L'institut de la vila de Masdeplors celebra el seu 25è aniversari, i per commemorar-ho, els alumnes han d'investigar la història del centre per a un llibre. A Marc i Mercè, tot acabada d'aplegar al poble, els hi correspon el primer capítol. A mesura que s'endinsen en el treball, esbrinen tota una sèrie de misteriosos successos que afectaran als vius, i als morts. L'escriptor Joan Pinyol explora els terrenys de la por en la seua novel·la "Ningú no mor", publicada a penes fa unes setmanes, i que ha estat recomanada com una de les lectures de l'estiu pel diari Ara.
D’on sorgeix la idea de “Ningú no mor”?
Va néixer d’una sospita real i sobrenatural a la vegada. Fa uns quants cursos escolars vaig tenir un càrrec directiu al centre on treballava, l’institut Guinovarda de Piera (l’Anoia). En vaig ser el secretari durant tres anys i me’n van passar de tots colors. Un dia, les tres dones de la neteja que hi treballaven quan al centre no quedava ningú i enmig de la fosca de l’hivern em van assegurar que en aquell edifici hi havia fantasma. Tal com ho llegiu! Em van dir que sentien sorolls sospitosos, que l’ascensor canviava de planta sense que l’avisés ningú i que no les tenien totes. De seguida ho vaig lligar amb una llegenda negra que m’havien contat respecte dels terrenys on s’alça l’edifici. Segons em van dir en el seu moment van expropiar-los a un home que va morir misteriosament al cap de poc. Entre una cosa i l’altra se’m van despertar totes les alarmes creatives i vaig donar forma a la novel·la.
En una ocasió, després d’una festa de promoció de final de curs, em va tocar quedar-me al centre de Piera fins que va marxar el grup musical que hi va actuar. Aleshores em vaig quedar sol a l’edifici, vaig tancar els llums, vaig connectar l’alarma i vaig anar cap al cotxe convençut que tot havia quedat en ordre. Però quan me n’anava vaig adonar-me que havien quedat encesos els llums de la planta més alta de l’edifici i en aquell moment vaig tenir una visió que encara m’incomoda. Des del carrer estant vaig veure una silueta humana que caminava pel pis superior. Sempre que ho explico molts creuen que m’ho invento i que el relat és producte de la meva imaginació. Espero que gràcies a la literatura ara se’m cregui de debò i és que he volgut traslladar aquesta vivència a Ningú no mor perquè resulti més convincent el que van veure els meus ulls la nit d’un 28 de juny de fa anys. Per sort no em va passar el
mateix que al Marcel, secretari de l’IES Masdeplors...
La novel·la combina gèneres com el terror, la intriga i les aventures. Com defineixes la història?
Com una barreja de tot plegat al voltant del misteri insondable de la mort de les persones. He provat de cridar l’atenció dels lectors per la via de la por, que és un sentiment que tenim tots encara que no es confessi fàcilment. Però no em refereixo a una por davant de monstres de sis caps i ullals afiladíssims. Amb tanta inventiva tecnològica avui dia això més aviat fa llàstima. Jo he volgut escrutar en la por que posa la pell de gallina a partir d’un soroll que desconeixem o de l’ombra que ens passa pel darrera ara mateix. La por veritable és la que neix del desconegut i ens revoluciona els batecs del cor. També he volgut situar aquestes sensacions en un institut de secundària i detallar el procés d’una recerca acadèmica capaç de desemmascarar un passat fosc i posar-hi la llum pròpia de la curiositat dels adolescents enmig de la malícia d’alguns adults.
Quin dels personatges hi destaques?
La Mercè, pel pes que té en la història i l’evolució personal i íntima que experimenta al llarg de la novel·la i sobretot la Maia. Aquesta dona que viu a la frontera entre la vida i la mort simbolitza tota la colla de persones de cada poble que, pel que sigui, són realment diferents de la resta. Perquè diuen que tenen remeis curatius que van més enllà de la lògica humana. Perquè conten històries extraordinàries com si les haguessin viscudes. Perquè reneguen de l’espècie humana i s’envolten d’animals per entregar llur amor a altres éssers vius... Quan era petit en vaig conèixer unes quantes al meu poble. A una la coneixíem com “la marquesa dels gats” perquè vivia envoltada de felins. Sí. Tenia la casa plena de gats i no oblidaré mai el dia que vaig veure-li el menjador! D’aquella visió va néixer el personatge de la Maia, que juga un paper decisiu en la novel·la.
Els protagonistes són alumnes de Batxillerat. ¿Has pensat “Ningú no mor” com una novel·la destinada principalment al lector juvenil o oberta a tothom?
La novel·la està pensada perquè la llegeixin aquelles persones que sentin curiositat per fer un viatge cap al més enllà, que es deixin atrapar per la intriga i la raó oculta que s’amaga darrera dels fets que hi tenen lloc, que no es quedin mai de braços plegats davant d’un misteri i no parin fins a descobrir-ne tots els detalls, que vulguin ser sorpresos i passar una estona de neguit al costat dels protagonistes. Que estigui situada en un centre de secundària només és perquè va ser en un institut on es van donar les circumstàncies que han provocat la trama de la novel·la. Per tant, no es pot limitar a una franja d’edat determinada.
Que a Ningú no mor s’expliquin els passos a seguir en un treball de recerca com els que són obligatoris de realitzar a batxillerat pot ajudar, a més, a fer-se una idea d’aquesta investigació acadèmica per a l’alumnat dels darrers cursos de l’ESO i també de primer de batxillerat. Però aquesta seria una utilitat pràctica que s’hi afegiria. La trama es proposa per a tots aquells i aquelles que tenen el poder de la lectura, sense distincions.
Com veus el panorama de la literatura de terror i misteri en català?
Trobo que està en un moment d’efervescència notable i que compta ja amb una bona colla de referents que cal seguir de prop. Cada vegada tenim més obres de literatura fantàstica, novel·la negra i policíaca i de terror i hem de continuar en aquesta línia. La nostra literatura s’ha d’anar consolidant i ha d’anar creixent en aquest sentit. Ens hi va molt.
Tens cap nou projecte a la vista?
Si no em fallen les previsions, aquest 2013 haurà estat ben prolífic per a la meva aventura literària amb tres llibres publicats i uns quants contes en diverses antologies. A l’abril vaig publicar Perquè som poble, un recull de vint-i-cinc entrevistes a persones lligades a Capellades, el meu poble. Al juny va sortir Ningú no mor i vaig tenir l’enorme satisfacció de contactar directament amb una editorial compromesa com Onada, a la qual li auguro molt bones perspectives de futur per la bona feina que ha fet fins al moment i al desembre publicaré la biografia d’un artista del meu poble, Josep Costa Solé, del qual commemorem el centenari del naixement.
A part, des de fa mesos estic donant forma a una novel·la negra basada en un crim real que va tenir lloc l’any 1926 no gaire lluny de casa meva i tinc diverses obres inèdites que esperen el seu moment.
Es tracta, un cop més, i ja en van uns quants, de no parar, de fer girar la roda creativa perquè no grinyolin mai les frontisses de la imaginació.
Us recordem que podeu adquirir aquest llibre a onadaedicions.com sense despeses d'enviament (consulteu condicions)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada