"El mar de les ombres", la nova novel·la de Joan Pinyol, acull les primeres reaccions des del seu llançament editorial poc abans de Sant Jordi. Una de les ressenyes la podem llegir a l'Eix Diari de la mà de l'escriptora Teresa Costa-Gramunt, qui tot just comença apuntant la Mediterrània, i els mars en general, com "una metàfora de la vida i també de la mort".
La vida, la mar i la mort són tres dels elements fonamentals del relat del de Capellades. L'autor de la reeixida "Ningú no mor" retrocedeix fins l'any 1909, quan Miquel, el protagonista realitza la travessia entre Barcelona i Buenos Aires en busca d'un futur millor. L'amenaça és el misteriós Kraus, que convertirà el vapor en una perillosa gàbia. Per a Costa-Gramunt, els personatges són un dels fets a destacar de "El mar de les ombres".
Així com el mar té les seves ombres obscures com la gola de llop, també
nosaltres, en la pell del Miquel, tenim els nostres Kraus, figures de
les dificultats de la vida, a vegades tan grans que la posen en perill.
No obstant això, les podem vèncer amb un entorn fraternal com el que
troba el Miquel en la persona del cuiner Mauri, del mariner Domènec, o
de la seva estimada Alba. Sols podem anar lluny, però en la companyia
solidària dels altres encara hi podem anar més. L’altre, doncs, pot
esdevenir també la nostra força enfront dels embats de la vida.
Podeu llegir la ressenya sencera de Teresa Costa-Gramunt tot clicant ací.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada