El més consultat a Onadaedicions.com durant juliol

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes de juliol.

FICCIÓ

1. El topògraf. L'última novetat de la col·lecció Narratives és una novel·la que combina els relats de viatges amb els elements propis d'una road movie. Robert Cavaller va guanyar el Premi Internacional de Literatura de Viatges Ciutat de Benicàssim amb aquesta obra que narra les aventures d'en Roger, un topògraf que recorre les carreteres per a una empresa d'avisadors de radars mentre a Barcelona li espera una xicona en coma i una xiqueta que ha emmudit.

2. Cita a la Paret de Gel. ¿Serà que amb la caliu que hi cau busquem refrescar-nos a l'ombra de la immensa Paret de Gel? La novel·la juvenil de Margarida Aritzeta va ser escollida com un dels títols del programa de la Generalitat de Catalunya "Gust per la Lectura", el que ha comportat un notable interès per aquest relat d'aventures ambientat en un petit poble aïllat per una tempesta de neu mai no vista.

3. Sobre el caballito de madera. Un altre premi Ciutat de Benicàssim, però si aquell ve des de la literatura més ficcionada, aquest ho fa des de la crònica entre el periodisme i el dietari. La costa-riquenya Andrea Aguilar-Calderón va plantejar-se un viatge per mitja Europa amb la motxilla a l'esquena, sense gairebé rumb fixe, o com ella mateixa el va definir, "dadaísta". Una novel·la fresca i divertida, perfecta per a viatjar amb la lectura.

4. La promesa del gal·lés. També podríem acceptar com a novel·la de viatges aquesta proposta literària amb la qual Ivan Carbonell va guanyar el Premi Ciutat de Sagunt fa un parell d'anys. El protagonista Evian i els seu amic Raimon (a qui retrobarem també en "La paciència del minotaure" -aquest sí premiat a Benicàssim-) marxen un estiu a Gal·lès a treballar a un curiós hotel. En la maleta hi duran una promesa feta als descendents d'Enric Valor.

5. Que s'acabin les vacances, si us plau! Això és el que pensa el jove Marc quan en unes hores, el somniat estiu se li malbarata per tots els costats. D'un meravellós viatge, es veu repassant assignatures en el poble de la seua àvia, un lloc tan avorrit que el Marc voldrà que torne aviat setembre. Noemi Bagés ens presenta aquesta última novetat de la col·lecció juvenil Maremàgnum Sèrie Taronja, pensada especialment per al públic juvenil.

NO FICCIÓ

1. El marcel·linisme a les Terres de l'Ebre. L'historiador canareu Josep Sancho ha investigat al voltant de la figura història del polític i mestre tortosí Marcel·lí Domingo, personatge clau en Tortosa i les Terres de l'Ebre durant el primer terç del segle passat i ministre de la II República. D'ací sorgeix aquesta completa biografia que va més enllà de la persona i abasta el moviment que hi va generar.

2. La cuina de la Sénia. El pròxim dijous 4 d'agost homenatgem al Sopar de Lletres a una de les coautores d'aquest receptari, Viqui Almuni. La senienca és historiadora, i això es deixa veure en aquest volum que no solament parla de menjar, sinó que és un recorregut per la història d'aquesta vila del Montsià, des de la gastronomia aplega als costums, les tradicions, la societat, les persones. Cuina local i casolana recollida per Viqui Almuni, Rosa Almuni i Manolo Blesa que ha estat reconeguda amb un premi Gourmand.

3. Carles Santos i Ventura. La Sèrie Maior de la col·lecció Gent Nostra es va encetar amb aquesta biografia del genial i reconegut compositor vinarossenc Carles Santos. La periodista i escriptora Alícia Coscollano ha confeccionat un llibre on a partir de les converses amb Santos ens mostra la seua faceta personal així com l'evolució de la seua obra artística.

4. La cuina de Traiguera. A l'igual que en l'anterior receptari senienc, aquest volum parla de com la gastronomia és una targeta d'invitació a conèixer les arrels d'un poble, en aquest cas la vila de Traiguera, al Maestrat. l'escriptor Vicent Sanz i el cuiner Rafael Gauxachs, de la Casa dels Capellans, aboquen en cassoles, paelles i plats la identitat del seu municipi. Cuina mediterrània, tradicional i de quilòmetre zero, i sobretot, ben nostrada.

5. La cuina dels arrossos del Delta de l'Ebre. Després de l'èxit de "La cuina del Delta de l'Ebre", reeditat enguany, les membres de l'activa Associació Local de la Dona de la Cava han mamprès un nou projecte culinari de la mà del producte més conegut d'aquest indret: l'arròs. Són una trentena de receptes amb aquest ingredient com a protagonista, acompanyat d'altres condiments ben arrelats al delta: carns, verdures, peix, marisc… cuinats com les dones caveres han après generació rere generació.