En "Veus de ciència", Martí Domínguez té un objectiu: que la ciència i la literatura s'hi troben de nou. Tal com explica Joan Garí en la ressenya que li dedica al suplement del diari Levante, el Posdata, el món literari i el món científic cada cop hi estan més incomunicats. "No hi ha res més desolador i avorrit que l’actual prosa científica (i més si aquesta és en anglès)", s'hi queixa Domínguez en el llibre que li va donar el II Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló.
Per això, hi assenyala Garí, els articles que composen "Veus de ciència" és "una reunió dels autors més destacats que no poden faltar en tota biblioteca acurada". Domínguez incita a conèixer i aprofundir en la literatura científica a través de recomanacions que abasten els grans noms i les grans matèries de la ciència, amb un estil desenfadat i encuriosit amb les vivències de personatges de la mida de Darwin, Einstein o Watson, entre molts d'altres.
En realitat, si alguna cosa li sobra a Martí Domínguez és coneixement
enciclopèdic i talent per a la divulgació. Per les pàgines de Veus de
ciència passen Stephen Hawking o Desmond Morris, Jay Gould o Lynn
Margulis, Roger Bacon o Ernst Mayr. Sovint Domínguez juga amb els seues
autors partides d’escacs, com ara quan enfronta Karl Popper a Thomas
Kuhn o Einstein a Picasso. Els temes tractats es van encadenant amb
naturalitat: la ciència i la religió, la sexualitat humana, la
possibilitat de vida extraterrestre, el canvi climàtic… Tot d’anècdotes
sobre els científics i les seues teories van encatifant una obra servida
amb un to senzill, on l’ambició estilística es troba supeditada a una
intenció primordialment didàctica.
Podeu llegir l'article sencer de Joan Garí tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada