Alícia Coscollano
El passat dissabte l’Ajuntament de Sant Mateu acollia la presentació d’un llibre clau per a redescobrir el paper preponderant que ha protagonitzat Sant Mateu al llarg de la història en la defensa del Regne de València. Es tracta de l’obra ‘La presa de Sant Mateu pels anglesos en la guerra de Successió’, editat per Onada edicions, d’Enric Querol.
En un acte que va comptar amb la presència de l’alcaldessa de la localitat, Anna Maria Besalduch, l’autor va estar acompanyat pel tècnic de cultura de l’Ajuntament del municipi, Tomàs Segarra, i per l’editor d’Onada, Miquel Àngel Pradilla, durant la presentació es va explicar la implicació de la Corona anglesa en la Guerra de Successió hispànica. Una implicació que generaria ja un debat entre l'opinió pública anglesa del XVIII i en un context històric en el qual ja existint els "euroescèptics", per utilitzar un nom molt utilitzat en l’actualitat, i els partidaris de la intervenció. Llavors ja es va abordar, com indicaven durant la presentació, de a conveniència de divulgar les victòries a Espanya per convèncer l'opinió pública del sacrifici.
Una Guerra determinant per a la formació de l’Espanya contemporània
La Guerra de Successió va ser determinant, com explicava Querol, per a la formació de l’Espanya contemporània. Els territoris de la Corona d’Aragó, que majoritàriament prengueren part per l’arxiduc Carles, van ser castigats per Felip V amb la pèrdua del seu sistema polític i jurídic propi, el que va comportar que els furs i les constitucions foren abolits i un nou concepte de monarquia absoluta. Així, la presa de Sant Mateu va consolidar el domini austriacista no només sobre la capital del Maestrat; fins a 42 viles i pobles s’afanyaren a rendir obediència al coronel John Jones, cap de les tropes angleses: des de Fortanete, Cantavieja i la Iglesuela fins els jurats de Castelló, Borriol i Orpesa, per citar alguns llocs més extrems. Una bona part del nord del Regne, excepte Peníscola, que va resistir, s’havia sotmès a l’arxiduc.
Pel que fa a la incidència de la guerra al territori, es va seguir la tònica general; desprès de la derrota d’Almansa el duc de Berwick i els altres militars borbònics van dominar ràpidament i amb poca resistència València capital i la resta del Regne. Querol incidia en que es tracta de la vella història per als perdedors: confiscacions, empresonaments, execucions, exili, etc. Els canvis polítics, amb la supressió de la Generalitat van contemplar canvis també en l’administració municipal: els consells van ser substituïts pels ajuntaments, amb regidors designats a dit en funció a la seva fidelitat al nou sistema.
Querol ha reconegut en diferents ocasions que la Guerra de Successió al Maestrat o a l’Ebre té encara molt de recorregut. La presentació va servir per a participar d’un gran tast històric.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada