Amb "Úter", el saforenc Josep Maria Balbastre va obtindre el Premi Josep Maria Ribelles Vila de Puçol de l'any passat. Un títol breu per a un poemari que no parla de la maternitat, sinó de la vida i de la mort, la creació i la destrucció. A les pàgines de Sons de Xaloc, el crític Manel Alonso li ha dedicat una ressenya en la qual hi destaca "el domini del llenguatge i una gran riquesa lèxica" units a "grans dots per a l'observació i detallista" que duu a Balbastre a "reflexionar sobre els cicles de la natura, uns cicles que ens parlen de la vida, de la mort i del renaixement".
Amb seixanta-dos versos poemes dividits en quatre parts, "Úter" comença amb composicions breus, gairebé "anotacions", "una íntima iconografia, per dir-ho amb les paraules de Balbastre, sobre
la pèrdua, l’abandonament, la destrucció, la desaparició i com després
tot és capaç de renàixer".
Posteriorment, a mesura que avancen les col·leccions, el poeta ens acompanya per composicions més extenses i complexes, on hi apareix el jo poètic, fins aplegar a l'última part, també denominada Úter, "poemes versos d’amor impregnats per l’estima del viure, per la saviesa
que dóna el fet d’haver assistit a la mort i al renaixement cíclic de la
natura, de la qual l’ésser humà, tancat en el seu eixam i absorbit per
les banalitats de la tribu, se n’havia allunyat".
Podeu llegir la ressenya sencera tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada