El més consultat a Onadaedicions.com durant juliol

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de juliol.

FICCIÓ

1. Un pont sobre el meridià. Un territori condensat en un llibre de relats breus. Això, si fa no fa, és el que proposa l'Associació El Pont, la Cooperativa que aplega els escriptors i escriptores en valencià de les comarques del nord valencià. Tretze narracions amb dos elements en comú, l'espai geogràfic i l'època contemporània. Ací i ara, una radiografia que també té per objectiu difondre els autors i autores nostrats entre el públic.

 

2. Vitis vinifera cataloniae. En aquest mes d'agost que comença, l'obra de Vicent Palatsí complirà el seu primer any d'existència, un any ben exitòs en vista tant a la rebuda del públic com a l'opinió dels crítics, i amb nombroses presentacions en les quals, com no podia ser d'altra manera, el vi ha estat acompanyant de la literatura.

3. Benvinguda la tardor. El primer volum de la col·lecció Teatre Fàcil entra per primer cop a la llista del més consultat en ficció. A mesura que s'apropa el retorn escolar, augmenta l'interés per aquesta novedosa proposta de Joaquina Barba, Irene Verdú i Noèlia Conca: xicotetes obres de teatre per poder representar a les aules, adaptades per a que els xiquets i xiquetes tinguen el cuquet d'aquest gènere.

 

4. La mort a l'ombra del bibliotecari. La novel·la de Màrius Moneo, a la qual el diari Ara li va dedicar un article al juliol, continua agradant als lectors i lectores per la seua combinació entre misteri, crim i humor. Guanyadora del darrer Ciutat de Sagunt, l'obra és una de les narratives d'Onada més destacades dels últims mesos.
 

5. Apunts d'altres mons. I si Moneo convencia el jurat saguntí, Berna Blanch feia el propi amb el de Puçol, on va guanyar amb aquest títol que explora en un gènere poc donat a les lletres valencianes, com és la ciència-ficció i el fantàstic. Les històries i les experiències que es troben entre un humà i un simbiont extraterrestre ens permeten conèixer móns i éssers de tota mena.

NO FICCIÓ

1. La pastisseria i la cuina de la garrofa. De nou, el llibre gastronòmic que estudia les possibilitats d'un ingredient tant nostre com oblidat, la garrofa, se situa al capdavant de l'escalafó en les obres de no-ficció, i que ens mostra, un cop més, la gran rebuda que ha tingut el receptari que la Fundació Alícia, junt restauradors, pastissers i cuiners del país, ha confeccionat per traure-li tot el suc a aquest producte mediterrani.

2. Jesús. La primera novetat de l'estiu es col·loca en el segon lloc. El llibre del poble de Jesús, una obra de diversos autors i coordinada per Mònica Montserrat i Vicent Pellicer, es va presentar a principis de juliol a la seu de l'EMD. Forma part de la col·lecció Cruïlla, la qual està dedicada a conèixer els nostres pobles de ben a prop.

3. La cuina del Delta de l'Ebre. L'altre receptari que ha vist la llum enguany també desperta l'interés del públic. El Delta és un espai humà i natural ben característic i amb unes peculiarietats que el fan únic, i això és precisament el que pretén recollir, mitjançant la cuina, l'obra que han dut a terme les dones de la Cava, a través de la seua associació.

4. Els annals del monestir i convent de Benifassà, por Joaquín Chavalera. La Biblioteca Taula del Sénia esdevé una de les més sol·licitades d'enguany, gràcies a l'aparició de diversos volums que ajuden a l'estudi, al coneixement i a la recuperació del patrimoni dels municipis que comprenen aquest territori. Amb "El riu Sénia" a punt d'arribar a les llibreries, la segona part dels Annals del Monestir i Convent de Benifassà prepara el camí i ens transporta a un dels nostres símbols històrics, narrat per l'abat Chavalera, de principis del XIX.

5. Del bon humor tortosí. Per tercer mes consecutiu, l'inèdit de Joan Moreira tanca la llista de no-ficció, i manté l'apartat de llibres de temàtica tortosina. Aquesta obra històrica, escrita fa més de sis dècades però que no és fins 2012 quan veu la llum, ha captivat els lectors per l'acurada -i divertida- descripció que fa de les histories de la Tortosa del dia a dia.