"Versos y trazos, teta y abrazos" són sentiments que els autors, tant mares com pares, han viscut al llarg dels diferents moments de l'embaràs, el part i l'arribada del nadó, i especialment, l'experiència d'alletament, "una de les més intenses que es poden viure, i no només per a la mare sinó també per a la resta que l'envolten", apunten les impulsores del llibre.
Per tercer any, el Magatzem de la Mar de Benicarló acull la Miscel·lània Culinària, una jornada dedicada al plaer de la gastronomia i dels productes del territori, amb un programa farcit de xerrades, presentacions, art, creació i ciència, que serveixen per mostrar i promoure algunes de les iniciatives que s'estan duen a terme a les nostres comarques: els olis Cuquello, la recuperació del Vi de Carlon, la cervesa artesana Mestral, els tipus de pa o els vins l'Estanquer en són només un tast del que es podrà veure en el matí del diumenge 25 d'octubre.
"La paciència del minotaure" d'Ivan Carbonell és una de les propostes de novel·la per aquesta tardor. Amb l'aval d'haver aconseguit el Premi de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim, emprenem una nova aventura amb Evian (el protagonista de l'anterior novel·la de l'autor, "La promesa del gal·lés") qui recòrre Europa mentre se li acumulen els enigmes que ha deixat i que l'esperen a València.
Ramon Moreno ha ressenyat per al diari digital Directe.cat el llibre "Carlos Santos i Ventura", la biografia a cura d'Alícia Coscollano sobre "un dels personatges més característics de la cultura catalana" que "ens apropa la polièdrica personalitat d'un músic admirat dins i fora de les nostres fronteres".
"Un llibre normal d'un music normal. Doncs exactament això. Excepcional". Així tanca Mar Fontana la crítica que li ha dedicat a la biografia de Carles Santos i que ha publicat al digital de cultura Núvol. Una ressenya en la qual hi valora el "repàs breu, però intens de la vida artística i personal" del compositor vinarossenc a cura de l'escriptora i periodista Alícia Coscollano.
1. Sí, podem? A finals de l'any 2013, Marc Pallarès guanyava el Ciutat de Mallorca amb una novel·la realista en la que diversos personatges patien les contradiccions entre el seu compromís social i les dificultats per fer front els seus problemes personals. Amb uns destacats diàlegs, un relat àgil i tot abordant un tema de plena actualitat, l'obra va ser una de les propostes més originals de la narrativa valenciana. Original i visionària: any i mig després, l'autor va resultar escollit diputat a les Corts per, precisament, Podem.
2. La paciència del minotaure. Justament avui, primer d'octubre, es tanca el termini per al Premi "Ciutat de Benicàssim", que donarà peu al successor d'Ivan Carbonell com vigent guanyador del reconegut guardó dedicat a la literatura de viatges. Aquesta novel·la, novetat de tardor, és un trencaclosques amb peces històriques que el protagonista, Evian, composarà a partir d'informacions recollides arreu d'Europa i a la seua València. 
3. La lluna de Praga. La col·lecció Maremàgnum Sèrie Roja va adreçada a les aules de segon cicle de Secundària i de Batxillerat, però això no trau que algunes de les seues propostes superen l'etiqueta de novel·la juvenil per arribar al públic adult. És el cas d'aquesta novel·la de Jordi Santasusagna, un thriller
a cavall entre dues ciutats, Manresa i Praga, en el que Charly, un jove professor, i Anna, una alumna desapareguda, desenterraran perillosos secrets del passat.
. Dos anys abans que Carbonell, la guanyadora del Ciutat de Benicàssim va ser Andrea Aguilar-Calderón, una jove escriptora costa-riquenya que va recórrer mitja Europa amb dues motxilles que es van farcir de desenes de singulars i gairebé increïbles experiències, algunes còmiques, d'altres dramàtiques, però sempre narrades per l'estil fresc i desenfadat d'una autora que no ha deixat de viatjar.
5. Maleïts entrepans. Abans de l'estiu es publicava aquesta novel·la ambientada al barri de la Ciutat Vella de Sagunt, en la qual Antoni Gómez evocava la seua infantesa durant les dècades dels 60 i 70. Però més enllà del relat memorialista, és la crònica d'un temps de canvis socials reflectits en els personatges que rondaven pel bar familiar
1. Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936). Setembre ha estat un mes de plena actualitat per aquest volum, amb sengles presentacions a Tortosa i a Amposta, en les que s'ha posat de manifest l'interès existent per conèixer la història del territori, com els fets bèl·lics que van afectar plenament les dues bandes de l'Ebre durant el segle XIX, anys de carlinades. Un complet assaig de Josep Sánchez Cervelló que pretén pal·liar l'escassa informació sobre aquests conflictes.
2. Antologia de Joan Fuster.
El nom de la col·lecció ben ho mostra: Imprescindibles. Tot i els anys transcorreguts, sorprèn la vigència del pensament d'un dels grans intel·lectuals europeus del segle XX, Joan Fuster, tractant-hi temes de tota índole. Per tal d'obrir la porta als textos fusterians, el professor Vicent Terol ha dut a terme aquesta antologia, pensada especialment per a les aules.
3. Gaudir de la llengua.
Aquesta vesprada es presenta a València aquest manual per a viure plenament en una llengua minoritzada. El basc Karmelo Ayesta va composar aquest assaig a partir de les seues experiències personals que contribueixen a tindre una actitud positiva amb la llengua pròpia, encaminant-se cap la plena normalització tot combatint obstacles i prejudicis. Amb traducció de Gemma Sanginés, la guia s'acobla perfectament al cas català i valencià.
4. La pastisseria i la cuina de la garrofa.
De nou està present aquest receptari, un veritable emblema de la col·lecció gastronòmica La Teca, amb el qual la Fundació Alícia i un grup de restauradors, pastissers i cuiners catalans han reivindicat un producte ben nostrat com és la garrofa com a condiment per a àpats de tota mena, marcant amb un sabor personal i saludable.
5. La cuina del Delta de l'Ebre.
Gairebé de manera paral·lela a l'anterior es va llançar aquest receptari que, des de la humiltat i la saviesa de les membres de l'Associació Local de la Dona de la Cava, ha fet bandera de la riquesa gastronòmica del Delta de l'Ebre com un valor patrimonial afegit al paisatge i la seua gent. Autèntica cuina mediterrània i de quilòmetre zero en la que el territori es presenta dins d'una cassola.