Reproduïm íntegra la ressenya publicada el passat 6 de setembre de 2016 pel periodista Xavier Aliaga al setmanari El Temps sobre el nou poemari de Josep Maria Balbastre, "Úter", darrer Premi Vila de Puçol, a causa de ja no trobar-se disponible al lloc web original.
Josep Maria Balbastre (Ròtova, 1964) enriqueix la seua obra poètica, fins a cert punt reconeguda, amb 'Úter' (Onada Edicions, 2016), un llibre al quan ratifica la seua precisió temàtica i formal a l'hora de bastir els seus poemes. Un poemari sobre la idea de renovació constant amb un considerable poder visual.
Vaig conèixer Josep Maria Balbastre a través d'un dels seus primers poemaris, "Gradual" (Denes, 2008) un conjunt de proses poètiques construït sobre una llarga progressió encimbellada d'un aclaparador clímax amb la Soah i el dolor humà com a colpidora temàtica. Un petit prodigi formal i temàtic que li valgué el Premi de la Crítica dels Escriptors Valencians de l'any 2009. Una raó irrebatible per no perdre molt la pista d'aquest membre de la molt nodrida escola poètica de la Safor.
D'aleshores ençà, Balbastre ha visitat amb bons rèdits diferents registres, com ara en "La llum garbellada" (Bromera, premi Ibzn Hazm de Xàtiva 2011), un llibre centrat en poetitzar la bellesa de l'amor i del cos humà. Un tipus d'experiència poètica més íntima que torna a repetir-se d'alguna manera en "Úter", un llibre que agafa la simbologia de la maternitat en el sentit de renovació constant, no com a motiu experiencial, difícil d'abordar des d'una veu poètica masculina, com ell mateix reconeixia en una entrevista. Un símbol representat a la portada amb una potent imatge de la mitologia celta que no representa un embaràs, sinó dues mans que obrin generosament l'úter matern.
El títol fa referència al darrer dels quatre blocs del llibre, perquè a diferència de la coherència temàtica de poemaris com "Gradual", aquest nou llibre arreplega poemes de diferents èpoques i estats anímics. El nexe, amb tot, és la voluntat de perfecció, de bastir una poètica d'alta definició, molt influenciada -com el mateix Balbastre reconeix- per l'obra de Joan Navarro. "Si m'abeura la llum aquesta fosca / latent, també el meu cos habita el bosc / com si fóra un arbre, vibra el silenci / alenant per damunt de la fullarada", escriu en "Habitatge", del bloc "Quadern de camp".
Imatges de gran poder visual, d'una precisió topogràfica, que en l'apartat "El lament de la terra" esdevindran peces intitulades més breus, d'una alta concentració metafòrica i simbòlica: "Lluny queda / la terra / vulva gegant / d'on vaig nàixer / hi tornaré per l'aigua / que m'ha de rentar / de l'esclavatge". Conceptes esparsos que trobaran un més gran desenvolupament en "Les fulles mortes", fins i tot amb proses poètiques a les quals es mou amb una desimboltura poc habitual en els poetes valencians: "Sobre el meu desert sura una remor fonda de veu sense llenguatge, un indici de paraula no dita, de verb anterior a l'origen. I el silenci em parla en aquest oasi del buit".
Aquesta dispersió, que no entrebanca la lectura, ans al contrari, troba una certa concreció en "Úter", el bloc que sembla concentrar l'esperit del poemari. I que conté alguns dels millors versos: "la llavor que es pela / terra calenta de mai / la història sap on desar la mort // l'úter de Déu / sempre és ara".
Poesia sobre la renovació o compendi d'allò que ha anat escrivint, cosit per a formar part d'un mateix volum, "Úter" ratifica la solvència d'un escriptor sense la visibilitat i presència que mereixeria una de les nostres veus poètiques més meritòries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada