El més consultat a Onadaedicions.com durant octubre

Un cop més, recuperem entre les estadístiques quines han estat les obres més vistes en ficció i no-ficció a la pàgina web d'Onada durant el passat mes d'octubre.

FICCIÓ

1. El riu. Publicat no fa encara un any, aquest àlbum il·lustrat emociona per la tendresa i la calidesa amb la qual l'il·lustrador Ignasi Blanch ha estat capaç de plasmar els versos del poeta clàssic tortosí Gerard Vergés. L'evocació de la infantesa, el pas de la vida i el valor de la natura es donen la mà en un llibre imprescindible per somniar. Un dels títols de l'any del catàleg d'Onada.

2. Vides de vidre. Ha estat novetat d'aquesta tardor. El retorn literari d'Enric Sanç es materialitza en un recull de versos composats entre els anys 2013 i 2018, tot i que formen un conjunt coherent en el que el poeta es qüestiona la fragilitat de l'existència humana, el dubte davant les veritats i les mentides i la pèrdua de les arrels.

3. Un dia en la vida d'Ishak Butmic. L'any passat ens deixava Jordi Tiñena, veu pròpia de la literatura catalana. Des del Camp de Tarragona va escriure obres com aquesta, basada en un dels episodis més cruels de la guerra de Iugoslàvia: el setge de Sarajevo. A més, va ser publicada per primer cop al moment en que el conflicte bèl·lic encara estava actiu a Bòsnia. Vint anys després, va ser recuperada per al catàleg d'Onada Educació.

4. Que s'acabin les vacances, si us plau! Segons avança la tardor, les lectures prescriptives de la col·lecció Maremàgnum ocupen els llocs dels títols més consultats. Fa un parell d'any, l'escriptora tarragonina Noemi Bagés publicava aquesta novel·la juvenil que té un gran punt de partida: i si l'estiu perfecte es malmet i l'alternativa són tres mesos de ple avorriment? El pobre Marc es fa aquesta pregunta i desitjarà que torne el setembre.

5. Cafè Berlevag. El trio de Maremàgnum el completa aquesta proposta literària de Mònica Batet, una escriptora en continu creixement en el panorama català. Aquesta novel·la, no necessàriament juvenil, entremescla les històries personals de tres dones, la Sarah, l'Alice i la Jane, que hi tenen molt en comú tot i no compartir temps i espai, com les cançons que parlem de l'amor perdut.

NO FICCIÓ

1. La pintura mural gòtica en territori valencià. Hi ha obres que són necessàries per recuperar la pròpia història. I això és el que han fet les professores i restauradores Aurora Rubio i Maria Antònia Zalbidea per traure a la llum la gran riquesa oculta de la pintura mural de l'època gòtica que hi podem trobar en ermites, esglésies i palaus repartits de Morella a Ontinyent. Un llibre imprescindible per qualsevol amant de l'art valencià.
  
2. Benicarló, 1841-1965. Si apareix aquest llibre és perquè molts usuaris que cerquen informació sobre la ciutat de Benicarló desemboquen en la pàgina de la historiografia enciclopèdica que ha realitzat Juan Luis Constante, amb tres volums que exploren a fons el recorregut històric de la localitat maestratenca entre els anys 1841 i 1965, és a dir, el Benicarló contemporani.

3. Igualtat lingüística. Capgirar el desús i la subordinació. La normalització i l'ús del valencià sempre ha estat un tema present en el debat públic, sovint des de la polèmica estèril, mentre la llengua es minoritza cada volta més. Per posar elements de discussió sobre la taula, els lingüistes Alfons Esteve i Francesc Esteve publiquen aquesta proposta legislativa sobre la llengua, més ambiciosa que l'actual LUEV, amb la qual es pretén aconseguir la igualtat efectiva entre els dos idiomes cooficials.

4. De quan es pagava un paó a l'any. Aquesta novetat apareguda fa unes setmanes és l'obra guardonada amb el Premi de Recerca Jordi Fontanet d'Amposta. Els historiadors Sabina Colomé i Toni Cartes han aprofundit en la documentació de l'Amposta medieval, en especial els seus capbreus, per retratar com era la vida en els segles XIV i XV: el terme, la vila, els carrers, l'agricultura, els comerços...

5. La pastisseria i la cuina de la garrofa. La cuina sempre interessa, i quan parlem de cuina de proximitat i de productes de la terra, encara més. Aquest receptari, d'obligada consulta per qualsevol que vulga posar la garrofa en la seua dieta, mostra com aquest ingredient tan nostre i tan denostat per la història és un element versàtil i molt saludable, que dóna un toc característic a tota mena d'àpats. Les receptes que proposa la Fundació Alícia i diversos restauradors, cuiners i pastissers us sorprendran.