Sandra Escamilla (Thionville, 1980), llicenciada en Humanitats per l'UJI, ha estat l'encarregada de transcriure els Annals del Monestir i Convent de Benifassà, tant el de Joan Miquel Gisbert, publicat al 2010, com el de Joaquín Chavalera, que ha arribat este mes a les prestatgeries. Parlem amb ella per conèixer una mica més del que hi amaguen estos documents, autèntics patrimonis de les nostres comarques.
En què consisteixen els Annals del Monestir i Convent de Benifassà?
Els Annals són el testimoni escrit de la vida quotidiana que envolta el Convent de Santa Maria de Benifassà. Per tant, en aquests documents apareix tota l'evolució històrica des de l'any 1229 en el que es funda el Monestir, fins l'any 1808 on finalitzen la redacció d'aquests fets.
Es tracta d'una descripció minuciosa del que va ócorrer als territoris del Maestrat, Tortosa, Senyoriu de Morella i batlia d'Ulldecona, on sobretot resaltaria els següents temes: Les dades econòmiques rellevants, que reflexen molt bé les èpoques de fam i les de riquesa, les relacions dels senyors amb els seus vassalls, les disputes per les terres entre els senyiorius de Morella i els de la Tinença, que van durar segles, a més les jerarquies de poder dins del convent i com es triaven els abats, i com no tota l'evolució arquitectònica del convent.
Quina és la importància -històrica, social, cultural- del Annals?
Divulgar aquests textos és d'una rellevància màxima per a tots els que actualment integrem els territoris que conformen el nord de Castelló i el sud de Tarragona, ja que es tracta de la nostra història i de com estava conformada la nostra societat a començaments de l'edat mitjana i la seua evolució a l'edat moderna, com han canviat els llindars d'aquests territoris i els topònims que actualment coneixem.
Com ha estat la feinada de transcriure estos textos?
La tasca ha consistit en la transcripció de documents. Aquesta va durar nou mesos i vaig disposar dels documents en format digital i fotocopiat. A més, per qualsevol dubte, comptava amb l'ajuda de Manolo Andreu, co-autor del llibre. Ha sigut una feina molt gratificant, sobretot el fet que quan més avançava en la transcripció, més ganes tenia de continuar per saber que va ocórrer, i pense que als lectors d'aquests llibres els passarà el mateix.
Amb quins material hi vas treballar?
Els materials utilitzats van ser fotocòpies dels documents i una còpia digitalitzada.
Hi ha detalls interessants dels originals que s'han quedat fora de l'edició, com ara gravats o dibuixos?
Si, com es tracta de documents manuscrits els detalls són sobretot les lletres capitals utilitzades al començament de cada capítol i dibuixos que apareixen al final d'algun capítol. I al costat de la data de defunció d'algun prior o abat també apareixen creus. S'ha de destacar els escuts del Convent de Benifassà, el de l'abat Joan Miquel Gisbert i la signatura del rei Jaume I, tots aquestos han sigut reproduïts en el llibre de Gisbert.
Quin ha estat més complicat de treballar-hi, el de Gisbert o el de Chavalera?
Jo diria que el de Gisbert, ja que el de Chavalera tenia una lletra més curada i no existien taques d'òxid o tinta com en els textos de Gisbert.
Hi ha moltes diferències entre ambdòs, quant a estil?
No hi ha gaire diferències quant a l'estil, són molt semblants, els dos utilitzen un vocabulari curat i directe en el que expliquen amb claredat tot el que ocorria durant el dia a dia dels diferents abadiats.
T'has trobat amb curiositats a l'hora d'actualitzar els Annals?
Clar que m'he trobat amb curiositats, dins d'un ampli recorregut cronològic es descriuen guerres lliurades al voltant del monestir, canvis de poder polític rellevants, estudis econòmics, etc. Una anècdota que recorde és que durant una batalla contra els musulmans es van detindre alguns soldats enemics que van ser esclaus al monestir per a treballar en una de les reformes arquitectòniques fins que van escapar. Però hi ha moltíssimes més interessants.
Per què caldria llegir els Annals del Monestir i Convent de Benifassà?
Perquè pense que es fonamental conéixer una història que ens pertany, que a vegades oblidem i que ens farà assolir major consciència geogràfica, històrica, cultural i social dels nostres territoris.
En què consisteixen els Annals del Monestir i Convent de Benifassà?
Els Annals són el testimoni escrit de la vida quotidiana que envolta el Convent de Santa Maria de Benifassà. Per tant, en aquests documents apareix tota l'evolució històrica des de l'any 1229 en el que es funda el Monestir, fins l'any 1808 on finalitzen la redacció d'aquests fets.
Es tracta d'una descripció minuciosa del que va ócorrer als territoris del Maestrat, Tortosa, Senyoriu de Morella i batlia d'Ulldecona, on sobretot resaltaria els següents temes: Les dades econòmiques rellevants, que reflexen molt bé les èpoques de fam i les de riquesa, les relacions dels senyors amb els seus vassalls, les disputes per les terres entre els senyiorius de Morella i els de la Tinença, que van durar segles, a més les jerarquies de poder dins del convent i com es triaven els abats, i com no tota l'evolució arquitectònica del convent.
Quina és la importància -històrica, social, cultural- del Annals?Divulgar aquests textos és d'una rellevància màxima per a tots els que actualment integrem els territoris que conformen el nord de Castelló i el sud de Tarragona, ja que es tracta de la nostra història i de com estava conformada la nostra societat a començaments de l'edat mitjana i la seua evolució a l'edat moderna, com han canviat els llindars d'aquests territoris i els topònims que actualment coneixem.
Com ha estat la feinada de transcriure estos textos?
La tasca ha consistit en la transcripció de documents. Aquesta va durar nou mesos i vaig disposar dels documents en format digital i fotocopiat. A més, per qualsevol dubte, comptava amb l'ajuda de Manolo Andreu, co-autor del llibre. Ha sigut una feina molt gratificant, sobretot el fet que quan més avançava en la transcripció, més ganes tenia de continuar per saber que va ocórrer, i pense que als lectors d'aquests llibres els passarà el mateix.
Amb quins material hi vas treballar?
Els materials utilitzats van ser fotocòpies dels documents i una còpia digitalitzada.
Hi ha detalls interessants dels originals que s'han quedat fora de l'edició, com ara gravats o dibuixos?
Si, com es tracta de documents manuscrits els detalls són sobretot les lletres capitals utilitzades al començament de cada capítol i dibuixos que apareixen al final d'algun capítol. I al costat de la data de defunció d'algun prior o abat també apareixen creus. S'ha de destacar els escuts del Convent de Benifassà, el de l'abat Joan Miquel Gisbert i la signatura del rei Jaume I, tots aquestos han sigut reproduïts en el llibre de Gisbert.
Quin ha estat més complicat de treballar-hi, el de Gisbert o el de Chavalera?
Jo diria que el de Gisbert, ja que el de Chavalera tenia una lletra més curada i no existien taques d'òxid o tinta com en els textos de Gisbert.
Hi ha moltes diferències entre ambdòs, quant a estil?No hi ha gaire diferències quant a l'estil, són molt semblants, els dos utilitzen un vocabulari curat i directe en el que expliquen amb claredat tot el que ocorria durant el dia a dia dels diferents abadiats.
T'has trobat amb curiositats a l'hora d'actualitzar els Annals?
Clar que m'he trobat amb curiositats, dins d'un ampli recorregut cronològic es descriuen guerres lliurades al voltant del monestir, canvis de poder polític rellevants, estudis econòmics, etc. Una anècdota que recorde és que durant una batalla contra els musulmans es van detindre alguns soldats enemics que van ser esclaus al monestir per a treballar en una de les reformes arquitectòniques fins que van escapar. Però hi ha moltíssimes més interessants.
Per què caldria llegir els Annals del Monestir i Convent de Benifassà?
Perquè pense que es fonamental conéixer una història que ens pertany, que a vegades oblidem i que ens farà assolir major consciència geogràfica, històrica, cultural i social dels nostres territoris.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada