Reportatge sobre el llibre ebrenc a Info Sénia de Canal Terres de l'Ebre

La passada setmana vam estar a un dels epicentres de la literatura ebrenca: la llibreria Viladrich de Tortosa. El motiu era el reportatge que Oriol Gracià ha confeccionat de cara a la Fira del Llibre Ebrenc que ha omplert Móra d'Ebre aquest cap de setmana, i hem explicat com vegem des d'Onada, editorial de referència d'aquestes comarques, aquesta cita ineludible. El vídeo, que podeu veure a continuació, es va emetre al programa Info Sénia del Canal Terres de l'Ebre.

Joan Pinyol presenta "El mar de les ombres" a la Vila del Llibre de Bellprat

Aquest cap de setmana, "El mar de les ombres" fa port a Bellprat, un poble de la comarca de l'Anoia que ha esdevingut Vila del Llibre, de manera que cada primeries de juny, s'ompli d'autors i lectors. En aquesta edició hi podreu trobar Joan Pinyol, qui hi serà el diumenge 5 de juny, a partir de les 13 hores, a la Taula 9, situada a La Bàscula.

Podeu seguir les convocatòries i presentacions de "El mar de les ombres" tot clicant a la seua pàgina de Facebook.

Es convoquen els Premis Literaris Ciutat de Sagunt 2016

(Clicar per ampliar)

Els Premis Literaris Ciutat de Sagunt han obert una nova convocatòria. Fins el 8 de juliol es pot prendre part d'un dels certamens més prestigiosos de la literatura valenciana, que de nou comptarà amb les tres modalitats: el XIX Jaume Bru i Vidal de Poesia, el XVIII Ciutat de Sagunt de Narrativa i el XIII Pepe Alba de Teatre.

En la línia de l'edició anterior, s'ha marcat que els originals que opten al premi de Narrativa han de comptar entre 120 i 150 pàgines, mentre que els poemaris i les dramatúrgies han de ser la normal d'una obra completa. La dotació econòmica també es manté en 4.000 euros per al Ciutat de Sagunt de Narrativa, i 2.000 euros per al Jaume Bru i Vidal de Poesia i el Pepe Alba de Teatre.

Les obres i els autors d'Onada van estar presents a la Fira del Llibre Ebrenc

De nou, Móra d'Ebre ha esdevingut l'epicentre d'un dels moviments que més fort hi va pujant a la literatura catalana: allò que s'ha anomenat "llibre ebrenc", una efervescència de títols, gèneres, propostes de tota mena arrelades a les pobles i comarques del sud català, i que compten al seu voltant amb un teixit ben implicat i actiu de llibreries, biblioteques, activistes literaris, institucions i cites com aquesta Fira del Llibre Ebrenc. 

Amb un notable èxit de públic, la Fira ha tornat a congregar un bon nombre de públic, el qual tant podia participar del programa d'activitats, compartit amb el Litterarum, com fer-hi una ullada per la gran llibreria ebrenc, on no hi ha faltat un ample ventall de les publicacions d'Onada Edicions, en tant que editorial de referència a les Terres de l'Ebre.

A més a més, enguany hi hem presentat fins a quatre novetats: els contes de Jesús M. Tibau a "No és la derrota, sinó el vent", el receptari de "La cuina dels arrossos del Delta de l'Ebre" de l'Associació Local de la Dona de la Cava, i les col·leccions de contes infantils ebrencs "A l'escola, Terres de l'Ebre" del Grup La Deriva i "El Montsià de Bàrbara i Jaume" de Núria Ibáñez. També hi ha participat Juanjo Roda, director de la col·lecció gastronòmica La Teca, per parlar de cuina i literatura amb l'escriptora Coia Valls.

 Andrea Ferreres, del Grup La Deriva

 Jesús M. Tibau va presentar "No és la derrota, sinó el vent" (Foto de Joan J. Duran)

Gustavo Turón, coordinador de "La cuina dels arrossos del Delta de l'Ebre" (Foto de Francesc Sanahuja)

El cuiner Juanjo Roda i l'escriptora Coia Valls van conversar al voltant de la gastronomia i la literatura (Foto de Francesc Sanahuja)

"D'ànimes, vençuts i altres romanços" es va presentar a Onda

 

Josep-Joan Miralles va presentar el recull de narracions "D'ànimes, vençuts i altres romanços" a Onda, amb motiu dels actes programats per a la Fira del Llibre de la localitat. L'escriptor de Vilafamés va comptar amb la participació del professor Joaquín Aguilella i de l'alcalde de la ciutat, Ximo Huguet.

Imatge: El triángulo.

Clara Gil i Josep Usó presenten els seus obres a la Fira del Llibre de Vila-real

 

Encara que la primavera ja enfila la seua recta final, les cites literàries no decauen. Aquest cap de setmana hi ha Fira a Vila-real, on s'ha programat un complet conjunt d'activitats que s'estendran des del divendres fins el diumenge, a les diverses parades que s'han muntat a la Plaça del Llaurador de la ciutat de la Plana Baixa.

Enguany, des d'Onada hi comptarem amb dos representants que hi prendran part de la Fira: els vila-realencs Josep Usó i Clara Gil. Així, el dissabte 28 de maig hi podreu trobar Clara Gil a la caseta de la Llibreria Ausiàs, a partir de les 18.30 hores, on hi signarà exemplars de "Sobreviurem", un poemari il·lustrat carregat d'emocions positives per combatre la violència de gènere.

Mentre, l'endemà diumenge 29, a partir de les 10 hores, Josep Usó presentarà i signarà el seu darrer volum, "L'any de l'herba sana", premi Vila de Puçol de Narrativa. Serà en el marc de l'acte organitzat pels autors i autores de El Pont Cooperativa de Lletres.

Els llibres ebrencs d'Onada hi seran presents a la Fira del Llibre Ebrenc

Aquest cap de setmana, la literatura del sud català serà de nou protagonista amb la 13ena edició de la Fira del Llibre Ebrenc, que se celebrarà de nou a Móra d'Ebre. Com a editorial de referència d'aquest territori de cruïlla, el catàleg d'Onada, i en especial les últimes novetats, hi seran ben presents a la cita que posa en valor el gran moment que hi viu el que ja es coneix com el "llibre ebrenc", tant en ficció com en no-ficció. Així, a la zona que hi munten les llibreries hi haurà obres com "El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre" de Josep Sancho, "Gerard Vergés, la recerca creativa" d'Albert Curto i Laura Tienda o les Contalles de Muniatto.

A més a més, de nou hi haurà una nodrida representació de les obres d'Onada a les taules de presentacions. Enguany, hi comptarem amb les següents:

Divendres 27 de maig, a partir de les 18.30 hores, Jesús M. Tibau presenta el seu nou recull de contes, "No és la derrota, sinó el vent". A continuació, les integrants del Grup La Deriva faran cinc cèntims d'aquest projecte de dur la temàtica ebrenca a les escoles amb contes infantils com "La Lia entra a la banda,", "Amb la panxa ben plena", "Panxampla, el bandoler de les Terres de l'Ebre" i "Quina temor!".

Dissabte 28 de maig, a partir de les 19 hores, Núria Ibáñez presenta el nou volum de la reeixida col·lecció El Montsià de Bàrbara i Jaume. En "Els ritmes del Delta de l'Ebre", els dos protagonistes visiten Sant Jaume d'Enveja i coneixen els cantadors més coneguts.

Diumenge 29 de maig, a partir de les 12.40 hores, les membres de l'Associació Local de la Dona de la Cava mostraran el seu nou receptari, "La cuina dels arrossos del Delta de l'Ebre". Eixe mateix matí, a les 13.15 hores, sense perdre de vista la gastronomia, l'escriptora Coia Valls i el cuiner i director de la col·lecció La Teca Juanjo Roda conversaran sobre "La cuina a la literatura i del llibre a la taula". Moderada per M. Carme Jiménez, analitzaran com a través de la literatura es poden conèixer els usos i costums culinaris d’èpoques diferents i d’espais territorials diversos, i com la cuina i el menjar sovint es converteixen en protagonistes de pes en les trames de moltes històries que ens arriben de la mà de la literatura.

"Insòlita memòria" i Vicent Penya, entrevistats al blog "Analizando entre líneas"

El blog "Analizando entre líneas" ha dedicat una entrada a Vicent Penya i al seu darrer llibre, "Insòlita memòria", obra amb la qual l'escriptor de Rafelbunyol va obtindre el Premi de Narrativa Vila de Puçol. Precisament, aquest paisatge, el de l'Horta Nord, es ben present al llibre, tot i que no hi apareix cap element que duga la identificació d'un espai concret, fins el punt que va eliminar el nom d'un carrer, tot i ser inventat, per tal d'evitar qualsevol referència palpable.

"Insòlita memòria" està conformat per un conjunt de narracions, les qual, tal com exposa Penya, estan basades en la pròpia experiència vital "però tractades amb molta absurditat, oniritat i molt kafkians (…) mentre anava escrivint les històries es va adonar que les cinc primeres parlaven de la infantesa i les cinc últimes de la joventut i aleshores va donar-li una estructura de creixement progressiu".

Podeu llegir l'article sencer tot clicant ací.

La biografia de Mossèn Manuel Milián, ressenyada a la revista Anuario de la Historia de la Iglesia

L'historiador de l'art i professor Albert Ferrer Orts ha dedicat una ressenya al volum "Mossèn Manuel Milián i la salvaguarda del patrimoni de l'arxiprestat de Morella (1933-1940)" de Josep Monferrer, publicada a l'Anuario de Historia de la Iglesia en el seu número 25. Per a Ferrer Orts, amb llibres com aquest es redescobreix la figura del mossèn i historiador morellà, fonamental per a la catalogació i preservació de la riquesa patriominal de la comarca dels Ports abans, durant i després de la Guerra Civil.

La ressenya recorre els diversos capítols i apartats en que es composa l'obra per concloure que es tracta d'una narració "prou amena malgrat les quantioses dades que hi aporta", que es construeix amb "un sòlid fil argumental". També hi destaca la vessant biogràfica de la figura de Mn. Manuel Milián Boix més enllà de la seua tasca com a sacerdot i intel·lectual, "des dels seus humils orígens fins el seu autodidactisme i precoç lucidesa", afig Ferrer Orts.

Pero sobre todo, el reconocimiento a su labor entre 1948 y 1963, su activismo cultural como dinamo turístico de Morella y su comarca, su papel en la reconstrucción y uso de la abadía de Benifassà, su larga estancia en el Archivo Secreto Vaticano, sus trabajos como documentalista en la Toscana y sus cuantiosas publicaciones nos hablan de un espíritu inquieto hasta hace bien poco desconocido por el gran público y también por muchos especialistas que ahora ve, por fin, recompensado su abnegado esfuerzo y dedicación para la salvaguarda del patrimonio religioso de una de las diócesis más antiguas de la península (Tortosa) y de uno de sus arciprestazgos más singulares (Morella). 

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Presenten el jurat dels I Premis Literaris Ciutat de Benicarló

La fita literària de l’any comptarà amb un jurat d’excel·lència 

Presenten el jurat dels I Premis Literaris Ciutat de Benicarló

S’està treballant en el disseny del web vinculat als premis per tal que aquesta iniciativa compte amb identitat corporativa

Alícia Coscollano

Els I Premis Literaris Ciutat de Benicarló comptaran amb un jurat d’excel·lència. Aquest matí ha tingut lloc des de l’Ajuntament de Benicarló la presentació oficial dels membres que formaran part del jurat que tindrà que decidir qui són els guanyadors d’aquesta iniciativa internacional. Una proposta de nivell que situarà a Benicarló en el mapa cultural no sols comarcal, autonòmic o estatal, sinó en el plànol literari internacional. L’alcaldessa de Benicarló, Xaro Miralles, el regidor de Cultura, Josep Barberà i el representant d’Onada edicions, Òscar París, eren els encarregats de desvetllar els noms, noms de prestigi sobradament contrastat dins dels àmbits d’actuació de les modalitats en les quals es mourà el premi. Una fita literària que marca la capitatlitat de Benicarló en l'ambit literari. 

Així, en la modalitat d’Àlbum Infantil Il·lustrat, que assolirà la seua tercera edició, el jurat estarà format per tres components. Un d’ells és Manuel Boix, artista valencià amb un reconeixement internacional en el camp de la pintura, l’escultura, la il·lustració o l’obra gràfica. Els altres integrants del jurat són Clara Berenguer Revert, Llicenciada en Història de l’Art i especialitzada en l’estudi i divulgació de literatura infantil il·lustrada, i César Barceló Francés, llicenciat en Belles Arts amb Postgrau d’Il·lustració. Ambdós són coautors de ‘Quan xiula l’avi’ el conte guanyador de l’anterior edició del Premi d’Àlbum il·lustrat.

Quan al I Premi de Divulgació Científica, el jurat estarà composat per Javier Fernández Panadero, llicenciat en Ciències Físiques i especialitzat en Telecomunicacions; el benicarlando Àngel Alberich, enginyer en telecomunicació i màster en Enginyeria Biomèdica i Vicente Arán Redó, un altre científic benicarlando, investigador i científic de l’Institut de Química.

Respecte al I Premi de Narrativa Memorialística, els integrants del jurat són tres representants de nivell, com ara Francesc Viadel i Girbés, periodista, escriptor doctor en Sociologia i professor la Facultat de Comunicació Blanquerna; Josep San Abdón, professor i crític literari i Vicent Salvador i Liern, catedràtic de Filologia catalana ala Universitat Jaume I i membre del departament de Filologia i Cultura Europees.    

Les modalitats de les quals es composa el premi clouen amb el I Premi de Llibre Gastronòmic, que gaudirà d’un jurat, com en els altres casos de reconeguda rellevància. Així, un dels membres serà Jaume Biarnés, cap de cuina de la Fundació Alícia i l’altre integrant serà Josep Sucarrats i Miró, periodista director de la revista Cuina. En aquest modalitat, com indicava el regidor de Cultura, falta per confirmar la presència d’un tercer membre del jurat.

Fins ara el premi ha tingut una bona acollida i ja s’han rebut exemplars originals especialment en Memorialística, un apartat en el qual no hi ha molta oferta en aquest tipus de premis, com explicava Barberà.

A més, el regidor assenyalava que s’està treballant en el disseny del web vinculat als premis per tal que aquesta iniciativa compte, també, amb identitat corporativa. Barberà afirmava que “s’ha buscat l’excel·lència” en tots els àmbits relacionats als premis en les seus diverses modalitats.

Miralles, per la seua part, destacava la importància de la implicació i presència d’Onada edicions com a part fonamental dels premis i remarcava l’alt nivell del jurat que imprimeix, encara, és qualitat a la iniciativa. L’alcaldessa també citava la repercussió mediàtica que fins ara ha tingut aquesta proposta internacional que també es va presentar al centre Octubre i del qual s’han publicat referències en revistes especialitzades. A més, agraïa a les empreses col·laboradores la seua implicació en els premis, destacant a la Fundació Caixa Benicarló, IFF, Ashland Chemical, Acció Cultural del País Valencià, la Universitat Jaume I i el Centre Integrat Públic de Formació Professional.

Des d’Onada, París indicava que el jurat compta amb un nivell molt alt que segueix l'equilibri entre l'àmbit local i l'àmbit més internacional que marca els propis premis i que situarà  Benicarló “com a capital cultural del nord valencià”.

Finalment cal remarcar que el jurat es reunirà el proper mes de juny. Un moment que també servirà per tal de organitzar xerrades i diferents activitats que tindran com a fil conductor els premis. Durant l'estiu es durà a terme l'edició dels originals premiats i al mes de novembre tindrà lloc la gala literària i el lliurament de premis.

Joan Francesc Peris va portar els "Amors de tardor" a Benicarló

El passat dissabte, l'Edifici Gòtic de Benicarló va acollir la presentació de "Amors de tardor", el nou llibre de Joan Francesc Peris. Aquest professor i polític gandià ha debutat en la poesia amb una obra carregada d'emocions i versos que traspuen el neguit davant l'inflexible pas del temps, però a la vegada, conviden a la joia de viure, de capturar la bellesa del moment o d'apreciar coses nostrades com la feina dels llauradors valencians.

Acompanyat del regidor Josep Barberà, Peris va recitar una selecció dels seus poemes, algun d'ells inèdit, els quals es van compartir amb el violí a càrrec de Sergi Balavar i que van posar de manifest la musicalitat que Joan Francesc Peris treballa als seus versos.

Podeu llegir una ressenya de la presentació a La Calamanda, tot clicant ací, o veure el vídeo de l'esdeveniment.

Sons de Xaloc parla de "Úter", el poemari de Josep Maria Balbastre

Amb "Úter", el saforenc Josep Maria Balbastre va obtindre el Premi Josep Maria Ribelles Vila de Puçol de l'any passat. Un títol breu per a un poemari que no parla de la maternitat, sinó de la vida i de la mort, la creació i la destrucció. A les pàgines de Sons de Xaloc, el crític Manel Alonso li ha dedicat una ressenya en la qual hi destaca "el domini del llenguatge i una gran riquesa lèxica" units a "grans dots per a l'observació i detallista" que duu a Balbastre a "reflexionar sobre els cicles de la natura, uns cicles que ens parlen de la vida, de la mort i del renaixement".

Amb seixanta-dos versos poemes dividits en quatre parts, "Úter" comença amb composicions breus, gairebé "anotacions", "una íntima iconografia, per dir-ho amb les paraules de Balbastre, sobre la pèrdua, l’abandonament, la destrucció, la desaparició i com després tot és capaç de renàixer".

Posteriorment, a mesura que avancen les col·leccions, el poeta ens acompanya per composicions més extenses i complexes, on hi apareix el jo poètic, fins aplegar a l'última part, també denominada Úter, "poemes versos d’amor impregnats per l’estima del viure, per la saviesa que dóna el fet d’haver assistit a la mort i al renaixement cíclic de la natura, de la qual l’ésser humà, tancat en el seu eixam i absorbit per les banalitats de la tribu, se n’havia allunyat".

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

"Un paisatge que invita a la reflexió sobre la vida i la intensitat de les passions". Manel Alonso parla de "El tren i la torre"

"El tren i la torre" d'Alexandre Navarro hi fa referència al trenet que unia (i uneix) el Camp de Túria i el cap-i-casal, el qual hi passava sota la vista de l'emblemàtica Torre Bofilla. Aquesta circumstància dóna peu al poemari de l'autor de Nàquera, ressenyat per Manel Alonso, qui obre l'article assenyalant que fem "un trajecte en el qual el viatger solitari transita amb la mirada, assegut potser amb un llibre en les mans, per les sendes i camins d’un paisatge creat per la mà de centenars de generacions. Un paisatge que invita a la reflexió sobre la vida i la intensitat de les passions" i que per a l'escriptor de Puçol serveix per "retrobar empremtes del nostre passat és un viatge que va dels versos del poeta de Burjassot als del poeta de Nàquera, un dels seus deixebles més sòlids i brillants."

Tot seguit, s'hi fixa en l'estil i en la construcció dels poemes, arreplegats sota dos capítols, El tren i la torre i Quadern dispers, encapçalats per un senzill número romà, reflex d'uns versos breus, senzills i mesurats en la forma, ben sòlids.

 

'El tren i la torre' és un llibre escrit per un home madur, amb un gran bagatge de lectures. Un home reflexiu, que atén al detall, però també un home ferit per l’amor, un individu que ha trobat l’ésser estimat i el pensa, l’escriu i li escriu conscient que totes les emocions, que tots els sentiments que li desperta, li estan donant sentit als seus dies. I Navarro ho fa bé, què dic, ho fa molt bé, construïx uns magnífics i breus poemes d’amor sense caure en cap moment en la cursileria.

Podeu llegir l'article sencer de Manel Alonso tot clicant ací.

"Narrativa de la bona de manera planera i entenedora, per a grans i joves al mateix temps". Anna M. Vilallonga ressenya de "Cafè Berlevag"

Una de les novetats de la col·lecció juvenil Maremàgnum per aquesta primavera és "Cafè Berlevag", històries de tres dones que ens apleguen de la mà de Mònica Batet, autora tarragonina cada cop més reconeguda per les seues propostes literàries profundes, intimistes i emotives. En "Cafè Berlevag", la Sarah, l'Alice i la Jane, des de tres moments cronològics diferents, parlen de la seua vida amb un cançó com a fil d'unió entre les tres.

La professora i blogaire Anna Maria Vilallonga li ha dedicat una ressenya, apareguda a la pàgina El fil d'Ariadna, en la qual fa palesa que tot i encabir-s'hi en una col·lecció adreçada a un públic juvenil, la història de Mònica Batet farà gaudir de la lectura també als adults.

La novel·la interpel·la el lector i planteja reflexions, gairebé totes vinculades a l’amor i al desamor, a l’acceptació dels cops que ens dóna la vida, a la necessitat de ser un mateix, de mantenir-se fidel a les pròpies idees, d’esdevenir capaços de superar el dolor. És un llibre melangiós, bell, trist, que ens explica, com qui no vol la cosa, un fragment de la història del segle XX, en part a través de fets històrics, en part a través d’un suau diàleg teòric sobre la funció de l’art, en aquest cas de la música. Sempre hi ha aquest debat en el rerefons de les obres de Batet.

Vilallonga també hi apunta aquest llibre com a mostra de que l'etiqueta literatura juvenil no ha estar d'esquenes a la qualitat literària i a històries, que desde la senzilla d'estil, abasten els grans temes universals des d'una òptica complexa. "Enmig de la proliferació de textos extremadament epidèrmics, tòpics i sense més pretensions que la imminència lectora, fan molta falta novel·les que prestigiïn el gènere, que no prenguin els adolescents i els joves per éssers superficials i eixelebrats. Si els apropem textos com aquest, els estarem fent un gran favor", hi apunta.

Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.

Dissabte de conte amb Judit Robert a Tarragona

Aquest dissabte 21 de maig, Judit Robert hi serà a El Corte Inglés de Tarragona. Entre les 12.30 i les 13.30 hores, hi farà un divertit contacontes on hi apareixeran els personatges dels seus llibres, com "Un cabdell de fil màgic", "El color dels sentiments" o "La meva àvia és una princesa".

L'activitat forma part de la campanya "Dissabtes de conte" de l'establiment, una activitat dirigida a la canalla, amb entrada gratuïta.

"Amors de tardor" es presenta aquest dissabte a Benicarló

Joan Francesc Peris porta els "Amors de tardor" a Benicarló. L'Edifici Gòtic de la ciutat acull una nova presentació d'aquest poemari de l'autor gandià, aquest dissabte 21 de maig a partir de les 19 hores. Hi comptarà amb la participació del regidor de Cultura Josep Barberà.

Compte enrere del termini de participació en els Premis Literaris Ciutat de Benicarló

Aquest és el darrer mes per participar als Premis. El termini acaba el 15 de juny

Onada Edicions serà l'encarregada d'editar els premis, de la promoció i la seua divulgació 

Com anuncia l’Ajuntament de Benicarló en la pàgina dedicada la premi literari més potent que s’ha engegat a la ciutat de Benicarló, aquest és l’últim mes del termini per tal de participar en el certamen literari, Fidel ala seua projecció internacional, l’anunci s’ha realitzat en tres idiomes, el valencià, el castellà i l’anglès.

Els Premis, que van ser presentats tant al Magatzem de la Mar de Benicarló com al Centre Octubre de Valencia, pretenen situar a la ciutat com a capital cultural del territori, exhibir el seu potencial creatiu, turístic i econòmic, entenent els premis no només com un aparador cultural de primer ordre, sinó també com un motor de desenvolupament. Onada Edicions, serà l'encarregada d'editar els premis i que juga un paper fonamental en la promoció i divulgació dels premis

Antecedents d’excel·lència en la promoció literària 

Amb l'antecedent del Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat, que ha posicionat Benicarló com un referent en el món de l'àlbum infantil, els premis s'han ampliat a quatre modalitats: el Premi Internacional d'Àlbum Infantil Il·lustrat (dotat amb 3.000 euros), el Premi de Divulgació Científica (dotat amb 5.000 euros), el Premi de Narrativa Memorialística (dotat amb 5.000 euros) i el Premi de Llibre Gastronòmic (dotat amb 5.000 euros). Quatre modalitats molt vinculades a les potencialitats del territori i a la seua projecció de futur.

La vocació d'excel·lència dels premis es farà sentir en el desenvolupament de tot el procés: des de la selecció dels jurats, que seran de reconegut prestigi, la programació de tot un seguit d'activitats paral·leles o la màxima cura en les edicions fins a l'acte de presentació de les obres premiades, que es convertirà en un esdeveniment cultural i gastronòmic de primer ordre. El sopar literari, que tindrà lloc al novembre al Magatzem de la Mar a càrrec dels professors i alumnes del Centre Integrat Públic de Formació Professional (CIPFP), servirà per a mostrar els productes per excel·lència de la comarca: carxofes, oli d'oliveres mil·lenàries, llagostins, etc. Tot, amb l'objectiu de fer del sopar un aparador del potencial econòmic del territori.

Sánchez Cervelló va presentar a Alcanar el seu assaig "Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera..."

L'historiador Josep Sánchez Cervelló va portar Alcanar fins el segle XIX, passat divendres 13 de maig, amb la presentació de l'assaig "Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó", un complet estudi sobre una centúria ben conflictiva en aquestes comarques de perifèria, tot recorrent per la guerra del Francès i les successives carlinades.

Imatge: @Historiesalcana

Poesia, filosofia i música. Vilaweb entrevista Raül Francés, autor de "Simfonia per a set veus"

L'emblemàtic indret del Mirador d'Ontinyent ha servit d'escenari per a l'entrevista que Àngel Cano ha fet a l'escriptor Raül Francés per a Vilaweb, arran de la publicació de "Simfonia per a set veus", el primer poemari de l'autor ontinyentí. Una conversa que, com el llibre, ha girat entorn dels versos, la filosofia i la música, "les tres passions" de Francés.

De fet, tant el títol com l'estructura del poemari marca la inspiració musical del llibre. Cada capítol és un grau, que comença i conclou en tònica, "vol dir que el poemari s’escriu a si mateixa. És un cicle, i cada tonalitat està marcada per uns poemes determinats. Per exemple, en dominant es pot parlar més de la filosofia o de la poesia, de com el poeta escriu poesia. Per acabar, hi ha un crescendo final –la tònica que havíem dit–, en què se citen les tres vessants de les quals beu el poeta per a escriure el llibre: filosofia, música i el mateix gènere poètic", apunta l'escriptor.

L'entrevista també recorre el difícil camí de la poesia com a gènere, més encara amb llibres com aquest, amb una forta càrrega referencial provinents de la filosofia i de la música. "La bona literatura és la que ens ha de suposar un repte", acorden entrevistador i entrevistat.

Pense que és un gènere diferent que està oblidat, i, si és poesia en valencià, encara més. Després, que es deixe seduir i portar per les paraules. La poesia és, com dic en alguna part del llibre, com aquella amant que et busca, que et vol seduir, però tu no t’hi deixes. I no parle de la poesia en particular, sinó de la lectura en general. Les persones s’han de deixar seduir pels llibres, tant si es tracta de poesia, de narrativa o del que siga. Com més lliges, més entens el món.

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

"Criatura dolcíssima": vint anys dels Premis Literàris Ciutat de Sagunt

Amb gairebé dues dècades de recorregut, els Premis Literaris Ciutat de Sagunt són una de les referències més consolidades i prestigioses de les lletres valencianes, i tot aprofitant el final de la convocatòria de l'any 2015, amb la presentació de les obres publicades, i i l'inici de la d'enguany, amb l'obertura de termini de recepció d'originals, Òscar Pérez Silvestre, tècnic de Dinamització Lingüística de l'AVIVA de Sagunt, organitzador del guardó, ha escrit un article a Saó en la qual hi fa una repassada d'aquesta "criatura dolcíssima".

Com exposa, els Ciutat de Sagunt naixen l'any 1998 com uns premis de poesia que homenatjaven el poeta Jaume Bru i Vidal. L'any següent s'hi va sumar el de Narrativa, i a l'any 2004 s'hi afegia el de Teatre -recordem que hi som a Sagunt!- en memòria de l'actor còmic morvedrí Pepe Alba. Des d'aleshores, anualment els premis compleixen amb la seua cita.

Han anat fent camí, mantenint la periodicitat anual que no sempre hem trobat en altres convocatòries d’altres pobles i ciutats en èpoques de retallades o, simplement, perquè el signe polític no hi acompanyava. Amb modèstia, senzillesa i bon fer, independentment de qui hi governava, s’han fet un nom en el panorama de la literatura en la nostra llengua; era una aposta quan naixien i el temps ha donat la raó als iniciadors. Sense el treball en equip, tot això no fóra possible; hi ha molta gent implicada en aquest muntatge: tècnics municipals, programadors, artistes com Camí de Nora i Anna Pastor, els membres dels jurats, Onada Edicions, les xarxes socials, els participants que fan arribar els originals, el públic destinatari…

En el nostre historial figuren noms de poetes com Antoni Prats, Pasqual Mas, Joan Elies Adell, Rafael Català, Nel·lo Navarro, Consol Martínez Bella, Josep González Clofent, Miquel López Crespí, Rafael Casanova, Albert Garcia i Hernández, Lluís Alpera, el malaguanyat Salvador Iborra, Ivan Brull, Joan Adell, Josep Ribera, Antoni Albalat, Vicent Torres i Jesús Giron (Premis «Jaume Bru i Vidal»). Pel que fa al guardó de narrativa, l’han guanyat Josep Planaspachs, Josep Valor i Gadea, Josep Ballester, Jordi Botella, Carles Cortés, Guillem Rosselló, Adolf Piquer, Joan Andrés Sorribes, Josep Usó, Teresa Broseta, Manel Joan i Arinyó, Enric Lluch, Màrius Moneo, Ivan Carbonell, Salvador Vendrell, Joaquim Espinós i Francesc Gisbert. En el premi més jove, el de teatre «Pepe Alba», han excel·lit des del 2004 Miquel Àngel Garcia, Llàtzer Garcia, Joan Guasp, Jordi Sala, Marc Artigau, Albert Pijoan, Orland Verdú, Joan Manuel Matoses, Octavi Egea, Núria Casado i Joan Ramon Gironès. Molts d’ells, autors novells quan hi optaven, han posat en relleu la independència dels jurats, un factor que ompli de goig i que cal continuar alimentant.

Per participar a l'edició de 2016, el termini resta obert fins el 8 de juliol. Podeu trobar les bases a l'apartat de Premis d'aquest blog o a la pàgina d'AVIVA Sagunt.

"La paciència del minotaure" i Ivan Carbonell, a Escriptors al Plató

Ivan Carbonell és un dels representants més visibles de la nova generació dels narradors valencians. Ho ha demostrat amb novel·les com "La promesa del gal·lés" i ara, "La paciència del minotaure", on recupera els protagonistes en una aventura a través de diversos països europeus, amb enigmes que travessaran la història recent del Vell Continent, un llibre guardonat amb el Premi de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim.

"Quan truquen de matinada" a l'Alcúdia

"Quan truquen de matinada" i Salvador Vendrell seran els protagonistes de la reunió que el Grup de Lectura del Bloc Jaume I de l'Alcúdia organitza al mes de maig. Les experiències vitals de Pere, l'escèptic protagonista, aplegaran a la Biblioteca Pública Municipal el 26 de maig, a partir de les 20.30 hores.

Nova Onada de llibres amics: Jesús M. Tibau i Joan Pinyol presenten a Tortosa, Gandesa i Vall-de-roures

Jesús M. Tibau i Joan Pinyol són dos autors que han conreat diversos gèneres literaris, i que enguany han abordat la literatura juvenil amb dues novetats, "No és la derrota, sinó el vent" i "El mar de les ombres" que completen la col·lecció Maremàgnum, dedicada especialment a aquest públic. I aquest cap de setmana, de cara a promoure els títols, han organitzat dues presentacions a les Terres de l'Ebre per aquest cap de setmana.

D'aquesta manera i sota un acte batejat com "Nova Onada de llibres amics", la primera cita serà a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, el divendres 13 de maig a les 19.30 hores. La presentació hi comptarà amb la participació d'Emigdi Subirats. I l'endemà, a les 11.30 hores, els escriptors tortosí i capelladí hi seran a la Biblioteca Municipal de Gandesa. A més a més, per arrodonir la gira ebrenca de "El mar de les ombres", Joan Pinyol hi serà a la Llibreria Serret de Vall-de-roures el diumenge a partir de les 11 hores.

Tant "No és la derrota, sinó el vent" com "El mar de les ombres" s'hi inclouen en el projecte Literatura Km 0 d'Onada Educació. Jesús M. Tibau i Joan Pinyol van participar a les jornades literàries que han tingut lloc aquesta setmana a Tortosa i Tarragona per reivindicar el llibre de proximitat com a eina de treball a les aules. En aquest sentit, els relats íntims i emotius de l'autor tortosí i la novel·la d'aventures del de Capellades responen als objectius de Maremàgnum d'oferir lectures amenes i amb valors, obertes a tots els públics.

Signatures de "L'aire absent" aquest divendres a Gandia

Aquest divendres 13 d'abril, a partir de les 20 hores, el poeta José Manuel Prieto signarà exemplars del seu darrer poemari, "L'aire absent", a la Casa del Llibre del Centre Comercial La Vital, a Gandia.

"L’aire absent" és un analgèsic contra els interrogants, o contra les persones que intenten sobreviure amb més dubtes que certeses. Assumint que la vida no és altra cosa que hostatge de l’atzar i les circumstàncies, la col·lecció de poemes es converteix en un dilluns per als dubtes, una foto de postal per a un amor en directe o una carta de nostàlgia del futur. Assumint que viure és esperar, són necessaris els dilluns per construir noves certeses, o els dubtes per fer de les ombres la llum amb què caminar. Un al·legat per a la felicitat en les xicotetes coses i de la nostàlgia del futur també en l’amor.

Josep Sánchez Cervelló presenta l'assaig "Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera" a Alcanar

Aquest divendres 13 de maig, Josep Sánchez Cervelló presenta a Alcanar el seu llibre "Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936)", el complet estudi al volant del convuls segle XIX a aquestes comarques de cruïlla, fonamentals ens els esdevindre de la Guerra del Francès i les Carlinades.

L'acte serà a la Biblioteca Trinitari Fabregat, a partir de les 19 hores, i comptarà amb la participació de l'historiador Josep Sancho i de l'estudiòs d'Història canareva Joan B. Beltran.

Josep Maria Balbastre porta "Úter" a Escriptors al Plató

Amb "Úter", Josep Maria Balbastre ha guanyat el 19è Premi de Poesia Josep Maria Ribelles Vila de Puçol, una obra que gira al voltant de la vida i de la mort. L'autor saforenc va celebrar un recital poètic a la Fira del Llibre de València, on va ser entrevistat dins el programa d'Escriptors al Plató.

Joan Pinyol presenta "El mar de les ombres" al Museu Marítim de Barcelona

El Museu Marítim de Barcelona és un lloc ben adient per a la presentació d'una història tan lligada a aquest element com és la que proposta Joan Pinyol a "El mar de les ombres". L'acte està previst per al dijous 12 de maig, a partir de les 19 hores, i juntament l'escriptor capelladí hi participarà el representant d'Onada Miquel Àngel Pradilla i l'escriptora Maria Carme Roca.

A "El mar de les ombres", Pinyol ens duu un segle enrere. El protagonista, Miquel, puja a un vapor que l'ha de dur de Barcelona a Amèrica, a la recerca d'una nova vida i tot fugint de la guerra a l'Àfrica. Però el vaixell esdevindrà una perillosa gàbia quan també embarca el misteriós Kraus.

"Cada vers és una peça d’orfebreria". La revista Entera't parla de "El tren i la torre" d'Alexandre Navarro

El poemari "El tren i la torre" d'Alexandre Navarro és un dels títols protagonistes de la primavera literària al Camp de Túria, i la revista Entera't, dedicada a la difusió de l'oci i la cultura d'aquesta comarca, s'ha fet ressò tot aprofitant la passada presentació a València. L'article, que podeu veure a continuació, indica que els nous versos de l'escriptor de Nàquera tracten "sobre l'amor al mateix temps que enllaça amb els seus records de la infància i joventut, molt lligats als viatges que efectuava en el ‘trenet’, mentre fixava la seua mirada sobre la imponent Torre Bufilla en la localitat de Bétera".

En aquesta obra, destaquen poemes que són un autèntic monument a l'amor com a sentiment que dóna sentit a la vida tant quan aquest triomfa com quan és un objectiu que no es pot aconseguir. “El tren i la torre’ és un recorregut pels sentiments més íntims de l'autor, on cada vers és una peça d’orfebreria.

Joan Francesc Peris parla de "Amors de tardor" a Escriptors al Plató

El professor i polític Joan Francesc Peris va debutar en la literatura amb aquest "Amors de tardor", un poemari en el qual l'autor ens parla del seu país, la seua gent, el seu paisatge, amb la sensibilitat d'una ànima enamorada. Ha estat un dels títols que han participat a la iniciativa Escriptors al Plató, amb una conversa entre Peris i l'entrevistador Manolo Gil.

Les Contalles d'Alba, destacades com a llibres sobre dues mares al blog especialitzat Mama y mami

Dins de les col·leccions infantils d'Onada hi podeu trobar les Contalles d'Alba, una sèrie de contes per a xiquets i xiquetes d'entre 3 i 6 anys protagonitzada per l'Alba, una xiqueta que juga, somnia, aprèn… en companyia de les seues dues mares, son germà i el seu gat. Així, es busca mostrar la normalitat de les diversos tipus de famílies, especialment les homoparentals. 

Escrits per Katy Pallás i il·lustrats per Mara Cebrián, les Contalles d'Alba han estat reconeguts en un grapat d'ocasions, l'última al blog Mama y mami, especialitzat en maternitat lesbiana. En un article dedicat als llibres sobre famílies amb dues mares, l'autora destaca les propostes de Pallás i Cebrián, tot destacant-hi que "el tipo de familia está “integrado y normalizado” dentro de la narrativa del cuento. Nuestros hijos ya se siente afortunados que sus mamás les quieran y los vayamos a buscar al colegio. Necesitan identificarse con las acciones que hace el personaje para poder captar su interés".

Podeu llegir l'article tot clicant ací.

Alexandre Navarro, autor de "El tren i la torre", entrevistat al blog Escriure per a ningú

Alexandre Navarro, autor del poemari "El tren i la torre", ha estat entrevistat en una llarga conversa amb Alejandro Llabata, que s'ha publicat al blog Escriure per a ningú. El text és un complet recorregut per la trajectòria literària de l'autor de Nàquera, des de la seua trobada amb el gènere arran d'uns versos estellesians on s'hi feia esment a la seua vila: "Em vaig dir, ple d’un local orgull patriòtic, que si se’n parlava del meu poble, seria interessant. I em vaig capbussar. Fou una commoció absoluta. Al cap de pocs mesos ja intentava imitar l’Estellés".

A partir d'ací, la bibliografia de Navarro s'ha vist fitada amb diverses poemaris, la majoria d'ells reconeguts amb guardons i reconeixements que l'han convertit en un dels poetes valencians de referència en el que duem de segle. Pel que fa a "El tren i la torre", l'autor exposa que "segons Josep Porcar, el tren simbolitza l’amor, el viatge, l’ímpetu. La torre, per contra, la realitat, l’obligació, el deure. Dos símbols: el moviment contra l’estatisme. Em sembla una bona explicació".

L'entrevista visita altres viaranys com la situació de la poesia valenciana actualment, amb una visió plenament optimista: "Estic sorprès i satisfet per l’abundor i la qualitat. Vivim un moment molt especial. Hi ha molta il·lusió i ganes per fer les coses bé, per contribuir a l’eixida del període d’ombres que hem viscut durant tants anys. Crec que volem recuperar l’orgull de ser escriptors valencians i d’exercir l’ofici amb dignitat, reconeixement i arrelats a un poble representat per les seues institucions", hi assenyala. 

Podeu llegir l'entrevista sencera tot clicant ací.

"El tren i la torre", també al blog L'imaginari d'Altea

El nou poemari d'Alexandre Navarro també hi té presència al blog L'imaginari d'Altea, el qual li dedica una entrada arran de la presentació literària. Precisament, la vila de la Marina Baixa és la que obre el poema XXIII del capítol Quadern dispers, el qual, com es pot apreciar, va ser el dedicat per Navarro a l'autor del blog. Ho podeu veure tot clicant ací.

Aina Garcia Carbó i "Rere la paraula" a Escriptors al Plató

"Rere la paraula" és un viatge des de la foscor fins la llum, i també un diàleg entre l'autora, Aina Garcia Carbó, i el seu pare, l'escriptor desaparegut Manel Garcia Grau, a través del qual la jove realitza un trajecte vital cap a l'alliberament i la superació. L'escriptora castellonenca va estar present a la Fira del Llibre de València, on va ser entrevista per Xavi Bellot a Escriptors al Plató.

Josep Usó va parlar de la novel·la "La senda llarga" a Primavera Literària de l'Institut d'Almassora

Josep Usó va ser l'escriptor convidat a la XIX Primavera Literària celebrada a l'IES Álvaro Falomir, d'Almassora. Allà, a la fresca i en un ambient relaxat, fora de l'aula, Usó va parlar de la novel·la "La senda llarga", amb la qual va guanyar el premi de narrativa que concedeix aquesta vila de la Plana. La trobada ha estat recollida al blog del professor Jesús Bernat amb una nombrosa galeria fotogràfica.

"Josep Usó va fer una apassionada explicació de la seua dualitat, entre Almassora i la veïna Vila-real... i de tants elements que han bastit 'La senda llarga'. S'encetà, després, un torn de preguntes que portaren l'autor a parlar sobre la Tereseta i les bestieses d'Evaristo, sobre l'ofici d'escriure i... sobre tot això i allò. I després, l'alumnat, com cada any, guaità per recollir uns mots amables, unes paraules que feren més seu el llibre. Entre roses i romer d'una Primavera Literària més, la satisfacció de fer amb el llibre un dia festiu", hi apunta a l'article al blog Imatgies, qui tanca amb les pàgines que l'alumnat va ressenyar sobre la novel·la del vila-realenc a la revista del centre Badallet.

I també tenim la visió d'aquesta jornada des de l'altra banda. El mateix escriptor ha publicat un article al seu blog en el que narra aquesta jornada literària a l'IES Álvaro Falomir. "Jo n’he aprés molt. I he comprovat que el jovent només necessita algú que l’empenyi per tal de llençar-se a conquerir el coneixement, les oportunitats i el món si es deixa. Per molt que alguns en malparlen, la joventut és sempre el futur. I em resulta fantàstic comprovar com ells ho qüestionen tot. Des del final de la història fins al principi. Sense fer remossos. Com ha de ser.", explica Usó.

"El mar de les ombres" continua la travessia al Museu Marítim de Barcelona 

Peu de foto: Maria Carme Roca i Joan Pinyol a la presentació a Capellades

Després de les presentacions d'Igualada, Vilafranca del Penedès i aquest dimecres 11 de maig, a Tarragona, l'últim llibre del capelladí Joan Pinyol, la novel·la "El mar de les ombres" publicada per Onada edicions, es presentarà dijous 12 de maig a la sala d'actes del Museu Marítim de Barcelona, a l'avinguda de les Drassanes de la capital catalana. L'acte, que començarà a les set de la tarda, comptarà amb les intervencions de Miquel Àngel Pradilla, editor, lingüística i professor de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a més de l'escriptora Maria Carme Roca que presentarà el llibre amb un format conversa amb l'autor tal com va fer en la presentació al Saló Rosa de la Lliga de Capellades. La sèrie d'actes per donar a conèixer la novel·la continuaran divendres 13 a les set de la tarda a la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, dissabte 14 a dos quarts de dotze del migdia a la biblioteca Municipal de Gandesa i finalment diumenge 15 amb la signatura d'exemplars del llibre a partir de les onze del matí a la llibreria Serret de Vall-de-Roures, a la comarca del Matarranya.  Així mateix, i aprofitant l'estada per les Terres de l'Ebre, l'escriptor capelladí serà entrevistat en directe a través del Canal 21 de televisió. 

Fina Girbés parla de "Versos de colors" a Escriptors al Plató

Poemes il·lustrats plens d'enginy, humor i tendresa. Eixa és l'aposta que l'escriptora Fina Girbés i l'il·lustrador Marc Bou van realitzar l'any passat amb "Versos de colors", títol pensat especialment per a que els més menuts comencen a guadir de la poesia. Enguany, Girbés va acudir a la Fira del Llibre de València, on va ser entrevistada per Manolo Gil a Escriptors al Plató.

Entrevista a Clara Gil, autora de "Sobreviurem"

Una de les novetats d'aquesta primavera ha estat "Sobreviurem", un llibre ben original de la vila-realenca Clara Gil: poemes il·lustrats que, de manera activa i positiva, encaren i denuncien la violència de gènere. A la Fira del Llibre de València, l'autora va ser entrevistada a Escriptors al Plató.

"Una obra sobre la memòria". Jaume Garcia parla de "D'ànimes, vençuts i altres romanços" al Levante-EMV

El diari Levante-EMV ha publicat una ressenya, signada per Jaume Garcia, al voltant del llibre de relats "D'ànimes, vençuts i altres romanços" de Josep-Joan Miralles.

Per a Jaume Garcia, “el passat esdevé una metàfora sobre la persistència dels vells models en el cor de la societat actual”, de manera que estableix un paral·lelisme entre la literatura i la història: la recerca de la veritat, tot i ser-ne oposades. Aquest punt de connexió s’hi dóna en el recull de Miralles,  que “són històries de ficció però hi ha gent que pot identificar els noms de la gent afectada”. A més a més, apunta la presència del paisatge de Vilafamés, el qual funciona com “un espai mític (…) una natura viva, omnipresent (que) és un protagonista essencial”.

És “D’ànimes, vençuts i altres romanços una obra sobre la memòria, sobre una memòria col·lectiva que definitivament, ha de tindre el seu assentament en el lloc que li correspon. Perquè superar la tragèdia d’aquells dies de repressió, marxes militars i nacionalcatolicisme exigeix assumir, que no és el mateix que oblidar o passar pàgina.

Podeu llegir la ressenya tot clicant sobre la imatge, ampliant-la.

L'escriptor Josep Tomàs Cabot ens parla d'El mar de les ombres, de Joan Pinyol

La novel·la “El mar de les ombres” presenta la història parcial (exclusivament d’un mes de durada) d’un noi català de 19 anys, Miquel, que a l’estiu de 1909 és destinat a la guerra d’Àfrica, però que escapa del seu destí embarcant d’incògnit en un transatlàntic, el “Reina Maria Cristina” que fa la travessia de Barcelona a Buenos Aires.

La intriga novel·lesca que dóna cos a aquesta història es basa fonamentalment en les accions d’un altre personatge, SIlveri-Kraus, que no podem considerar humanament normal ni literàriament gaire admissible... Convencional del tot, surrealista dalinià, dotat d’una tendència al mal quasi inconcebible, no deixa de posseir una lògica interna que l’obliga a cometre accions terribles mentre va realitzant d’incògnit les seves venjances i, al mateix temps, amagat al vaixell com a polissó, defensa la pròpia seguretat.

La gran quantitat de desgràcies i morts que es produeixen per obra d’aquest personatge pot sorprendre i desagradar, per inversemblant i exagerada, a alguns crítics i lectors... Però hem d’admetre que, a part d‘aquesta trama que pot resultar molt original però potser poc apropiada per figurar dintre d’un material literari mínimament racional, la novel·la presenta notables virtuts i mèrits superiors als que fins ara se li han atribuït.

Tots els altres personatges són versemblants, simpàtics i, en el fons, bones persones amb qui ens agradaria conviure. Ho són el capità del vaixell, els seus ajudants, els mariners anònims i els passatgers distingits, especialment el senyor Vicenç Brunet, vell i cec, recordat com un antic, influent i benèvol directiu de la Companyia Transatlàntica, la propietària del vaixell. Gràcies a les seves explicacions, coneixem l’origen de les grans empreses nàutiques del nostre país i sabem qui era i què feia en aquells moments Antonio López i López, el futur marquès de Comillas... El vell Brunet ara viatja amb una seva néta, Abril, que és maca i trempada, ajuda l’Avi, s’interessa per tot el que veu i acaba fent-se amiga del noi desertor, quan aquest es fa visible, perd la por i li agafa confiança... També resulta agradable i simpàtic el mariner Domènech que, després d’una confusió, acabarà identificant el nostre protagonista i facilitarà la seva trobada amb la noia Abril... I també Mauri, el cap de cuina del vaixell, així com els mariners Onésimo i Joaquín, amics de tota la vida, treballant sempre junts i també morint junts... I Narcís, el jove que acaba fent la suprema justícia –la mort del criminal Silveri-Krau--, sense saber que la fa, perquè ell només pensa en la roba robada a un amic seu acabat de morir.

La vida dintre del vaixell és descrita amb propietat i detall, fins i tot en els aspectes més prosaics, com en els àpats, sempre monòtons per l’obligada manca d’aliments frescos. Però també és molt ben explicada en els aspectes més delicats i poètics com la lectura a coberta de versos de Verdaguer o els concerts d’harmònica a càrrec d’un deficient físic, dotat d’una cama de fusta, però no pas amargat ni solitari... .

La vida en circumstàncies excepcionals, com pot succeir en una tempesta devastadora, no mereix menys atenció per part de l’expertíssim autor, que descriu aquests fets amb tota l’exactitud i patetisme que permet una bona literatura... Però també en unes altres circumstàncies més properes a la normalitat, tota l’activitat professional dels mariners, fins i tot en el racons mes recòndits i al costat de les grans calderes productores de vapor, se’ns presenta amb coneixement de causa i amb explicacions prou clares. 

El llenguatge literari utilitzat per Pinyol és sempre gramaticalment correcte. Els nombrosos diàlegs resulten naturals i expressius, mai no artificiosos ni avorrits. Les descripcions, detallades i clares, amb gestos, senyals o cops d’ull enginyosos o poètics quan menys els esperes... Fragments de dietari presenten tota la frescor, gràcia i naturalitat requerits en aquests casos. L’estil literari, si n’hi ha, passa inadvertit, com ha de succeir en qualsevol bona novel·la que no tingui pretensions pedantesques... Així doncs, la forma literària d’aquesta obra pot donar-se per bona, potser per molt bona, i l’autor pot ser felicitat amb tota justícia.

El grau de coneixença personal entre l’autor d’aquesta novel·la i jo mateix és molt escàs, però després d’haver llegit “El mar de les ombres”, puc dir que, almenys literàriament, tenim alguns punts de contacte.

Primer, l’interès per la història política i social de l’any 1909 i, per tant, de l’anomenada “Setmana Tràgica”. L’origen de la seva novel·la és justament aquest: la mobilització de reservistes casats i de joves catalans amb motiu de la guerra d’Àfrica i els conseqüents avalots al port de Barcelona que donarien lloc als terribles successos dels dies següents. Tota la primera part de la meva trilogia “El cercle tràgic” es desenvolupa durant aquells dies i com a conseqüència d’aquells fets, amb una trama no situada precisament a la ciutat de Barcelona, però sí amb referencies directes a la tragèdia que estava succeint en aquell lloc (per exemple, a les pàgines 186-187 del meu llibre).

Segon, l’interès per les tècniques de navegació i el contrast entre la vela i el vapor, exposat amb precisió a les pàgines 165-166 de la novel·la de Joan Pinyol. És un interès molt semblant al que jo demostro en els capítols “Vent, aspes i veles” i “Riu amunt i mar endins per la força del vapor” al meu llibre “El progrés tecnològic” (pàgines 25-29 i 49-53) .

Tercer, la tècnica literària. Pinyol situa la seva novel·la en un temps i en un espai ben determinats, sempre els mateixos, i ambdós relativament curts. Espai: el port de Barcelona només un moment, i després, fins al final, la coberta i l’interior d’un vaixell amb els breus intervals de les escales obligades... Temps: només uns trenta dies, sense pausa ni interrupció, just el temps que dura la travessia de Barcelona a Buenos Aires... Aquestes condicions aristotèliques (unitat de temps i d’espai, sigui l’època que sigui— històrica, si cal—i sigui el lloc que sigui, però sempre el mateix durant tota l’obra) ha estat la base tècnica que jo he emprat conscientment en quasi totes les meves novel·les (menys en tres de la vintena que tinc publicades). Així ho explico en el treball titulat “Detalls de tècnica literària en la producció novel·lesca”, assaig no publicat, però que he passat a alguns dels meus amics... Doncs bé, la lectura de la novel·la de Pinyol, potser sense que ell ho hagi volgut ni ho sospiti, m’ha fet pensar en una tècnica literària que alguns vells autors com jo, lectors de la “Poètica” d’Aristòtil, encara considerem bona, útil i desitjable... I perquè ell l’ha utilitzada, ara voldria felicitar-lo, deixant de banda (amb una intenció ben clara) tots els lectors i crítics moderns de la seva obra que pensin diferent de nosaltres...