"L'única passió noble" o la reivindicació de l'assaig literari

Joan Garí, guanyador del I Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló per "L'única passió noble" és el protagonista del reportatge que signa Sixto Ferrero a La Veu del País Valencià. Sota el títol "Joan Garí i la croada contra l'assaig adulterat", l'escriptor de Borriana realitza una defensa d'aquest gènere literari en el qual enquadra el seu darrer llibre guardonat al certamen benicarlando i en el que hi són ben present dues figures centrals de l'assaig: Joan Fuster i Montaigne.

 Joan Garí recull el Premi de Narrativa Memorialística Ciutat de Benicarló

Tal com exposa Ferrero, "Garí és sobretot un assagista que es pregunta en primer terme “Què és l’assaig?” i que ofereix una resposta premeditada per a construir el discurs de la conversa cap a una finalitat posterior: la lluita per a reivindicar “l’assaig no adulterat”. S’aferra a Montaigne i al gènere que “naix del jo”, on trobem que “és un gènere de narrativa, però no és de ficció. L’assaig parla de la realitat i es vehicula a partir del jo, de la part més íntima de l’assagista, qui observa el món a partir dels seus ulls i el va contant”, encara que el plantejament de Montaigne “no era radicalment nou”, perquè ens remet als clàssics grecollatins". En aquest punt, Garí es lamenta que "hem acabat considerant assaig allò que no és poesia, teatre o novel·la".

"L'única passió noble" o la reivindicació de l'essai

D'aquesta manera, el nou llibre de Gari també es pot abordar com la reivindicació de l'assaig, contraposant-lo als assajos "adulterats" que s'han prodigat en els darrers temps. "L'única passió noble" explora, com apunta el subtítol, la qüestió dels valencians i el seu país a partir d'una conversa amb madame Mähler-Besse, la propietària del castell on hi va residir Montaigne. "A partir d’ací, aprofite la conversa real amb la dona per a convertir-la en imaginària, per a parlar sobre Fuster, les seues teories i diversos avatars dels valencians", assenyala l'autor.

"L’última passió noble" és un assaig perquè quan comence no sé què contaré i partisc del viatge i no sé què diré i com acabarà el llibre; així és com el concep Montaigne, és la gràcia del gènere assagístic. El llibre es va creant a mesura que l’escric, fins que l’acabe el 2013 i, finalment, decidisc presentar-lo, el 2016, als Premis Literaris Ciutat de Benicarló.

Els Ciutat de Benicarló

El reportatge de Sixto Ferrero també s'hi fixa en la convocatòria dels Premis Literaris Ciutat de Benicarló i en com la vessant assagística es va batejar com a literatura memorialística "molt enginyosament" en paraules de Joan Garí.

Podeu llegir el reportatge sencer de La Veu del País Valencià tot clicant ací.