El fet d’aixecar torres humanes està ben present a la tradició festiva valenciana. Tot mirant de tocar el cel, durant anys, i fins i tot segles, s’ha mantingut aquest element de la cultura popular en diverses poblacions del país, on han rebut diverses denominacions: negrets, mojiganga, varetes, dansants… i especialment muixeranga. Amb la intenció de conèixer i d’analitzar totes aquestes manifestacions que recorren el país de punta a punta, Joan Bofarull estrena el llibre “Les muixerangues valencianes”, editat per Onada, i que veu la llum a pocs dies de la cita muixeranguera més coneguda: la Mare de Déu de la Salut d’Algemesí.
Les muixerangues tradicionals
I és que la localitat de la Ribera Alta és la referència pel que fa a la celebració de muixerangues, on hi forma part de les processions en honor de la patrona, amb una història que es remunta, almenys, des del segle XVIII. Però no serà fins finals del segle passat quan es van formar les colles organitzades: la Muixeranga d’Algemesí, de blau, roig i blanc, primer; i la Nova Muixeranga, de verd, roig i blanc, posteriorment. Són centenars de persones que han integrat per aquestes dues associacions que han impulsat aquesta celebració com una de les més reconegudes i característiques del folklore valencià, tant dins com fora del país.
L’Alcúdia, Titaigües, Peníscola i Forcall també han conservat les seues torres humanes a través del pas del temps. A cada lloc hi canvia el nom, les músiques, els uniformes i les figures que executen els dansants, però al remat, com apunta Bofarull, a totes elles els uneix un tronc comú a partir del qual s’ha evolucionat de forma divergent, i que atresoren “un valor inqüestionable perquè han mantingut els vestits, la música, les coreografies i les construccions humanes de generació en generació”.
Les noves muixerangues
El pes i la rellevància de la muixeranga d’Algemesí ha comportat que aquest terme siga l’escollit per designar les colles de nova creació, que, com una taca d’oli, s’estenen arreu del territori. L’obra repassa les iniciatives que en els darrers temps han sorgit a una vintena de localitats i comarques, com ara Alzira, Picanya, L’Olleria, la Safor, Sueca, Carcaixent, València, Pego, Cullera, Camp de Morvedre, Camp de Túria, Vinaròs, Alacant, Castelló, Carlet, Torrent o Monòver. En alguns casos s’han consolidat totalment dins de la cultura festiva local, mentre que d’altres estan en procés de creixement o bé no han tingut continuïtat. Tot i això, l’esclat de les muixerangues al país és un fenomen en plena expansió i que augura l’aparició de més colles al llarg del País Valencià.
Els pals de pollastre
Joan Bofarull també s’hi fixa en el que s’ha denominat com a pals de pollastre: torres humanes que es carregaven en el marc de les festes locals, de manera improvisada, fetes per la gent del poble i per al poble. Tradicionalment, l’objectiu era agafar el pollastre que seria el menjar de la festa, d’ací l’apel·latiu. A dia de hui, les podem veure a Almoines, Polinyà, Xiva, Calles, Domenyo i la Salzadella.
Una reflexió sobre la muixeranga
Més enllà d’enumerar les manifestacions festives que hi ha pel territori, “Les muixerangues valencianes” és també una reflexió sobre aquest element popular, sobre el model associatiu que impulsen i representen les colles (la seguretat, la participació de les dones, la importància del col·lectiu), o sobre els valors humans i socials que mostra la muixeranga. “Està formada per gent dels dos sexes i de diferents edats i classes socials, per tant, un dels seus valors és la igualtat de drets. Fins i tot alguns immigrants són muixeranguers, perquè la muixeranga és integradora. El treball en equip i la cooperació també són valors muixeranguers. Però no tothom té el mateix protagonisme: en les figures més difícils pugen els que han entrenat més. Per tant, els muixeranguers es classifiquen segons els seus mèrits personals, d’això se’n diu meritocràcia. Els valors de la muixeranga (igualtat, participació, llibertat, cooperació, etc.) són els de la democràcia”, apunta Joan Bofarull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada