Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres
més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el
passat mes de juliol.
FICCIÓ
1. Món animal. Jordi Colonques va guanyar el Vila de Puçol de Narrativa amb aquesta novel·la carregada d'humor negre i de personatges estrafolaris que amaguen una poderosa crítica al que va ser el nostre país durant els anys pre-crisi, al caliu dels grans esdeveniments, com ara un enorme zoològic. Una fresca i original proposta de l'autor de Vila-real com a lectura d'estiu.
2. El cas Peníscola. Un altre Vila de Puçol ocupa el segon lloc de l'escalafó. L'any passat, Manel Joan i Arinyó presentava aquesta novel·la de crim i misteri amb l'afegitó de l'inconfusible estil d'humor àcid de l'autor de Cullera. Anna Recasens, inspectora dels Mossos, creua el riu Sénia per resoldre, per compte propi, l'assassinat d'una jove peniscolana. A tot això, és bon moment per recordar que el la convocatòria del Vila de Puçol resta oberta fins la tardor.
3. Dirk, dixit! Poc abans de l'arribada de les vacances, la col·lecció Maremàgnum es va eixamplar amb dues novetats de segell tarragoní, una de les quals és aquesta novel·la d'Àngel-O. Brunet, una obra de difícil qualificació genèrica, a mig camí entre la ciència-ficció i l'aventura, amb tocs d'humor i un ritme cinematogràfic, que, tot i anar dirigida en principi per a lectura a les aules, enganxa a tots els públics.
4. El diari de Júlia. És un dia normal en la vida de la Júlia, una xiqueta, però a la vegada, la gent que l'envolta i les activitats que hi fa converteixen la jornada en inoblidable. Per això vol contar-li-ho tot al seu diari. Un àlbum infantil creat per Elizabet Lleixà, Eugeni Guzman i Lidia Carceller amb una notòria peculiaritat: els protagonistes són nines fofutxes. Un conte bilingüe català-anglès per a xiquets i xiquetes d'entre 3 i 6 anys.
5. Més que meló. Fruita, poesia, il·lustració, humor i música. Tot ben de casa i ben fresc. Aquesta és l'original proposta d'Andreu Mut, estrenat per Sant Jordi. Taronges, cireres, melons i fruites exòtiques donen peu a punyents poemes complementats amb els dibuixos que esclaten de color a càrrec d'Abel Jiménez.
NO FICCIÓ
1. Les guerres napoleònica i carlistes a la frontera de Catalunya, el País Valencià i Aragó (1808-1936). Un títol ben llarg per a una completa obra que recull un segle XIX bel·licós i conflictiu a un territori de cruïlla, que tot i ser perifèria dels seus respectius països, va ser clau en el desenvolupament de la Guerra del Francès i de les carlinades. L'historiador Josep Sánchez Cervelló ha composat un llibre de referència en l'estudi del període contemporani d'aquests indrets sovint oblidats.
2. Reset RTVV. En un any intens pel que fa a la política valenciana, la qüestió de la radiotelevisió pública valenciana ha format part dels grans temes de debat abans i després de les eleccions. Avançant-se i posant sòlides bases argumentatives sobre què ha de passar amb RTVV, el Col·lectiu Ricard Blasco va proposar a l'octubre una sèrie de línies per fer possible uns mitjans públics sostenibles i al servei de la ciutadania.
3. Famílies tradicionals de Benicarló. Cinquanta renoms (Volum I). A finals del mes de juny es presentava el que pretén ser primer llibre d'una sèrie destinada a les nissagues més arrelades de la ciutat de Benicarló a partir dels seus renoms, els sobrenoms que superen la condició personal i s'apliquen afectuosament a tota la família. Jaume Rolíndez i Pedro Manchón han estat els encarregats d'entrevistar fins a mig centenar de renoms que, al remat, és el retrat d'una generació de benicarlandos i benicarlandes.
4. La pastisseria i la cuina de la garrofa. Tres anys i mig després de l'estrena, aquest llibre de receptes es manté ben vigent i desperta la curiositat del públic, acostumat a veure la garrofa com un producte de segona i convertida ací en la protagonista d'un seguit d'àpats gustosos, saludables i sorprenents, concebuts per la prestigiosa Fundació Alícia conjuntament cuiners, restauradors i pastissers del territori. Una porta per recuperar un producte (i un sabor) ben nostrat.
5. Gaudir de la llengua. Voler viure plenament amb el teu idioma quan aquest és minoritzat no és una tasca fàcil. I no només pels comportaments externs, sinó també pels interns, pels prejudicis i el sentiment d'inferioritat. Tot partint d'aquestes cordes, Karmelo Ayesta munta aquest assaig amè, entretingut i didàctic, que amb experiències personals vol fer palesa que es pot gaudir vivint en la llenguà pròpia. Ha estat traduït del basc per Gemma Sanginés.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada