegir "Tres estrelles Michelin"?Seria agosarat fer-li a ningú aquesta recomanació. Tos sabem que la poesia és un gènere minoritari. Algú va dir que la poesia és la germaneta pobra de la literatura. Potser sí, però és evident que la pobresa no té res a veure amb la qualitat. En un sol vers podem trobar allò que no ens donen les cinc-centes pàgines d’un mal llibre. Tot i això, sóc molt caut a l’hora de recomanar lectures de poemes i encara ho sóc més quan els poemes són meus. Ara bé, posat en el compromís de donar motius per llegir “Tres estrelles Michelin”, us diria que es tracta de poemes plens de sinceritat, que intenten dir coses no sempre agradables, sense renunciar a la bellesa mínimament exigible a la poesia.
Al pròleg s'assenyala el pas del temps com a temàtica central del poemari. A què es motiva aquesta tria?
El motiu és obvi: en el transcurs de la vida tots anem variant el concepte de les coses que ens envolten, i potser el que més canvia amb l'edat sigui el concepte "temps", la idea que cadascú de nosaltres es fa del temps. A mida que envellim, anem assimilant el fet que el temps de cadascú és quelcom que s'acaba. Si em permeteu la redundància, assumim la temporalitat del temps. Potser per a molts el primer toc d'atenció, en aquest sentit, sigui la mort d'algun ser proper. Però, fins i tot en aquestes colpidores vivències, el nen, el jove, podran patir un sentiment de pèrdua, però no pensaran en la seva pròpia temporalitat. La mort és quelcom que no va amb ells.És bo que el nen es cregui immortal, perquè - a banda de la seva bellesa poètica - aquesta creença dóna a la infantesa un encant irrepetible. No és fins a ben entrada l'edat adulta, que ens adonem que el temps, el nostre temps, és quelcom amb un principi i un final, com una barra de pa, de la que ja ens n'hem menjat un bon tros. La naturalesa és sàvia i l'home madur, de forma inconscient, viu la vida amb una nova intensitat, valora coses que, abans, li passaven inadvertides, assaboreix amb delectació el pa que li queda.
El poeta austríac Stifter dona una imatge del pas del temps que em sembla maquíssima: les generacions, diu, són un rosari que passa una perla, una vida individual rere l'altra, i cadascuna afegeix una gota d'oblit a la cadena del temps. Penso que el vell desig d'aturar el temps no té raó de ser. El temps ni es recupera ni s'atura. I tampoc cal, perquè precisament el pas efímer de les hores ens garanteix, permanentment, nous instants de vida, fins que ens afegim al rosari del temps etern.
De quins altres temes ha volgut parlar-ne, a l'obra?
Destacaria la nostàlgia, els somnis, l’amor i el desamor, la crítica social, el dolor de les absències, les pors crepusculars… Alhora, però, no he volgut tancar-lo sense deixar oberta, ni que sigui lleu, una escletxa a l’esperança per aquells que tot just acaben d’arribar.
Per què ha triat el poema "Tres estrelles Michelin" per nomenar el llibre?
Abans he dit que un dels temes del meu recull és la crítica social, una expressió que mai m’ha agradat. M’estimaria més parlar d’autocrítica social, perquè de les injustícies socials tots en som protagonistes i responsables alhora. Per altra banda, no és fàcil trepitjar aquest terreny sense caure en la demagògia i els llocs comuns. Crec que amb el poema “Tres estrelles Michelin” me n’he sortit.
Quina de les composicions del llibre li resulta més especial?
Resposta difícil, però cal mullar-se: “Parc d’hivern” és un poema viscut molt intensament.
El poemari s'enceta amb una cita d'Estellés. Ha rebut influències d'altres poetes, en aquest llibre?
Vicent Andrés Estellés és un dels meus poetes de culte, però cal admetre la influència de Martí i Pol, Joan Margarit, José Hierro, Salvat Papasseit, Gil de Biedma, Palau i Fabre… i tants d’altres. Crec que totes les lectures de qualitat, sense que ens n’adonem, ens deixen una petja que, a banda de marcar-nos, tard o d’hora aflora en els nostres escrits.
dimarts, 20 de desembre del 2011
"Diàlegs de Dalt i de Baix", el nou text teatral d'Orland Verdú
“Diàlegs de Dalt i de Baix” és el títol amb el qual Orland Verdú (Petrer, 1982) va guanyar el premi de teatre Pepe Alba de Sagunt. Ara, uns mesos després de rebre el guardó, l’obra ha estat publicada per Onada Edicions, dins de la seua col·lecció dedicada al teatre.
Quatre històries formen el text del jove dramaturg, cadascuna un diàleg diferent entre dos personatges que s’enfronten d’una manera o altra, tocant temes universals com la felicitat, la guerra, l’amor, el temps o l’ambició, entre d’altres.
Les escenes, independents entre sí, ens porten davant d’un Soldat i un Filosof enmig d’un bosc, d’un Home i una Dona en un futur on el poder i les relacions entre gèneres han canviar, d’una Filla que visita a sa Mare a la residència, i d’un curiós i apassionat Poeta que vol impressionar a una misteriosa Estimada. Amb tot, quatre diàlegs per reflexionar sobre els sentiments entre éssers humans.
Llicenciant en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, Orland Verdú ha proseguit la seua formació amb el Màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Precisament, “Diàlegs de Dalt i de Baix” era el projecte final d’aquestos estudis de postgrau. És el seu primer llibre publicat en solitari. Abans, al 2007 va guanyar ex-aequo el Bancaixa de Narrativa Breu.
Quatre històries formen el text del jove dramaturg, cadascuna un diàleg diferent entre dos personatges que s’enfronten d’una manera o altra, tocant temes universals com la felicitat, la guerra, l’amor, el temps o l’ambició, entre d’altres.Les escenes, independents entre sí, ens porten davant d’un Soldat i un Filosof enmig d’un bosc, d’un Home i una Dona en un futur on el poder i les relacions entre gèneres han canviar, d’una Filla que visita a sa Mare a la residència, i d’un curiós i apassionat Poeta que vol impressionar a una misteriosa Estimada. Amb tot, quatre diàlegs per reflexionar sobre els sentiments entre éssers humans.
Llicenciant en Filologia Catalana per la Universitat d’Alacant, Orland Verdú ha proseguit la seua formació amb el Màster de Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. Precisament, “Diàlegs de Dalt i de Baix” era el projecte final d’aquestos estudis de postgrau. És el seu primer llibre publicat en solitari. Abans, al 2007 va guanyar ex-aequo el Bancaixa de Narrativa Breu.
Cinc títols d'Onada opten als Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians
Quatre novel·les i un poemari publicats per aquesta editorial han estat nominats als Premis de la Crítica dels Escriptors Valencians, un dels guardons més prestigiosos de la literatura pròpia. En concret, són "Els somriures de la pena", de Manel Alonso i Català, "Vitis vinifera cataloniae", de Vicent Palatsí, "El regal en la mirada", de Joan-Baptista Campos, "Món animal", de Jordi Colonques, i finalment, les poesies de Francesc Mompó a "De la fusta a l'aigua".
Convocats per primer cop al 1990, enguany es complirà la 22ena edició dels Premis, que es composen de les categories de Narrativa, Poesia, Teatre i Assaig, tot centrant-se en treballs d'autors valencians publicats l'any anterior, en aquest cas, d'un 2011 a punt de finir. Està organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Manel Garcia Grau, Vicent Pitarch o Núria Cadenes són alguns dels nombrosos literats que l'han aconseguit al llarg de les dues darreres dècades.
Convocats per primer cop al 1990, enguany es complirà la 22ena edició dels Premis, que es composen de les categories de Narrativa, Poesia, Teatre i Assaig, tot centrant-se en treballs d'autors valencians publicats l'any anterior, en aquest cas, d'un 2011 a punt de finir. Està organitzat per l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Manel Garcia Grau, Vicent Pitarch o Núria Cadenes són alguns dels nombrosos literats que l'han aconseguit al llarg de les dues darreres dècades.
dilluns, 19 de desembre del 2011
L'Actual Revista de Blanes parla de "Tres estrelles Michelin"
Aquesta publicació de Blanes s'ha fet ressó de la sortida al carrer del poemari "Tres estrelles Michelin" del blanenc Joan Adell Àlvarez.
La llum de les estrelles
‘Tres Estrelles Michelin’, el recull de poemes de Joan Adell Álvarez guanyador del premi de poesia Ciutat de Sagunt 2011, ja ha vist la llum, editat per Onada edicions al preu de 12 euros.
L’escriptor i col·laborador de l’ACTUAL desgrana en la seva obra els sentiments de nostàlgia, somnis, l’amor i el desamor, la crítica social, el dolor de les absències i les pors crepusculars, com un aiguabarreig de sentiments, tot deixant oberta una escletxa a l’esperança. El polifacètic farmacèutic blanenc cultiva tant la poesia com la narrativa, i ho fa tant en solitari com junt amb altres autors.
La llum de les estrelles‘Tres Estrelles Michelin’, el recull de poemes de Joan Adell Álvarez guanyador del premi de poesia Ciutat de Sagunt 2011, ja ha vist la llum, editat per Onada edicions al preu de 12 euros.
L’escriptor i col·laborador de l’ACTUAL desgrana en la seva obra els sentiments de nostàlgia, somnis, l’amor i el desamor, la crítica social, el dolor de les absències i les pors crepusculars, com un aiguabarreig de sentiments, tot deixant oberta una escletxa a l’esperança. El polifacètic farmacèutic blanenc cultiva tant la poesia com la narrativa, i ho fa tant en solitari com junt amb altres autors.
Es publiquen tres noves aventures de Muniatto
"Muniatto i el jardí de la mare", "El Halloween de Muniatto" i "Muniatto coneix Garbanso" ja han sortit al carrer. Des d'aquesta setmana es poden trobar a les llibreres, papereries i botigues virtuals les tres noves aventures amb les quals el xiquet Muniatto tanca aquest 2011.Així, s'aplega a les 14 contalles publicades, número que indica la consolidació i creixement d'aquestos llibrets creats per les germanes Besolí, Olga i Ester, que encapçalen la literatura infantil ebrenca.
Els tres contes
Com és habitual en les Contalles de Muniatto, cada llibret vol ensenyar un valor als nous lectors. En "Muniatto i el jardí de la mare" vorem com la paciència és necessària per obtindre bons resultats, en aquest cas, amb una planteta del jardí de Muniatto. Mentre, a "Muniatto coneix Garbanso", els més menuts aprenen la importància de menjar saludablement.
Finalment, "El Halloween de Muniatto" opta per una vessant més divertida i desenfadada. El xiquet i els seus amics es disfressen de personatges de por per celebrar-hi la coneguda festa tardorenca... però ells seran qui s'enduran la sorpresa!
Ja està disponible la proposta didàctica de "Emergència al país de la màgia"
El conte nadalenc de Cinta Arasa i Cristina Girol ja compta amb la seua proposta didàctica, això és, amb una sèrie d'exercicis i jocs per aprendre mentre es gaudeix d'aquesta aventura. Aquesta proposta didàctica es pot descarregar debades des de la pàgina d'inici d'Onadaedicions.com, o directament, fent clic, ací (enllaç a un descarregable en pdf).Com es pot apreciar, en el material didàctic que han preparat les autores hi ha des d'activitats per a pensar al voltant de les festivitats nadalenques d'arreu del món, com d'altres de manualitats. També recòrren les figures de quatre contacontes universals: Josep Vallverdú, Lola Anglada, Beatrix Potter i Roald Dahl. La guia, a l'igual que "Emergència al país de la màgia", va adreçada als lectors d'entre 6 i 8 anys.
Llegir i aprendre
Les propostes didàctiques són part del compromís d'Onada Edicions amb l'educació dels més menuts. Ideades pels mateixos autors i autores, serveixen per a que l'experiència literària avance més enllà de la simple lectura i es puga treballar i reflexionar sobre el que s'ha llegit, tot aportant un valor afegit als nostres contes.
Com en aquest cas, els diversos materials didàctics d'Onada estan a la lliure disposició dels internautes, en documents pdf que es poden descarregar al portal del web de l'editorial. A més de l'"Emergència al País de la Màgia", també compten amb la seua proposta didàctica "Les Contalles d'Alba" (entre 3 i 6 anys), "Quaranta-sis contes i un gelat" (al voltant dels 10 anys), "L'estirp de la sang reial" (al voltant dels 12) i "El secret del guerrer hongarés" (al voltant dels 14).
dissabte, 17 de desembre del 2011
Manel Joan i Arinyó mostra els interiors de la professió literària a Alacant
L'escriptor de Cullera ha presentat a Alacant la seua obra "El fascinant món de la ploma", que es composa de dues parts: "Fem un trio" (Premi Ciutat de Sagunt 2009) i "L'atzucac del perdedor" (Premi Enric Valor de la Diputació d'Alacant 2010). En ambdues, Arinyó ens posa en la pell d'un escriptor qualsevol, immers en els budells de les lletres catalanes, farcides de personatges ben coneguts. L'acte va estar presentat per Joan Rovira, d'Acció Cultural del País Valencià, i es va celebrar a l'FNAC de la capital alacantina.
¿Algú ha dit que la
vida d’un escriptor novell està exempta d’emocions fortes? El cas és que
els primers anys de Manel Joan i Arinyó al món de la ploma no van ser
precisament allò que se’n diu “avorrits”. A les seues presentacions
eròtiques s’aplegaven des de pertorbats de tota mena fins a deesses de
bellesa que li feien proposicions deshonestes.
La nota sencera de la presentació la podeu llegir tot clicant ací.
dimecres, 14 de desembre del 2011
Aquest dissabte, "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" a Alcalà de Xivert
Continuen les presentacions de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano". El proper cap de setmana, l'obra impulsada per Ángel Rodríguez de Mier es presenta a Alcalà de Xivert. Serà el dissabte, a les 20 hores al Saló d'Actes de la Caixa Rural.
S'hi comptarà amb la participació d'Ángel Rodríguez de Mier, José Borràs Fenollosa, fill del mestre republicà, i Rafael Traver, portaveu del PSOE al municipi xivertenc.
S'hi comptarà amb la participació d'Ángel Rodríguez de Mier, José Borràs Fenollosa, fill del mestre republicà, i Rafael Traver, portaveu del PSOE al municipi xivertenc.
Glòria Fandos recomana el "Manuel Pérez Bonfill"
La poetessa ha destacat el llibre de Xavier Garcia i Pujades, una biografia de l'activista cultural, escriptor i mestre tortosí Manuel Pérez Bonfill, amb el qual es va encetar la col·lecció Gent Nostra, dedicada als homes i dones que han excel·lit a les nostres terres.
Glòria Fandos l'ha recomant dins de l'espai "Poesia de l'ànima", lloc de ritmes i versos del Dixa'm vore, programa del Canal TE. En ell, ha apuntat que la biografia de Pérez Bonfill es tota "una joia literària per
no deixar-la passar, d’un personatge de la nostra terra, del nostre costat".
Podeu llegir l'article que Fandos ha penjat al seu bloc tot clicant ací.
Tres noves Contalles de Muniatto
La col·lecció de les Contalles de Muniatto creix aquest Nadal amb tres noves aventures d'aquest xiquet, creat per les germanes Olga i Ester Besolí inspirant-se en el conegut pallasso Muniatto. D'aquesta manera, en breu hi estaran al carrer "Muniatto i el jardí de la mare", "El Halloween de Muniatto" i "Muniatto coneix Garbanso", números 12, 13 i 14 de les Contalles.
Muniatto i el jardí de la mare
Muniatto vol ajudar a sa mare en les tasques del jardí. Es farà càrrec d'una planteta, que no creix tant com el xiquet desitja, però, la paciència ha de ser companya del jardiner.
El Halloween de Muniatto
La colla celebra aquesta festivitat i cadascú es disfressa d'un personatge de temor: la mòmia, la bruixa, el fantasma... i en una nit com Halloween, encara seran ells els que s'enduran l'ensurt!
Muniatto coneix Garbanso
El seu amic Jesús li presenta a un nou amic, en Garbanso, que li agrada menjar més que una altra cosa. Pel contrari, en Jesús és mal menjador. Muniatto aprén que, a la taula, ni massa, ni massa poc.
Muniatto i el jardí de la mareMuniatto vol ajudar a sa mare en les tasques del jardí. Es farà càrrec d'una planteta, que no creix tant com el xiquet desitja, però, la paciència ha de ser companya del jardiner.
El Halloween de MuniattoLa colla celebra aquesta festivitat i cadascú es disfressa d'un personatge de temor: la mòmia, la bruixa, el fantasma... i en una nit com Halloween, encara seran ells els que s'enduran l'ensurt!
Muniatto coneix GarbansoEl seu amic Jesús li presenta a un nou amic, en Garbanso, que li agrada menjar més que una altra cosa. Pel contrari, en Jesús és mal menjador. Muniatto aprén que, a la taula, ni massa, ni massa poc.
Laura Mur, convidada avui al programa "Tens un racó" de Jesús Tibau
El conte ebrenc de l'escriptora de Flix passarà avui mateix pel programa de televisió literari de referència a les Terres de l'Ebre, el "Tens un racó dalt del món" de Jesús Tibau, que emet el Canal 21.Laura Mur parlarà de la seua trajectòria literària, relacionada especialment amb el llibre infantil arrelat al territori. És el cas de "A l'altra banda del foc", publicat per les voltes de Sant Joan d'enguany.
Adreçat als lectors d'entre 8 i 12 anys, el llibre ens conta les aventures del senyor Ramon, qui emprén una màgica recerca del seu nét Martí a través de les festivitats més arrelades del calendari flixanco en concret, i ebrenc en general.
dimarts, 13 de desembre del 2011
"La vida tortosina". Un passeig per la Tortosa del segle passat
Us presentem una de les noves obres que estaran al carrer abans que concloga aquest 2011: el primer volum de "La vida tortosina. 1939-1979", de Quimo Panisello.
"La vida tortosina", que comptarà amb un segon volum, és un peculiar recorregut pels comerços, les empreses i les entitats que han marcat la quotidioneïtat de la capital ebrenca al llarg del passat segle XX. Les botigues i els botiguers, els treballadors, les venedores i els anuncis amb què cridar l'atenció dels compradors. Tot partint d'entrevistes, el dissenyador gràfic Quimo Panisello (Tortosa, 1972) trau a la llum una munió d'històries personals que configuren la història tortosina més recent.
L’obra, mitjançant una edició de gran qualitat, cataloga exhaustivament els diferents àmbits de la vida tortosina, alhora que ens proporciona un material gràfic molt atractiu i d’un gran valor històric. Així, el lector hi trobarà fotografies dels fundadors, les instal·lacions de l’època, la imatge corporativa, la propaganda, etc.
Un conjunt d’imatges, aportades majoritàriament per les mateixes famílies vinculades a l’entramat social protagonista del llibre, que ens ajuden a bastir una interpretació solvent de la Tortosa contemporània. Una obra imprescindible, guardonada amb la XI Beca Pepita Martí de Duran que convoca la Fundació Privada Duran-Martí.
"La vida tortosina", que comptarà amb un segon volum, és un peculiar recorregut pels comerços, les empreses i les entitats que han marcat la quotidioneïtat de la capital ebrenca al llarg del passat segle XX. Les botigues i els botiguers, els treballadors, les venedores i els anuncis amb què cridar l'atenció dels compradors. Tot partint d'entrevistes, el dissenyador gràfic Quimo Panisello (Tortosa, 1972) trau a la llum una munió d'històries personals que configuren la història tortosina més recent.L’obra, mitjançant una edició de gran qualitat, cataloga exhaustivament els diferents àmbits de la vida tortosina, alhora que ens proporciona un material gràfic molt atractiu i d’un gran valor històric. Així, el lector hi trobarà fotografies dels fundadors, les instal·lacions de l’època, la imatge corporativa, la propaganda, etc.
Un conjunt d’imatges, aportades majoritàriament per les mateixes famílies vinculades a l’entramat social protagonista del llibre, que ens ajuden a bastir una interpretació solvent de la Tortosa contemporània. Una obra imprescindible, guardonada amb la XI Beca Pepita Martí de Duran que convoca la Fundació Privada Duran-Martí.
"No debades, havia mamprès el viatge, perquè volia escriure un llibre" Josep Sanabdón entrevista Joan-Bta Campos
Josep Sanabdón ha conversat amb Joan-Baptista Campos al voltant de la vessant literària del viatge, un gènere en el qual s'emmarca el darrer llibre de l'escriptor castellonenc, que ha publicat aquesta tardor "El regal en la mirada", un recorregut pel Perú més conegut i desconegut.D'aquesta manera, Campos exposa com es va preparar a consciència abans de creuar l'Atlàntic: "En efecte, aquest va ser un viatge organitzat. Un viatge que vaig organitzar després de molt de temps de treball. És cert que vaig fullejar guies turístiques, algunes agències de viatge, i vaig fer hores en alguna biblioteca pública. Vaig llegir llibres sobre la conquista del Perú, vaig llegir autors locals, novel·listes i poetes, historiadors... I, finalment, em vaig decidir a traçar un itinerari sobre un mapa."
La tria d'un país com Perú no va ser aleatòria, ans al contrari, el del Grau apunta que ja va viatjar als Andes amb el clar objectiu de deixar reflectit aquestes tres setmanes americanes en el paper, i de fet, prenia notes sobre el terreny i les passava a net cada nit. Això possibilita que la mirada de Campos siga la més fidel a la seua mirada original, sense passar pel sedàs del temps i l'espai.
Viatjar
"L’experiència de la selva va pagar molt la pena. És un món caòtic, angoixant, misteriós. Una vegada li vaig escoltar dir a Miguel de la Quadra Salcedo, un aventurer impenitent, que el lloc més inhòspit per a viure, la destinació més cruel que havia visitat era la selva. L’angoixa existencial, la sensació de petitesa va rondinar el meu cap durant aquelles nits a la selva. Un dia vaig visitar el Llac de las tres Chimbadas, però no em vaig perdre, perquè jo no havia anat a buscar el Dr. Livingston. Una nit vaig tindre un malson. Se’m va aparèixer a l’habitació l’esperit de Joseph Conrad, però jo no era Marlow. El coronel Kurtz estava assegut al brancal de la porta, mentre sonava allò de This is the End... . Em va fer sentir molta paüra."
A banda d'altres temes concrets recollits a "El regal en la mirada", Campos i Sanabdón parlen del fet viatger, que cal separar del fet turístic. L'autor apunta que el primer és el que sap quan surt, però no quan torna, i tot i que això no ocòrre amb el seu cas, sí que hi cerca la visió "viatgera": "Per a mi, però, la diferència rau en la mirada. No m’interessa la mirada del turista, i encara que al llarg del llibre hi ha passatges on la critique, no deixe de respectar-la, però ja et dic que no m’interessa."
L'entrevista sencera es pot llegir tot clicant ací a 3x4.info o ací per al bloc de Josep Sanabdón.
Presentació
"El regal en la mirada" es va presentar propassat 2 de desembre a Castelló de la Plana, en una Babel plena de gom a gom. El propi autor ha reflexionat al voltant d'aquest acte en el seu bloc personal i literari, "La garfa dels dies", en un article que es pot llegir tot clicant ací.
dilluns, 12 de desembre del 2011
Enric Lluch parla de "Després del silenci" a Escriptors Valencians TV
L'autor d'Algemesí fa cinc cèntims de la seua obra, amb la qual hi va guanyar el Ciutat de Sagunt 2010. "Després del silenci" és la història d'una família valenciana, la de Joan Queralt, qui descobreix un secret que ha marcat als seus des d'abans de la Guerra Civil fins al dia d'avui. Enric Lluch ens conta una miqueta més a Escriptors Valencians TV.
"La fàbrica d'escalfors a les entrecuixes". Ressenya de Vitis vinifera cataloniae
Els relats eròtics per a amants del vi han estat de nou ressenyats i comentats, ara pel bloc "Francesc, però que dius!". En el text, l'autor, que ja apunta que l'ha llegit sobre un faristol per tindre les mans lliures amb una copa de vi (com recomana en Vicent Palatsí), recomana l'obra, la qual la denomina "fàbrica d'escalfors a les entrecuixes" per a tot seguit assenyalar una relació amb el Decameron. Com que l'article ha desaparegut en la seua ubicació original, el reproduïm a continuació:
Em va arribar un llibre que només encetar les històries, per tenir lliures les mans i amb una poder beure una copa, he llegit sobre un faristol Vitis vinifera Cataloniae. Relats eròtics per amants del vi.
Em va arribar un llibre que només encetar les històries, per tenir lliures les mans i amb una poder beure una copa, he llegit sobre un faristol Vitis vinifera Cataloniae. Relats eròtics per amants del vi.
No cal dir que recomano la lectura d'aquesta fàbrica d'escalfors a les entrecuixes, obra de Vicent Palatsí. Es tracta d'un reguitzell de relats eròtics dins els marc principal que enllaça directament amb el Decameron de Boccacchio. L'expressió literària, plena de sentit de l'humor, no abandona l'acció àgil i desenfadada en descriure minuciosament els avatars amorosos.
Els pensaments dels personatges exposats desvergonyidament i amb molta gràcia de vegades fan incursions en la lírica i la metafísica...
Gran riquesa de trames que perfectament contextualitzades en les comarques de Castelló i València li donen un alt grau de versemblança (crec haver tingut contactes amb alguns dels personatges femenins). La forma natural en que s'insereixen les explicacions sobre vins de les nostres terres entre escomesa i escomesa m'han fet gaudir encara més de la seva lectura.
Gran riquesa de trames que perfectament contextualitzades en les comarques de Castelló i València li donen un alt grau de versemblança (crec haver tingut contactes amb alguns dels personatges femenins). La forma natural en que s'insereixen les explicacions sobre vins de les nostres terres entre escomesa i escomesa m'han fet gaudir encara més de la seva lectura.
Recomanat pel Pinord
D'altra banda, "Vitis vinifera cataloniae" ha estat recomanat pel prestigiós Celler Pinord de Vilafranca del Penedés, al seu mur de Facebook:
divendres, 9 de desembre del 2011
"José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" es presenta a Sant Mateu i l'Alcora
Un cap de setmana més, els impulsors del llibre "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" presentaran aquesta obra en diversos indrets de les nostres comarques, després dels éxits collits a Càlig, Vilafranca, Benicarló i Morella.
Així, la primera parada d'Ángel Rodríguez de Mier i de José Borràs Fenollosa serà Sant Mateu, en un acte que tindrà lloc avui divendres a les 19 hores al Local Social de la Plaça del Llaurador, i comptarà amb la presència de la batllesa santmatevana, Ana Besalduch, i del regidor de Cultura Marc Esteller.
I a l'endemà, el dissabte 10 de desembre, serà el torn a l'Alcora, també a les 19 hores, i en aquest cas, a les noves dependències de l'ajuntament. Hi participarà Juan Luna Castells, portaveu socialista a la localitat.
Precisament, tant Sant Mateu com l'Alcora tenen presència als relats i a les memòries del mestre de Càlig. D'aquestes dues viles hi apareixen companys de presó de José Vicente Borràs, que correran desigual sort, a més a més, per contrastar les memòries, el mateix Rodríguez de Mier es va entrevistar amb persones de Sant Mateu i l'Alcora que van viure aquestos fets de primera mà.
Així, la primera parada d'Ángel Rodríguez de Mier i de José Borràs Fenollosa serà Sant Mateu, en un acte que tindrà lloc avui divendres a les 19 hores al Local Social de la Plaça del Llaurador, i comptarà amb la presència de la batllesa santmatevana, Ana Besalduch, i del regidor de Cultura Marc Esteller.
I a l'endemà, el dissabte 10 de desembre, serà el torn a l'Alcora, també a les 19 hores, i en aquest cas, a les noves dependències de l'ajuntament. Hi participarà Juan Luna Castells, portaveu socialista a la localitat.
Precisament, tant Sant Mateu com l'Alcora tenen presència als relats i a les memòries del mestre de Càlig. D'aquestes dues viles hi apareixen companys de presó de José Vicente Borràs, que correran desigual sort, a més a més, per contrastar les memòries, el mateix Rodríguez de Mier es va entrevistar amb persones de Sant Mateu i l'Alcora que van viure aquestos fets de primera mà.Muniatto i les Contalles estaran diumenge a Amposta
Després de visitar Aldover, aquest cap de setmana la gira dels contes de Muniatto continua a Amposta, concretament el proper diumenge 11 i dins de les activitats programades per la Fira de Santa Llúcia de la capital del Montsià. Allà, a més a més, hi actuarà el mateix pallasso Muniatto, a partir de les 19 hores.
El següent cap de setmana serà encara més actiu. Del 16 al 18 els contes es desplacen a una altra Fira de Santa Llúcia, en aquest cas la del Nucli Antic de Tortosa. A la capital ebrenca també hi romandrà el matí del diumenge 18 dins de les activitats preparades a la celebració de La Marató de TV3, al Pavelló Firal de la capital del Baix Ebre. A més a més, el dia abans, el dissabte 17 de desembre, Muniatto actuarà en l'arribada al poble de Jesús dels Patges dels Reis d'Orient.
El següent cap de setmana serà encara més actiu. Del 16 al 18 els contes es desplacen a una altra Fira de Santa Llúcia, en aquest cas la del Nucli Antic de Tortosa. A la capital ebrenca també hi romandrà el matí del diumenge 18 dins de les activitats preparades a la celebració de La Marató de TV3, al Pavelló Firal de la capital del Baix Ebre. A més a més, el dia abans, el dissabte 17 de desembre, Muniatto actuarà en l'arribada al poble de Jesús dels Patges dels Reis d'Orient.
Sons de la Mediterrània ressenya "Ara, Estellés"
La ressenya, signada pel periodista Jordi Martí, destaca el paper dels centres educatius com a motors impulsors de la cultura nostrada, com és el cas de l'IES Joan Coromines de Benicarló, on van sorgir les Jornades Estellesianes del 2010 que s'han materialitzat enguany en el llibre "Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló", un llibre "polièdric" que aborda la figura de Vicent Andrés Estellés des de vessants literàries, lingüístiques, didàctiques i musicals, amb noms com Miquel Gil, Pau Alabajos i Ximo Caffarena, autor del CD amb dotze composicions musicals basades en poemes del de Burjassot, "la cirereta del pastís", com assenyala Martí.L’amplitud de l’obra estellessiana es reflecteix així en un llibre on aboquen reflexions i records músics com Miquel Gil i Pau Alabajos, i on trobem des d’una guia pedagògica perquè els alumnes de Secundària s’endinsin en els poemes fins a les conferències d’estudiosos amb rigoroses anàlisis filològiques.
La ressenya sencera de la revista Sons de la Mediterrània es pot llegir tot seguit.
dimecres, 7 de desembre del 2011
"Podem mantenir-nos impassibles davant d’un fet tràgic que passa a davant nostre?". Entrevista a Màrius Moneo, autor de "La mort, a l'ombra..."
Parlem amb Màrius Moneo, qui presentarà en breu la novel·la "La mort, a l'ombra del bibliotecari", una història que mescla misteri i humor i amb la qual ha guanyat el Ciutat de Sagunt d'aquest 2011.Per què caldria llegir La mort, a l’ombra del bibliotecari?
Primer de tot per fer-nos càrrec que, com a persones immerses en la rutina de la vida diària, un acte gratuït o un fet banal ens poden conduir a situacions extremes i a un canvi de vida radical; després, per veure que l’amor és una força imparable, que tant és capaç de somoure una muntanya com un individu de caràcter monolític; i, finalment, per acompanyar el protagonista en l’intent de resoldre un enigma sobre una mort, que el portarà a descobrir veritats incòmodes sobre la seva pròpia existència.
Com el protagonista, tots som perfectament capaços de viure còmodament al marge de les desgràcies que passen al món; ara bé... Podem mantenir-nos impassibles davant d’un fet tràgic que passa a davant nostre?
D’on sorgeix la idea de confeccionar una novel·la negra?
La novel·la va començar com una mena de disputa del protagonista amb la natura, partint de la lectura d’un diàleg sobre estètica d’Oscar Wilde que es diu La decadència de la mentida. D’aquí en va sortir el caràcter d’Artemi Boix. Després s’hi va afegir un altre tema: la passió que es va desvetllar fa uns quants anys al nostre país, al voltant de corrents espirituals com el catarisme i d’ordes religiosos com els templers - segurament pel fet que van ser declarats herètics, perseguits i exterminats.
És curiós de veure fins on pot portar la fascinació per un tema d’aquestes característiques. Hi ha persones propenses a deixar-se arrossegar per qüestions semblants, i també d’altres de perfectament disposades a aprofitar-se d’aquella mateixa propensió per treure’n un benefici personal. L’argument de novel·la negra comença en aquest punt. Resulta paradoxal, també, de veure com els pobles que van exterminar els seguidors d’aquells corrents ara els exploten com a reclam turístic.
Un dels elements més peculiars és la professió del protagonista, l’Artemi Boix. Quina va ser la raó de triar un bibliotecari?
La professió del protagonista és un altre pilar de la novel·la. Com a professió és molt interessant. Penso que els bibliotecaris que ho són per vocació (com els bons mestres i metges) són gent especial. D’alguna manera pateixen perquè han de fer proselitisme, han de salvar les masses de la ignorància, han d’aconseguir que el món entri a la biblioteca i n’experimenti els efectes beneficiosos.
Saben que són els guardians d’un tresor que, ben utilitzat, pot il·luminar una vida. Ara bé, la distància entre la vida i els llibres, a vegades, és enganyosa i difícil de recórrer. El fet de contenir molts relats sobre crims i moltes històries romàntiques no converteix les biblioteques en llocs especialment aptes perquè s’hi produeixin aquest tipus de fets. A banda d’això el protagonista, d’entrada, és una mena de Bartleby que es veu obligat a moure fitxa.
Corbera, el poble on té lloc el relat, juga un paper força important en la història. Com és que va pensar en un lloc d’aquestes característiques?De Corberes n’hi ha moltes, des dels Pirineus fins a la comarca més meridional del país. Són petites ciutats com la meva, que reposen a la falda d’una muntanya que les protegeix dels vents i de les amenaces de l’exterior, però que també les aïlla. El terreny abrupte i els carrers estrets porten la gent a tenir un caràcter esquerp. La gent es vigilen, es controlen els uns als altres, s’imiten, s’estimen amb una mena de gelosia i per aquest mateix motiu, sovint, es fan mal. És el marc ideal per a una història com aquesta. Després hi ha el tema de la muntanya, que té sempre un component sagrat.
El llibre va guanyar el Premi de novel·la “Ciutat de Sagunt”. Confia en una acollida dels lectors i lectores tan positiva com dels crítics?
El desig que m’anima a l’hora d’escriure és intentar de fer gaudir, rumiar i somriure els lectors i també fer-los encuriosir una mica. Si amb aquests ingredients n’hi ha prou per seduir-los una estona, em sentiré molt feliç.
Lletres ebrenques (Antena Caro) entrevista a Joan Beltran i Cavaller i a Manel Alonso
Passat 19 de novembre, el prestigiós lingüista ebrenc rebia el guardó Lo Grifonet, de la mà de la delegació d'Òmnium Cultural a les Terres de l'Ebre. D'aquesta manera, i junt al Premi Convit aconseguit uns mesos abans, es reconeixia l'extensa trajectòria de Joan S. Beltran i Cavaller en favor del català.
Per aprofundir més en la figura i en l'obra del tortosí, autor de Vocabulari de cruïlla, la setmana passada va ser entrevistat per Emigdi Subirats a les ones de Lletres ebrenques, un dels programes culturals de l'emissora Antena Caro de Roquetes, que emet per la 96.0.
Justament, després d'enregistrar el programa, el mateix Subirats dedicava un article al seu bloc a Joan S. Beltran i Cavaller, en el qual hi assenyalava que "va ser tot un goig enraonar amb ell, tot i que el temps se'ns va fer curt ja que hi ha tantes coses a parlar amb una persona lliurada totalment al món de l'estudi lingüístic i amb magnífics coneixements literaris. Vaig voler dedicar molts minuts a parlar de les persones que sacrificadament van dedicar hores i hores, esforços i il·lusio, als cursos de reciclatge de llengua catalana que van tenir lloc a Ulldecona i Tortosa durant els anys 1980. Es tracta d'una de les activitats cabdals, en majúscula, quant a la promoció de la nostra estimada llengua catalana. Una de les meues preguntes va ser si amb aquests cursos van escolaritzar/afabetitzar milers de mestres i professors en la llengua de la terra. El somriure del professor Beltran era l'espill del seu propi orgull per una tasca impecable i esplèndida que varen realitzar abnegats/des professors/es. Aïnes i Cruïlla és la seua gran obra, el seu gran estudi, realitzat conjuntament amb l'enyorat mestre jesusen Josep Panisello. Es tracta d'un model acadèmic del dialecte occidental, que compta amb el vist-i-plau de l'Institut d'Estudis Catalans. Tota una obra mestra que cal consultar, valorar en la seua justa mesura, i difondre. "
També Manel Alonso ha passat per Lletres ebrenques
A banda de Joan S. Beltran i Cavaller, pel dial d'Antena Caro també s'ha entrevistat a l'escriptor Manel Alonso i Català, si bé establert a l'Horta, les seues obres han recorregut programes, llibreries i fires literàries de les Terres de l'Ebre. En aquesta ocasió, correspón al programa Lletres ebrenques emès el 25 de novembre, de nou presentat per Emigdi Subirats.
Joaquina Barba i "La dolçaina màgica" a Escriptors Valencians TV
El canal de vídeo dels escriptors valencians, impulsat per l'Associació d'Editors del País Valencià, ha penjat dues peces relacionades amb una de les darreres novetats d'Onada, el conte "La dolçaina màgica", de Joaquina Barba.
Precisament, en aquest primer vídeo, és l'autora d'Oliva qui ens fa cinc cèntims de l'argument de l'obra i de la seua aportació a un gènere ben nostrat com és la rondalla.
I tot seguit, podem conèixer una mica més de l'estil i la trajectòria literària de Joaquina Barba, una de les autores infantils i juvenils més destacades en l'actual panorama valencià.
Precisament, en aquest primer vídeo, és l'autora d'Oliva qui ens fa cinc cèntims de l'argument de l'obra i de la seua aportació a un gènere ben nostrat com és la rondalla.
I tot seguit, podem conèixer una mica més de l'estil i la trajectòria literària de Joaquina Barba, una de les autores infantils i juvenils més destacades en l'actual panorama valencià.
dilluns, 5 de desembre del 2011
Un tastet de "Josep Anton Baixeras, literatura i acció cívica"
Us oferim un tastet amb les primeres pàgines del llibre "Josep Anton Baixeras, literatura i acció cívica", una novetat d'aquest passat novembre al voltant de l'herència literària i cultural de l'intel·lectual tarragoní. Una obra col·lectiva que compta amb noms com Josep Codina, Agnès Toda, Jordi Jané o Neus Penalba, entre d'altres, coordinats per Magí Sunyer.
Open publication - Free publishing
Al Perú, de viatge. "El regal en la mirada" ressenyat per Vicent Usó
L'autor de "La mà de ningú" ha parlat del nou llibre del castellonenc Joan-Baptista Campos, un relat de viatges que explora els racons més coneguts i desconeguts del Perú, al llarg d'un recorregut de tres setmanes pel país andí.
Vicent Usó destaca la capacitat de Campos per donar una volta al gènere i abastir el projecte des de la senzillesa del turista que duu el trajecte programat abans d'arribar-hi, per contra, "hi trobem un dietari bastit a partir d'una mirada senzilla, atenta als detalls, receptiva a la diversitat de punts de vista que cada viatge comporta. I una prosa clara, solvent, que ajuda a crear complicitats amb el lector", destaca l'escriptor vila-realenc. De fet, l'ús de la llengua és clau per descriure de forma planera el que l'autor de "El regal en la mirada" s'hi troba al seu camí i les experiències amb les diverses persones que hi van apareixen.
"Lima, Arequipa, Machu Pichu..., Campos organitza el llibre per jornades i ens va explicant les visites de cada dia, però també les seues impressions personals, i intenta entendre i fer-nos entendre als lectors com és la gent amb què es troba, quina és la seua manera de viure i fins i tot d'entendre el món. Això, amb quatre pinzellades, és clar, que un viatge d'aquesta mena no dóna per a aprofundir en excés."
La ressenya sencera es pot llegir al bloc de Vicent Usó, "El rastre de Clarisse", o a la pàgina institucional de Vila-real.
Vicent Usó destaca la capacitat de Campos per donar una volta al gènere i abastir el projecte des de la senzillesa del turista que duu el trajecte programat abans d'arribar-hi, per contra, "hi trobem un dietari bastit a partir d'una mirada senzilla, atenta als detalls, receptiva a la diversitat de punts de vista que cada viatge comporta. I una prosa clara, solvent, que ajuda a crear complicitats amb el lector", destaca l'escriptor vila-realenc. De fet, l'ús de la llengua és clau per descriure de forma planera el que l'autor de "El regal en la mirada" s'hi troba al seu camí i les experiències amb les diverses persones que hi van apareixen."Lima, Arequipa, Machu Pichu..., Campos organitza el llibre per jornades i ens va explicant les visites de cada dia, però també les seues impressions personals, i intenta entendre i fer-nos entendre als lectors com és la gent amb què es troba, quina és la seua manera de viure i fins i tot d'entendre el món. Això, amb quatre pinzellades, és clar, que un viatge d'aquesta mena no dóna per a aprofundir en excés."
La ressenya sencera es pot llegir al bloc de Vicent Usó, "El rastre de Clarisse", o a la pàgina institucional de Vila-real.
La dolçaina màgica: la rondalla que recupera mites i llegendes de les Valls de la Marina Alta
El conjunt format per les Valls de Gallinera, Alcalà i Ebo són un dels indrets més encisadors de la geografia valenciana. Carregats d’una rica història, l’herència morisca es palpa als carrers estrets i costeruts dels nombroses poblets que es despengen per aquestes muntanyes que van ser refugi d’Al-Azraq. Són terres carregades de velles històries i de llegendes que han perdurat de generació en generació, ubicades en paratges que han sabut conservar el seu extens patrimoni natural.
L’escriptora Joaquina Barba ha agafat aquestos paisatges i aquesta tradició de rondalla per al seu últim llibre, “La dolçaina màgica” (Onada Edicions, 2011), un conte dedicat a xiquets i xiquetes d’entre 9 i 12 anys. Barba ens porta a temps passats per a presentar-nos al jove Hipòlit, un nen que comença a treballar de pastor per ajudar a la seua pobra família. El primer encàrrec, un ramat d’ovelles que ha de travessar les Valls de la Marina, suposarà un veritable viatge iniciàtic d’Hipòlit, qui haurà d’aprendre a ser valent per enfrontar-se als perills, humans i màgics, que s’amaguen pels camins i senders. Una misteriosa melodia, a més a més, el portarà a descobrir una història dels vells pobladors.
L’aventura d’Hipòlit és un detallat recorregut per aquestos termes. L’autora agafa al xic a l’eixir de Pego i ens el porta fins a Planes. Pel mig, travessem llocs ben singulars com la Cova Obrada, el despoblat morisc de l’Atzuvieta, el Mas de Capa i Mona o el Barranc de l’Encantada, que contribueixen a reforçar el caire rondaller del llibre. I és que, de fet, “La dolçaina màgica” s’ha escrit com una rondalla per contar oralment, on un narrador s’encarrega de relatar punt per punt les peripècies del jove pastor davant una audiència delerosa d’històries.
Dedicada a la literatura infantil i juvenil
Joaquina Barba (Oliva, 1966) és una de les escriptores més destacades de l’actual panorama literari valencià. La seua bibliografia s’ha centrat especialment en els públics infantils i juvenils, on ha escrit contes com ara “Sonia i els maquis”, “Aixa, la xiqueta del desert” o “SOS! Bullying. Per entendre l’assetjament escolar”. Per la seua banda, la coberta és obra de la il·lustradora de Biar, Noelia Conca.
L’escriptora Joaquina Barba ha agafat aquestos paisatges i aquesta tradició de rondalla per al seu últim llibre, “La dolçaina màgica” (Onada Edicions, 2011), un conte dedicat a xiquets i xiquetes d’entre 9 i 12 anys. Barba ens porta a temps passats per a presentar-nos al jove Hipòlit, un nen que comença a treballar de pastor per ajudar a la seua pobra família. El primer encàrrec, un ramat d’ovelles que ha de travessar les Valls de la Marina, suposarà un veritable viatge iniciàtic d’Hipòlit, qui haurà d’aprendre a ser valent per enfrontar-se als perills, humans i màgics, que s’amaguen pels camins i senders. Una misteriosa melodia, a més a més, el portarà a descobrir una història dels vells pobladors.L’aventura d’Hipòlit és un detallat recorregut per aquestos termes. L’autora agafa al xic a l’eixir de Pego i ens el porta fins a Planes. Pel mig, travessem llocs ben singulars com la Cova Obrada, el despoblat morisc de l’Atzuvieta, el Mas de Capa i Mona o el Barranc de l’Encantada, que contribueixen a reforçar el caire rondaller del llibre. I és que, de fet, “La dolçaina màgica” s’ha escrit com una rondalla per contar oralment, on un narrador s’encarrega de relatar punt per punt les peripècies del jove pastor davant una audiència delerosa d’històries.
Dedicada a la literatura infantil i juvenilJoaquina Barba (Oliva, 1966) és una de les escriptores més destacades de l’actual panorama literari valencià. La seua bibliografia s’ha centrat especialment en els públics infantils i juvenils, on ha escrit contes com ara “Sonia i els maquis”, “Aixa, la xiqueta del desert” o “SOS! Bullying. Per entendre l’assetjament escolar”. Per la seua banda, la coberta és obra de la il·lustradora de Biar, Noelia Conca.
divendres, 2 de desembre del 2011
Avui i demà, "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" a Benicarló i a Morella
Després de l'èxit a les presentacions de Càlig i Vilafranca, aquest cap de setmana les memòries del mestre republicà arriben a altres dues localitats de les nostres comarques.
Així, els impulsors de l'obra, Ángel Rodríguez de Mier i José Borràs Fenollosa, exposaran els relats de José Vicente Borràs aquest divendres a Benicarló, a les 20 hores a la Penya Setrill. Comptaran amb la participació de Josep Ramon Tíller (proleguista del llibre) i de Xaro Miralles.
I a l'endemà dissabte la presentació serà al saló de Justícia de Morella, a les 19.30, amb l'assistència del batlle de la capital dels Ports, Ximo Puig.
Així, els impulsors de l'obra, Ángel Rodríguez de Mier i José Borràs Fenollosa, exposaran els relats de José Vicente Borràs aquest divendres a Benicarló, a les 20 hores a la Penya Setrill. Comptaran amb la participació de Josep Ramon Tíller (proleguista del llibre) i de Xaro Miralles.
I a l'endemà dissabte la presentació serà al saló de Justícia de Morella, a les 19.30, amb l'assistència del batlle de la capital dels Ports, Ximo Puig.
Nit de vi, literatura i erotisme a Vinaròs: "Vitis vinifera cataloniae"
La sala del Cafè Mandràgora de Vinaròs es va omplir de gom a gom per a la presentació del llibre "Vitis vinifera cataloniae", de Vicent Palatsí. Com va ocòrrer una setmana abans a Benicarló, la presentació va vindre acompanyada d'un tast de vins de la terra. Avel·lí Gòmez, de l'Associació Enològica de Castelló (a la qual també hi pertany Palatsí), va exposar els secrets per poder apreciar una bona botella.
Tot seguit, el cuiner Juanjo Roda va obrir la part literària de la presentació. El vinarossenc, aprofitant que el "Vitis vinifera cataloniae" són relats eròtics, va fer un conjunt dels símils i metàfores que uneixen la gastronomia i l'erotisme.
Finalment, Vicent Palatsí va fer cinc cèntims de la seua obra, un conjunt de contes que conjuguen l'erotisme amb els vins. Va exposar els perquès de detalls com la coberta, el títul o les cites que obren cada un dels contes pensats per a llegir amb una sola mà (ja que l'altra sosté una bona copa de qualsevol de la trentena de cellers referenciats en la publicació).
Tot seguit, el cuiner Juanjo Roda va obrir la part literària de la presentació. El vinarossenc, aprofitant que el "Vitis vinifera cataloniae" són relats eròtics, va fer un conjunt dels símils i metàfores que uneixen la gastronomia i l'erotisme.
Finalment, Vicent Palatsí va fer cinc cèntims de la seua obra, un conjunt de contes que conjuguen l'erotisme amb els vins. Va exposar els perquès de detalls com la coberta, el títul o les cites que obren cada un dels contes pensats per a llegir amb una sola mà (ja que l'altra sosté una bona copa de qualsevol de la trentena de cellers referenciats en la publicació).Muniatto comença desembre amb contacontes, concursos i nous llibrets
No hi para quiet en Muniatto! Si tot just este mes de novembre ha estat exposat a l'EMD de Jesús, ara, de cara a les festes de Nadal i Reis d'Orient, el xiquet més famós de la literatura ebrenca vol visitar un bon cabàs de pobles per fer més amics i amigues. Com sempre, ho farà acompanyat de les seues creadores, Olga i Ester Besolí, les encarregades de presentar i contar les aventures de Muniatto.Així, aquest mateix cap de setmana, es deixarà veure per la vila d'Aldover, que celebra la seua Fira de Nadal. Concretament, serà el diumenge i a la plaça de l'església. Més endavant, per al dia 11 de desembre, els podreu trobar a la Fira de Santa Llúcia d'Amposta.
Nou concurs del club de fans
A banda, el club de fans de Muniatto ha preparat un nou concurs per a aquest mes. Fins al proper dia 22, els membres del club han de fer-li una postal de felicitació al pallasso Muniatto. A partir d'ací, la imaginació de cadascú! Entre tots, s'hi sortejarà un dibuix original dels contes i el llibre on surt il·lustrat. Per a tota la informació i fer-se membre del club de fans (és debades!) podeu entrar al seu bloc o preguntar al correu muniatto@telefonica.net.
I en breu, tres noves ContallesEn poques setmanes la col·lecció s'ampliarà amb tres nous títols: "Muniatto i el jardí de la mare", "El Halloween de Muniatto" i "Muniatto coneix Garbanso". En aquest enllaç podreu veure el tràiler què han preparat per anar fent boca.
dijous, 1 de desembre del 2011
"El regal en la mirada" es presenta demà a Castelló
Fòrum Babel i Onada Edicions es complauen a convidar-vos a l’acte de presentació del llibre "El regal en la mirada", un relat de viatges de Joan-Baptista Campos, on l'autor desgrana les seues vivències i experiències al Perú més conegut i més desconegut.
A l'acte hi participaran el mateix autor del llibre i Josep Manuel Sanabdón, crític literari i director de la col·lecció Narratives, d’Onada Edicions.
Serà aquest divendres, 2 de desembre, a les 19.00 h a la Llibreria Babel, al carrer del Guitarrista Tàrrega, 20 de Castelló de la Plana.
El més consultat a Onadaedicions.com durant novembre
Aquestos han estat els títols més consultats a la web onadaedicions.com al llarg del ja passat mes de desembre, tant en ficció com en no-ficció.
FICCIÓ
1. Vitis vinifera cataloniae, de Vicent Palatsí (2011). Una de les darreres novetats de la col·lecció Narratives s'ha apujat fins el primer lloc del rànquing. Una temàtica abellidora, com són els relats eròtics i el vi, així com les presentacions que s'estan celebrant per les nostres comarques, han estat claus per convertir-la en una de les novel·les en valencià més llegides.
2. Després del silenci, d'Enric Lluch (2010). L'obra del prolífic autor d'Algemesí, guanyadora del prestigiós Ciutat de Sagunt, fa camí d'esdevindre un clàssic modern de la literatura valencians. Secrets familiars i memòria històrica es donen la mà en un llibre avalat per crítica i públic.
3. Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes (2010). Una altra obra premiada, en aquest cas amb el Vila d'Almassora, i que mostra la bona salut que hi viu el gènere del conte per a adults.
4. Els cossos oblidats, de Salvador Iborra (2009). La dramàtica pèrdua d'aquest nou valor de la poesia en català ha causat un gran augment en l'interés per conèixer la seua bibliografia, com és el cas d'aquest poemari, amb el qual el valencià va aconseguir el Ciutat de Sagunt.
5. La Nana de Sara, de Josep Maria Franquet (2011). Tanca la llista de ficció de novembre una altra novetat de l'estiu d'enguany, un conte infantil que va estrenar col·lecció, Imagina, dedicada als contes il·lustrats, en aquest cas, per Jordi Alfonso.
NO-FICCIÓ
1. La arquitectura popular de Peñíscola, de Luis Vicén i Pepa Balaguer (2010). El manual signat per aquesta parella professional al voltant de la Ciutat en el Mar s'ha convertit en una obra de referència quant el tractament de les actuacions arquitectòniques en indrets de gran valor patrimonial.
2. José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano, d'Ángel Rodríguez de Mier (2011). Novetat del mateix mes de novembre i presentat just el passat cap de setmana, l'obra d'Ángel Rodríguez ha revifat l'interés per la figura i els escrits que el mestre Borrás va dur a terme des de la presó, en els cinc mesos que va passar condemnat a mort abans de ser-li commutada la pena.
3. Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló, de Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll (2011). Tot i la localitat que presumeix el subtítul, l'"Ara, Estellés" és una obra vàlida per a qualsevol indret catalanoparlant, que aborda, amb rigorosos i didàctics articles, la vida i l'obra d'un poeta immortal com és Vicent Andrés Estellés.
4. Josep Anton Baixeras, literatura i acció cívica, de Diversos Autors (2011). També estrena de novembre, l'estudi literari aborda una altra figura de les lletres catalanes del segle XX, en aquest cas, el tarragoní Josep Anton Baixeras, narrador, traductor, activista i articulista.
5. Els dolços i els salats dels forns de Vinaròs, de Diversos Autors (2010). Al marge dels cícles de novetats, els llibres gastronòmics de La Teca compten amb un seguiment constant dels cuinaires de les nostres contrades i més enllà.
FICCIÓ
1. Vitis vinifera cataloniae, de Vicent Palatsí (2011). Una de les darreres novetats de la col·lecció Narratives s'ha apujat fins el primer lloc del rànquing. Una temàtica abellidora, com són els relats eròtics i el vi, així com les presentacions que s'estan celebrant per les nostres comarques, han estat claus per convertir-la en una de les novel·les en valencià més llegides.
2. Després del silenci, d'Enric Lluch (2010). L'obra del prolífic autor d'Algemesí, guanyadora del prestigiós Ciutat de Sagunt, fa camí d'esdevindre un clàssic modern de la literatura valencians. Secrets familiars i memòria històrica es donen la mà en un llibre avalat per crítica i públic.
3. Set narracions curtes per a una setmana llarga, de Joan Andrés Sorribes (2010). Una altra obra premiada, en aquest cas amb el Vila d'Almassora, i que mostra la bona salut que hi viu el gènere del conte per a adults.
4. Els cossos oblidats, de Salvador Iborra (2009). La dramàtica pèrdua d'aquest nou valor de la poesia en català ha causat un gran augment en l'interés per conèixer la seua bibliografia, com és el cas d'aquest poemari, amb el qual el valencià va aconseguir el Ciutat de Sagunt.
5. La Nana de Sara, de Josep Maria Franquet (2011). Tanca la llista de ficció de novembre una altra novetat de l'estiu d'enguany, un conte infantil que va estrenar col·lecció, Imagina, dedicada als contes il·lustrats, en aquest cas, per Jordi Alfonso.NO-FICCIÓ
1. La arquitectura popular de Peñíscola, de Luis Vicén i Pepa Balaguer (2010). El manual signat per aquesta parella professional al voltant de la Ciutat en el Mar s'ha convertit en una obra de referència quant el tractament de les actuacions arquitectòniques en indrets de gran valor patrimonial.
2. José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano, d'Ángel Rodríguez de Mier (2011). Novetat del mateix mes de novembre i presentat just el passat cap de setmana, l'obra d'Ángel Rodríguez ha revifat l'interés per la figura i els escrits que el mestre Borrás va dur a terme des de la presó, en els cinc mesos que va passar condemnat a mort abans de ser-li commutada la pena.
3. Ara, Estellés. 12 poemes, 12 cançons a Benicarló, de Francesc Delcastillo, Carme Alonso, Pepa Àlvarez i Òscar Coll (2011). Tot i la localitat que presumeix el subtítul, l'"Ara, Estellés" és una obra vàlida per a qualsevol indret catalanoparlant, que aborda, amb rigorosos i didàctics articles, la vida i l'obra d'un poeta immortal com és Vicent Andrés Estellés.
4. Josep Anton Baixeras, literatura i acció cívica, de Diversos Autors (2011). També estrena de novembre, l'estudi literari aborda una altra figura de les lletres catalanes del segle XX, en aquest cas, el tarragoní Josep Anton Baixeras, narrador, traductor, activista i articulista.
5. Els dolços i els salats dels forns de Vinaròs, de Diversos Autors (2010). Al marge dels cícles de novetats, els llibres gastronòmics de La Teca compten amb un seguiment constant dels cuinaires de les nostres contrades i més enllà.dimecres, 30 de novembre del 2011
Aquest dijous, es presenta el "Vitis vinifera cataloniae" a Vinaròs
El "Vitis vinifera cataloniae" arriba a Vinaròs. Demà, dijous 1 de desembre, a les 20 hores i al Café Mandràgora, Vicent Palatsí, autor dels contes, parlarà d'aquest llibre que conjuga l'erotisme i el bon gust pels vins de la terra. Estarà acompanyat del vinarossenc Juanjo Roda, conegut cuiner i director de la col·lecció de llibres gastronòmics La Teca, també d'Onada Edicions.
Jordi Colonques: "La qualitat que ens fa humans és una mena de 'filldeputisme' congènit que ha esdevingut eficient per la nostra supervivència."
L'autor de Vila-real conversa amb Josep Manel San Abdón al voltant de "Món animal", la novel·la d'humor negre publicada a la passada primavera, després de ser guardonada amb el Vila de Puçol. Jordi Colonques parla dels temes, dels personatges, emmarcats en un espai quotidià, un barri de ciutat qualsevol, com podria ser, per exemple, Benimaclet.
"Tinc una forta tendència a escriure literatura d’humor, gairebé de sainet. Però aquesta volta, sense fugir-ne massa, em vaig plantejar escriure una història amb personatges que tingueren més substància que unes meres caricatures. Així que vaig treballar primer el rerefons dels actors del teatret, les motivacions que els havien de dur a actuar d’una manera o una altra. Tot i que essent una història d’humor el que m’interessava era desenvolupar amb un cert ritme les accions simultànies, com a les pistes d’un circ, i no tant fer que els personatges patiren una evolució psicològica al llarg de la novel·la."
En la conversa també s'hi parla de la dificultat dels escriptors valencians per abastar l'ample mercat catalanoparlant, tot i que la Xarxa ha afeblit les fronteres. "Ara, el que no sé dir-te és si l’humor bròfec de “Món animal” s’hi entendria bé", apunta Colonques.
L'entrevista sencera es pot llegir al bloc de Josep Manel San Abdón o a 3x4.info.
"Tinc una forta tendència a escriure literatura d’humor, gairebé de sainet. Però aquesta volta, sense fugir-ne massa, em vaig plantejar escriure una història amb personatges que tingueren més substància que unes meres caricatures. Així que vaig treballar primer el rerefons dels actors del teatret, les motivacions que els havien de dur a actuar d’una manera o una altra. Tot i que essent una història d’humor el que m’interessava era desenvolupar amb un cert ritme les accions simultànies, com a les pistes d’un circ, i no tant fer que els personatges patiren una evolució psicològica al llarg de la novel·la."En la conversa també s'hi parla de la dificultat dels escriptors valencians per abastar l'ample mercat catalanoparlant, tot i que la Xarxa ha afeblit les fronteres. "Ara, el que no sé dir-te és si l’humor bròfec de “Món animal” s’hi entendria bé", apunta Colonques.
L'entrevista sencera es pot llegir al bloc de Josep Manel San Abdón o a 3x4.info.
Avui és l'últim dia de la mostra de dibuixos de Muniatto a Jesús
Tanca avui l'exposició que al llarg de tot aquest mes de novembre, ha "muniattitzat" la vila de Jesús. Per si encara hom no se n'havia assabentat, encara hi és a temps per acudir a l'EMD, ubicat a la plaça de la Immaculada, i gaudir dels dibuixos d'Ester Besolí, il·lustradora de "Les Contalles de Muniatto", els contes infantils ebrencs més seguits. Precisament, bona part de la mostra s'ha extret dels onze llibrets publicats sobre aquest curiós i alegre xiquet.
Com a mostra, s'ha penjat un vídeo a Youtube de la visita que l'escola Daniel Mangrané va fer a l'exposició. Allí es van trobar amb la contacontes Olga Besolí, l'autora dels textos de les Contalles, que els va fer passar una bona estona amb les historietes d'en Muniatto.
Com a mostra, s'ha penjat un vídeo a Youtube de la visita que l'escola Daniel Mangrané va fer a l'exposició. Allí es van trobar amb la contacontes Olga Besolí, l'autora dels textos de les Contalles, que els va fer passar una bona estona amb les historietes d'en Muniatto.
dimarts, 29 de novembre del 2011
Éxit de les presentacions de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" a Càlig i Vilafranca
Les primeres presentacions de "José Vicente Borrás. Memorias de un maestro republicano" s'han saldat amb dos èxits d'assistència i participació. Tant a Càlig, el divendres, com a l'endemà dissabte a Vilafranca, l'obra impulsada per Ángel Rodríguez de Mier va omplir l'auditori, en molts casos amb persones que van poder conèixer en persona al mestre republicà.
Com no podia ser d'altra manera, la primera presentació va ser al poble natal de José Vicente Borràs. L'alcaldessa de Càlig, Ernestina Borràs, va introduir l'obra i els parlants, Ángel Rodríguez i el fill del protagonista, José Borràs Fenollosa i va afirmar que no mai havia vist tan plena la sala del Centre de Cultura. A l'acte hi van acudir els néts del mestre, provinents de punts tan distants com Galícia o Bèlgica.
Tot seguit, Ángel Rodríguez de Mier va exposar com es va materialitzar aquest projecte, la història que s'amaga darrere i que comença quan Borràs Fenollosa va contactar amb ell a causa d'un article publicat al setmanari El Dissabte al voltant dels immigrats. Posteriorment li va esmentar la possibilitat de publicar els relats del seu pare, escrits des de la presó quan va ser condemnat a mort, així com les seues memòries.Rodríguez de Mier va considerar que allí hi havia una gran història que es mereixia un bon llibre, i va investigar per contextualitzar, contrastar i ampliar els textos del mestre Borràs. Com explicava, van parlar amb nombroses persones de les nostres comarques, fins i tot amb alumnes de José Vicente Borràs quan va estar destinat a Vilafranca durant la II República.
Amb emoció, Ángel Rodríguez de Mier va resumir les vivències del mestre al llarg d'aquestos difícils anys i va concloure que la vila de Càlig havia d'estar orgullosa tant de José Vicente Borràs com del seu germà Emilio, un lluitador les aventures del qual també són recollides al llibre. El gest va ser correspost per la batllesa calijona, qui va lliurar la insginia de la localitat als autors.
"En aquesta sala va ser empresonat el mestre José Vicente Borràs"
A l'endemà, tant Ángel Rodríguez de Mier com José Borràs Fenollosa van presentar l'obra a Vilafranca, la població en la qual el protagonista va ser mestre entre 1931 i 1936. Acompanyats de l'alcalde Òscar Tena, van recordar davant 80 persones que en eixe mateix indret, la Casa Social de l'Avinguda del Llosar, set dècades abans va estar empresonat José Vicente Borràs i la seua dona, Carmen Fenollosa, a l'acabar la Guerra Cívil.
La crònica de l'acte a Vilafranca es pot trobar a diversos mitjans de comunicació, com 3x4.info, Las Províncias o La Rodalia.
Aquest cap de setmana, més presentacions.
Els autors seguiran difonent l'obra de José Vicente Borràs al llarg de les nostres comarques durant el primer cap de setmana de desembre. El divendres 2, serà a Benicarló, concretament a la Penya Setrill, a les 20 hores. A l'endemà, serà el torn de Morella: a les 19:30 al Saló de Justícia de la capital dels Ports.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)