En la tardor de l'any passat coneixíem que el Premi de Poesia Ciutat de Sagunt havia recaigut en l'escriptor penedesenc Ricard Garcia amb "On la sang", un complex volum on hi aborda les qüestions més extremes de l'existència: la vida i la mort, l'amor i el desamor.
D’on sorgeix la idea del poemari?
El llibre no neix amb una idea estrictament preconcebuda, però sí que hi havia la idea latent de voler ajuntar en un sol poemari aquells fets de la nostra vida que ens trenquen la quotidianitat i que d'alguna manera, fent-ho ens fan adonar que som vius. Aquest fets tant poden tenir a veure amb el goig de l'amor i l'erotisme com amb el dolor de la pèrdua, uns i altres són els desordres naturals que ens desperten de les rutines.
Què és el que voleu transmetre al lector?
D'alguna manera, voldria transmetre que no hem de defugir res del que ens passa i que cal prendre consciència de totes aquelles coses que ens desordenen la vida. Fer-ho ens fa adonar que cal viure amb tots els sentits qualsevol cosa que ens passi, sobretot perquè a mida que passen els anys t'adones que el temps és una fal·làcia i que només hi ha present.
Quines han estat les vostres influències literàries?
Se'm fa difícil dir quines són les meves influències. Podria dir que són molt diverses perquè he procurat beure de totes les fonts, no només literàries, que he tingut a l'abast. A banda de la literatura castellana dels segles d'or o de la poesia catalana contemporània i de la novel·la europea del XIX, també m'ha interessant de sempre la pintura. I tot i que no sé massa com explicar-ho, estic convençut que entre la pintura i la poesia hi ha nexes molt importants. Concretament, en aquest llibre hi he inclòs alguns poemes on els colors o la llum hi tenen força importància, fins i tot el poema que dóna títol al llibre va néixer de la contemplació d'una pintura d'en Pere Salinas. També, més enllà de les creacions artístiques, estic convençut que m'han influït molt el paisatge de la infància i algunes persones que m'han ensenyat a aturar-me per mirar el món amb calma.
Per què considereu que cal llegir "On la sang"?
Jo sempre convido a llegir poesia perquè més enllà del gaudi estètic que ens pugui proporcionar la bellesa de les paraules, la poesia és una eina de reflexió molt potent. Llegir els poetes ens fa adonar, sovint, de la riquesa de la nostra pròpia vida i de com les nostres vivències són universals. Us convido a llegir "On la sang" no tant per conèixer la meva obra com perquè hi projecteu la vostra experiència. Mirar-nos a través de qualsevol obra artística ens fa descobrir matisos de nosaltres mateixos que desconeixíem i de passada ens ajuda a estimar-nos més. M'agradaria que el meu llibre també pogués servir per això als seus lectors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada