El “mosso lluït” era aquell fadrí pròxim al nuvi, encarregat de que el casament tinguera lloc sense cap inconvenient. Aquesta expressió, típicament tortosina, serveix de títol per al poemari de Manuel Canalda Llop. És un llibre pòstum, publicat trenta anys després de la mort de l’autor gràcies a l’impuls del seu fill, Xavier Canalda Piñana, qui ha recuperat aquests versos. La presentació del volum tindrà lloc el pròxim divendres 24 de febrer a les 19.30 hores a la Llibreria Viladrich de Tortosa, en un acte que comptarà amb la participació del professor Albert Aragonès i del propi Xavier Canalda, catedràtic d’Història.
Les “Coples del mosso lluït” recullen jotes, unes composicions fetes per a ser cantades, però en aquest cas tot sembla indicar que foren pensades per a ser llegides. La seua forma, estrofa de sis versos heptasíl·labs, és la pròpia de la jota tortosina. Com recorda Xavier Canalda, “era freqüent contestar a qui en cantava amb una altra copla que s’improvisava (alguns en deien, d’això, fer bomba)”. El seu pare va ser un ingent escriptor de jotes; moltes d’elles van ser publicades al seu moment al setmanari “La Voz del Bajo Ebro” de Lluís Mestre, acompanyades d’unes il·lustracions de Lluís Llop que també es recuperen en aquest nou volum.
En aquests versos Manuel Canalda hi aboca l’enyor i la nostàlgia per la seua terra, recordada des de la seua residència a Madrid després de la Guerra Civil. Aquest recull de coples s’ha dividit en dues parts: a la primera les que prenen l’amor com a temàtica: “parlen d’enamoraments, i de desitjos de jove, de mosso lluït, tot barrejades hàbilment amb descripcions de paisatges”, exposa Xavier Canalda. El segon bloc conté els poemes units per l’evocació cap Tortosa i les Terres de l’Ebre, com l’homenatge que fa al conegut cantaire de jotes El Canalero.
Una família trencada per la Guerra Civil
L’autor, Manuel Canalda Llop, va nàixer l’any 1920 a Tortosa. Va estudiar a l’Institut de la ciutat, i va aprendre piano i dibuix amb els germans Cerveto. Amb l’esclat de la Guerra Civil, va exercir de milicià de cultura, i posteriorment, com a part de la lleva del biberó, va prendre part de la batalla de l’Ebre, on fou ferit. El conflicte va afectar profundament la seua família. El seu pare, Manuel Canalda i Gil, havia estat assassinat al desembre de 1936, i ell mateix va ser empresonat a un camp de concentració a Astúries. Acabada la guerra, la mare Josefa Llop i els cinc germans Canalda Llop van establir-se a Madrid per treballar als Laboratorios Salud, companyia en la qual el pare havia estat comptable. Manuel Canalda exercirà aquesta mateixa ocupació al Laboratorio. L’any 1986 mor en un accident de trànsit a Madrid sense poder complir el seu desig de retornar a Tortosa, la seua ciutat natal amb la qual mai no va perdre el contacte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada