Al llarg de segles, la importància comercial i portuària de les ciutats de Benicarló i Vinaròs van atraure a representants de països europeus i americans, que van fructificar en l'obertura d'oficines consulars. El professor Miquel A. Baila (Vinaròs, 1957) ha estudiat la història d'aquests consolats i les persones que els ostentaven i que ha resultat el llibre "Los consulados en Vinaròs i Benicarló (1740-1940)", una de les novetats d'Onada en aquest inici de l'any 2021. Parlem amb l'autor.
D’on prové l’interés per estudiar els consolats de Vinaròs i Benicarló?
Als segles XVIII i XIX el litoral del Maestrat va tenir una importància comercial, en relació sobretot amb l'exportació del vi i la importació de les dogues (però també altres mercaderies).
A grans trets, com va ser la implantació d’aquestes legacions a les nostres ciutats?
La nova dinastia borbònica va regular el seu establiment, que estava sotmés a un control estricte. En el nostre cas, va haver dos moments d'expansió: el darrer quart del segle XVIII, i a partir dels anys 1840, amb la implantació del nou sistema capitalista liberal. En el primer terç del segle XX van anar minvant, al mateix temps que el comerç vinícola.
Qui eren els cònsols? Com era el seu perfil?
Gairebé tots eren comerciants i la majoria estrangers, molts dels quals es van naturalitzar, però al mateix temps eren propietaris (rústics i urbans); en definitiva, unes elits econòmiques i socials, que en molts casos també van entrar en política. A més, hi havia molta endogàmia econòmica, i en algun cas inclús biològica.
Quina relació hi havia entre el comerç internacional i la presència de consolats?
Una relació molt estreta. Els consolats es van establir en funció de la importància del comerç internacional a Vinaròs i Benicarló, que era la més significativa entre Tarragona i València.
Quines eren les seues funcions? Tenien presència en la vida pública de Vinaròs i Benicarló?
Les seues funcions eren diverses, però en resum havien d'atendre qualsevol conflicte o necessitat dels "nacionals" del país que representaven, ja foren sobretot tripulants dels vaixells que comerciaven a les nostres platges, però també possibles transeünts pels camins terrestres.
Quin pes tenien als països als quals representaven? Hi havia un coneixement internacional -una marca- del Maestrat litoral?
Formaven part de la xarxa de representacions consolars de cada país, que en ocasions era selecta i no massa nombrosa. La marca principal era el vi, i la denominació d'origen mes reconeguda era "Benicarló" en els països europeus i "Carlón" en els americans (en Argentina i Uruguay).
Com ha estat el procés d’investigació que ha fructificat en el llibre?
Ha suposat un parell d'anys de treball (no a temps complet), molt gratificants.
Quines fonts ha pogut consultar? Ha estat fàcil o difícil l'accés a les mateixes?
Les fonts són diverses, però podem destacar l'Arxiu Històric Nacional, de Madrid. Han estat accessibles, sense problemes; per exemple, tots els anuaris internacionals estan en línia.
Considereu que ha quedat cap llegat d’aquesta història consular?
La història del comerç internacional va ser molt important al litoral del Maestrat, sobretot amb el vi. A partir de la fil·loxera de principis del segle XX va venir la crisi estructural, i a Vinaròs no ha quedat cap rastre, mentre que a Benicarló està el Magatzem del Vi, amb una magnífica rehabilitació.
Creieu que des de les actuals administracions caldria reivindicar la memòria d’aquest episodi històric?
Per suposat. Cal entendre que els consolats de Benicarló i Vinaròs són l'expressió d'aquesta història econòmica del litoral del Maestrat, caracteritzada per la importància del comerç internacional.
Teniu intenció de presentar l’obra en públic, tan bon punt ho aconselle la situació sanitària?
Quan siga possible podem fer una doble presentació: a Benicarló i a Vinaròs.
Als segles XVIII i XIX el litoral del Maestrat va tenir una importància comercial, en relació sobretot amb l'exportació del vi i la importació de les dogues (però també altres mercaderies).
A grans trets, com va ser la implantació d’aquestes legacions a les nostres ciutats?
La nova dinastia borbònica va regular el seu establiment, que estava sotmés a un control estricte. En el nostre cas, va haver dos moments d'expansió: el darrer quart del segle XVIII, i a partir dels anys 1840, amb la implantació del nou sistema capitalista liberal. En el primer terç del segle XX van anar minvant, al mateix temps que el comerç vinícola.
Qui eren els cònsols? Com era el seu perfil?
Gairebé tots eren comerciants i la majoria estrangers, molts dels quals es van naturalitzar, però al mateix temps eren propietaris (rústics i urbans); en definitiva, unes elits econòmiques i socials, que en molts casos també van entrar en política. A més, hi havia molta endogàmia econòmica, i en algun cas inclús biològica.
Una relació molt estreta. Els consolats es van establir en funció de la importància del comerç internacional a Vinaròs i Benicarló, que era la més significativa entre Tarragona i València.
Quines eren les seues funcions? Tenien presència en la vida pública de Vinaròs i Benicarló?
Les seues funcions eren diverses, però en resum havien d'atendre qualsevol conflicte o necessitat dels "nacionals" del país que representaven, ja foren sobretot tripulants dels vaixells que comerciaven a les nostres platges, però també possibles transeünts pels camins terrestres.
Quin pes tenien als països als quals representaven? Hi havia un coneixement internacional -una marca- del Maestrat litoral?
Formaven part de la xarxa de representacions consolars de cada país, que en ocasions era selecta i no massa nombrosa. La marca principal era el vi, i la denominació d'origen mes reconeguda era "Benicarló" en els països europeus i "Carlón" en els americans (en Argentina i Uruguay).
Com ha estat el procés d’investigació que ha fructificat en el llibre?
Ha suposat un parell d'anys de treball (no a temps complet), molt gratificants.
Quines fonts ha pogut consultar? Ha estat fàcil o difícil l'accés a les mateixes?
Les fonts són diverses, però podem destacar l'Arxiu Històric Nacional, de Madrid. Han estat accessibles, sense problemes; per exemple, tots els anuaris internacionals estan en línia.
Considereu que ha quedat cap llegat d’aquesta història consular?
La història del comerç internacional va ser molt important al litoral del Maestrat, sobretot amb el vi. A partir de la fil·loxera de principis del segle XX va venir la crisi estructural, i a Vinaròs no ha quedat cap rastre, mentre que a Benicarló està el Magatzem del Vi, amb una magnífica rehabilitació.
Creieu que des de les actuals administracions caldria reivindicar la memòria d’aquest episodi històric?
Per suposat. Cal entendre que els consolats de Benicarló i Vinaròs són l'expressió d'aquesta història econòmica del litoral del Maestrat, caracteritzada per la importància del comerç internacional.
Teniu intenció de presentar l’obra en públic, tan bon punt ho aconselle la situació sanitària?
Quan siga possible podem fer una doble presentació: a Benicarló i a Vinaròs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada