La setmana passada, l'ontinyentí Raül Francés estrenava el seu primer poemari, "Simfonia per a set veus", una obra que, organitzada com una escala musical on la filosofia i el pensador són protagonistes dels versos, tal com apunta el crític Enric Sanç en la ressenya que li dedica.
Esdevé una prosa retallada a l’atzar amb versos llargs com un atzucac sense sortida. Uns crits en la muntanya, de la música, de la filosofia, de les angoixes qualssevol del pensador, com escriu el mateix Francés: “Al cap i a la fi, tots som pensadors”.
Per a Sanç, estem davant d'uns poemes que irrompen amb "la frescor i l'originalitat d'una veu iniciàtica però totalment pròpia", alhora que expressa "el desig de poder veure la seua evolució com a un escriptor més madur i consolidat en el temps que, en tot cas, ja des de la seua primera obra promet ser diferent, sincer i únic".
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada