"La cuina de la Tinença de Benifassà" es presenta aquest dilluns al Ballestar

Amb el mes d'agost, les presentacions continuen a la Setena. El dilluns 4 d'agost, en el marc de les seues festes, el Ballestar acull la presentació del llibre de Luisa Viñas "La cuina de la Tinença de Benifassà". Serà a partir de les 17 hores.

Amb aquest receptari, Viñas busca recuperar la tradició gastronòmica i el patrimoni, cultura i història vinculades als àpats, amb propostes saludables i suggeridores extretes de testimonis dels diversos pobles de la Tinença.

"Cal una actitud crítica que arribe al cor del lector". Parlem amb Joan Pla, autor de "El repòs dels amants"

Sens dubte, Joan Pla és un dels noms que han marcat la literatura juvenil valenciana contemporània. Al llarg de quasi tres dècades, el d'Artana ha publicat obres que han format part de dues generacions d'estudiants -sense oblidar al públic general-. Amb "El repòs dels amants" proposa un relat que alterna la intriga i l'amor, el seus grans temes.

Com sorgeix aquest projecte?

D'una manera molt moderna. A través d'Internet. Estava navegant per la xarxa quan va aparèixer el poble de la Mussara. Em va cridar l'atenció que fóra un poble que hagués estat abandonat feia temps d'una manera estranya i sembla que precipitada. Aquests temes sempre interessen a un sector de joves.

Per què veu pensar en un lloc, un poble abandonat com és La Mussara, com a escenari de “El repòs dels amants”?

Em vaig interessar pels fets estranys que s'hi contaven: misteris i llegendes, però també les afirmacions que alguns personatges feien sobre les pròpies experiències que havien passat. En ser un poble en runes, abandonat, i a causa de les llegendes que algun personatge havia experimentat, vaig pensar que era un lloc ideal per a protagonitzar les històries que jo tenia en ment. Eren tals per a quals... Em venia tal paisatge com anell al dit.

Quins creieu que són els elements que ha de tindre una novel·la per a atraure el públic juvenil?

Bé, sobretot un misteri creïble. Una intriga, una curiositat per saber com es resolen els misteris que hi planteges. I si damunt ara fem ús de les noves tecnologies, encara millor. S'hi senten més identificats. Si també hi ha valors històrics i humans, encara els resulta més seductor en sentir-se solidaris amb els fets... Fins a quin punt és diferent a escriure per a un públic adult? No és que siga massa diferent. Els adults demanen uns assumptes més a la seua alçada, que no siga una colla de joves els que resolguen els problemes, sinó, més bé, un investigador, siga periodista, escriptor o policia... Al cap i a la fi, no hi pot faltar el misteri, la intriga, la versemblança..., o problemes de la vida actual que hom s'hi senta identificat. També cal una actitud crítica que arribe al cor del lector.

Com valoreu la situació actual de la literatura infantil i juvenil en valencià?

No sóc cap expert en el tema, ja que no puc seguir per abundant tota la producció literària que es fa... Però, pel que seguisc a través de les publicacions que llig en les editorials o a través de facebook, tot i que deuen que ha minvat la publicació per la punyetera crisi, veig que es publiquen un bon nombre de bones obres i que els autors més emblemàtiques no han deixat la feina...

Amb més de tres dècades de publicacions, considereu que ha canviat el públic lector infantil i juvenil?

Bé, l'únic canvi que es puga fer a de ser amb una major visió crítica de les obres que es publiquen. Vull dir que els alumnes no s'empassen històries que podien empassar-se fa uns anys, ja que estan més ben informats i no són tan 'innocents', diríem. També cal estar, com he dit, al loro amb les noves tecnologies.

Teniu cap altre projecte a la vista?

De moment, les muses m'han abandonat. Potser necessiten un petit descans... Però en quan tornen, les agafaré de la cua, o de la cabellera, i no les soltaré. Ara a la tardor es publicarà una nova novel·la negra, seguint la línia de Don Fabrizzio i un cadàver al Prince Building. I la publicarà la mateixa editorial que va publicar aquesta.

Foto: El Pont de les Lletres

Mònica Segura i Manel Alonso van presentar els seus llibres a l'Aplec dels Ports

El diumenge 27 de juliol, l'Aplec dels Ports, celebrat enguany a Sorita, va programar una doble presentació literària amb dues obres d'Onada Edicions: "El meravellós viatge de Libori" de Mònica Segura i "Cròniques des de l'infern" de Manel Alonso. En principi, dos llibres ben diferents: el primer, un conte infantil arrelat a la comarca, el segon, un recull d'articles d'opinió al voltant de la societat, economia i política valenciana, però amb un fort punt comú: la necessitat de preservar, conservar i difondre la nostra cultura.

Curiosament, ambdòs autors mantenen sengles blogs, i a l'endemà, tant l'autora de Forcall com l'escriptor de Puçol van publicar una crònica de la presentació, així com diverses fotografies de l'acte al frontó de Sorita. Mònica Segura va destacar l'objectiu del seu projecte La Maleta de Libori, al qual hi pertany el conte com a acció: "la necessitat d'educar els nostres xiquets i xiquetes en el patrimoni com una eina clau en la seua futura conservació ja que allò que no es coneix, difícilment serà acceptat i protegit". Mentre, per la seua banda, Manel Alonso va apuntar que la gira de presentacions aquest llibre continua sumant-hi comarques, i parafrasejant la Malaguenya de Barxeta (amb Pep el Botifarra actuant-hi no molt lluny) "Mira si he corregut terres / que he estat en Algemesí, / en Alcoi, Gata, Monòver / en Silla, Torrent i ací."

Podeu llegir els articles sencers de Mònica Segura a La Maleta de Liborio i de Manel Alonso a Els Mecanoscrits de Pouet.

"Llegir una obra de teatre pot ser tan apassionant com llegir una novel·la". Parlem amb Octavi Egea, autor de "Amami, Alfredo, amami"

Amb una extensa i reeixida trajectòria en el món teatral, el dramaturg català Octavi Egea guanyava el darrer Premi Ciutat de Sagunt en la categoria de Teatre amb "Amami, Alfredo, amami", una història d'amors prohibits en la Barcelona de la posguerra.

Com sorgeix la idea de “Amami, Alfredo, amami”?

Sorgeix per la meva estima i admiració cap a l’òpera La Traviata, i sobre tot al moment de la renúncia a l’amor per part de Violetta en que canta l’Amami, Alfredo, Amami. A partir de la novel·la de Dumas s’han escrit infinitat de guions cinematogràfics, textos teatrals, novel·les, però, que jo sàpiga, mai no havia servit de base a una història d’amor entre dos homes. I vaig decidir escriure-la jo. I a més, jugar una mica amb el final tradicional.

Els personatges, tot i viure còmodament en uns anys difícils, transpiren infelicitat. Quin és el fons que amaguen en les seues conductes?

Els personatges de l’obra que transpiren infelicitat són els que cerquen quelcom que els diners no els poden donar: l’amor.

Quin és el paper que juga en l’obra La Traviata de Verdi? Hi ha hagut més influències destacables al text?

La Traviata és l’eix vertebral del text, però hi ha hagut moltes més influències; fins i tot, segur que n’hi ha de les que no en sóc conscient. Tots els escriptors aboquem en les nostres obres retalls de les pròpies vides, o de vides alienes que enssiguin properes. De vegades ho fem a posta i de vegades, sense adonar-nos-en.

Espereu veure l’obra representada? Vau pensar en cap actor o actriu en concret a l’hora de dibuixar els personatges de l’obra?

I tant que espero veure-la representada! El destí final d’un text teatral és que pugi a un escenari. Quan escric un text no acostumo a “posar” cares d’actors o d’actrius als personatges. Més aviat –i encara que sembli estrany- penso en persones del meu entorn, sovint alienes al món del teatre i que han viscut, o podrien viure, situacions similars a les dels personatges. Crec que si escrivís pensant en intèrprets concrets “encotillaria” els personatges.

Què en penseu de la situació dels llibres teatrals?

Que la seva difusió és limitada, que es concreta per a la gent de teatre però no per al lector en general. Cal esperar que amb les noves polítiques d’ensenyament s’acostumi als joves a llegir teatre. Llegir una obra de teatre pot ser tan apassionant com llegir una novel·la.

La dramatúrgia va obtindre l’últim Ciutat de Sagunt. Són necessaris els premis com aquest per a la difusió de la literatura?

En el món teatral anglosaxó –possiblement també en altres cultures que no conec prou bé- s’edita pràcticament tot el que s’estrena. En qualsevol llibreria de Londres pots trobar totes les obres que s’hi estan representant. Aquí, tret de les edicions que fan els teatres públics, molt poca literatura teatral es publica. Per tant, sí, són molt necessaris els premis literaris per donar a conèixer autors i obres. I tant de bo, que els teatres públics tinguessin en compte la tasca que fan ajuntaments, associacions culturals, editorials, etc. en favor del teatre que s’escriu a casa nostra i programessin regularment alguna de les obres guardonades.

Es presenta el llibre "Càlig modern. Demografia i economia" de Joan Ferreres

Aquest divendres 1 d'agost, a partir de les 19 hores, l'historiador Joan Ferreres Nos estrena a Càlig la primera part sobre el seu estudi sobre el Càlig modern (segles XVI, XVII i XVIII) en el qual se centra en els aspectes demogràfics i econòmics de la vila. 

Un passeig pel Càlig de fa segles que tindrà lloc al Centre de Cultura, amb la intervenció de l'autor, l'alcaldessa de la localitat Ernestina Borràs i el representant d'Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla.

"Els joves tenen capacitat per reaccionar en grup i ser solidaris, tenen instint d’aventura, encara que sembli que estan tots pendents només d’una pantalleta." Parlem amb Margarida Aritzeta, autora de "Cita a la Paret de Gel"

Margarida Aritzeta és un dels noms de referència de la literatura juvenil catalana. L'autora de Valls ha publicat enguany amb Onada Edicions "Cita a la Paret de Gel", un trepidant relat adreçat a aquest exigent públic.

Ara qui som camí de l’escalfament global, com vau pensar en l’efecte contrari com a partida per a un llibre?  

Precisament ara és quan es donen al món més fenòmens climàtics extrems: inundacions fora de temporada, calors sobtades o tempestes de neu en llocs imprevistos, huracans més destructius que mai... Fa uns quants anys vaig viure una d’aquestes situacions de setge per una nevada a la meva ciutat, que és un lloc on ja no neva mai. Va ser terrible, perquè ja no hi estem ni acostumats ni preparats. L’únic que s’hi va divertir va ser el gos. Vaig pensar que portant-lo una mica més a l’extrem seria ideal per plantejar que és el que som capaços de suportar els humans i què ens passa quan tot comença a fallar.

En quin gènere podríem situar l’obra, ciència-ficció, aventures…? 

És una història d’aventures, evidentment, amb un puntet d’influència de la ciència ficció però quasi gens.

El llibre es posa en el punt de vista de dos joves que veuen les seues vides del tot alterades per la tempesta. Considereu que la joventut pot respondre millor que els adults a una situació extrema com la que descriu l’obra? O pel contrari tenim una generació excessivament depenent de les noves tecnologies digitals? 

Els joves de la història són més curiosos i més creatius que els seus pares i avis, però també desconeixen què passa en situacions que no han viscut mai, quan la gent havia de viure sense màquines, sense electricitat. Els joves tenen capacitat per reaccionar en grup i ser solidaris, tenen instint d’aventura, encara que sembli que estan tots pendents només d’una pantalleta. Pel que fa a les tecnologies digitals, penso que han vingut per quedar-se i tots plegats hem d’aprendre a integrar-les a la vida de manera que ens ajudin i no ens facin nosa, que no ens aïllin els uns dels altres pensant que ens comuniquem millor.

Quin paper juga l’escenari, és a dir, la vila i els diversos barris en el transcurs de l’obra? 

No és possible explicar cap història sense que passi en algun lloc, necessitem el marc de l’acció. Però aquí el lloc és molt important. La població és mitjana i s’assembla molt a qualsevol de les nostres, amb una presència molt propera encara del camp i l’agricultura, camps de conreu i tarongers, però també amb els seus barris amuntegats i les seves zones fosques, on viu la gent que no voldria veure ningú. Els que ens incomoden i ens fan por.

Quins elements considereu que ha de tindre una novel·la com aquesta per atraure i enganxar el lector juvenil? 

Ah, quin gran misteri és aquest! El lector ha de veure els personatges com algú que l’emociona, que l’excita, ha de prendre partit i s’hi ha d’enrabiar, ha de voler continuar a veure què passa, ha de sentir que no li estan prenent el pèl ni li volen colar un manual de bons costums disfressat de novel·la. Ha de ser lliure i feliç, gaudir-ne, poder discutir sobre si això o allò, recomanar-lo. La fòrmula no és alguna cosa exacta.

Com espereu que el públic reba la novel·la? 

Espero que els apassioni, que la discuteixin, que es plantegin coses a partir del que viuen els personatges i el que passa en aquell lloc.

Teniu cap altre projecte a la vista? 

Sempre hi ha un altre projecte... en aquest cas, el proper és una altra novel·la juvenil que es diu Els cais de les sirenes, una mena de segona part d’una altra novel·la que a hores d’ara ja ha llegit moltíssima gent i que es diu L’aiguamoll dels cocodrils. Però no sortirà fins a l’entrada de l’estiu de 2015. És a dir que, de moment, gaudim aquesta. 

Foto: Carme Esteve (AELC)

Es presenta la segona part de l'obra "Canet modern" aquest dissabte a Canet lo Roig

Aquest dissabte 2 d'agost, l'historiador Joan Ferreres Nos presenta la segona part del seu llibre "Canet modern". Serà a partir de les 19 hores al Tele Club de Canet lo Roig, amb la participació de l'autor, l'alcaldessa Maria Ángeles Pallarés i el representant d'Onada Edicions Miquel Ángel Pradilla.

Després de la primera part publicada i presentada a l'agost de 2013, l'autor santjordienc completa el recorregut pel Canet dels segles XVI, XVII i XVIII amb els aspectes econòmics, urbanístics i culturals de la vila.

"La cuina de les Terres de Mestral" es va presentar a Tivissa

Després de l'estrena a l'Hospitalet de l'Infant, el receptari de "La cuina de les Terres de Mestral" continua el seu recorregut pel territori més proper, i aquest dimarts 22 de juliol hi va ser present a Tivissa. Al Casal Cultural, el regidor Santi Borràs i el representant d'Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla van fer cinc cèntims d'aquesta iniciativa que pretén revitalitzar les Terres de Mestral a partir del seu patrimoni gastronòmic, simbolitzat en la clotxa, gràcies a la variades i originals propostes de la Fundació Alícia.

 

 

Imatges de la MIDIT

"Al Delta de l'Ebre la tradició oral en forma de cançó ha estat històricament un nexe vertebrador". Parlem amb Jesús Serrano, autor de "Teresina no sap cantar"

Després de l'èxit dels dos contes de Miquelet Setencàrrecs, aquesta primavera en Jesús Serrano presentava la tercera part, que com el seu nom indica, cedeix el protagonisme a la granota Teresina. En "Teresina no sap cantar", de nou il·lustrada pel morenc Jordi Alfonso, Serrano ens proposa un divertit viatge pel Delta de l'Ebre a la recerca de la inspiració perduda per entonar melodies.

En aquest nou conte de la nissaga de Miquelet Setencàrrecs, que us duu a cedir el protagonisme a la granota Teresina, secundària als anteriors?

Resulta de tothom sabut que les granotes són força saberudes i, sobretot, molt i molt ufanoses..., per això mateix, la granota Teresina, ja feia temps que trucava a la nostra porta sol·licitant un major protagonisme que no ens vam poder estar de donar-li.

D’on sorgeix la idea de recuperar les cançons tradicionals del Delta de l’Ebre a través d’un conte infantil?

En un territori tan peculiar com és el Delta de l'Ebre la tradició oral en forma de cançó ha estat històricament un nexe vertebrador que sempre ha jugat un paper fonamental en les relacions intergeneracionals dintre de les mateixes famílies... Aquest és un fet que no podíem deixar passar per alt i, per això, hem decidit seguir emprant el conte il·lustrat per tal de recuperar aquestes cançons de tria, cantarelles, moixaines..., que el gran rodet uniformitzant centralista haguera acabat fent desaparèixer.

Penseu que és un patrimoni en perill d’extinció, o pel contrari, hi gaudeix de popularitat i futur?

Avui, arran dels darrers moviments de defensa del territori i de l'èxit d'algunes festes com la Festa del Mercat, la Plantada i la Sega, sembla que la jota improvisada i tot allò que tingui relació amb la tradició més propera (la dels nostres iaios i iaies), de les nostres terres estigui tornant...

També incorporeu notes d’història, societat i llengua. Considereu que ara costa més de transmetre els trets identificatius locals al jovent?

El fet de tenir formació d'historiador fa que, malgrat escriure contes destinats al públic infantil, no em pugui estar de "fer de mestre" i tractar transmetre aquest llenguatge més local o aquells llocs més emblemàtics del Delta. Fent referència concreta a la pregunta us diré que cada vegada, davant els centenars d'imputs visuals que està rebent el nostre jovent diàriament, resulta difícil que centrin la seva atenció en la cultura tradicional…, però, amb projectes d’aquesta mena, tractem de posicionar-nos en contra d’aquest imposible.

Ha estat el Delta de l’Ebre un escenari fàcil per ambientar el relat?

És el lloc que m'ha vist néixer. És la terra que estimo. És el lloc on vull morir.

Com ha estat el procés de tria de les cançons?

El procés de tria ha estat difícil ja que, vam recollir una vuitantena de cançons de tota mena i vam triar aquelles que vam considerar més adients per a l'esdevenir de la història o bé aquelles que vam trobar que el lector reconeixeria d'una manera més ràpida sentint-se identificat amb la historia del llibre.

De nou heu treballat amb l’il·lustrador Jordi Alfonso. Com valoreu l’aportació dels seus dibuixos al conjunt de l’obra?

Jordi és un "fenómeno". Agafa les meves idees a la primera i plasma en dibuix la versió millorada d’allò que jo haguera pogut arribar a imaginar. És un gran professional i un dels millors il·lustradors del territori.

L’obra ja porta uns mesos al carrer i ha comptat amb diverses presentacions. Com ha estat la rebuda del públic?

Estem molt contents! Les presentacions a la Biblioteca Comarcal d’Amposta, a la de Deltebre i a la Fira del Llibre Ebrenc a Móra van resultar profitoses i enriquidores a causa de la presencia de força públic i per les fantàstiques aportacions artístiques de l’actriu Bienve Borràs, Sílvia Ampolla, Núria Ferré, Los Dimarts al Llar i l’Arturo Gaya.

Teniu cap altre projecte a la vista?

El cap sempre ens bull i ja tenim alguns projectes entre mans que desitgem que acabin fructificant i veient la llum.

El poble de Bel acull la presentació de "La cuina de la Tinença de Benifassà" aquest dissabte al vespre

Luisa Viñas farà doblet aquest dissabte 26 de juliol. Si a les 11 hores presenta "La cuina de la Tinença de Benifassà" a Coratxà, per la vesprada, a les 18 hores, ho farà a Bel, el poble més menut de la Setena que no hi falta del receptari sobre la cultura gastronòmica d'aquesta comarca del nord valencià.

L'Aplec dels Ports acull les presentacions de "Cròniques des de l'infern" i "El meravellós viatge de Libori"

Aquest cap de setmana, els Ports -i en concret Sorita- esdevenen la capital cultural de les nostres comarques. Del 25 al 27 de juliol, torna l'Aplec, que en aquesta 36ena edició proposa un programa carregat de música, espectacle, reivindicació, territori, i també, lligat a l'anterior, literatura.

Enguany s'hi presenten dues obres d'Onada en el marc de l'Aplec dels Ports, ambdues el diumenge 27, a les 16 hores, a la Casa de la Cultura de Sorita: "Cròniques des de l'infern" de Manel Alonso, i "El meravellós viatge de Libori" de Mònica Segura.

En el primer cas, aquesta presentació continua el projecte de l'autor de Puçol de dur el seu llibre a cadascuna de les comarques valencianes, fet que es veu reflectit en les nombroses presentacions repartides per la nostra geografia. De plena vigència, les cròniques alonsianes descriuen i reflexionen al voltant de les diverses crisis que colpegen la societat del País Valencià.

Mentre, amb les aventures de Libori, Mònica Segura ha elaborat una interessant i completa iniciativa per apropar als més menuts la importància del patrimoni del seu poble, Forcall, el qual compta amb el jaciment de Lesera. "El meravellós viatge de Libori" és una de les accions de La maleta de Libori, gràcies a la qual els escolars coneixen i comprenen la necessitat de preservar i conservar la nostra història.

"El futbol durant anys i panys era l'element d'oci massiu". Entrevista a Emigdi Subirats, autor de "80 anys de futbol a Campredó"

A finals del mes de juny, Emigdi Subirats presentava en societat el llibre "80 anys de futbol a Campredó", un recorregut per la història i les persones que han fet possible la pràctica d'aquest esport a Campredó, fins el punt d'esdevindre, des de la humiltat, un símbol d'aquesta vila del Baix Ebre.

Què us va dur a escriure aquest llibre? Hi teníeu relació amb el futbol campredonenc abans del projecte? 

Des de la Junta Directiva de la UE Campredó se'm va encomanar la redacció d'un llibre commemoratiu dels vuitanta anys de la pràctica de l'esport rei al poble. Es va organitzar paral·lelament una exposició de fotos, diverses activitats esportives, i un documental, en el marc del Curt-redó Film Festival que se celebra la darrera setmana de juny organitzar per Soldevila. Quant a relació amb l'esport, no he estat mai un bon esportista. Sóc futbolero, més aviat barcero (si aquest mot existís!), tot i que presideixo l'AMPA de l'escola local i tinc una estreta relació amb el president de la UE Campredó, amb qui organitzem diverses activitats esportives durant l'any. A més, el meu fill juga amb l'equip aleví, i sempre estic a disposició del club per qualsevol necessitat. 

Com ha estat la investigació històrica? 

 M'he entusiasmat veritablement durant el procés investigador. He posat molta imaginació quant a la confecció de capítols nous. He consultat diversos diaris digitals que m'han aportat moltíssima informació. La cara de felicitat que feia cada cop que trobava informació de pes era l'espill de la meua motivació i del meu entusiasme en què quedés un llibre digne. També he escoltat molta gent que m'ha anat informant sobretot de les èpoques pioneres, i he comptat amb la col·laboració de bons jugadors actuals igualment. 

Com considereu que ha acollit Campredó el llibre? 

S'està venent bé i me'l comenten moltíssim. De fet, implica moltes famílies i gairebé tothom s'hi pot veure representat. 

El llibre se centra sobretot en la Unió Esportiva Campredó com a club emblema del futbol local. Quin considereu que ha estat el paper de l’equip en la societat del poble al llarg d’aquest temps? 

És l'entitat més antiga i amb més tradició. De fet, durant anys era gairebé l'única. Campredó ha despertat quant a dinamisme durant els darrers vint anys, no ha comptat amb llarga tradició associativa. El futbol durant anys i panys era l'element d'oci massiu. 

Amb quins elements i conclusions de la història del futbol campredonenc us quedeu després de la publicació de l’obra? 

He quedat molt gratament sorprès de determinats moments brillants de l'entitat, i del fet que uns quants jugadors han fet una carrera futbolística de pes. Pensem que David Escandell ha jugat a 2n B amb l'Hospitalet, o Josep M. Príncep i Martí Labòria a 3a Divisió amb el CD Tortosa. 

Què us ha dut a incorporar un capítol dedicat a les nissagues familiars? 

Justament demostrar la vinculació estretíssima de l'entitat, i l'esport rei, amb moltíssimes famílies del poble. Iaio, pare i nét han defensat els colors de la UE Campredó, i això és fruit d'orgull per molta gent. L'estima a l'entitat per part d'aquells que la viuen intensament és molt gran. 

A quin futbolista de la història campredonenca li atorgaríeu el “Baló d’Or” com a millor jugador?

Probablement Josep M. Príncep, un esportista de cap a peus. Bon lateral del CD Tortosa als anys cinquanta, va competir a la lliga suïssa amb el Chennois, i era ja panxudet i calb quan encara defensava els colors de la UE Campredó amb més de quaranta anys. 

Com veieu el futur del futbol a la vila? 

Compta amb una Junta Directiva joveníssima, amb una mitjana de 25 anys, i molt activa. Ha endegat el projecte del futbol base amb èxit, i s'han aconseguit dos ascens en tres temporades (va haver-hi el descens pel mig, però). Crec que és el moment més brillant de la història de l'equip, i s'està treballant molt bé. 

Teniu cap altre projecte a la vista? 

M'agradaria poder fer la història de l'esport a Campredó, en modalitats com judo, rem, atletisme, futbol, handbol, esgrima, alpinisme, etc. Hem tingut campions a nivell estatal d'aquests esports i m'encantaria poder fer el recull.

"La cuina de la Tinença de Benifassà" es presenta a Coratxà el matí del 26 de juliol

Després del Boixar i Fredes, la gira de presentacions de "La cuina de la Tinença de Benifassà", el receptari de gastronomia tradicional de Luisa Viñas, aplega a Coratxà el proper dissabte 26 de juliol, a partir de les 11 hores.

De la mà de l'autora, podreu conèixer les arrels gastronòmiques que conformen la Setena, amb receptes que formen part de la història i el patrimoni de la comarca. Més enllà d'un recull de plats, "La cuina de la Tinença de Benifassà" és redescobrir el territori a partir dels àpats.

"La cuina de les Terres de Mestral" es presenta a Tivissa aquest dimarts 22 de juliol

Després de l'estrena a l'Hospitalet de l'Infant, la cuina tradicional i de la clotxa de les Terres de Mestral visiten un altre poble d'aquest territori: Tivissa. Al seu Casal Cultural es presentarà el receptari dut a terme per la Fundació Alícia, aquest dimarts 22 de juliol a partir de les 19 hores.

"La cuina de les Terres de Mestral", que podeu trobar en versió bilingüe català-castellà, és un passeig per aquest indret de mar i muntanya a partir del seu patrimoni culinari, simbolitzat en la clotxa. Per aquest motiu, la Fundació Alícia ha dut a terme dues tasques: per un costat la recuperació dels plats tradicionals de carns, peixos, sopes, dolços, etc. i per l'altre, la reformulació curiosa i original de la clotxa, un menjar que podríem dir "ràpid" però saludable i fet amb productes de la terra.

Es presenta la segona part de "Canet modern" de Joan Ferreres

L'historiador maestratenc Joan Ferreres fa doblet aquest inici d'estiu. Si l'1 d'agost presenta "Càlig modern", l'endemà dissabte 2 estrena una altra novetat: la segona part de "Canet modern", un recorregut per la vila de Canet lo Roig als segles XVI, XVII i XVIII.

Aquesta novetat es presentarà al Teleclub, tal com ho va fer l'any passat el primer volum. Aquell es va dedicar al territori i a la demografia, i ara es completa amb els capítols corresponents a l'economia, l'urbanisme i la cultura. D'aquesta manera, de la mà de la documentació històrica, coneixerem quines eren les ocupacions dels canetans i canetanes d'aleshores: l'agricultura i la ramadera, les activitats artesanals i el comerç. En l'aspecte urbanístic veurem com era la vila: carrers, places, ravals, portals i elements singulars, alguns dels quals encara els podem trobar avui en dia. Finalment, per cultura entenem el paper de la religió com a institució, a més dels representants i els costums recollits en protocols notarials, processos judicials i altres documents.

Joan Ferreres i Nos És doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; màster en Història moderna i contemporània; professor de batxillerat de l’IES Thos i Codina de Mataró, ara jubilat; vicepresident i membre de la junta directiva del Centre d’Estudis del Maestrat; president de l’Associació dels Jordiencs Absents, i director de la revista Fulls de Sant Jordi. A més, és autor i coautor d’una trentena de llibres d’història, art i etnologia.

"Càlig modern I. Demografia i economia", nou llibre de Joan Ferreres

L'historiador Joan Ferreres Nos és l'autor del nou llibre de la col·lecció Biblioteca Calijona. Tot continuant els estudis duts a terme en altres poblacions del Maestrat, publica la primera part de la història moderna de Càlig en "Càlig modern". L'obra es presenta el divendres 1 d'agost a les 19 hores al Centre de Cultura de la vila, amb la participació de l'autor, l'alcaldessa Ernestina Borràs i el representant d'Onada Edicions Miquel Àngel Pradilla.

En aquest volum es tracten dos aspectes fonamentals de la vila dels segles XVI, XVII i XVIII: la demografia i l'economia. En la primera part, gràcies a la documentació, estableix els noms i cognoms més comuns dels calijons i calijones modernes, tot observant algunes llistes de veïns, l'evolució dels llinatges o l'estudi d'algunes famílies destacades. Mentre, en el capítol econòmic es recupera com era l'agricultura de l'època, les partides del terme, els ramats i els treballs artesans. Amb tot, un amè passeig per la història de Càlig, que ens descobrirà aspectes desconeguts de la població.

El santjordienc Joan Ferreres i Nos és doctor en Història per la Universitat Autònoma de Barcelona; màster en Història moderna i contemporània; professor de batxillerat de l’IES Thos i Codina de Mataró, ara jubilat; vicepresident i membre de la junta directiva del Centre d’Estudis del Maestrat; president de l’Associació dels Jordiencs Absents, i director de la revista Fulls de Sant Jordi. A més, és autor i coautor d’una trentena de llibres d’història, art i etnologia.

La literatura del quilòmetre zero al Camp de Tarragona

La revista Fet a Tarragona s'ha fet ressò per Literatura Km0, una de les accions dins del projecte Onada Educació per la qual es busca apropar al lector, i en especial al lector juvenil, autors i autores de la seua zona geogràfica. És el cas del Camp de Tarragona, amb les dues novetats de la col·lecció Maremàgnum, amb "Cita a la Paret de Gel" de Margarida Aritzeta i "Un dia en la vida d'Ishak Butmic" de Jordi Tiñena, dos dels escriptors de referència a aquestes comarques.

L'article, escrit per l'Enric Garcia Jardí, assenyala l'impuls entre Onada Edicions i l'ESCAT, el col·lectiu d'Escriptors del Camp de Tarragona per donar la vota a "la presència escassa d'autors del territori entre la literatura que es prescriu a les aules (…) la iniciativa Literatura km0 (que) pretén donar a conèixer obres d'autors tarragonins als estudiants d'ESO i batxillerat". El text recull les paraules del representant d'Onada, Miquel Àngel Pradilla, tot posant de manifest la dificultat de la visibilitat de les perifèries, allunyades dels centres de decisions i dels focus mediàtics.

Les dues obres que han encetat el camí al Camp provenen de dos autors reconeguts, però la iniciativa no es tanca a noves veus del territori. Els llibres s'adrecen especialment al consumidor de Secundària, tot comptant amb un format còmode i un preu assequible al voltant dels 10 euros. A més a més, com bona part del catàleg d'Onada Educació, es compta amb material didàctic addicional per a treballar els textos a les aules. La proximitat és un altre valor afegit, atès que els autors i els centres educatius poden contactar fàcilment per a l'organització de trobades.

Podeu llegir l'article sencer d'Enric Garcia Jardí tot clicant ací.

Josep Manel Vidal parla de "La fràgil arquitectura dels teus gestos" a Llosa FM

El passat dimarts 8 de juliol, la poesia de "La fràgil arquitectura dels teus gestos" va ser la protagonista del programa Paraules en silenci emés per Llosa FM, l'emissora municipal de ràdio de la Llosa de Ranes (la Costera). Juntament al presentador Manel Arcos, el poeta Josep Manel Vidal va fer cinc cèntims del seu segon recull de poemes guardonat amb el Premi Vila de Puçol.

Podeu escoltar el programa tot clicant en aquest reproductor.

01 - Paraules en Silenci - Josep Manel Vidal - 08072014 by Llosafm Emissora Municipal on Mixcloud

Un diari romanès es fa ressò del Joan Panisello i la seua biografia

Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la

El ceramista Joan Panisello gaudeix de fama internacional, tal com ho demostra aquest article a pàgina sencera que publica el periòdic romanès Curierul, i en el que es destaca especialment l'estrena de la seua biografia escrita per Emigdi Subirats (qui apareix en una entrevista de V. Maigí incorporada al reportatge).

L'article del diari del districte de Valcea, al centre del país, ve motivat per la presència de l'artista ebrenc en aquest indret tot exposant algunes de les seues obres.

"La cuina de la Tinença de Benifassà" es presenta aquest dissabte a Fredes

Aquest dissabte 19 de juliol, a partir de les 19 hores, el poble de Fredes acollirà la presentació del llibre "La cuina de la Tinença de Benifassà", el receptari de Luisa Viñas al voltant de la gastronomia tradicional a l'extrem nord valencià.

"Salir del silencio" es va presentar a Benassal

La nord-americana Martha Heard va tancar passat dissabte a Benassal el cicle de presentacions del seu llibre "Salir del silencio. Voces de Càlig 1900-1938". El públic va omplir l'espai La Costureta per escoltar les històries orals dels veïns i veïnes de Càlig, recollides per l'autora fa dues dècades. L'acte va comptar amb la participació de Pilar Vidal i la col·laboració del Grup per la Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal.

Novetat editorial: "¿Teoría de la educación o educación de la teoría?" de Marc Pallarès

El camp de l'educació ha comptat amb diferents opinions respecte del valor que la teoria ha tingut per a la pràctica i sobre la relació teoria-pràctica. Aspectes com quines característiques ha de tenir la teoria, qui o què genera coneixement teòric en educació i quin és el coneixement més vàlid per a la pràctica són la base de qüestions que han generat debats interminables a la Pedagogia.

El llibre presenta la Teoria de l'Educació com un saber vertebrador i "aplicable" en el dia a dia del professorat i l'objectiu és l'aportació d'idees que ajudin a millorar l'acció educativa. Això implica acceptar que, en educació, la teoria té un vessant normativa des d'una justificació cientificotecnològica, relacionant-se, per tant, el concepte de teoria al de tecnologia.

Finalment, el llibre justifica que l'educació del futur passa pel impuls dels mitjans de comunicació i tecnològics, entesos no com un fi en si mateixos sinó com a eines pedagògiques efectives per facilitar el procés d'ensenyament-aprenentatge d'un alumnat que, quan surt de les aules, viu immers en plena galàxia digital.

Marc Pallarès Piquer és professor de la Universitat Jaume I de Castelló. Imparteix Teoria i Història de l'Educació i Sistemes Educatius Europeus. Tutoritza pràcticums de Magisteri i de Psicopedagogia. Dirigeix treballs de fi de grau (Magisteri) i treballs de fi de màster (Màster en Educació Secundària). En l'àmbit literari ha guanyat el premi Recull de Periodisme (2007), i els premis de narrativa Fiter i Rossell del Govern d'Andorra (2008) i el Ciutat de Palma (2012) per "Sí, podem?".

Aquest dissabte es presenta a Benassal el llibre "Salir del silencio. Voces de Càlig 1900-1938"

Després de presentar la seua obra sobre les històries orals de Càlig a València, Peníscola i Castelló, la nord-americana Martha Heard clou aquesta minigira de presentacions a Benassal. Demà dissabte 12 de juliol, a les 18 hores a La Costureta, l'autora de "Salir del silencio" posarà de manifest la importància del patrimoni oral en la història contemporània dels nostres pobles, aplicat al cas de Càlig. Hi comptarà amb la participació de Pilar Vidal, membre del Grup de Recuperació de la Memòria Històrica de Benassal.

Quimo Panisello transforma "La Vida Tortosina" en un Campus infantil d'estiu

Amb "xalem, descobrim i creem" com a lema, aquest estiu ha començat el seu camí el Campus La Vida Tortosina, un espai que al llarg d'aquest mes de juliol proposa un bon grapat d'activitats per als xiquets i xiquetes ebrencs, com ara tallers de dibuix i paper, tallers de música i cançons, tallers d'audiovisual, idiomes, excursions, etc. L'objecte, com el mateix Campus reconeix, és que la canalla aprengui moltes coses i de manera molt diferent al que es fa a l'escola durant el curs.

El nom del Campus no és un tria aletòria. "La Vida Tortosina" és el títol d'un dels llibres imprescindibles de la capital ebrenca, obra del dissenyador gràfic Quimo Panisello, a la vegada un dels impulsors de la iniciativa. I de fet, el Campus i el llibre tenen bona cosa en comú: recuperar l'essència de la Tortosa de sempre, siga a través de jocs i cançons, o de les històries dels seus comerços.

Juntament a Panisello, el Campus La Vida Tortosina compta amb col·laboradors destacats dins la cultura ebrenca, com ara l'artesà Joan Iniesta, autor de la col·lecció de retallables "Pinta, retalla i juga!", o el periodista, filòsof i comunicador audiovisual Roman Aixendri i el membre del grup musical Riu en So Enric Panisello. La professora d'anglès Sílvia Panisello i l'artista Claire Martin tanquen la llista, als quals cal sumar les monitores Sinta Salvadó i Alba Bes. Per la seua banda, el Casal Tortosí és l'espai que ha acollit el Campus, posat en marxa a l'aixopluc del Cor Flumine.

En aquesta primera edició només s'havien posat vint places a disposició del públic, les quals s'han cobert. Amb uns preus que oscil·len entre els 35 euros setmanals i els 135 mensuals, el primer Campus de La Vida Tortosina promet esdevindre en un clàssic dels estius dels xiquets i xiquetes tortosins.

Vídeo de la presentació de "La dona sense ulls" a Girona

El passat dimecres 2 de juliol, Rosa Font va presentar "La dona sense ulls" als Jardins de la Mercè de Girona, en un acte organitzat per la Llibreria 22 i que va comptar amb la col·laboració de J.N. Santaeulàlia.

D'aquest acte tenim el vídeo publicat per Guillem Terribas a Youtube, en el qual Rosa Font fa cinc cèntims del procés de creació d'aquesta obra, guardonada amb el Ciutat de Palma de Narrativa.

"Un ver xuclador o un remolí engolidor dels mals que pateix la societat on sobrevivim, i un crit en defensa d'aqueix territori". Enric Sanç ressenya "Voràgine"

Des Plenamar, Premi de Poesia Vicent Andrés Estellés de l’Ajuntament de Burjassot i publicat l'any 2003 per Bromera, va ser on Josep Ribera proposava una poesia més clàssica; una reinvenció de la poesia entre el món clàssic i la realitat quotidiana: una acurada barreja entre classicisme i modernitat. Ribera reflexionava sobre la coherència i la cohesió de les parts i del conjunt. Reescrivia l'experiència de la vida, interior i exterior, des del mite de Prometeu posant-li èmfasi en la relativitat de l'espai i del temps. Amb una clara intenció poètica el jo líric prenia els poemes i el llenguatge des d’una vessant metapoètica -amb una certa dosi d'ironia-, acompanyada d'alguns poemes més íntims i autobiogràfics.

Ara, Ribera en Voràgine, ens cisella un conjunt de poemes, pulits entre l’any 2003 i el 2008, amb un clar rerefons simbolista i influències de Rimbaud. A més, aquests agafen un to reivindicatiu social, més accentuat que en els seus llibres anteriors. Tanmateix, l’espai textual i referencial que planteja el poeta es mou, entre la subjectivitat individual i la col·lectiva, amb la intenció de fer protagonista el receptor de la pròpia experiència, el leitmotiv del jo líric emissor. Amb versos lliures farcits de belles figures retòriques, algun que altre sonet amb rima i altre sense, decasíl·labs o el també tradicional tetrasíl·lab al més pur estil de Jaume Roig: «La veu cansada / recerca el buit / de l’ampla tundra / dels vells carrer: / desassossec / de places mortes / en la nit morta / dels vianants / que vagaregen / en la memòria / de la consciència» i, en tot cas, amb unes construccions mètriques molt personals i una sintaxi perfecta, el poeta ens endinsa en el seu món ampli, culte i particular.

El llibre es divideix en un preàmbul Judici inicial i quatre parts: Devessalls de la memòria, Contra l’amor, Elegia infinita i La consciència desfermada que mostren el lector per la voràgine d'uns poemes intensos, rics en jocs intertextuals que pretenen copsar i cridar la sensibilitat i la cultura general del lector. Com ressenyà l'escriptor Manel Alonso: «La seua formació humanística i literària, la seua passió pels jocs a què ens invita amb el llenguatge, la gran coneixença de l’ofici de poeta que el fa treballar amb la lentitud i precisió d’un vell rellotger tot mesurant les síl·labes de cada estrofa o construint el batec del ritme intern de cada vers que pretén i vol ser lliure». Amb referents morals, polítics i geogràfics que traspuen i concreten la seua existència i els seus ideals.

Som orfes de l’instant en què la llum,

a l’ombra dels paranys de la consciència

captiva la mirada en l’eclosió

del cos vençut endins de la sotragada.

L’escriptor invoca la memòria quan ens parla de l’amor, del dolor que produeixen les pèrdues, l'inexorable pas del temps, per no caure en l’oblit. Com un au fènix redemptor Voràgine se'ns presenta com un ver xuclador o un remolí engolidor dels mals que pateix la societat on sobrevivim, i un crit en defensa d'aqueix territori. Fet i fet, un treball elaborat, ple d'itineraris davant la crisi del present i el seu desencís. I com el mateix autor ens confessa «A grans trets, Voràgine és un llibre que es mou de la subjectivitat més individual cap a la socialització de l’experiència vital i l’assumpció d’una perspectiva subjectiva col·lectiva, és a dir, una perspectiva intersubjectiva». Una proposta que assumeix la pròpia experiència del món com a memòria del poble per no caure en la condemna de repetir la història. Així els poemes de Ribera recorren episodis del segle XX. La conclusió final que es planteja en Voràgine és que el poeta creu que s’està produint un procés de maduració de la consciència col·lectiva al País Valencià. Tanmateix, s'explica la conseqüència d’un procés que ha estat molt agressiu amb una política estatal genocida contra les senyes d'identitat del País Valencià, assumint un cert escepticisme.

Josep Ribera (Faura, Camp de Morvedre, País Valencià, 1966) és autor dels llibres de poemes Alba lasciva, 1994. Els espadats de Morris Jesup, 2000. Plenamar, 2003 i Voràgine, 2013. Ha rebut el premis de poesia Vicent Andrés Estellés de Burjassot i el Jaume Bru i Vidal de la Ciutat de Sagunt, 2012, per aquesta obra publicada en l’editorial Onada Edicions. Ha estat antologat en algunes mostres poètiques i ha col·laborat en obres col·lectives i homenatges a poetes.

ENRIC SANÇ

6 de juliol de 2014

"Salir del silencio" es presenta aquest dijous a Castelló

Aquest dijous 10 de juliol, Martha Heard presenta a Castelló de la Plana el seu llibre sobre els testimonis orals dels veïns i veïnes de Càlig. Serà a la Llibreria Babel, a partir de les 19 hores, i comptarà amb la participació de Rosa Monlleó, directora del Centre de Documentació de la Memòria Històrica i de Vicent Grau, especialista en la II República i la Guerra Civil.

"La cuina de les Terres de Mestral" a Televisió de Vandellòs

Televisió de Vandellòs, emissora local que cobreix aquest municipi del Baix Camp i rodalies, es va fer ressò en els seus informatius de la Fira de Productes Locals que va tindre lloc aquest cap de setmana a l'Hopsitalet de l'Infant, i on es va presentar "La cuina de les Terres de Mestral", el nou receptari del territori a càrrec de la Fundació Alícia, representada en la peça amb un tall al cuiner Jaume Biarnés.

Quadern recomana "La dona sense ulls"

El crític Carles Fenollosa es fa ressò el nou títol de l'autora de les comarques gironines Rosa Font i Massot a les pàgines del Quadern d'El País. La ressenya apunta que "La dona sense ulls" és "una història explícitament en femení, de primera persona potent, que naix i beu de l’art d’Ángeles Santos –ho fa, de fet, de manera explícita. Font i Massot la situa entre la fi dels anys vint al nord de Catalunya i el principi dels noranta en la Barcelona que veu arribar els Jocs Olímpics. Distàncies més que físiques, que separen la joventut d’una pintora i la solitud i el record d’una certa vellesa."

Ho podeu llegir tot clicant ací. 

Onada Edicions participa a l'Escola de Mestres d'AKOE

Onada Edicions, mitjançant el seu projecte Onada Educació, hi serà present a les II Jornades Formatives que ha convocat l'Escola de Mestres AKOE, l'associació que reuneix les cooperatives educatives valencianes. Serà des d'aquest dimarts 8 de juliol dins el dimecres 10, a l'IES Benlliure (carrer del Convent de Carmelites, 13, de València).

Aquestes Jornades són un dels punts de trobada més importants pel que fa a la formació del professorat i des de l'organització s'apunta que en l'edició d'enguany hi participaran més de quatre-centes persones, per a les quals s'ha preparat un complet programa que es pot consultar a la seua pàgina web.

"La cuina de les Terres de Mestral" s'estrena a l'Hospitalet de l'Infant

Aquest divendres, la plaça de Catalunya de l'Hospitalet de l'Infant va acollir la presentació del nou receptari del territori: "La cuina de les Terres de Mestral", un llibre en el que la Fundació Alícia recupera i explora noves possibilitats culinàries a partir del patrimoni de les Terres de Mestral (Vandellòs i l'Hospitalet, Tivissa i Pratdip) i en especial del seu plat més simbòlic: la clotxa.

La presentació va tindre lloc en el marc de la Fira del Producte Local que va tindre lloc al llarg del divendres i el dissabte. Aquí, Onada Edicions va disposar d'un aparador per a que residents i visitants conegueren una obra imprescindible per conèixer aquest territori de mar i muntanya.

Imatges: Fundació Alícia i MIDIT 2020

Martha Heard presenta "Salir del silencio" en Peníscola

Aquest diumenge 6 de juliol, a partir de les 20 hores, Martha Heard presenta a Peníscola el seu llibre "Salir del silencio. Voces de Càlig 1900-1938", la història oral dels protagonistes d'aquell convuls període.

Serà al Espacio Cultural La Templanza, al carrer Solet, 8 de la Ciutat en el Mar.

La clotxa i la cuina de les Terres de Mestral, protagonistes d'un receptari

Amb el topònim de "Terres de Mestral" es coneix l'espai comprés entre els municipis de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant i Pratdip, a l'extrem meridional del Baix Camp, i el de Tivissa, a la Ribera d'Ebre. Un territori unit per una orografia muntayenca que s'aboca a la Mediterrània, a mig camí entre les Terres de l'Ebre i el Camp de Tarragona, i que gaudeix d'un ric patrimoni cultural i històric, on també hi podem trobar l'apartat gastronòmic representant per una menja: la clotxa.

Les mil i una clotxes

La clotxa és un menjar pràctic i complet: la seva funció era, i és, alimentar la gent del camp durant la jornada de feina. Es preparava al tros, amb ingredients a l'abast: verdures escalivades, sobretot tomàquet de penjar, all i ceba verda, junt a arengada o sardina "de casco". Aquesta nutritiva unió de mar i muntanya es col·locava a l'interior d'un pa de quilo tallat per la meitat, sense la molla i passat per la brasa. Per culminar el procés, un generós raig d'oli d'oliva. La clotxa és un recepta arrelada al territori de Mestral, fins el punt d'esdevindre el seu símbol a la taula. Per això, és el protagonista del nou llibre de cuina de la Fundació Alícia, que es presenta aquest divendres 4 de juliol a les 19 hores a la Plaça de Catalunya de l'Hospitalet de l'Infant.

Divertida i creativa. Amb aquests termes es refereix la Fundació Alícia a la clotxa. La versatilitat del plat icona de la cuina de Mestral es posa de manifest amb les nombroses variants que han dut a terme els autors del llibre. Així, junt a la clotxa tradicional, "la de sempre", podem descobrir variant tan curioses com una sopa, una pizza, una hamburguesa o un arròs de clotxa, sense deixar de banda en cap moment l'essència del plat.

Però "La cuina de les Terres de Mestral" és més que clotxa, i el receptari de la prestigiosa entitat d'investigació i divulgació culinària de Món Sant Benet no oblida la resta de l'ampli ventall de plats i dolços tradicionals d'aquests pobles. La varietat és una de les característiques més notables: la riquesa natural fa possible la presència d'amanides, sopes, plats de peix i de carn, on hi destaquen el conill i el porc. També hi ha postres i dolços: coques, bunyols, capsetes, figues… Plats saborosos i saludables, dieta mediterrània de soca-rel.

Receptari bilingüe per promocionar un territori

El receptari es troba en format blingüe català-castellà, i incorpora un llistat de maridatges de cadascuna de les propostes a càrrec del sommelier Ferran Centelles, així com el pròleg de Josep Sucarrats, periodista i director de la revista Cuina. L'obra ha estat editada per Onada Edicions dins la col·lecció La Teca i és un projecte del Pla Estratègic 2020 de la Midit, la Mancomunitat d’Iniciatives pel Desenvolupament Integral del Territori de Vandellòs i l'Hospitalet de l'Infant, Tivissa i Pratdip, amb l'objectiu de fomentar el creixement econòmic de les Terres de Mestral en els sectors agroalimentari i turístic, motiu pel qual han col·laborat diversos restaurants de la zona.

"La dona sense ulls" es va presentar ahir a Girona

Rosa Font va presentar ahir als Jardins de la Mercè de Girona la seua darrera novel·la, "La dona sense ulls", premi Ciutat de Palma de Narrativa. Font va comptar amb la col·laboració del també escriptor J.N. Santaeulàlia per a introduir la història d'Eugènia Duran, personatge inspirat en la pintora surrealista Ángeles Santos Torroella.

Imatge: Llibreria 22

Goyo Rodríguez i Daniel Nesquens guanyen el Ciutat de Benicarló per l'àlbum il·lustrat "Una casa distinta"

Imatge de "Una casa distinta"

El I Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat "Ciutat de Benicarló" ja te projecte guanyador: "Una casa distinta", amb text de Daniel Nesquens i dibuix de Goyo Rodríguez, ha estat escollit pel jurat com el millor d'entre els 56 originals presentats a aquesta convocatòria i inaugura el palmarès d'un guardó que confia en consolidar-se com a referència en el gènere.

A "Una casa distinta" podem veure que una casa no és sempre com pareix a primera vista, i pot amagar moltes sorpreses. Nesquens i Rodríguez han creat una obra amb una excel·lent qualitat estètica i que té una perfecta interdependència entre el text i la imatge, segons un jurat que també ha posat de manifest que és "una obra valenta, arriscada, rica en matisos, poètica i suggeridora que fa mirar d’una manera distinta els aspectes més quotidians de la vida". El jurat ha estat format pels il·lustradors Paco Giménez i Aitana Carrasco, l'escriptor de literatura infantil i juvenil Enric Lluch, el representant de la plataforma especialitzada Boolino Hèctor Mellinas, i Marisa Masip i la regidora Nieves Eugenio per part de l'Ajuntament de Benicarló.

Goyo Rodríguez, burgalés afincat a Astúries, ha il·lustrat nombrosos llibres, com ara "La perla del Greco", "El alcalde de Zalamea", "Palabras de Federico García Lorca", Ada sin hache" o "Teatro de escuela", entre d'altres, a les qual cal sumar la vessant d'il·lustrador per a llibres de text per a prestigioses editorials.

Per la seua banda, el saragossà Daniel Nesquens és un dels autors de referència en el gènere infantil i juvenil, amb més de trenta obres publicades i guardonat amb el Certamen Internacional Ciutat d'Alacant amb "Mermelada de fresa", el VII Premio Anaya de Literatura Infantil y Juvenil amb "El hombre con el pelo revuelto" o el Premio Barco de Vapor amb "Mi Vecino de Abajo".

Un cop resolt el Premi Ciutat de Benicarló, guardonat amb 3.000 euros, Onada Edicions editarà i publicarà "Una casa distinta".

La biografia de Joan Panisello i Chavarria apareix a la revista Cerámica

La revista Cerámica, publicació amb més de 35 anys d'experiència i referència inexcusable a l'hora d'informar sobre el sector, s'ha fet ressò de la novetat editorial "Joan Panisello i Chavarria", la biografia d'Emigdi Subirats sobre el reconegut ceramista jesusenc.

A la ressenya, que podeu llegir en la imatge inferior, es destaca que és inusual que els artistes de la ceràmica siguen biografiats, i a més a més, se centre no només en l'obra de Panisello, sinó també en la seua trajectòria vital.

 

El més consultat a Onadaedicions.com durant juny

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de juny.

FICCIÓ

1. Viaje alrededor de 750 palabras. Tenim una novetat per a encetar la llista. El benicarlando J. Ricardo Bayarri ha recollit pensaments, moments i divagacions sorgides a partir dels seus articles publicats en el setmanari local El Dissabte, tot conformant un conjunt que no deixa indiferent al lector. Un variat ventall de relats, historietes, records i fins i tot poemes, sempre amb l'estil directe, sarcàstic i, també, cinèfil, d'un escriptor que estrena bibliografia.

2. El diari de Júlia. No tant recent, però també novetat d'enguany és aquest àlbum fet a sis mans: les d'Elizabet Lleixà, Eugeni Guzman i Lídia Carceller, els quals han convertit a les conegudes nines fofutxes en protagonistes d'un conte on els més menuts poden llegir o escoltar com els lligen el que la Júlia escriu al seu diari, una jornada carregada d'experiències. Un conte bilingüe català-anglés que també compta amb receptes de cuina, retallables i jocs.

3. Quan truquen de matinada. Després de les reeixides presentacions a Alcoi i a Sueca, la novel·la de Salvador Vendrell fa camí d'esdevindre un dels títols de la literatura valenciana d'enguany, amb un gran èxit de crítica i públic. Tres moments temporals claus de la història contemporània dels valencians, vistos a través de Pere, un escèptic periodista, i l'anarquista Camil Albert.

4. Àfrica. Joan Manuel Matoses va guanyar el Premi Ciutat de Sagunt de Teatre amb aquesta dramatúrgia, publicada l'any passat, i ara ha sumat un segon guardó: el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians en la modalitat teatral. Un just reconeixement cap a un text que explora la ciència-ficció distòpica, un futur post-apocalipsi on la supervivència sobre un desert de gel es el dia a dia.

5. Sobre el caballito de madera. Ara que aplega l'estiu i les vacances pot ser un bon moment per a fer boca amb les cròniques del viatge dadaista de la costa-riquenya Andrea Aguilar-Calderón per un bon grapat de països d'Europa, i que ara tindrà una continuació asiàtica. Podeu seguir els escrits de la guanyadora del Premi Ciutat de Benicàssim de Literatura de Viatges a www.sobreelcaballito.com

NO FICCIÓ

1. Salir del silencio. A poc de fer el primer aniversari de la presentació d'aquest volum d'històries orals, la seua autora, la nord-americana Martha Heard ha iniciat una segona gira d'actes pel territori valencià, amb la intenció de, més enllà del fets locals que van succeir a Càlig, al Maestrat, promoure i difondre aquesta metodologia per a capturar els valuosos testimonis d'aquelles persones que en van ser protagonistes dels fets històrics. Tot i això, el volum de Heard és amè de llegir fins i tot per a aquells lectors i lectores de fora de la comarca. Aquest diumenge al vespre es presenta a l'Espacio Cultural La Templanza de Peníscola.

2. Estellés, de mà en mà. Uns altres que també són de gira en aquestes setmanes són el music Borja Penalba i l'actor Francesc Anyó, responsables de l'espectacle poètico-musical basat en els versos estellesians, els quals es poden trobar en aquesta antologia que aplega lletra i música: un disc amb l'enregistrament en directe. Per tot això, Penalba i Anyó han fet una aproximació fàcil, oberta, divertida i multimèdia a Vicent Andrés Estellés.

3. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Mentre la col·lecció La Teca creix amb dos títols més, "La cuina de la Tinença de Benifassà" i "La cuina de les Terres de Mestral", aquest darrer també de la Fundació Alícia, el receptari al voltant de la garrofa manté la seua qualitat de llibre de referència quant a gastronomia del territori. Una obra que conserva la vigència del primer dia i que continua sorprenent al lector per les seues propostes.

 4. Camins soterrats d'aigua. El Centre d'Estudis de Mont-rogencs, de Mont-roig del Camp, va publicar a principis d'enguany aquest nou treball sobre el patrimoni local, en aquest cas, sobre el patrimoni d'arquitectura hidráulica, centrant-se en una construcció característica del terme: les mines d'aigua, canalitzacions que permetien portar l'aigua des de la muntanya fins els horts i els camps. El CEM ha dut a terme una important tasca de documentació i catalogació de totes aquestes mines, tant les que encara es poden veure com les desaparegudes pel pas del temps.


5. Un paseo por los puertos de Beceite. Allà per l'octubre de 2009, aquesta obra encetava la col·lecció Biblioteca Taula del Sénia. Recuperava l'escrit per Lorenzo Grafulla, en el qual recollia el viatge de dos botànics pels Ports, allà fa quasi un segle. Just aquests dies, basat també en el recorregut de Francisco Loscos i José Pardo s'ha posat en marxa una iniciativa d'esport senderista que travessa els mateixos paratges de la Tinença i el Matarranya.