El mes de novembre de la ja cada cop més llunyà any de 2004 sortia "El rastre dels dies", segon volum de la col·lecció Narratives, primer del benicarlando Josep Igual (poc després arribarà "Retrats de butxaca"). L'escriptor abocava en aquest llibre els dietaris, un dels gèneres on Igual més ha reeixit, corresponents a un parell d'anys abans, i que li van valdre el Premi de Narrativa Alambor 2003. Arran de tot això, el professor Carles Lluch li va dedicar una ressenya, publicada en el seu moment al setmanari La Veu de Benicarló i en la revista literària Passadís, i que ara ha recuperat en el seu blog Exilis.
Com assenyala en l'article "Literatura de la realitat", el segon dietari de Josep Igual són "pinzellades breus, molt breus de vegades, que parteixen de vegades de la realitat quotidiana (un passatger a l’autobús, un cambrer, un conegut), de vegades d’una lectura, d’una música, del mateix exercici de l’escriptura, per encetar la reflexió. Una reflexió en la qual l’estil, molt treballat, hi juga un paper decisiu." També hi ha una tendència cap a la narrativitat, i amb un fort embolcall d'erudició cultural i literària. Pel que fa a les temàtiques, Lluch hi asssenyala el predomini dels "exclusivament literaris i els diguem-ne 'existencials'", esquitxats d'altres que aborden qüestions més d'actualitat.
Joan Fuster, J.V. Foix, i especialment, Josep Pla, són algunes de les referències que hi desperta "El rastre dels dies" en el crític. Ara bé, tal com apunta, "les influències no treuen mèrit a Igual: l’enriqueixen. A partir
d’elles, l’autor benicarlando crea la seua pròpia veu, vigorosa i
personal. I és un luxe de lector llegir la seua vida literaturitzada, o
la seua literatura feta vida, en el seu estil enlluernador, metafòric,
fastuós".
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada