El temps és el protagonista principal de "Temps de clepsidra", un recull de poemes o, millor dit, la lluita contra aquest temps que s’albira amb un final marcat per la caiguda de l’aigua o de l’arena en aquesta clepsidra que dóna títol al poemari. El temps hi apareix com a element tràgic perquè és imparable i pot acabar en qualsevol moment, alhora que és representat sovint per una natura que segueix imparable el seu cicle vital. Un altre element que pren força és la mirada, un dels temes preferits de Joan-Baptista Campos. "Temps de clepsidra", poemari pòstum, està ple de mirades, d’ulls que miren, de rostres, d’espills on es reflecteixen els rostres.
Joan-Baptista Campos (El Grau de Castelló, 1961 – Benicàssim, 2013). Fou metge d’urgències, escriptor i viatger. Com a poeta fou guardonat amb premis com el Senyoriu d’Ausiàs March de Beniarjó (2000), el Màrius Torres de Lleida (2002), l’Ibn Hazn de Xàtiva (2002) o el Manel Garcia Grau de Castelló de la Plana (2008). Publicà els poemaris: Encenalls de la memòria (1997), Illes (1999), La Sang (2001), Istanbul (2001), Quadern de l’Índia (2001), Pavelló d’Orient (2003), Ciutat Remor (2003), Aquesta estranya quietud (2005), Jardí clos (2008). Alguns dels seus poemes formen part del llibre de didàctica de la poesia Racó de Poesia (2003), de Xàtiva en la literatura (2008) i de For Sale o 50 veus de la terra (2010). Com a narrador, publicà El cadàver (Premi Alambor de Contes, 2000), el recull Contes d’estiu (Premi de Narrativa Alambor, 2002) i Històries naturals (Premi de Narrativa Curta Josep Pascual Tirado de Castelló de 2009). Féu incursions en la literatura de viatges amb El món en dotze postals (Premi de Narrativa Catalana de Sant Just Desvern, 2008), Far West: final de trajecte (Premi de Literatura de Viatges Vila de Lloret, 2010) i El regal en la mirada (2011). 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada