L'escriptor castellonenc Joan-Baptista Campos ens va deixar al març de l'any 2013, però la seua obra continua ben viva, i de fet, entre les novetats de la col·lecció Poesia que veuran la llum pròximament hi ha "Temps de clepsidra", un poemari pòstum, escrit per un Campos ja afectat per la fatal malaltia. És per això que "el pas del temps marca a foc cadascun dels poemes. Cada dia que passa
és un pas menys cap a un final que es va endevinant més clar i més
pròxim". Són paraules del crític Manel Alonso, qui ha publicat una ressenya prèvia al Diari La Veu.
En l'article, titulat "Silenci romput", el de Puçol recorda la figura del poeta que era metge d'urgències i que, a part del gènere líric, va excel·lir en la literatura de viatges a partir de les seues pròpies experiències com a viatger. També recorda que Campos li va confessar que alguns dels poemes que formen "Temps de clepsidra" tenien la intenció de ser "un dietari de la malaltia en vers".
En una de les darreres proses poètiques que apareixen en 'Temps de clepsidra', Joan-Baptista ens parla d’un pit-roig que li porta en el bec una flor d’hivern. Aquella vesprada freda a la porta de l’església de Sant Pere Apòstol del Grau vaig tindre la sensació que un pit-roig sobrevolava els nostres caps, m’agrada pensar que és el mateix ocell que es passeja cada dia pel terrat de casa mentre escric. És el record d’un poeta que estimà intensament la poesia, que per a ell era sinònim de vida.
Podeu llegir l'article de Manel Alonso sencer tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada